SortintEntrant

🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!

Taula de continguts

1. 862 les relacions: Abihka, Abnakis, Achagua, Achís, Achomawis, Achuar, Acolapissa, Acoma, Acuera, Adai, Aguaruna, Ahtna, Aikanã, Aimara, Ais (grup humà), Akateks, Akokisa, Alabama, Alagüilac, Alaska, Aleutians, Algonquins, Alibamu, Allentiac, Alsea (tribu), Alt chinook, Amahuaca, Amèrica, Amèrica Central, Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, Anasazi, Andoque, Antilles, Apalachee, Apatxe, Apatxe de les planures, Apatxe kiowa, Apatxe occidental, Appalousa, Apurinã, Arabela, Arapaha, Arapaho, Arara, Arauac, Arikara, Arizona, Arkansas, Arua, ... Ampliar l'índex (812 més) » « Shrink índex

Abihka

Abihka va ser una de les quatre ciutats mare de la confederació Creek.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Abihka

Abnakis

Els abnakis o abenakis (abénaquis en francès) són una confederació de tribus ameríndies, la parla dels quals pertany a les llengües algonquines.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Abnakis

Achagua

Els achagua és un poble indígena colombià, que fins al va habitar a la conca dels rius Casanare, Meta i Apuri i del qual actualment sobreviuen les comunitats dels resguardos de Humapo i El Trupial, al municipi colombià de Puerto López i algunes famílies en La Bella (Casanare).

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Achagua

Achís

Els achís són un grup ètnic d'origen maia, assentats a diversos municipis pertanyents al departament guatemalenc de Baja Verapaz: Cubulco, Rabinal, San Miguel, Salamá, San Jerónimo, Purulhá, part de Granados i el Chol.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Achís

Achomawis

Els achomawi (també achumawi, ajumawi i ahjumawi) són una de les onze bandes d'amerindis de Califòrnia Tribu Pit River que vivien al nord de Califòrnia, Estats Units.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Achomawis

Achuar

El shiwiar, també conegut com achuar, jivaro, maina, és una llengua jívaro parlada al llarg dels rius Pastaza i Bobonaza a l'Equador.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Achuar

Acolapissa

Els acolapissa eren una petita tribu d'amerindis.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Acolapissa

Acoma

Imatge del poble Acoma, 1941 Acoma (keres occidental: Aa'ku; zuni: Hakukya; navaho: Haakʼoh) és una tribu reconeguda federalment dels Estats Units de llengua keres i cultura pueblo que es troba aproximadament a seixanta milles a l'oest d'Albuquerque (Nou Mèxic).

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Acoma

Acuera

Acuera era el nom d'una ciutat i una província o regió al centre de Florida durant els segles  i. Els habitants d'Acuera parlaven un dialecte de la llengua timucua.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Acuera

Adai

Adai (també adaizan, adaizi, adaise, adahi, adaes, adees, atayos) és una llengua extingida parlada al nord-oest de Louisiana pels adais.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Adai

Aguaruna

L'aguaruna o awajún és un idioma autòcton americà de la família jívara parlat per 33.290 peruans de la nacionalitat aguaruna.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Aguaruna

Ahtna

L'idioma ahtna o ahtena és una llengua del grup atabascà, que forma part de la família lingüística na-dené.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Ahtna

Aikanã

L'aikanã (a vegades anomenada tubarão, Corumbiara/Kolumbiara, o Huari/Uari/Wari) és una llengua aïllada amenaçada parlada per 200 aikanã a Rondônia, Brasil.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Aikanã

Aimara

Wiphala, bandera del poble aimara La llengua aimara (aymar aru) pertany al grup quitxuamarà de la família andina-equatorial.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Aimara

Ais (grup humà)

Els ais o ays eren una tribu d'amerindis de Florida de llengua aïllada, tot i que molts la relacionen amb el muskogi.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Ais (grup humà)

Akateks

Els akateks són un grup ètnic d'origen maia, amb assentaments al municipi de San Miguel Acatán, municipi del departament de Huehuetenango, Guatemala.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Akateks

Akokisa

Localització del riu San Jacinto Els akokisa era una tribu ameríndia dels Estats Units que vivia a la badia de Galveston i els rius baixos Trinity i San Jacinto a Texas, principalment a l'actual àrea del Gran Houston.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Akokisa

Alabama

Alabama és un estat dels Estats Units d'Amèrica a la regió sud del país, la capital és la ciutat de Montgomery.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Alabama

Alagüilac

L'alagüilac és una llengua indígena extinta que es va parlar a Guatemala.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Alagüilac

Alaska

Alaska és un estat dels Estats Units d'Amèrica, el 49è admès a la Unió.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Alaska

Aleutians

Els aleutians són una ètnia ameríndia de parla esquimoaleutiana, el nom de la qual prové del txuktxi aliat ("illenc"), però ells s'anomenen allithuh "comunitat" o unangan "el poble de la costa".

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Aleutians

Algonquins

Els algonquins són un dels grups de pobles amerindis més nombrosos i més estesos de l'Amèrica del Nord.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Algonquins

Alibamu

L’alibamu (també conegut com a alabama) és la llengua ameríndia dels alibamus, parlada per la tribu Alabama-Coushatta de Texas.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Alibamu

Allentiac

L'allentiac és una llengua extinta de la família huarpe que es parlava en el sud-oest de l'actual Argentina, en el que es coneix com a Regió del Nuevo Cuyo (actuals províncies de Mendoza, San Juan, gran part del nord de San Luis i nord de Neuquén).

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Allentiac

Alsea (tribu)

Els alsea són una tribu d'amerindis dels Estats Units de l'Oest d'Oregon.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Alsea (tribu)

Alt chinook

L'alt chinook, també conegut com a Kiksht, Columbia Chinook, i Wasco-Wishram pel seu únic dialecte viu, és una llengua amenaçada del Pacífic Nord-oest dels Estats Units.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Alt chinook

Amahuaca

Els yora, amahuaca, arara o shawãdawa, són un grup ètnic de l'Amazònia peruana i brasilera, que es distribueixen a les regions d'Ucayali i Madre de Dios i Acre.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Amahuaca

Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Amèrica

Amèrica Central

LAmèrica Central (en castellà: Centroamérica, América Central) és la regió geogràfica dins el continent d'Amèrica compresa entre Amèrica del Nord i Amèrica del Sud.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Amèrica Central

Amèrica del Nord

L'Amèrica del Nord és un subcontinent d'Amèrica, que s'estén, geopolíticament, des d'Alaska i Groenlàndia al nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize al sud.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Amèrica del Nord

Amèrica del Sud

LAmèrica del Sud, segons el model continental ibèric, és un subcontinent d'Amèrica travessat per l'equador terrestre.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Amèrica del Sud

Anasazi

''Palacio Acantilado'', poblat anasazi del Parc Nacional de Mesa Verde Els anasazi eren un poble amerindi originari de la gran àrea cultural denominada Oasiamèrica.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Anasazi

Andoque

El andoque és una llengua indígena americana parlada per uns pocs centenars d'indígenes andoques al curs del riu Caquetá a Colòmbia, i actualment en declivi quant a nombre de parlants.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Andoque

Antilles

Mapa de les Antilles Les Antilles (antigament anomenades les Índies Occidentals) són les illes banyades pel mar Carib, més les Bahames.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Antilles

Apalachee

L'apalachee era una llengua muskogi de la costa del nord-oest de Florida parlada pels apalachees.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Apalachee

Apatxe

Lipan, Pl – Apatxe kiowa Els apatxe són una tribu índia de llengua atapascana o na-dené, el nom de la qual prové del zuni apachu, 'enemic', perquè eren hostils a les tribus dels voltants.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Apatxe

Apatxe de les planures

L'apatxe de les planures o apatxe kiowa (anglès kiowa-apache) parlada pels apatxe kiowa.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Apatxe de les planures

Apatxe kiowa

Els apatxe kiowa, també coneguts com a apatxes de les planures, són un grup d'atapascans meridionals que vivien tradicionalment a les Planures Meridionals d'Amèrica del Nord, a l'actual sud-oest d'Oklahoma.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Apatxe kiowa

Apatxe occidental

L'apatxe occidental (Ndee biyati' / Nnee biyati') és una de les llengües atapascanes meridionals parlada per uns 12.000 apatxes occidentals que viuen principalment al centre-est d'Arizona.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Apatxe occidental

Appalousa

Els appalousa (també opelousa) eren un poble d'amerindis dels Estats Units que ocupaven l'àrea al voltant de l'actual Opelousas (Louisiana) a l'oest del baix riu Mississipi abans del contacte amb els europeus en el.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Appalousa

Apurinã

L'apurinã, o ipurina és una llengua arawak del subgrup de les llengües piro parlada pels indígenes apurinã de la conca de l'Amazones.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Apurinã

Arabela

L'arabela o arabé (Tapweyokwaka segons l'autodenominació dels seus parlants) és la llengua amb major nombre de parlants de la família lingüística zaparoana.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Arabela

Arapaha

Arapaha (també arapaja o harapaha) era una vila timucua en el riu Alapaha del.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Arapaha

Arapaho

Els arapaho són tribu índia algonquina que parla una llengua força diferenciada, també anomenada erròniament gros ventre.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Arapaho

Arara

Arara és una ciutat de l'estat brasiler de Paraíba.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Arara

Arauac

Dona arauac Arauac és el nom genèric d'un grup de pobles indígenes que es trobaven assentats a les Antilles i la regió circumcarib a l'arribada dels hispànics al.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Arauac

