Obrir a Google MapsTaula de continguts
49 les relacions: Absis, Aiguamoll, Èracli, Bisbat de Lieja, Calixt I, Campanar, Canonge, Caprasi de Lerins, Catedral, Catedral de Sant Lambert, Claristori, Claustre, Col·legiata, Col·legiata de la Santa Creu, Col·legiata de Sant Bartomeu, Col·legiata de Sant Dionís, Col·legiata de Sant Joan Evangelista, Col·legiata de Sant Martí, Concordat del 1801, Francesc Carles de Velbrück, Francesc Josep Dewandre, Gòtic flamíger, Germà d'Auxerre, Gres, Hectàrea, Jean Del Cour, Joan Baptista, Lambert de Lieja, Lieja, Llègia, Llucifer, Mosa, Nau (arquitectura), Notger, Príncep-bisbe, Reliquiari, Remacle Le Loup, Revolució Francesa, Sarcòfag, Segle XV, Teodard de Maastricht, Tova calcària, Transsepte, Tresor, Vori, 1802, 1936, 7 de maig, 969.
Absis
Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.
Veure Col·legiata de Sant Pau (Lieja) і Absis
Aiguamoll
Aiguamolls de l'Empordà Cano d'Alginet, el 1949. Actualment camp de fruiters. En geografia, un aiguamoll, aiguamoix, maresma/maresme, marenda, mareny, marjal, mullera o patamoll és un terreny impermeable i planer amb herbes, joncs, canyes, boga i altres plantes herbàcies (a vegades, amb la presència també de plantes llenyoses d'alçada reduïda, com els tamarius) en un medi d'aigües someres.
Veure Col·legiata de Sant Pau (Lieja) і Aiguamoll
Èracli
Èracli, també anomenat Heraclius o Éracle, (nascut ??? -mort al 971) era l'abat de Lobbes i el bisbe de Lieja de 959 a 971.
Veure Col·legiata de Sant Pau (Lieja) і Èracli
Bisbat de Lieja
El bisbat de Lieja és un bisbat catòlic.
Veure Col·legiata de Sant Pau (Lieja) і Bisbat de Lieja
Calixt I
Calixt I va ser el setzè papa de Roma (entre 217 i 222) sota els regnats dels emperadors Heliogàbal i Alexandre Sever.
Veure Col·legiata de Sant Pau (Lieja) і Calixt I
Campanar
Campanar de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça) Campanar de l'església de Sant Lluc d'Ulldecona (Montsià). Torre campanar de l'església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) Un campanar o cloquer acostuma a ser una torre, normalment associada a una església, que conté una o diverses campanes.
Veure Col·legiata de Sant Pau (Lieja) і Campanar
Canonge
Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.
Veure Col·legiata de Sant Pau (Lieja) і Canonge
Caprasi de Lerins
Caprasi de Lerins -Caprasius Lirinensis- (Provença?, segona meitat del - mort a l'illa de Lerins, ca. 430) va ésser un eremita que va viure a les illes de Lerins, davant Canes.
Veure Col·legiata de Sant Pau (Lieja) і Caprasi de Lerins
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Veure Col·legiata de Sant Pau (Lieja) і Catedral
Catedral de Sant Lambert
La Catedral de Sant Llambert amb el seu nom complet Catedral de la Mare de Déu i de Sant Llambert era la catedral de Lieja, derrocada a la Revolució Francesa.
Veure Col·legiata de Sant Pau (Lieja) і Catedral de Sant Lambert
Claristori
Claristori i trifori a una església gòtica El claristori, en l'arquitectura, és el nivell més alt de la nau a una basílica romana o a una església romànica o gòtica.
Veure Col·legiata de Sant Pau (Lieja) і Claristori
Claustre
Claustre d'Elna Un claustre (del llatí claustrum) és un espai arquitectònic al costat d'una catedral o contigu a aquesta, una abadia o un altre edifici religiós.
Veure Col·legiata de Sant Pau (Lieja) і Claustre
Col·legiata
Una col·legiata és una església no episcopal que té capítol de canonges i en què se celebren els oficis com a les catedrals.
Veure Col·legiata de Sant Pau (Lieja) і Col·legiata
Col·legiata de la Santa Creu
La col·legiata de la Santa Creu a Lieja, avui a Bèlgica, és una església en estil gòtic amb elements romànics anteriors, un dels monuments majors de la ciutat.
