Taula de continguts
17 les relacions: Camp elèctric, Càrrega elèctrica, Constant de Planck, Electró, Energia cinètica, Hipèrbola, Ió (àtom), Integració, Llei de l'invers del quadrat, Logaritme, Mecànica quàntica, Ona de matèria, Partícula, Permitivitat del buit, Plasma (estat de la matèria), Quantitat de moviment, Xoc elàstic.
Camp elèctric
En física, el camp elèctric és el camp generat per un objecte carregat elèctricament, aquest camp genera una força que actua sobre d'altres objectes també carregats elèctricament.
Veure Col·lisió de Coulomb і Camp elèctric
Càrrega elèctrica
La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.
Veure Col·lisió de Coulomb і Càrrega elèctrica
Constant de Planck
La constant de Planck (de símbol h), és una constant física fonamental que caracteritza la quantització de la natura.
Veure Col·lisió de Coulomb і Constant de Planck
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Veure Col·lisió de Coulomb і Electró
Energia cinètica
L'energia cinètica (de símbol Ec, K o T) és l'energia que conté un cos pel fet d'estar en moviment.
Veure Col·lisió de Coulomb і Energia cinètica
Hipèrbola
Hipèrbola Una hipèrbola o hipèrbole es defineix com el lloc geomètric dels punts del pla per als quals és constant la diferència de les distàncies a dos punts fixos denominats focus.
Veure Col·lisió de Coulomb і Hipèrbola
Ió (àtom)
304x304pxUn ió (del grec ἰών, 'ió') és una partícula carregada elèctricament constituïda per un àtom o molècula que no és elèctricament neutre.
Veure Col·lisió de Coulomb і Ió (àtom)
Integració
La integral definida d'una funció representa l'àrea limitada per la gràfica de la funció amb signe positiu quan la funció té valors positius i negatiu quan en té de negatius. El concepte d'integració és un concepte fonamental de les matemàtiques avançades, especialment en els camps del càlcul i de l'anàlisi matemàtica.
Veure Col·lisió de Coulomb і Integració
Llei de l'invers del quadrat
flux que emana des de la font. El nombre total de línies de flux depèn de la intensitat de la font i és constant conforme la distància augmenta. Una densitat major de línies de flux (és a dir, línies per unitat d'àrea) significa que el camp és més fort.
Veure Col·lisió de Coulomb і Llei de l'invers del quadrat
Logaritme
mai l'interseca. Gràfiques de les funcions logarítmiques per a diverses bases ''b'': vermell en base ''e'', verd en base 10, i morat en base 1,7. La gràfica talla l'eix de les abscisses a ''x''.
Veure Col·lisió de Coulomb і Logaritme
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Veure Col·lisió de Coulomb і Mecànica quàntica
Ona de matèria
Louis-Victor-Pierre-Raymond de Broglie (1892–1987) La teoria de les ones de matèria fa referència a la hipòtesi formulada pel físic francès, Louis-Victor de Broglie (1892-1987) el 1924, en la qual afirmava que: Per postular aquesta propietat de la matèria De Broglie es va basar en l'explicació de l'efecte fotoelèctric, que poc abans havia donat Albert Einstein suggerint la naturalesa quàntica de la llum.
Veure Col·lisió de Coulomb і Ona de matèria
Partícula
estrelles del cel nocturn. En ciències físiques, una partícula és un petit objecte localitzat al qual se li poden atribuir diverses propietats físiques tals com volum o massa.
Veure Col·lisió de Coulomb і Partícula
Permitivitat del buit
La constant física ε0, comunament anomenada la permitivitat del buit, permitivitat de l'espai lliure o constant elèctrica és una constant física (de referència) ideal, que és el valor de la permitivitat dielèctrica absoluta (no relativa) del buit clàssic.
Veure Col·lisió de Coulomb і Permitivitat del buit
Plasma (estat de la matèria)
En física i química, el plasma és un estat de la matèria en el qual pràcticament tots els àtoms estan ionitzats i lliures amb la presència d'una certa quantitat d'electrons lliures, no lligats a cap àtom o molècula.
Veure Col·lisió de Coulomb і Plasma (estat de la matèria)
Quantitat de moviment
La quantitat de moviment o moment lineal (p) d'un cos és el producte de la seva massa per la seva velocitat mesurades en un determinat sistema de referència.
Veure Col·lisió de Coulomb і Quantitat de moviment
Xoc elàstic
trilions de vegades més lents que en la realitat. Hi ha cinc àtoms de color vermell per tal de facilitar el seguiment dels seus moviments. En física, en un cas ideal, es denomina xoc elàstic (o col·lisió elàstica) un xoc entre dos o més cossos que no pateixen deformacions permanents degudes a l'impacte: no hi ha un intercanvi de massa entre els cossos que col·lideixen.