Arikara

L'arikara és una de les llengües caddo parlada pels arikares, que residien principalment a la reserva índia de Fort Berthold a Dakota del Nord.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Arikara

Arizona

Arizona és un estat dels Estats Units d'Amèrica a la regió sud-oest de país.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Arizona

Arkansas

Arkansas és un estat del centre-sud-est (regió Sud) dels Estats Units d'Amèrica, amb capital a la ciutat de Little Rock.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Arkansas

Arua

Arua (en francès Arue) és un municipi francès, situat al departament de les Landes i a la regió de la Nova Aquitània.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Arua

Ashaninca

Els campa o ashaninca són un poble que habita prop del naixement del riu Amazones, a l'est de Perú (regions de Junín, Pasco, Huánuco i part d'Ucayali i a l'estat d'Acre (Brasil). Parlen la llengua ashaninca, pertanyent a la família de llengües amerindies arawak, juntament amb els amuesha, matsiguenga, nomatsiguenga i piro.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Ashaninca

Ashaninca (llengua)

L'ashaninca, ashàninga, ashaninka, o campa, encara que aquest terme el consideren pejoratiu) és una llengua indígena americana de la família arawak, originària de la yunga del Perú. Es parla pels ashaninca, especialment al llarg del curs dels rius Apurímac, Ena, Perené i Tambo al Perú i a Acre, el Brasil.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Ashaninca (llengua)

Assiniboines

Territori dels assiniboine Els assiniboines (en singular, en plural; ojibwa: Asinaan, 'sioux de la pedra', també coneguts com a hohe i per l'endònim nakota (o nakoda o nakona), són una de les primeres nacions canadenca i ameríndia dels Estats Units que parlaven una llengua de la família de les llengües sioux occidentals.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Assiniboines

Atacames

*Pel poble dels atacames o atacamenys de Xile i l'Argentina, vegeu atacamenys.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Atacames

Atakapes

Els atakapesSturtevant, 659 són un poble amerindi dels boscos del sud-est, que parlaven l'atakapa i històricament vivien al llarg del Golf de Mèxic.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Atakapes

Atapascans del riu Eel

Mapa del territori del riu Eel Els atapascans del riu Eel inclou els grups d'amerindis dels Estats Units wailaki, lassik, nongatl, i sinkyone que tradicionalment vivien als marges del riu Eel del nord-oest de Califòrnia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Atapascans del riu Eel

Atfalati

Els atfalati, també coneguts com a tualatin foren una tribu o banda dels amerindis kalapuyes que vivien originàriament a la vall de Tualatin a la part nord-oest de l'estat d'Oregon.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Atfalati

Atikamekw

Foto de grup familiar. Manawan, ca. 1900 Els atikamekw són els habitants indígenes de l'àrea a la que es refereixen com Nitaskinan (la Nostra Terra), a la vall superior del riu Saint-Maurice del Quebec (a uns 300 quilòmetres al nord de Mont-real), al Canadà.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Atikamekw

Atikum

El huamoé (Wamoe), uamué, uman, o atikum, és una llengua extingida del Brasil que és massa mal certificada per classificar-la.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Atikum

Atorada

L'atorada o atoraí és una llengua en vies d'extinció de la família lingüística arawak del Brasil i Guyana.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Atorada

Atsina

Els atsina són una tribu ameríndia algonquina, també anomenats gros ventre de les planures.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Atsina

Atsugewis

Els atsugewi són una tribu índia que parlen una llengua palaihnihana (tronc hoka), el nom de les quals prové d'achowa "riu".

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Atsugewis

Auaké

Els auaké són un grup ètnic indígena sud-americà de la selva amazònica de Veneçuela i Brasil.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Auaké

Aush

Aush (en occità Aush, en francès Auch) és un municipi francès de Gascunya, situat al departament del Gers i a la regió d'Occitània.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Aush

Avoyel

Els avoyel o avoyelles era una petita tribu de parla natchez que vivia a les terres vora les boques del riu Red a la seva confluència amb el riu Atchafalaya, a l'àrea de l'actual Marksville, Louisiana.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Avoyel

Awaswas

Capella de la Missió de Santa Cruz, reconstruïda. L'awaswas (també conegut com a costano Santa Cruz) és una de les vuit llengües ohlone, parlada històricament pels aswaswas del Nord de Califòrnia, i forma part de les llengües utianes.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Awaswas

Awá

Els awá, cuaiquer (o kwaiker) són un poble o nacionalitat amerindi que habita a banda i banda de la frontera entre Colòmbia i l'Equador, en els boscos molt humits del vessant occidental dels Andes; des del riu Telembí, en Nariño, fins a Carchi, Imbabura, Sucumbíos i Esmeraldas.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Awá

Ayoreo

L'ayoreo, zamuco, morotoco o moro és una llengua que pertany a la família zamuca i que es parla tant a Bolívia com al Paraguai.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Ayoreo

Ópates

Els ópates –també anomenats tehuimes o tegüimes– són un grup ètnic d'indígenes mexicans a punt de desaparèixer com a unitat ètnica única diferenciada.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Ópates

Àrtic

La línia vermella indica la isoterma de 10 °C de mitjana el juliol, a vegades utilitzada per definir la frontera de la regió àrtica L'Àrtic (també anomenada Àrtida) és la zona geogràfica de la Terra que envolta el pol Nord, a l'extrem oposat de l'Antàrtida.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Àrtic

Badia georgiana

Badia Georgian a Cabot Head La Badia georgiana, o badia Georgian (en anglès:Georgian Bay, en francès: baie Georgienne, Ojibway: Manidoowi-zaaga'igan o Waasaagamaa) és una gran badia del Llac Huron, enterament dins Ontàrio, Canadà.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Badia georgiana

Bahames

Les Bahames, oficialment The Commonwealth of The Bahamas són un estat insular de l'Amèrica Central, situat a l'oceà Atlàntic, al sud-est de la península de Florida, al nord-est de Cuba, al nord d'Haití i a l'oest de les illes Turks i Caicos.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Bahames

Baix chinook

El baix chinook, també chinook o Chinook propi, és una llengua de la costa del nord-oest del Pacífic dels Estats Units greument amenaçada.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Baix chinook

Banda Moapa dels indis paiute

Dona paiute del sud a Moapa La banda Moapa Band dels indis paiute de la reserva índia del Riu Moapa són una tribu reconeguda federalment dels paiute que viu al sud de Nevada a la Reserva Índia del Riu Moapa.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Banda Moapa dels indis paiute

Banda Shivwits de Paiutes

La Banda Shivwits de Paiutes és una banda de la tribu d'Indis Paiute de Utah, una tribu reconeguda federalment de paiutes del sud situats al sud-oest de Utah.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Banda Shivwits de Paiutes

Baniwa

El baniwa, també coneguda com baníua, baniba, baniva Baníwa, baníua do içana, dakenei, issana, kohoroxitari, karu o maniba és una llengua arawak parlada pels baniwes, format per aproximadament 4.700 indígenes localitzats als marges del riu Içana, a la frontira entre Brasil, Colòmbia i Veneçuela.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Baniwa

Bannock

Territori dels bannock Els bannock són una tribu de la Gran Conca de parla uto-asteca, molt relacionats amb els paiute i els xoixons.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Bannock

Bara

* Antropologia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Bara

Barasana-eduria

El barasana és una de les diverses llengües parlades pels indígenes de l'Amazònia colombiana.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Barasana-eduria

Baré

El baré és una llengua amenaçada de les llengües arawak de l'Alt Amazones parlada pels barés.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Baré

Barbareño

El barbareño era una llengua de la família de les llengües chumash, un grup de llengües ameríndies parlades a l'àrea de Santa Bàrbara (Califòrnia).

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Barbareño

Bayogoula

Els bayogoula eren una tribu d'amerindis de Mississipi i Louisiana als Estats Units.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Bayogoula

Belize

Belize (en català: /be'lis/) és un estat de l'Amèrica central, que limita al nord i al nord-oest amb Mèxic, a l'oest i al sud amb Guatemala i a l'est amb el mar de les Antilles.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Belize

Beothuk

Situació dels beothuk Els beothuk (o) (que també s'escriu algunes vegades beothic, beothick o beothuck) són una tribu índia la llengua del qual no ha estat classificada.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Beothuk

Beríngia

Beríngia a finals del Weichselià Beríngia durant el desglaç Regió de Beríngia en l'actualitat Beríngia, també coneguda com el pont terrestre de Bering, fou un pont terrestre d'uns 1.600 km de nord a sud al seu punt més ample, que uní l'actual Alaska i l'est de Sibèria durant diversos períodes de l'últim període glacial.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Beríngia

Bia

* Botànica.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Bia

Bidai

Els bidai eren una banda d'amerindis atakapes de l'est de Texas.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Bidai

Biloxis

Els biloxi són una tribu ameríndia, potser de parla siouan, el nom de la qual ve de Taneks anya (primer poble).

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Biloxis

Bitterroot salish

Homes salish al costat de tipis (Reserva Flathead, Montana, 1903) Els bitterroot salish, flathead, salish o selish conformen un grup de natius americans parlants de salish, grup i una de tres tribus conformants de les Tribus Confederades Salish i Kootenai de Montana.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Bitterroot salish

Black River

Black River és una població dels Estats Units a l'estat de Nova York.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Black River

Blackfoot

Cap dels Peus Negres Els blackfoot eren una confederació de tribus de parla algonquina, anomenats pels anglesos blackfoot perquè duien els mocasins negres, però que s'anomenaven ells mateixos Niitsitapii (el poble autèntic).

