Taula de continguts
27 les relacions: Antiga Roma, As romà, Cecília Metel·la (filla de Metel Baleàric), Ciceró, Clàudia (nomen), Clòdia Pulcra Quinta, Clòdia Pulcra Tèrcia, Clitemnestra, Dió d'Alexandria, Gai Valeri Catul, Lawrence Alma-Tadema, Luci Apuleu, Luci Cecili Metel Diademat, Marc Celi Rufus, Marc Licini Cras Dives (triumvir), Medea, Metel, Palatí, Patrici (classe romana), Pro Caelio, Ptolemeu XII Auletes, Publi Clodi Pulcre, Quint Cecili Metel Cèler, Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft, Semproni Atratí, Tribú de la plebs, Vides imaginàries.
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Veure Clòdia і Antiga Roma
As romà
As romà encunyat amb l'efígie de Neró i de l'Ara Pacis. L'as era la unitat de referència del sistema monetari romà pel que fa a les seves sèries de bronze.
Veure Clòdia і As romà
Cecília Metel·la (filla de Metel Baleàric)
Roma - Mausoleu de Cecília Metel·la Cecília Metel·la (en llatí Cacecilia Metella) va ser filla de Quint Cecili Metel Baleàric (Quintus Caecilius Q. F. Q. N. Metellus Balearicus), cònsol l'any 123 aC i germana de Quint Cecili Metel Nepot (Quintus Caecilius Q.
Veure Clòdia і Cecília Metel·la (filla de Metel Baleàric)
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Veure Clòdia і Ciceró
Clàudia (nomen)
Clàudia (Claudia) fou el nom gentilici emprat per totes les dones pertanyents a la gens Clàudia, una de les més conegudes de l'Antiga Roma.
Veure Clòdia і Clàudia (nomen)
Clòdia Pulcra Quinta
Clòdia Pulcra Quinta (Clodia Pulchra Quinta; ocasionalment, Clodia Luculli 'Clòdia, esposa de Lucul') va ser la filla menuda en una sèrie de tres fills i tres filles del patrici romà Api Claudi Pulcre i tal volta Cecília Metel·la Baleàrica, o bé la seua cosina Cecília Metel·la (filla de Luci Cecili Metel Diademat).
Veure Clòdia і Clòdia Pulcra Quinta
Clòdia Pulcra Tèrcia
Clòdia Pulcra Tèrcia (Clodia Pulchra Tertia) va ser la gran de les tres filles d'Api Claudi Pulcre i Cecília Metel·la Baleàrica, pares també de tres fills mascles.
Veure Clòdia і Clòdia Pulcra Tèrcia
Clitemnestra
Louvre). Clitemnestra (grec: Κλυταιμνήστρα Klytaimnéstra) fou l'esposa d'Agamèmnon, rei de Micenes, amb el qual va tenir tres fills: Electra, Ifigenia i Orestes.
Veure Clòdia і Clitemnestra
Dió d'Alexandria
Dió d'Alexandria (Dion) fou un filòsof i acadèmic grec del nascut a Alexandria.
Veure Clòdia і Dió d'Alexandria
Gai Valeri Catul
va ser un poeta romà del segle I aC, un dels més destacats dels Poetae noui.
Veure Clòdia і Gai Valeri Catul
Lawrence Alma-Tadema
''Sir'' OM, RA va ser un dels pintors més cèlebres de finals del a Gran Bretanya.
Veure Clòdia і Lawrence Alma-Tadema
Luci Apuleu
Luci Apuleu — en Lucius Appuleius — a vegades citat com Apuleu (Madaure, Àfrica, c. 125-180) va ser un escriptor i filòsof romà, nascut en l'antic regne de Sifax, al començament del.
Veure Clòdia і Luci Apuleu
Luci Cecili Metel Diademat
Luci Cecili Metel Diademat (en llatí Lucius Caecilius Q. F. Q. N. Metellus Diadematus) va ser un magistrat romà.
