Accés més ràpid que el navegador!
23 les relacions: Benet XV, Concili Vaticà I, Concili Vaticà II, Consell Pontifici per als Textos Legislatius, Constitució apostòlica, Decret de Gracià, Dret canònic, Església llatina, Joan Pau II, Joan XXIII, Llatí, Lleó XIII, Papa, Pastor Bonus, Pau VI, Pius IX, Pius X, Sagrament, 1904, 1917, 1918, 1964, 1983.
Benet XV
Benet XV (en llatí: Benedictus XV, en italià: Benedetto XV) és el nom que va adoptar el cardenal Giacomo Giambattista della Chiesa en ser escollit papa de Roma, càrrec que ostentà fins a la seva mort l'any 1922.
Nou!!: Codi de dret canònic і Benet XV · Veure més »
Concili Vaticà I
Concili Ecumènic del Vaticà I Primer concili celebrat a la ciutat del Vaticà, també anomenat Concili Ecumènic del Vaticà I, convocat pel Papa Pius IX el 1869 per afrontar el racionalisme i el gal·licanisme.
Nou!!: Codi de dret canònic і Concili Vaticà I · Veure més »
Concili Vaticà II
El Segon Concili Ecumènic del Vaticà, conegut comunament com el Concili Vaticà II, o Vaticà II, va ser el 21è concili ecumènic de l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: Codi de dret canònic і Concili Vaticà II · Veure més »
Consell Pontifici per als Textos Legislatius
El Consell Pontifici per als Textos Legislatius (llatí: Pontificium consilium de legum textibus) és un dicasteri de la Cúria Pontifícia.
Nou!!: Codi de dret canònic і Consell Pontifici per als Textos Legislatius · Veure més »
Constitució apostòlica
Una constitució apostòlica (Constitutio Apostolica en llatí) és el més alt nivell de decret publicat pel papa de l'Església catòlica.
Nou!!: Codi de dret canònic і Constitució apostòlica · Veure més »
Decret de Gracià
Il·luminació d'un manuscrit del s. XIII El Decret de Gracià (en llatí Concordia discordantium canonum, «concòrdia dels cànons discordants», més conegut amb el títol de Decretum Gratiani) és una obra major de dret canònic, redactada entre 1140 i 1150, que recull més de 3800 textos: cànons dits apostòlics, textos patrístics, decretals pontifícies, decrets dels concilis, lleis romanes i franques, etc.
Nou!!: Codi de dret canònic і Decret de Gracià · Veure més »
Dret canònic
El dret canònic (del grec kanon/κανον: regla, norma o mesura) és una ciència jurídica que conforma una branca dintre del Dret la finalitat de la qual és estudiar i desenvolupar la regulació jurídica de l'Església.
Nou!!: Codi de dret canònic і Dret canònic · Veure més »
Església llatina
LEsglésia llatina o d'Occident (Ecclesia Latina i a lAnuari Pontifici: Chiesa Latina) és la més gran de les vint esglésies sui iuris integrants de l'Església catòlica.
Nou!!: Codi de dret canònic і Església llatina · Veure més »
Joan Pau II
Karol Józef Wojtyła (hom pronuncia, en polonès), més conegut com a sant Joan Pau II (en llatí: Ioannes Paulus II), (Wadowice, República de Polònia, 18 de maig de 1920 - Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005) fou un clergue catòlic polonès, que exercí de Papa de l'Església Catòlica Romana entre 1978 i 2005.
Nou!!: Codi de dret canònic і Joan Pau II · Veure més »
Joan XXIII
nascut Angelo Giuseppe Roncalli,Atto N. 41 Parte I Anno 1881 Registri di Nascita del Comune di Sotto il Monte va ser el 261è bisbe de Roma i papa de l'Església Catòlica (el 260è successor de Pere, Primat d'Itàlia i tercer sobirà de l'estat de la Ciutat del Vaticà. Va ser terciari franciscà i va ser beatificat per Joan Pau II el 3 de setembre del 2000; i finalment canonitzat el 27 d'abril del 2014, conjuntament amb Joan Pau II, i davant la presència del papa emèrit Benet XVI, qui concelebrà la missa de canonització. Va ser elegit papa el 28 d'octubre del 1958 i en menys de cinc anys de pontificat va revifar l'impuls evangelitzador de l'Església catòlica. Joan XXIII va sorprendre els que esperaven que fos un papa conservador quan convocà Concili Vaticà II (1962-1965), inaugurat l'11 d'octubre del 1962. Els seus punts de vista apassionats sobre la igualtat es resumeixen en la seva famosa declaració: «Nosaltres tots van ser fets a imatge de Déu, i per tant, tots som segons Déu per igual.» Joan XXIII va fer molts discursos apassionats durant el seu pontificat, un dels quals era el dia en què es va obrir el Concili Vaticà II en meitat de la nit a la multitud reunida a la Plaça de Sant Pere: «Estimats fills, quan torneu a casa, us trobareu els nens: doneu-los una abraçada i digueu-los: aquesta és una abraçada del Papa!» Joan XXIII va morir abans de la fi del Concili Vaticà II. Va morir de càncer d'estómac, el 3 de juny de 