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Blackfoot

Bokota

Els bokota, també anomenats bogotá Native Languages. (retrieved 23 Feb 2011) o bugleres, són un grup ètnic amerindi de Panamà.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Bokota

Bolívia

Bolívia o lEstat Plurinacional de Bolívia (o Buliwya) —en castellà i oficialment, Estado Plurinacional de Bolivia (anomenat fins al 2009 República de Bolívia)— és un dels dos únics estats de l'Amèrica del Sud sense sortida a l'oceà, i a més és una de les regions més altes del món.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Bolívia

Boruques

Els boruques (també coneguts com a brunca, brunka o brunkajk) són un poble indígena centreamericà natiu de Costa Rica.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Boruques

Brasil

El Brasil, oficialment República Federal del Brasil (en portuguès: República Federativa do Brasil), és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud, continent del qual és el país més gran.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Brasil

Bribris

Els bribris són un dels grups ètnics més nombrosos de Costa Rica.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Bribris

Cañari

El cañari o cañar és una llengua indígena actualment extinta, que va ser la llengua que es va parlar a les províncies de Cañar, Azuay i part sud de Chimborazo (Alausí), en el centre de l'Equador.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Cañari

Cabécars

Els cabécars (Kabekwa, en cabécar) són una ètnia indígena de Costa Rica.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Cabécars

Cacaopera

El cacaopera o Kakawira era una llengua misumalpa parlada pels cacaoperes, una ètnia que viu al Salvador.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Cacaopera

Caddos

Els caddo són una tribu índia del grup lingüístic de les llengües caddo, el nom de la qual procedeix de kadohadacho "confederació de grans cabdills", però que preferien anomenar-se hasinaï, "de la nostra pròpia cultura".

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Caddos

Cahinnio

Els cahinnio eren una tribu d'amerindis dels Estats Units que vivia a Arkansas.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Cahinnio

Cahokia

Cahokia és una vila dels Estats Units a l'estat d'Illinois.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Cahokia

Cahuilla

Els cahuilla o Iviatim en la seva llengua són una tribu uto-asteca del grup takic.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Cahuilla

Calusa

Distribució dels calusa FMNH Els calusa - AFI /kəˈluːsə/ - eren una tribu ameríndia de la costa de Florida, no se sap bé si de parla muskogi o carib.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Calusa

Canadà

El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Canadà

Canari

* Zoologia: Canari (ocell), una espècie d'ocells.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Canari

Candoshi-shapra

El candoshi-shapra (també coneguda com candoshi, candoxi, kandoshi o murato) és una llengua aïllada indígena americana parlada per alguns milers de persones a l'oest d'Amèrica del Sud al llarg del Chapuli, Huitoyacu, Pastaza i les valls del riu Morona.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Candoshi-shapra

Canelo quichua

Els Canelo Quichua és un grup ètnic que habiten la regió oriental de l'Equador, en la qual ens trobem quatre conjunts culturals diferents, que són els Achuar, els Shuar, el Quijos i el grup tractat, els Canelo.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Canelo quichua

Caquetío

El caquetío (caquetio, kaquetio) és una llengua extingida de la família de llengües arawak parlades pels caquetíos a Veneçuela (a la regió de Santa Ana de Coro, estat Falcón i al golf de Veneçuela) i a les illes ABC (Aruba i Curaçao).

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Caquetío

Carib

Localització del Carib Carib S'anomena el Carib l'àrea d'Amèrica banyada pel mar Carib, especialment les nombroses illes que hi ha.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Carib

Caribs

Els caribs o galibis són un grup ètnic que dona nom al territori Carib, les dues denominacions deriven del proto-carib *karipona: 'home(s)'— eren un conjunt de pobles que, en el moment del contacte amb els europeus, al, habitaven el nord-est de Veneçuela i diverses Antilles Menors.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Caribs

Carolina del Sud

Carolina del Sud és un estat dels Estats Units d'Amèrica, situat al sud-est del país.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Carolina del Sud

Catawba

El catawba és un dels dues llengües sioux orientals de l'est dels Estats Units, que juntament amb les llengües sioux occidentals formen la família de llengües sioux.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Catawba

Cathlamet

Cathlamet és una població dels Estats Units a l'estat de Washington.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Cathlamet

Cayuga (grup humà)

Els cayuga són una nació de la Confederació Iroquesa, el nom del qual prové d'una de les tres ciutats que tenien, Goi-o gouen (d'on surten les embarcacions), i la seva pronunciació correcta és Gayogohó:no'.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Cayuga (grup humà)

Cayuses

Cayuse Els cayuses són una tribu índia del grup wailatpua, que parla una llengua aïllada però relacionada amb el grup penutià.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Cayuses

Càrex

Càrex (Carex) és un gènere d'herbàcies d'angiospermes de la família de les ciperàcies.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Càrex

Cària

Cària (en Καρία) era una regió de l'antiguitat situada al sud-oest de l'Àsia Menor.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Cària

Cœur d'Alène

Els coeur d'alêne (també Snchitsu'umshtsn o snčícuʔumšcn) són una tribu índia que parla una de les llengües salish, que s'anomenava a si mateixa Skitswish o Skitzoomish.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Cœur d'Alène

Ceará

Ceará és un estat del Brasil situat a la Regió Nord-est.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Ceará

Chakchiuma

Els chakchiuma eren una tribu de nadius americans de la regió superior del riu Yazoo a l'actual estat de Mississipi.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Chakchiuma

Chalons

Missió de Nuestra Señora de la Soledad Els chalons són una de les vuit divisions del poble d'amerindis Ohlone (Costano) que vivien al Nord de Califòrnia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Chalons

Chaná

El chaná és una llengua charruana extinta que es parlava a l'actual territori de l'Uruguai, concretament a la regió entre els rius Uruguai i Paranà-Guazú.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Chaná

Chané

Els chanés (en guaraní tapiti: "esclau") o izoceños (dels Bañados de Izozog), constitueixen una ètnia d'origen arahuac (arawak) del Chaco occidental que fa aproximadament 3.000 anys va abandonar la regió de les Guaianes migrant cap al sud.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Chané

Changos

Els changos, camanchacos o camanchangos van ser un poble indígena que habitava entre Camaná (Perú) i la regió de Coquimbo a Xile a la costa centre-occidental sud-americana.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Changos

Chanka

La cultura chanca o chanka és el nom d'un grup ètnic que es va conèixer des del període dels Estats Regionals i Organitzacions Tribals en els anys 1200 i 1440 d. C i tenia el seu hàbitat a les províncies actuals de Ayacucho, Apurímac i Huancavelica.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Chanka

Chehalis

Chehalis és una població dels Estats Units a l'estat de Washington.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Chehalis

Chelan

Chelan és una població dels Estats Units a l'estat de Washington.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Chelan

Chemehuevi

Els Chemehuevi són un grup ètnic amerindi de la Gran Conca.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Chemehuevi

Cheraw

Confluència del riu Pee Dee Els cheraw, també coneguts com a saraw o saura, eren una tribu d'amerindis dels boscos del sud-est que parlaven una llengua siouan,Sebeok, Thomas Albert.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Cheraw

Cherokees

Els cherokees són una tribu índia de la família lingüística iroquesa.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Cherokees

Chetco

Membres de la tribu chetco en 1856 Els chetco (chetco-tolowa: chit-dee-ni, chit-dee-ne) són una tribu d'amerindis dels Estats Units que originàriament vivien al llarg del baix riu Chetco al comtat de Curry (Oregon) a l'estat d'Oregon.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Chetco

Chiaha

L'actualment submergit jaciment a l'illa de Zimmerman, on s'hi trobaven els antics chiaha Chiaha era un cacicatge amerindi situat a la baixa vall del riu French Broad a l'actual estat de Tennessee, al sud-est dels Estats Units.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Chiaha

Chickasaw (grup humà)

Els chickasaw són una tribu muskogi, el nom de la qual prové potser de chickasha "rebel", o potser vol dir "els descendents de Chicsa", personatge mític del que diuen ser descendents.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Chickasaw (grup humà)

Chicora

Els chicora foren petita tribu d'amerindis dels Estats Units a l'àrea Pee Dee al nord-est de Carolina del Sud, que va cap al riu Cape Fear a Carolina del Nord.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Chicora

Chilula

Els chilula són una tribu atapascana que vivia a l'àrea del baix riu Redwood Creek, al nord de Califòrnia, de 500 a 600 anys abans del contacte amb els europeus.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Chilula

Chimarikos

Els chimariko eren uns amerindis de Califòrnia que vivien principalment en una secció de 20 milles al llarg del canó al riu Trinity al comtat de Trinity al nord-oest de Califòrnia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Chimarikos

Chipaya

La llengua chipaya (autoglotònim chipay taqu) és parlada per prop de dues mil persones a les províncies de Carangas i Sabaya, departament d'Oruro, (Bolívia).