Veure Col·legiata de Sant Pau (Lieja) і Col·legiata de la Santa Creu
Col·legiata de Sant Bartomeu
La col·legiata de Sant Barthélemy (Sant Bartomeu) a Lieja, a Bèlgica, és una església en estil romànic carolingi, construïda de finals del als últims anys del.
Veure Col·legiata de Sant Pau (Lieja) і Col·legiata de Sant Bartomeu
Col·legiata de Sant Dionís
La col·legiata de Sant Dionís a Lieja (Bèlgica) era una església d'estil romànic carolingi construïda a finals del.
Veure Col·legiata de Sant Pau (Lieja) і Col·legiata de Sant Dionís
Col·legiata de Sant Joan Evangelista
La col·legiata de Sant Joan Evangelista a Lieja (Bèlgica), era una església en estil romànic carolingi construïda a finals del.
Veure Col·legiata de Sant Pau (Lieja) і Col·legiata de Sant Joan Evangelista
Col·legiata de Sant Martí
La col·legiata de Sant Martí a Lieja avui a Bèlgica, és una església en estil gòtic, un dels monuments majors de la ciutat.
Veure Col·legiata de Sant Pau (Lieja) і Col·legiata de Sant Martí
Concordat del 1801
El Concordat del 1801 era un concordat entre Napoleó i Pius VII, signat el 15 de juliol de 1801.
Veure Col·legiata de Sant Pau (Lieja) і Concordat del 1801
Francesc Carles de Velbrück
Francesc Carles comte de Velbrück (Garath, al sud de Düsseldorf, 11 de juny de 1719 - Heks, 30 d'abril de 1784) va ser el príncep-bisbe del principat de Lieja del 14 de març de 1772 fins a la seva mort el 1784.
Veure Col·legiata de Sant Pau (Lieja) і Francesc Carles de Velbrück
Francesc Josep Dewandre
Francesc Josep Dewandre (nascut a Lieja el 14 de novembre de 1758 i mort a la mateixa ciutat el 29 de juny de 1835) fou un arquitecte i escultor liegès.
Veure Col·legiata de Sant Pau (Lieja) і Francesc Josep Dewandre
Gòtic flamíger
Façana de la capella de Sant Jordi, dins del palau de la Generalitat de Catalunya, obra de Marc Safont (1434) El gòtic flamíger va ser una etapa de l'art gòtic francès i altres països europeus, que es va desenvolupar des de l'última part del i els principis del.
Veure Col·legiata de Sant Pau (Lieja) і Gòtic flamíger
Germà d'Auxerre
Germà d'Auxerre (en llatí Germanus Autissiodorensis) que va viure entre els anys 378 i 448 aproximadament, va ser un bisbe gal d'Auxerre.
Veure Col·legiata de Sant Pau (Lieja) і Germà d'Auxerre
Gres
Gres El gres o pedra sorrenca és una roca sedimentària detrítica de color variable, que conté clasts de la mida de la sorra.
Veure Col·legiata de Sant Pau (Lieja) і Gres
Hectàrea
Lhectàrea és una unitat de mesura de superfície fora del Sistema Internacional d'Unitats, equivalent a 1 hectòmetre quadrat (hm²), 100 àrees o 10 000 metres quadrats.
Veure Col·legiata de Sant Pau (Lieja) і Hectàrea
Jean Del Cour
Jean Del Cour (nascut a Hamoir (principat de Stavelot-Malmedy) el 1631 - mort a Lieja (Principat de Lieja) 1707) fou un escultor de l'època barroca.
Veure Col·legiata de Sant Pau (Lieja) і Jean Del Cour
Joan Baptista
Joan Baptista (Judea, v. 4 aC? - v. 30), segons els textos religiosos, fou un predicador que va liderar un moviment baptismal a Judea.
Veure Col·legiata de Sant Pau (Lieja) і Joan Baptista
Lambert de Lieja
Lambert de Lieja, també anomenat Lambert de Maastricht, o Llambert i venerat a l'església catòlica com a Sant Lambert (vers 635 a Maastricht i mort a Lieja el 17 de setembre de probablement 705) va ser bisbe del bisbat de Maastricht de 669 fins a la seva mort.