1963, quatre anys i mig després de la seva elecció i dos mesos després de publicar la seva darrera i famosa encíclica, Pacem in Terris. Va ser enterrat a les grutes vaticanes sota de la basílica de Sant Pere el 6 de juny del 1963, i la seva causa de canonització va ser oberta el 18 de novembre del 1965 pel seu successor, Pau VI, qui el va declarar servent de Déu. A més de ser nomenat venerable el 20 de desembre del 1999, va ser beatificat el 3 de setembre del 2000 per Joan Pau II, juntament amb el papa Pius IX i tres persones més. Després de la seva beatificació, el seu cos va ser traslladat el 3 de juny del 2001 cap a l'altar de Sant Jeroni, on podia ser vist pels fidels. El 5 de juliol del 2013, el papa Francesc –sense esperar pel segon miracle que tradicionalment es requereix– va declarar sant Joan XXIII, després del comú acord, per un consistori, o reunió, del col·legi de Cardenals. Van basar la decisió en el fet que consideraven que havia conduït una vida virtuosa i modèlica, i havia treballat per al bé de l'Església en obrir el Concili Vaticà II. Va ser canonitzat juntament amb Joan Pau II el 27 d'abril del 2014. Joan XXIII avui és conegut afectuosament com el «papa bo» o en italià, «il papa buono». L'Església Catòlica celebra la seva festa no en la data de la seva mort, el 3 de juny, com és habitual, ni tan sols en el dia de la seva presa de possessió papal (com de vegades es fa amb els papes que són sants, com ara Joan Pau II) sinó l'11 d'octubre, el dia de la primera sessió del Concili Vaticà II. Això és comprensible, ja que la idea era d'ell i va ser ell qui el va convocar. El dijous 11 de setembre del 2014, Francesc va afegir la seva memòria lliure al mundial calendari romà general dels dies de festa dels sants, en resposta a les sol·licituds globals. És commemorat com a cristià destacat en la data de la seva mort, 3 de juny, per l'Església Evangèlica Luterana a Amèrica i l'endemà, 4 de juny, per l'Església Anglicana del Canadà i per l'Església Episcopal dels Estats Units.
Nou!!: Codi de dret canònic і Joan XXIII · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Codi de dret canònic і Llatí · Veure més »
Lleó XIII
Lleó XIII (en llatí: Leo XIII, en italià: Leone XIII) és el nom que va adoptar el cardenal Vincenzo Gioacchino Pecci (Carpineto Romano, 2 de març de 1810 - Palau Vaticà, 20 de juliol de 1903) quan va esdevenir Papa.
Nou!!: Codi de dret canònic і Lleó XIII · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Codi de dret canònic і Papa · Veure més »
Pastor Bonus
La constitució apostòlica Pastor Bonus, promulgada pel papa Joan Pau II el 28 de juny de 1988, és el text legislatiu que regula la composició i competències dels diferents departaments (coneguts en la terminologia canònica com dicasteris) i organismes de la Cúria Romana. El nom del document prové de les dues primeres paraules del text original en llatí que en català es tradueix com «El bon Pastor».
Nou!!: Codi de dret canònic і Pastor Bonus · Veure més »
Pau VI
, nascut Giovanni Battista Enrico Antonio Maria Montini, va regnar com a 262è Papa del 21 de juny de 1963 fins a la seva mort el 1978.
Nou!!: Codi de dret canònic і Pau VI · Veure més »
Pius IX
Pius IX (nascut Giovanni Maria Mastai Ferretti; 13 de maig de 1792 - 7 de febrer de 1878) va ser el cap de l'Església catòlica del 1846 al 1878, el regnat papal més longeu.
Nou!!: Codi de dret canònic і Pius IX · Veure més »
Pius X
Pius X (en llatí: Pius X, en italià: Pio X) és el nom que va adoptar el cardenal Giuseppe Melchiore Sarto (Riese Pio X, 2 de juny de 1835 - Palau Vaticà, 20 d'agost de 1914) quan va ser escollit papa.
Nou!!: Codi de dret canònic і Pius X · Veure més »
Sagrament
''Tríptic dels Set Sagraments'', de Roger van der Weyden. Museu Reial de Belles Arts d'Anvers. Un sagrament, per al cristianisme, és un ritu cerimonial que, mitjançant un signe o un acte visibles, representa una realitat invisible de Déu i que permet al creient compartir aquesta realitat.
Nou!!: Codi de dret canònic і Sagrament · Veure més »
1904
;Països Catalans.
Nou!!: Codi de dret canònic і 1904 · Veure més »
1917
;Països Catalans.
Nou!!: Codi de dret canònic і 1917 · Veure més »
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Codi de dret canònic і 1918 · Veure més »
1964
;Països Catalans.
Nou!!: Codi de dret canònic і 1964 · Veure més »
1983
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Codi de dret canònic і 1983 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Codex iuris canonici, Codi de Dret Canònic.