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Chipaya

Chipewyan

Els chippewyan o Dene Suline són una tribu índia Na-dené del grup atapascà, també anomenats chpewya.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Chipewyan

Chippewa

Els ojibwe són un poble algonquí nadiu de l'Amèrica del Nord, de vegades també anomenats ojibwa ('els qui fan pictogrames'), chippewa ('de tant arrugat sembla torrat', en referència al cosit en forma d'agulla del seu calçat) o el seu nom propi, anishinaabemowin 'humans espontanis'), i que té la denominació oficial de chippewa als Estats Units i dojibwa al Canadà.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Chippewa

Chiquitano

El chiquitano, chiquito o besɨro és una llengua indígena, originària dels Llanos de Chiquitos i el Chaco bolivià, parlada actualment pels chiquitanos a les províncies de Ñuflo de Chávez, Velasco, Sandoval, Busch, Ichilo i Chiquitos del departament de Santa Cruz, Iténez del departament de Beni, així com en alguns municipis brasilers.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Chiquitano

Chiricahua

Els chiricahua són un grup d'amerindis apatxes que viuen al sud-oest dels Estats Units.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Chiricahua

Chisca

Els chisca eren una tribu d'amerindis que vivia a l'Est de Tennessee i al sud-oest de Virgínia en el.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Chisca

Chitimacha

Els chitimacha són una tribu índia que parla una llengua aïllada propera al tunica, el nom de la qual prové de la llengua choctaw Chuti Masha "couen recipients".

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Chitimacha

Chocó

Chocó és un departament de Colòmbia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Chocó

Chochenyos

Fangals d'Emeryville davant la badia de San Francisco, llar dels chochenyos. Els chochenyos (també anomenats chocheño, chocenyo) és una de les vuit divisions dels amerindis Ohlone (Costanoan) del Nord de Califòrnia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Chochenyos

Choctaws

Territori Choctaw abans de l'arribada dels europeus Vila tradicional choctaw, per François Bernard Els choctaw (també chahta, chactas, tchakta, chocktaw, i chactaw) són una tribu ameríndia originària del Sud-est dels Estats Units (actualment Mississipi, Florida, Alabama, i Louisiana).

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Choctaws

Chols

Els chols o txols són un poble indígena de Mèxic que viu al nord-est de l'estat de Chiapas, a Tabasco i a Campeche.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Chols

Chonos

Chonos és el nom genèric que s'utilitza per designar els grups indígenes nòmades que van habitar les illes i canals entre el sud de l'arxipèlag de Chiloé i la península de Taitao a la zona austral de Xile, des de temps prehistòrics fins a finals del o èpoques més recents.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Chonos

Chorote

El poble chorote, chortí, manjui o com s'autodenominen, yofasa o yofwaja, són un poble indígena que viu a les dues ribes del riu Pilcomayo, a Argentina, Bolívia i Paraguai.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Chorote

Chortís

Els chortís són un poble indígena de Guatemala i Hondures, descendents de la civilització maia el centre cultural de la qual i polític se situava a Copán.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Chortís

Chowanoc

Els chowanoc o chowanoke, era uns tribu d'amerindis dels Estats Units de llengua algonquina.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Chowanoc

Chukchansi

El chukchansi (Chuk'chansi) és un dialecte del yokuts de la vall parlat a la Ranxeria Picayune d'indis chukchansi, a la vall de San Joaquín de Califòrnia, per la banda chukchansi dels yokuts.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Chukchansi

Chulupí

El poble chulupí (nom guaraní) o nivaclé són un poble indígena del Gran Chaco a l'Argentina format pels chulupís de Salta una branca del poble nivaclé.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Chulupí

Chumash

Els chumash són un poble d'amerindis de Califòrnia, que històricament va habitar a les regions costaneres del centre i sud de Califòrnia, al que ara és Santa Bàrbara, San Luis Obispo, Ventura i Los Angeles, des de Morro Bay al nord, fins a Malibú al sud.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Chumash

Ciguayo

El ciguayo (siwayo) era la llengua dels ciguayos de la península de Samaná a Hispaniola (actual República Dominicana) a l'època de la conquesta espanyola.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Ciguayo

Civilització de Caral

La civilització de Caral, Caral-Supe o Norte Chico fou una societat complexa precolombina que tenia fins a trenta grans centres de població a la que ara és la regió del Norte Chico, entre el litoral central i septentrional del Perú.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Civilització de Caral

Civilització olmeca

La civilització olmeca s'originà fa 3500 anys, al sud-est de l'actual Mèxic, on va prosperar durant prop d'un mil·lenni, entre els anys 1200 i el 400 aC.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Civilització olmeca

Civilització zapoteca

Mapa de Monte Albán La civilització zapoteca es va desenvolupar al territori que avui dia comprèn l'estat d'Oaxaca a Mèxic.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Civilització zapoteca

Clackamas

Clackamas és una concentració de població designada pel cens al Comtat de Clackamas a l'estat d'Oregon.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Clackamas

Clackamas (tribu)

Els clackamas són una tribu d'amerindis dels Estats Units situats a l'estat d'Oregon que tradicionalment vivien al llarg del riu Clackamas a la vall de Willamette.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Clackamas (tribu)

Clatsop

Bandera dels Clatsop i Nehalem Els clatsop són una petita tribu d'amerindis dels Estats Units que constitueix una fracció dels chinook del Pacífic Nord-oest dels Estats Units.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Clatsop

Coahuiltecs

Els coahuiltecs (en castellà coahuiltecos o coahuiltecas), pajalates o pakawa eren unes tribus índia de parla aïllada, formada per tribus independents com els payaya, orejones, pajalates, pacoas, pausanes, mezcales, pampoas, borrados, sanipaos, manos de perro i altres que ocupaven els estats mexicans de Coahuila de Zaragoza, Nuevo León i Tamaulipas, fins a la frontera amb Texas Actualment, (els payaya vivien als marges del riu San Antonio, Texas).

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Coahuiltecs

Cochiti

Els cochiti (keres oriental kotyie, "kiva de pedra") és una concentració de població designada pel cens dels Estats Units a l'estat de Nou Mèxic.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Cochiti

Cocopes

Mapa del territori cocopa Els cocopa són una tribu índia de llengua yuma-cochimí, molt afí als quechans i als maricopes.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Cocopes

Cofán

El grup ètnic A'i, coneguts com a Cofán o Kofán, són un poble amerindi que habita al nord-oest de l'Amazonia en comunitats disperses en la frontera entre Colòmbia i l'Equador, concretament entre el riu Guamés i l'Aguaricó.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Cofán

Coharie

Els coharie ("Schohari"), que significa "fusta molla" en tuscarora, són una tribu d'amerindis que descendeixen dels iroquesos de Carolina de la nació tuscarora.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Coharie

Colòmbia

Colòmbia —o la República de Colòmbia— és un estat de l'Amèrica del Sud.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Colòmbia

Colonització europea d'Amèrica

Colònies europees i pobles originaris (segles XVI–XVIII). La colonització europea d'Amèrica va començar arran del "descobriment d'Amèrica", per Cristòfor Colom.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Colonització europea d'Amèrica

Colorado

Colorado és un estat dels Estats Units d'Amèrica, situat a l'oest del país.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Colorado

Comanxes

Retrats comanxes Els comanxes (en comanxe Nʉmʉnʉʉ) són una tribu ameríndia de la cultura de les planures i el territori històric de la qual, conegut com a Comanchería, consistia en l'actual Nou Mèxic, sud-est de Colorado, sud-oest de Kansas, oest d'Oklahoma, i la major part del nord-oest de Texas, ocupant unes 24.000 milles quadrades.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Comanxes

Comecrudo

El comecrudo és una llengua extinta de les llengües comecrudo de Mèxic.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Comecrudo

Complex La Jolla

El Complex arqueològic La Jolla (Poble Shell Midden, Tradició Encinitas, Millingstone Horizon) representa una cultura prehistòrica orientada cap als recursos costaners que van prevaler durant el període Holocè mitjà entre c. 6000 aC i 500 dC al sud-oest de Califòrnia i el nord-oest de Baixa Califòrnia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Complex La Jolla

Complex Pauma

El Complex Pauma és un patró arqueològic prehistòric entre amerindis de Califòrnia, definits inicialment per Delbert L. True al nord de San Diego, Califòrnia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Complex Pauma

Comunitat índia Ak-Chin

La comunitat índia Ak Chin de la reserva índia Maricopa (Ak Chin) és una comunitat ameríndia situada a la vall de Santa Cruz a Arizona.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Comunitat índia Ak-Chin

Conca amazònica

La conca amazònica engloba tot el conjunt de recursos hídrics que convergeixen al riu Amazones.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Conca amazònica

Conchucos

Conchucos (Conchucos en castellà, Kunchuku en quítxua) és una zona del Perú i el nom d'una ètnia que en ella hi habita.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Conchucos

Confederació Iroquesa

La Confederació iroquesa era formada per tribus índies de parla iroquesa, el nom de les quals era nadowa, però foren anomenats pels algonkins mengwe "enemics".

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Confederació Iroquesa

Congaree

Els congaree (també pronunciat conagree) eren un grup de tribus d'amerindis dels Estats Units que vivien a l'actual centre de Carolina del Sud, al llarg del riu Congaree.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Congaree

Coos

Els coos són uns amerindis de l'altiplà del Nord-oest que viuen a Oregon.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Coos

Coree

Mapa de 1585 per Theodor de Bry amb la vila ''Cwareuuoc'' a la cantonada esquerra al llarg del riu Neuse Els coree (també Connamox, Cores, Corennines, Connamocksocks, indis Coranine, indis del riu Neuse) eren una petita tribu d'amerindis dels Estats Units, que un cop va ocupar una zona costanera al sud del riu Neuse al sud-est de Carolina del Nord a l'àrea coberta actualment pels comtats de Carteret i Craven.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Coree

Cores

Els cores són un poble indígena de Mèxic que viuen a l'estat de Nayarit, principalment a l'assentament d'El Nayar.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Cores

Corobisís

Els corobisís van ser un poble indígena de Costa Rica que en 1522 habitava en el marge oriental del golf de Nicoya i va ser visitat pel conqueridor Gil González Dávila, que va identificar el seu rei amb el nom de Corevisí.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Corobisís

Cosí

Un cosí és el fill dels oncles i les ties, és a dir, els descendents dels germans dels progenitors.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Cosí

Costa Rica

Costa Rica és una república de l'Amèrica Central, que confronta al nord amb Nicaragua, a l'est amb el mar Carib, al sud-est amb Panamà i al sud i a l'oest amb l'oceà Pacífic.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Costa Rica

Cotoname

El cotoname és una llengua extinta parlada per una ètnia ameríndia a les terres baixes de la vall de riu Grande al nord-oest de Mèxic i el límit sud de Texas (Estats Units).