Veure Col·legiata de Sant Pau (Lieja) і Lambert de Lieja
Lieja
Lieja (en francès i oficialment, Liège; en való, Lîdje; en neerlandès, Luik; en alemany, Lüttich) és la capital de la província belga del mateix nom, la més oriental de les valones.
Veure Col·legiata de Sant Pau (Lieja) і Lieja
Llègia
El Llègia (francès: Légia) és un petit riu que neix a Ans, un municipi de la Província de Lieja i es desemboca al Mosa a Lieja.
Veure Col·legiata de Sant Pau (Lieja) і Llègia
Llucifer
Monument a l'''Àngel Caigut'' (Parc del Retiro, Madrid) Llucifer (del llatí lūcĭfĕr -ĭfĕră -ĭfĕrŭm 'portador de llum', un derivat del llatí del llatí lūx-lūcis ‘llum’, i del verb fĕro, tŭli, lātum ‘portar’.
Veure Col·legiata de Sant Pau (Lieja) і Llucifer
Mosa
El Mosa (Meuse en francès, Moûse en való, Maas en neerlandès) és un riu de l'Europa Occidental.
Veure Col·legiata de Sant Pau (Lieja) і Mosa
Nau (arquitectura)
miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.
Veure Col·legiata de Sant Pau (Lieja) і Nau (arquitectura)
Notger
Notger (Suàbia, 930 – Lieja, 1008) va ser el primer príncep-bisbe del Principat de Lieja.
Veure Col·legiata de Sant Pau (Lieja) і Notger
Príncep-bisbe
Príncep-bisbe era el títol d'un bisbe que tenia també l'autoritat civil d'un territori, del qual era el senyor.
Veure Col·legiata de Sant Pau (Lieja) і Príncep-bisbe
Reliquiari
Reliquiaris de Sant Esteve i Sant Sebastià. Ayerbe Un reliquiari és un recipient sovint de la mida d'una capsa petita o estoig on es guarden relíquies o records dels sants i exposar-les a la veneració dels fidels.
Veure Col·legiata de Sant Pau (Lieja) і Reliquiari
Remacle Le Loup
Remacle Le Loup va ser un dibuixant liegès.
Veure Col·legiata de Sant Pau (Lieja) і Remacle Le Loup
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Veure Col·legiata de Sant Pau (Lieja) і Revolució Francesa
Sarcòfag
Sarcòfag de Tutankhamon, Museu d'Antiguitats Egípcies. El sarcòfag etrusc dels esposos, al Museu Nacional Etrusc. La paraula sarcòfag procedeix del llatí sarcophagus, que designa la tomba.
Veure Col·legiata de Sant Pau (Lieja) і Sarcòfag
Segle XV
El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.
Veure Col·legiata de Sant Pau (Lieja) і Segle XV
Teodard de Maastricht
Teodard de Maastricht, en alemany Diethardt (Aquitània, ca. 620 - Rülzheim, Renània-Palatinat, 670) era el bisbe de Maastricht probablement de 662 a 669 o 670.
Veure Col·legiata de Sant Pau (Lieja) і Teodard de Maastricht
Tova calcària
església de Sant Bertomeu a Xàbia, edifici construït amb '''tova calcària''' La tova calcària és una varietat de roca calcària formada per la precipitació de carbonat càlcic dissolt en aigües subterrànies que afloren a la superfície a temperatura ambient.
Veure Col·legiata de Sant Pau (Lieja) і Tova calcària
Transsepte
Transsepte El transsepte (en llatí: transeptum) és, en una església, la nau transversal que creua perpendicularment a la nau central de l'edifici.
Veure Col·legiata de Sant Pau (Lieja) і Transsepte
Tresor
citació.
Veure Col·legiata de Sant Pau (Lieja) і Tresor
Vori
Secció transversal d'una dent de mamut. El vori o ivori és la part de la dentina coberta d'esmalt de les dents i els ullals dels animals.
Veure Col·legiata de Sant Pau (Lieja) і Vori
1802
;Països Catalans.
Veure Col·legiata de Sant Pau (Lieja) і 1802
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Veure Col·legiata de Sant Pau (Lieja) і 1936
7 de maig
El 7 de maig és el cent vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Col·legiata de Sant Pau (Lieja) і 7 de maig
969
El 969 (CMLXIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Col·legiata de Sant Pau (Lieja) і 969