Veure Clòdia і Luci Cecili Metel Diademat
Marc Celi Rufus
Marc Celi Rufus (Marcus Caelius Rufus) va ser un magistrat romà i també un escriptor elegant i un eloqüent orador del.
Veure Clòdia і Marc Celi Rufus
Marc Licini Cras Dives (triumvir)
Marc Licini Cras Dives (en Marcus Licinius P. f. M. n. Crassus Dives) (~105 aC - 53 aC), més conegut com a Cras el Triumvir, va ser un rellevant aristòcrata, general i polític de l'antiga república romana.
Veure Clòdia і Marc Licini Cras Dives (triumvir)
Medea
Medea, d'Evelyn de Morgan. En la mitologia grega Medea (Mēdeia, potser 'planificadora') era la filla d'Eetes, rei de la Còlquida i de la nimfa Idia.
Veure Clòdia і Medea
Metel
Metel (Metellus) va ser el nom d'una família noble romana de la gens Cecília.
Veure Clòdia і Metel
Palatí
El turó del '''Palatí''' des del Fòrum Romà El Palatí (en Palatino (en Palatinus) és un dels set turons de Roma, situat entre el Fòrum Romà i el Circ Màxim. La mitologia fa del Palatí, o més pròpiament del Velabrum, la vall a la vessant occidental, el lloc on vivia Luperca, la lloba que va alletar Ròmul i Rem.
Veure Clòdia і Palatí
Patrici (classe romana)
Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana.
Veure Clòdia і Patrici (classe romana)
Pro Caelio
Bust de Ciceró, al voltant dels seixanta anys. Pro Caelio o En defensa de Marc Celi és un discurs de Ciceró que va pronunciar el 4 d'abril de l'any 56 aC, després del seu retorn de l'exili.
Veure Clòdia і Pro Caelio
Ptolemeu XII Auletes
Representació de '''Ptolemeu XII Auletes''' aixafant els seus enemics amb una maça al temple d'Edfu Ptolemeu XII Neo-Dionís també Filopàtor i Filadelf però més conegut com a Ptolemeu XII Auletes (Πτολεμαῖος Νέος Διόνυσος Φιλοπάτωρ Φιλάδελφος, "Ptolemaios Néos Diónysos Philopátōr Philádelphos") fou rei d'Egipte del 80 aC al 58 aC i del 55 aC al 51 aC.
Veure Clòdia і Ptolemeu XII Auletes
Publi Clodi Pulcre
Publi Clodi Pulcre (Publius Clodius Pulcher; 93 aC – 52 aC, del calendari pre Julià) va ser un magistrat membre de la gens Clàudia.
Veure Clòdia і Publi Clodi Pulcre
Quint Cecili Metel Cèler
Quint Cecili Metel Cèler (Quintus Caecilius Q. f. Q. n. Metellus Celer) va ser un magistrat romà fill probablement de Quint Cecili Metel Nepot.
Veure Clòdia і Quint Cecili Metel Cèler
Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft
La Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft, anomenada popularment com la Pauly-Wissowa o simplement RE, és una enciclopèdia alemanya especialitzada en lantiguitat clàssica, composta per més de vuitanta volums amb els suplements.
Veure Clòdia і Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft
Semproni Atratí
Els Semproni Atratí (Sempronii Atratini) foren una branca patrícia de la gens Semprònia que portà el cognomen Atratí.
Veure Clòdia і Semproni Atratí
Tribú de la plebs
El tribú de la plebs (en llatí Tribunus plebis) de vegades traduït com a tribú del poble era un càrrec públic de la República Romana sorgit cap al.
Veure Clòdia і Tribú de la plebs
Vides imaginàries
Vides imaginàries (títol francès original: Vies imaginaires) és una col·lecció de vint-i-dues històries curtes semibiogràfiques de Marcel Schwob, publicades per primer cop en format de llibre el 1896.
Veure Clòdia і Vides imaginàries
També conegut com Clàudia Clòdia, Clòdia Pulcra Quarta, Clòdia Quadrantaria.