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Cotoname

Cotximí

El cotximí, conegut també com a laymón és la llengua dels pobles cotximís que van ocupar la major part de la Península de Califòrnia fins a la seva extinció, ocorreguda probablement a principis del.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Cotximí

Coushatta

Coushatta és una població dels Estats Units a l'estat de Louisiana.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Coushatta

Cowlitz (tribu)

Els cowlitz són un poble amerindi salish de la Costa del Nord-oest del Pacífic.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Cowlitz (tribu)

Cree

Els cree són una tribu algonquina, el nom de la qual prové de kristenaux, deformació francesa de Kenistenoag, un dels seus noms.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Cree

Creek

Els creek eren una confederació tribal anomenada també muskogee o muskogi, del grup lingüístic muskogi, que inclou altres tribus com hitchitis i yamasees.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Creek

Croatan

John White c.1585 Els croatan eren un petit grup amerindis que vivia a les zones costaneres del que avui és Carolina del Nord.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Croatan

Cromosoma

En biologia, un cromosoma (del grec χρώμα khroma, 'color', i σώμα soma, 'cos') és cadascun dels petits cossos amb forma de bastonets que s'organitzen a la cromatina del nucli cel·lular durant les divisions cel·lulars (mitosi i meiosi) dels organismes eucariotes.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Cromosoma

Cromosoma Y

El cromosoma Y és un dels cromosomes determinants del sexe en els humans i en la majoria de mamífers.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Cromosoma Y

Crows

Territori crow abans de l'arribada dels europeus Indis crow Els crow són una tribu índia de parla sioux, el nom de la qual era Apsaalooke o "fills de l'ocell de bec llarg", anomenats pels francesos krahen i kroison, d'ací crow o corbs.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Crows

Cruzeño

El cruzeño (també conegut com a isleño o chumash illenc) era una llengua de la família de les llengües chumash parlada a les illes septentrionals de les Illes Santa Bàrbara, al Sud de Califòrnia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Cruzeño

Cubeo

El cubeo (també cuveo) és la llengua que parlen els cubeos al departament de Vaupés, els rius Cuduyari i Querarí i els seus afluents.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Cubeo

Culina

El culina (també kulína, kulyna, kulina, curina, corina, korina, culina-madijá, madijá, madija, madiha, madihá) és una llengua arawana del Brasil i el Perú parlada per prop de 4.000 culines.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Culina

Cultura

La cultura és el conjunt de valors, aptituds, teories, ideologies, normes i béns materials creats per l'ésser humà.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Cultura

Cultura Calima

223px 225xpx La Cultura Calima és un grup de cultures de l'Amèrica precolombina que es trobaven a l'occident de Colòmbia, a l'actual departament del Vall del Cauca, a les valls dels rius San Juan, riu Dagua i riu Calima.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Cultura Calima

Cultura chachapoyas

Kuélap La cultura Chachapoyas va ser una de les civilitzacions del període de la prehistòria andina (1000 dC – 1476 dC).

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Cultura chachapoyas

Cultura chavín

La cultura chavín va ser una civilització pre-incaica que es va desenvolupar durant l'horitzó primerenc i va tenir el seu centre de desenvolupament a Chavín de Huántar que està situat entre els rius Mosna i Huachecsa en l'actual departament d'Ancash al Perú.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Cultura chavín

Cultura de les grans planúries americanes

Els indis de les planures són els indis que viuen a les Grans planures de Nord Amèrica.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Cultura de les grans planúries americanes

Cultura de Thule

Les diferents cultures establertes a l'Àrtic entre els anys 900 i 1500 Els Thule o proto-Inuit van ser els ancestres dels moderns Inuit.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Cultura de Thule

Cultura Dorset

Les diferents cultures establertes a l'Àrtic entre els anys 900 i 1500 La cultura Dorset (també anomenada la Tradició Dorset) va ser una cultura paleoesquimal (500 aC - 1500) que va precedir la cultura dels Inuits a l'Àrtic d'Amèrica del Nord.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Cultura Dorset

Cultura Fremont

Situació de la cultura Fremont Típica cabana Moki Hut situada en l'esquerda del penya-segat Pilling Figurines, figuretes d'argila no cuita Fremont, al College of Eastern Utah Prehistoric Museum. La cultura Fremont o poble Fremont és una cultura arqueològica de l'Amèrica precolombina que va rebre el seu nom del riu Fremont a l'estat de Utah on es va descobrir el primer jaciment Fremont.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Cultura Fremont

Cultura Hopewell

La cultura Hopewell va prosperar a tot l'entorn del que avui és el mitjà oest dels Estats Units d'Amèrica entre els anys 100 aC i 500 dC en un període conegut com a silvícola mitjà.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Cultura Hopewell

Cultura Jama-Coaque

Jama-Coaque és una cultura precolombina desenvolupada al nord de la província de Manabí, a l'actual Equador.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Cultura Jama-Coaque

Cultura La Tolita

La Tolita és una cultura ameríndia localitzada a la zona costanera del nord de l'Equador i del sud de Colòmbia i que fou activa entre el segle V aC i el.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Cultura La Tolita

Cultura Machalilla

Machalilla és una cultura precolombina localitzada a la zona costanera de la part sud de l'actual Equador (Manabí, península de Santa Elena).

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Cultura Machalilla

Cultura Norwood

La cultura Norwood era una subcultura o subperíode del període arcaic tardà.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Cultura Norwood

Cultura Saqqaq

La cultura Saqqaq (que pren el nom de l'assentament de Saqqaq, on s'han trobat moltes restes arqueològiques) va ser una cultura paleoesquimal de Groenlàndia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Cultura Saqqaq

Cultura Valdivia

Valdivia és una cultura precolombina localitzada en tots els cursos fluvials de la zona costanera de l'actual Equador.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Cultura Valdivia

Cupeños

Els cupeños són una nació ameríndia del sud de Califòrnia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Cupeños

Cusabo

Els cusabo (també corsaboy) van ser un grup de tribus ameríndies històriques que vivien al llarg de la costa de l'oceà Atlàntic en el que avui és Carolina del Sud, aproximadament entre l'actual Charleston i al sud del riu Savannah, en el moment de l'arribada dels europeus.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Cusabo

Deadose

El riu Brazos i la seva conca Els deadose eren un grup d'amerindis de l'actual Texas força relacionats amb els jumanos, yojuanes, bidais i altres grups que vivien a la Rancheria Grande del riu Brazos a l'est de Texas a començaments del.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Deadose

Deg hit'an

Els deg hit'an (també deg xinag, deg xit'an, deg hitan, degexit'an, ingalik, ingalit, inkaliten, inkality, kaiyuhkhotana) pertanyen al grup de pobles de llengües na-dené d'Alaska.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Deg hit'an

Dena'ina

Els dena'ina, el nom de la qual vol dir "gent", però que també eren anomenats Knaiakhotana "gent de la Península de Kenai" (per la zona muntanyenca on habitaven), són una tribu índia del grup lingüístic na-dené.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Dena'ina

Departament de Beni

El Departament de Beni és una de les divisions administratives de Bolívia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Departament de Beni

Departament de Cusco

Cusco és una de les 25 regions del Perú.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Departament de Cusco

Departament de Huánuco

Huánuco és una regió del Perú.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Departament de Huánuco

Departament de l'Amazones

Amazones és un departament de Colòmbia creat per la Constitució de 4 de juliol del 1991.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Departament de l'Amazones

Departament de La Paz (Bolívia)

El Departament de La Paz és una divisió administrativa de Bolívia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Departament de La Paz (Bolívia)

Departament de Loreto

Loreto és la regió més septentrional del Perú.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Departament de Loreto

Departament de Madre de Dios

Madre de Dios és una de les regions del Perú.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Departament de Madre de Dios

Deportació dels indis dels Estats Units

Els nadius americans es concentren, actualment, a l'oest dels Estats Units. La deportació dels indis dels Estats Units, que es denomina oficialment indian removal ("desplaçament dels indis"), fou una política del govern dels Estats Units durant la primera meitat del que va comportar la deportació pràcticament total de les nacions índies de l'est cap al Far West.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Deportació dels indis dels Estats Units

Diaguita

Els diaguita són un grup de pobles indígenes de l'Argentina (i alguns a Xile).

