Accés més ràpid que el navegador!
13 les relacions: Cinc Clàssics, Confucianisme, Dinastia Qin, Dinastia Qing, Dinastia Song, Escriptura xinesa, Exàmens imperials xinesos, Llengües sinítiques, Pensament religiós, Pinyin, Quatre Llibres, Xinès clàssic, 1912.
Cinc Clàssics
Un exemplar del ''Li ji'' Wu jing (en xinès tradicional: 五經; en xinès simplificat: 五经; en pinyin: Wǔ Jīng) o els Cinc Clàssics, és el corpus de llibres que el confucianisme utilitzava per als seus ensenyaments i eren els texts que tota persona cultivada havia de conèixer.
Nou!!: Clàssic xinès і Cinc Clàssics · Veure més »
Confucianisme
clàssics" del confucianisme El confucianisme o rujia (en xinès: 儒家, pinyin: rújiā, 'escola dels lletrats' i més tard rúxué, 儒學, 'ensenyament dels lletrats') és un conjunt de doctrines filosòfiques, morals i polítiques que es van desenvolupar a la Xina durant més de dos mil·lennis a partir de l'obra atribuïda al filòsof Kongzi (551-479 aC), conegut a Occident sota el nom llatinitzat de Confuci.
Nou!!: Clàssic xinès і Confucianisme · Veure més »
Dinastia Qin
La dinastia Qin va ser la primera dinastia imperial de la Xina, des del 221 fins al 207 aC.
Nou!!: Clàssic xinès і Dinastia Qin · Veure més »
Dinastia Qing
La dinastia Qing (en xinès tradicional i simplificat: 清朝; en pinyin: Qīng Cháo; 1644-1911, Qing pronunciat com "Txing" i no "Quing") fou la darrera dinastia imperial que va regnar sobre la Xina, succeint a la darrera d'origen xinès, la dels Ming.
Nou!!: Clàssic xinès і Dinastia Qing · Veure més »
Dinastia Song
La dinastia Song (en xinès tradicional i simplificat: 宋朝; en pinyin: Sòng Cháo) fou una dinastia que dominà el poder a la Xina entre 960 i 1279.
Nou!!: Clàssic xinès і Dinastia Song · Veure més »
Escriptura xinesa
L'escriptura xinesa està basada en l'ús dels signes propis anomenats caràcters xinesos (xinès: 漢字 / 汉字, pinyin: hànzì).
Nou!!: Clàssic xinès і Escriptura xinesa · Veure més »
Exàmens imperials xinesos
El sistema d'examinació imperial xinès es va practicar a la Xina imperial de l'any 606 a l'any 1905 i consistia en una sèrie de proves que servien per seleccionar els candidats per ocupar una plaça com a funcionaris.
Nou!!: Clàssic xinès і Exàmens imperials xinesos · Veure més »
Llengües sinítiques
El que es coneix generalment per xinès és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions en la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada i, per tant, manté molta més uniformitat. Cal fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, tot i que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, es basa en el mandarí i no és neutral en relació amb les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que sigui la llengua amb més nombre de parlants nadius del món. El llenguatge xinès, parlat en forma d'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on la parla la gran majoria de la població. A meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina el parlen uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses se'n concentren als Estats Units.
Nou!!: Clàssic xinès і Llengües sinítiques · Veure més »
Pensament religiós
El Pensament religiós és el pensament que tracta temes religiosos o que s'inspira en l'experiència religiosa i, alhora, el pensament cultivat i expressat per homes i dones religiosos.
Nou!!: Clàssic xinès і Pensament religiós · Veure més »
Pinyin
El pinyin, o més formalment el hanyu pinyin (xinès tradicional: 漢語拼音, xinès simplificat: 汉语拼音, pinyin: Hànyǔ Pīnyīn) és un sistema de romanització de l'idioma mandarí que utilitza l'alfabet llatí.
Nou!!: Clàssic xinès і Pinyin · Veure més »
Quatre Llibres
Sishu o els Quatre Llibres (en xinès 四书/四書, en pinyin Sìshū) formen part de l'anomenat cànon confucià, conjunt d'escrits que componen el corpus de literatura confuciana.
Nou!!: Clàssic xinès і Quatre Llibres · Veure més »
Xinès clàssic
El xinès clàssic es va usar per a la comunicació internacional entre l'Imperi Mongol i el Japó. Aquesta carta, que data de 1266, va ser enviada per Khublai Khan a l'emperador del Japó abans de les invasions mongoles; va ser escrita en xinès clàssic. El xinès clàssic o xinès literari (文言文) és un estil tradicional d'escriptura xinesa basat en la gramàtica i el lèxic del xinès antic; és diferent a qualsevol varietat de xinès modern.
Nou!!: Clàssic xinès і Xinès clàssic · Veure més »
1912
;Països Catalans.
Nou!!: Clàssic xinès і 1912 · Veure més »