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Diaguita

Dominica

Dominica és un estat insular de l'Amèrica Central, a les Petites Antilles, format per l'illa homònima.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Dominica

Dorasque

El dorasque és una llengua del grup lingüístic txibtxa, parlada antigament pels dorasques als marges dels rius Chiriquí Viejo, Changuena i Diquis, a la província de Cartago de Costa Rica, i actualment extingida.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Dorasque

Doustioni

Els doustioni o dotchetonne eren una tribu d'amerindis dels Estats Units que vivia en algun lloc de la regió al voltant del Golf de Mèxic; que només es coneixen a partir de registres de l'expedició del Sieur de la Salle, qui els va identificar com a aliats, a finals del, com a membres de la confederació Kadohadacho.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Doustioni

Efecte fundador

Il·lustració simple de l'efecte fundador. La població original és a l'esquerra amb tres possibles poblacions fundadores a la dreta. Els mlabri de Tailàndia L'efecte fundador fou definit per Ernst Mayr l'any 1963 com l'efecte de l'establiment d'una nova població a partir d'un número reduït d'individus, transportant només una petita fracció de la variació genètica de la població original.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Efecte fundador

El Petén

El Petén (Noh Petén 'Gran Illa' en itzá) és un departament de Guatemala situat a l'extrem septentrional.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і El Petén

El Quiché

El Departament d'El Quiché es troba a la regió Sud-Occidentental de Guatemala.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і El Quiché

El Salvador

El Salvador, oficialment República d'El Salvador és una república de l'Amèrica central que limita a l'oest amb Guatemala, al nord i a l'est amb Hondures i al sud amb l'oceà Pacífic.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і El Salvador

Emberá-Wounaan

Emberá-Wounaan és una comarca indígena de Panamà.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Emberá-Wounaan

Enez

Enez (Aenus, en Αἶνος, en català adaptat com a Enos) és una ciutat a la província d'Edirne a Turquia, regió de Tràcia, cap del districte del mateix nom (Districte d'Enez).

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Enez

Entiat

Entiat és una població dels Estats Units a l'estat de Washington.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Entiat

Equador

LEquador —o la República de l'Equador— (en castellà i oficialment República del Ecuador) és un estat de l'Amèrica del Sud.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Equador

Esselens

Els esselens són un poble d'amerindis dels Estats Units que parlaven l'esselen, una llengua aïllada que és sovint inclosa en la hipotètica família de llengües hoka.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Esselens

Estat d'Acre

Acre és un estat del Brasil, localitzat al nord-oest del país, dins la Regió Nord.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Estat d'Acre

Estat d'Amapá

Amapá és un estat situat a la Regió Nord del Brasil.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Estat d'Amapá

Estat d'Espírito Santo

Espírito Santo és un estat del Brasil localitzat a la Regió Sud-est del país.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Estat d'Espírito Santo

Estat de Chihuahua

LEstat de Chihuahua és un dels trenta-un estats de Mèxic, situat al nord d'aquest país.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Estat de Chihuahua

Estat de Goiás

Goiás és un estat del Brasil situat a l'est de la regió Centre-Oest.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Estat de Goiás

Estat de l'Amazones (Brasil)

Amazones (en portuguès Amazonas) és l'estat més extens del Brasil, localitzat a l'oest de la Regió Nord.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Estat de l'Amazones (Brasil)

Estat de Maranhão

Maranhão és un estat del Brasil localitzat a l'oest de la Regió Nord-est.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Estat de Maranhão

Estat de Santa Catarina

Santa Catarina és un estat del Brasil localitzat al centre de la Regió Sud.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Estat de Santa Catarina

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Estats Units d'Amèrica

Etnografia

Letnografia (del grec etnos, 'poble' o 'nació', i grafia, 'escriure': 'descripció dels pobles') és la disciplina que descriu els costums i tradicions dels pobles en antropologia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Etnografia

Eufaula (grup humà)

Els eufaula eren una tribu d'amerindis dels Estats Units.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Eufaula (grup humà)

Eyaks

Els eyaks són una tribu índia del grup na-dené, que s'autoanomenaven Unalakmiut.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Eyaks

Eyeish

Els eyeish eren una tribu d'amerindis dels Estats Units de l'actual Texas oriental.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Eyeish

Família lingüística

Famílies de llengües al Món. Una família lingüística és un grup de llengües emparentades històricament i que semblen derivar d'una llengua més antiga que, per diversificació dialectal i mecanismes de canvi lingüístic, va donar lloc a diferents llengües, normalment inintel·ligibles entre si.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Família lingüística

Festes populars als Països Catalans

Foguera de la nit de Sant Joan a la platja de la Marina Alta. Les festes populars als Països Catalans són el conjunt de festes tradicionals que se celebren als territoris de parla catalana.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Festes populars als Països Catalans

Florida

Florida o la Florida és l'estat més meridional dels Estats Units d'Amèrica.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Florida

Fox i sauk

Bandera de la Nació Sauk i Fox d'Iowa i Kansas Els fox i sauk són dues tribus algonquines unides en una sola reserva en el.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Fox i sauk

Galice

El galice o galice-applegate, és una llengua atapascana extingida parlada antigament pels pobles galice i applegate (Nabiltse) del sud-oest d'Oregon.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Galice

Garifunes

Els garífunes, caribs negres o, en llengua garifuna, garinagu són un grup ètnic de l'Amèrica Central i el Carib sorgit de la barreja de la població ameríndia arawak i carib amb afroamericans que es van resistir a la colonització i a l'esclavitud.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Garifunes

Garza

El garza és una llengua extinta de les llengües comecrudo de Mèxic.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Garza

Gavião

Gavião és un municipi portuguès, situat al districte de Portalegre, a la regió d'Alentejo i a la subregió de l'Alto Alentejo.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Gavião

Günnün-a-künna

Els günnün-a-künna (el nom s'escriu amb nombroses variacions com gününa-këna, günün-a-këna, guénena-kéne i altres) o Gennakenk són un poble indígena de l'Argentina del grup dels pampes, en el conjunt de cultura maputxe anomenat pueltxe.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Günnün-a-künna

Geòrgia

Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Geòrgia

Gen

Un gen és una seqüència lineal de nucleòtids d'ADN o ARN que és essencial per a una funció específica, ja sigui en el desenvolupament de l'ésser o en el manteniment d'una funció fisiològica normal.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Gen

Goshute

Els goshute són una banda dels amerindis xoixons occidentals.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Goshute

Gran Chaco

El Gran Chaco ('terra de cacera') és una regió càlida semiàrida de la terra baixa situada en la conca del río de la Plata repartida entre Bolívia, Paraguai, nord de l'Argentina i un tros de Brasil (parts del Mato Grosso i Mato Grosso do Sul), on es connecta amb la regió del Pantanal.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Gran Chaco

Grans Planes

Les Grans Planes (també conegudes originàriament com a "The Plains") són una àmplia extensió de terres planes, en gran part cobertes amb praderies, estepes i zones de pastures, situades als Estats Units i el Canadà.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Grans Planes

Groenlàndia

Groenlàndia o bé Grenlàndia (Kalaallit Nunaat en groenlandès; Grønland en danès) és un país constituent del Regne de Dinamarca, situat entre l'oceà Àrtic i l'oceà Atlàntic, a l'est de les illes àrtiques del Canadà.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Groenlàndia

Guachichil

Els guachichils van ser una ètnia nòmada mexicana de gran extensió territorial entre tots els pobles Txitximeques, parlaven una llengua que actualment jeu extinta pertanyent probablement a les llengües corachol, de la família uto-asteca.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Guachichil

Guaiana Francesa

La Guaiana Francesa (en francès Guyane française, i oficialment Guyane; en crioll guaianès Lagwiyann o Gwiyann) és una col·lectivitat d'ultramar francesa situada a la costa nord de l'Amèrica del Sud.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Guaiana Francesa

Guaicures

Territori dels guaicures Els guaicures --també coneguts com a guaycura o waicura--van ser un conjunt de pobles natius de Baixa Califòrnia Sud (Mèxic), que van ocupar una àrea que s'estenia des del sud de l'actual ciutat de Loreto fins a Todos Santos.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Guaicures

Guale

Guale va ser un cacicat amerindi històric al llarg de la costa de l'actual Geòrgia i les Sea Islands.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Guale

Guanahatabey

El guanahatabey (guanajatabey) era la llengua dels guanahatabeys, una societat de caçadors-recol·lectors que va viure a l'oest de Cuba fins al segle XVI.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Guanahatabey

Guaraní

El guaraní (en guaraní: avañe'ẽ) és una llengua ameríndia de l'Amèrica del Sud que es parla en diverses regions de l'Argentina, Brasil i Bolívia i en gran part del Paraguai (de fet, el nom d'aquest país és una paraula guaraní que significa 'país de molta aigua').

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Guaraní

Guaranís

Els guaranís són un grup format per diverses ètnies presents a diversos estats d'Amèrica del sud que parlen la llengua guaraní.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Guaranís

Guatemala

Guatemala és una república de l'Amèrica Central que afronta al nord i a l'oest amb Mèxic, al nord-est amb Belize i amb el mar Carib a través de la badia d'Amatique (al golf d'Hondures), al sud-est amb Hondures i El Salvador, i al sud amb l'oceà Pacífic.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Guatemala

Guatusos

Els guatusos o malekus són una ètnia ameríndia de Costa Rica.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Guatusos

Guaymís

Els guaymís o ngäbes són un poble indígena, que viu a l'occident de Panamà, principalment a la Comarca Ngöbe-Buglé i a les províncies de Veraguas, Chiriquí i Bocas del Toro.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Guaymís

Guinau

El guinau (guainavis, guainares) és una llengua extingida de les llengües arawak de l'Alt Amazones que s'havia parlat als marges del riu Negro, a l'estat de l'Amazones (Brasil).

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Guinau

Guyana

Guyana (oficialment: Co-operative Republic of Guyana) és una república de la costa septentrional de l'Amèrica del Sud.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Guyana

Haida

Bandera dels Haida Els haida són una tribu del subgrup Skittaget dins el grup na-dené, el nom del qual prové de xa’ida "poble" o hrduh.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Haida

Hainai

Els hainai (caddo: Háynay) és el nom d'una tribu d'amerindis dels Estats Units que vivia en l'actual Texas oriental.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Hainai

Halchidhoma

Els halchidhoma (halchidhoma: xalychidom piipaa o xalychidom piipaash -'gent que viu cap a l'aigua') són una tribu índia que actualment viu majoritàriament a la comunitat índia Pima-Maricopa Salt River, però antigament ocupaven la zona al llarg de la baixa vall del riu Colorado a Califòrnia i Arizona quan va contactar per primera vegada pels europeus.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Halchidhoma

Hanis

Hanis, o Coos fou una de les dues llengües coos d'Oregon, i la millor documentada.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Hanis

Haplogrup

Un haplogrup en l'estudi de l'evolució molecular és un grup gran d'haplotips, que són sèries d'al·lels en llocs específics d'un cromosoma.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Haplogrup

Haplogrup Q del cromosoma Y humà

L'haplogrup Q del cromosoma Y humà és un haplogrup format a partir de l'haplotip M242 del cromosoma Y humà.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Haplogrup Q del cromosoma Y humà

Haplogrup Q3 del cromosoma Y humà

L'haplogrup Q3 del cromosoma Y humà és un haplogrup format a partir de l'haplotip M3 del cromosoma Y humà.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Haplogrup Q3 del cromosoma Y humà

Haplotip

Un haplotip és una combinació d'un al·lel d'un locus amb un al·lel d'un locus diferent (en general pròxims en el cromosoma), en què la recombinació genètica és molt baixa o nul·la (com ara en els bacteris o els mitocondris, o les regions no-homòlogues dels cromosomes sexuals.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Haplotip

Hare

Els Hare o Kawchodinne són una tribu de parla na-dené el nom de la qual volia dir "gent de les grans llebres", raó per la qual els britànics els anomenaren hare (lleure).

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Hare

Hasinai

La confederació Hasinai (caddo: Hasíinay) fou una gran confederació de pobles amerindis dels Estats Units parlants de llengües caddo situada entre els rius Sabine i Trinity a l'est de Texas.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Hasinai

Havasupai

Havasupai és una llengua yuma parlada pels havasupais al centre i oest d'Arizona.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Havasupai

Hay River

Imatge típica de Hay River. Localització de Hay River. Hay River és un poble dels Territoris del Nord-oest del Canadà.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Hay River

Het

La (anomenada també khet, kheth, chet, cheth, het, o heth) és la vuitena lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent ḥet 𐤇 en fenici, ḥēṯ ܚ en siríac, het ח en hebreu, ḥā ح en àrab i ḥäwṭ ሐ en amhàric.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Het

Hidatsa

L’hidatsa gros ventre, hinatsa, hiraca, minitari o minnetaree és una llengua sioux amenaçada, força relacionada amb la llengua crow.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Hidatsa

Hispaniola

La Hispaniola (forma llatinitzada de l'espanyol La Española) és una illa del grup de les Grans Antilles, al mar Carib, situada al sud-est de Cuba i a l'oest de Puerto Rico.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Hispaniola

Hitchiti

Els hitchiti foren una tribu d'amerindis dels Estats Units que antigament residia principalment en una vila del mateix nom al marge oriental del riu Chattahoochee, 4 milles per sota Chiaha, a l'oest de l'actual Geòrgia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Hitchiti

Ho-Chunk

Els winnegago o Ho-Chunk són una tribu siouan (grup hoka-sioux) el nom del qual procedeix del chippewa winnipig o winipyagohagi "aigua pudenta" o "gent de l'aigua bruta", però ells s'anomenen hochangaira "gent de la veritable paraula".

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Ho-Chunk

Hohokam

Mapa que mostra l'extensió de la cultura, tant del nucli i perifèria, en relació amb les cultures Anasazi i Mogollon Hohokam és el nom que s'ha donat a una de les àrees culturals arqueològiques de l'antiga Oasiamèrica.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Hohokam

Hondures

Hondures és una república de l'Amèrica Central que afronta a l'oest amb Guatemala i El Salvador, al sud amb Nicaragua i l'oceà Pacífic i al nord amb el golf d'Hondures i el mar Carib.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Hondures

Hopi

Els hopi són una tribu reconeguda federalment d'amerindis dels Estats Units de parla uto-asteca i de cultura pueblo, el nom de la qual ve de hopitu "bo".

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Hopi

Houma

Els houma són una tribu d'amerindis que actualment formen la tribu reconeguda estatalment United Houma Nation a Louisiana.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Houma

Huachipaeri

El huachipaeri o wachipairi és una llengua indígena de l'Amazònia peruana, als marges dels rius Madre de Dios i Keros a la regió de Madre de Dios, que pertany a la família harákmbut.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Huachipaeri

Hualapai

El hualapai o walapai (de xwal - 'pi' i ʔpay - poble), és una llengua yuma de la branca de les llengües yuma centrals parlada als Estats Units, al nord-oest d'Arizona, al llarg del riu Colorado.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Hualapai

Hualapais

Els hualapais o walapais (hualapai: Hwalbáy) són una tribu d'amerindis dels Estats Units que viuen a les muntanyes del nord-oest d'Arizona.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Hualapais

Huambisa

Huambisa, Huambiza, Wambiza, Jíbaro, Xívaro, Wampis, Maina, o Shuar-Huampis és una llengua indígena dels wampis del Perú.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Huambisa

Huaorani

Els huaorani, també anomenats waorani, waodani o aucas (terme quítxua per a «salvatge») són un grup ètnic de l'Amazònia de l'Equador.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Huaorani

Huarpes

Els huarpes o warpes són un poble indígena del Cuyo, a l'Argentina.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Huarpes

Huasteques

Els huasteques són un poble indígena de Mèxic que habita al nord-est de l'estat de San Luis Potosí i al nord-est de l'estat de Veracruz, una regió que es coneix amb el nom de La Huasteca.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Huasteques

Huaves

Els huaves, també anomenats mareños (en huave: mero ikoots, poble del mar) són un poble indígena que habita a l'Istme de Tehuantepec, estat d'Oaxaca, Mèxic.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Huaves

Huetars

Els huetars van ser un important grup d'indígenes de Costa Rica, que a mitjan habitava en el centre del país.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Huetars

Huilliche

Els huilliches (mapudungun: williche, gent del sud) són un poble indígena de Xile i és la branca més meridional dels maputxes.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Huilliche

Huni Kuin

Els Huni Kuin, també coneguts com a cashinahua o kaxinawa són un grup ètnic de l'amazonia que es distribueix entre Perú i Brasil.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Huni Kuin

Hunkpapa

Dakota, així com el territori de les reserves (taronja) Walking Shooter (''Wah-Koo-Ta-Mon-Ih''), delegat tribal davant el govern federal en 1872 Els lunkpapa (lakota: Húŋkpapȟa) són un grup d'amerindis dels Estats Units, un dels set membres del consell del foc de la Nació Lakota.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Hunkpapa

Hup

La llengua hup (també anomenada Hupdë, Hupdá, Hupdé, Hupdá Makú, Jupdá, Makú, Makú-Hupdá, Makú De, Hupda, i Jupde) és una de les quatre llengües nadahup.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Hup

Hupda

Els hupda, jupda, hupdá-makú, hupdə o ubde són un poble indígena que habita a la conca alta del riu Negro al nord-occident de l'Amazònia, estat de l'Amazones (Brasil) i departament del Vaupés (Colòmbia), sobretot als boscos a banda i banda del riu Papurí, al nord, i entre aquest i el riu Tiquié, al sud.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Hupda

Hupes

Els hupa són una tribu índia Na-dené del grup meridional californià.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Hupes

Hurons

Bandera dels Wyandot d'Oklahoma Nació Wyandot de Kansas, no reconeguda federalment Bandera dels Hurons del Quebec Els hurons eren una confederació índia que parlaven un dialecte iroquès, formada a començaments del de la unió de les tribus.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Hurons

Ianomami

Els Ianomami, també anomenats Ianomamö o Ianomama, són un grup indígena de l'Amazònia; estan dividits en tres grans grups: Sanumá, Ianomam i Ianam.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Ianomami

Igneri

Els igneri o iñeri eren un poble indígena arawak de les Antilles Menors del sud del Carib.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Igneri

Illes Aleutianes

Les illes Aleutianes (en anglès Aleutian Islands) són un arxipèlag d'illes volcàniques situades al sud-oest d'Alaska (Estats Units) que formen un arc que tanca la mar de Bering.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Illes Aleutianes

Illiniwek

Els illiniwek ("els homes") eren una confederació de tribus algonquina, avui dia extinta.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Illiniwek

Imperi Inca

L'Imperi Inca (Tahuantinsuyo o Tawantin suyu, en ortografia quítxua clàssica o moderna) fou una entitat política creada per la civilització inca, una de les tres grans civilitzacions d'Amèrica.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Imperi Inca

Indígena

El terme indígena no té una definició estàndard, universal ni fixa.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Indígena

Indis de Cape Fear

Els Indis de Cape Fear, van ser una petita tribu de natius americans de Carolina del Nord, potser relacionats amb els pamlico, que van viure al Riu Cape Fear (avui el Parc Estatal de Carolina Beach).

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Indis de Cape Fear

Innu

Bandera de Nitesinan (nació innu) Els innu són un grup de tribus índies algonquines, el nom del qual procedeix de ne-enoilno "poble perfecte", conegudes habitualment com a montagnais (del francès "muntanyenc") o naskapi (que prové de nanenot "veritables homes").

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Innu

Inuit

Els inuits (inuk en singular), tal com s'autodenominen, dits també èsquims (o èsquimos), terme potser provinent de l'algonquí o del micmac, i impròpiament "esquimals" (de resultes d'una interferència absurda), són un grup humà de l'Àrtic que habita les tundres del nord del Canadà, Alaska i Groenlàndia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Inuit

Iowa (tribu)

Els iowa són una tribu ameríndia siouan (llengües sioux occidentals), el nom dels quals prové d’ayuhwa "adormits", però que s'anomenaven pahotcha o Bah-kho-je "cares empolvorades" o "neu grisa". Antigament vivien als marges del llac Ontàrio, des d'on emigraren fins a l'actual Iowa (EUA).

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Iowa (tribu)

Ipai

L'ipai, conegut també com a iipay o diegueño del Nord, és una llengua pertanyent al grup yuma del Delta de la família yuma-cochimí, que es va parlar a la regió del comtat de San Diego Califòrnia, Estats Units.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Ipai

Isleta

Bandera del Pueblo Isleta Missió de San Agustín de la Isleta en 1925. Complex d'Esbarjo Isleta Lakes i casino tribal. El Pueblo Isleta són una tribu índia de parla tiwa meridional (grup kiowa-tano) i de cultura pueblo que formen una àrea no incorporada al comtat de Bernalillo (Nou Mèxic).

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Isleta

Ixils

Els ixils són una ètnia de cultura maia del nord de Guatemala.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Ixils

Jaega

Els jaega (també jega, xega, jaece, geiga, jobe) eren una tribu d'amerindis de Florida que vivien al llarg de la costa de l'actual comtat de Martin i el comtat de Palm Beach, Florida en el moment del primer contacte europeu, i fins a algun moment en el.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Jaega

Jakalteks

Els jakalteks són un poble maia de Guatemala.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Jakalteks

Jamundí

Jamundí és un dels 42 municipis que formen el departament de Valle del Cauca.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Jamundí

Jicarilla

Jicarilla (abáachi mizaa) és una de les llengües atapascanes meridionals parlada pels apatxes jicarilles, assentats a Nou Mèxic (Estats Units).

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Jicarilla

Juaneño

Els juaneños o són una tribu uto-asteca anomenada originàriament acjachemen, que va agafar el seu nom castellà de la missió de San Juan Capistrano.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Juaneño

Julian Steward

Julian Haynes Steward (31 de gener de 1902 - 6 de febrer de 1972) va ser un antropòleg estatunidenc creador de la teoria de l'evolució cultural.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Julian Steward

Jumanos

Localització aproximada de les tribus índies de l'oest de Texas i frontera amb Mèxic, ca. 1600 Els jumanos eren un important poble amerindi o un conjunt de pobles que van habitar una àmplia zona a l'oest de Texas, al sud-est de Nou Mèxic i el nord de Mèxic, especialment prop de la regió de la Junta.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Jumanos

Kadohadacho

Els kadohadacho (caddo: Kadawdáachuh) són una tribu d'amerindis dels Estats Units que formava part de la confederació caddo.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Kadohadacho

Kaiabis

Els kayabi (també anomenats: Caiabi, Kajabi, Cajabi, Kayavi, Kawaiwete i Kaiaby) són un poble indígena que habita al nord de l'estat brasiler de Mato Grosso, més precisament al Parc indígena del Xingu i a la Reserva Indígena de Apiaká-Kayabi, al sud de Pará.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Kaiabis

Kalaallit

Familia Kalaallit l'any 1917 Kalaallit és el terme contemporani en idioma kalaallisut per a referir-se als pobles indígenes que viuen a Groenlàndia, illa també anomenada Kalaallit Nunaat.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Kalaallit

Kalapuya

El kalapuya és una petita família de llengües extingides de la vall de Willamette, a l'oest d'Oregon, Estats Units, i que estava composta per tres llengües.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Kalapuya

Kalapuya central

EL kalapuya central, o santiam és una llengua ameríndia kalapuya del centre i sud de la vall de Willamette a Oregon, Estats Units.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Kalapuya central

Kalapuyes

Els kalapuyes són un grup ètnic d'amerindis dels Estats Units que són membres de la tribu reconeguda federalment de les Tribus Confederades de la comunitat Grand Ronde d'Oregon.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Kalapuyes

Kali'na

Els Kali'na, també anomenats Kalina, Karina, Carina, Kalinha, Kariña, Kari’ña, Kaliña o Karinya.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Kali'na

Kalispel

Els kalispel són una tribu índia de parla salish, també coneguts com a pend d'oreilles (arracades), encara que hom considera els pend d'oreille o slka-tkml-schi com una tribu independent.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Kalispel

Kanamarí

El kanamarí, o katukina-kanamari, és una de les llengües catuquines parlada per uns 1.650 individus kanamarís a l'estat de l'Amazones (Brasil).

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Kanamarí

Kanoê

El kanoé o kanoê (també anomenat kapixana i Kapixanã) és una llengua indígena parlada pels kanoê, que en la seva gran majoria parlen majoritàriament portuguès o altres llengües indígenes a causa dels matrimonis mixtos.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Kanoê

Kansas

Kansas és un estat de l'Oest Mitjà dels Estats Units d'Amèrica.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Kansas

Kanza

Els kanza o kaw són una tribu d'amerindis dels Estats Units del grup dhegiha, el nom del qual prové d’ak’a (vent) i vol dir "gent del vent del sud". Kaw Nation. 2011 "poble de l'aigua", kansa, kaza, kosa, i kasa. Llur llengua tribal és el kansa, classificada com a siouan.Unrau, William.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Kanza

Kaqtxikels

Els kaqtxikels són un poble indígena de cultura maia de les terres altes de l'oest mitjà de Guatemala.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Kaqtxikels

Karankawa

El karankawa va ser una llengua ameríndia del Sud-est dels Estats Units, actualment extinta i parlada en el passat pels karankawes.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Karankawa

Karkins

Els karkins (també anomenats Los Carquines en castellà) eren un dels vuit pobles ameríndis Ohlone.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Karkins

Karuks

Els karuk són una tribu d'amerindis de Califòrnia que parlaven karuk, una llengua del grup hoka, el nom de la qual procedeix de káruk "riu amunt",.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Karuks

Kaska

Kaska és una llengua atabascana parlada pel poble kaska al territori del sud-est de Yukón i en la Columbia Britànica del nord a Canadà.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Kaska

Kaskaskia

Kaskaskia és una vila dels Estats Units a l'estat d'Illinois.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Kaskaskia

Kato

El kato és una llengua atapascana extingida que havia estat parlada pels katos de l'àrea de Laytonville i Branscomb al cap del riu South Fork Eel.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Kato

Katos

Els cahto o kato són un grup d'amerindis de Califòrnia que avui estan registrats en la tribu reconeguda federalment com a tribu índia cahto de la ranxeria Laytonville, encara que un grup més petit està registrat fins a la reserva índia Round Valley.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Katos

Kawaiisu

El Kawaiisu (Nɨwɨ'abigidɨ, Nɨwɨ'abigipɨ) és una llengua de la família uto-asteca parlada per la tribu ameríndia dels Kawaiisus de Califòrnia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Kawaiisu

Kawaik

Bandera dels Laguna Els Pueblo Laguna (keres occidental: Kawaik) és una tribu reconeguda federalment d'amerindis Pueblo al centre-oest de Nou Mèxic.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Kawaik

Keres

Keres és una família lingüística de les llengües ameríndies, molt relacionada amb els indis pueblo de Nou Mèxic (EUA).

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Keres

Kewa Pueblo

Kewa Pueblo, des del 2009 el nom oficial del Santo Domingo Pueblo és una concentració de població designada pel cens dels Estats Units al comtat de Sandoval, 40 kilòmetres al sud-oest de Santa Fe, a l'estat de Nou Mèxic.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Kewa Pueblo

Kialegee

La Ciutat Tribal Kialegee és una tribu reconeguda federalment d'amerindis dels Estats Units a Oklahoma, així com un municipi tradicional dins la Confederació Creek.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Kialegee

Kichwa

El Kichwa, quítxua septentrional o equatorial (kichwa shimi) és el segon idioma més parlat de la família del quítxua.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Kichwa

Kickapoo

Els kickapoo o kikapú són una tribu algonquina, el nom del qual prové de kiwigapana o kiwegapan, que vol dir "està per aquí".

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Kickapoo

Kiliwes

Kiliwa (Kiliwi) Els kiliwes són un poble indígena de Mèxic que viu a l'estat de Baixa Califòrnia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Kiliwes

Kiowes

Els kiowa són una tribu índia de la família lingüística kiowa-tano, el nom de la qual prové de la deformació del nom que els donaren els comanxe, ka-i-gwu o gaiqwu, que vol dir "dues meitats diferents", vingut al seu torn d'aquell que els atribuïen els enemics, kwa’da ("arrencant").

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Kiowes

Kitanemuks

Els kitanemuks són una tribu ameríndia uto-asteca Tradicionalment vivien a les Muntanyes Tehachapi i a l'àrea d'Antelope Valley a l'oest del desert de Mojave al sud de Califòrnia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Kitanemuks

Kittitas

Kittitas és una població dels Estats Units a l'estat de Washington.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Kittitas

Klallam

Els klallam (gent forta) eren una tribu salish que vivia a la península Olympic, al nord-oest de l'estat de Washington, vorejant l'estret Juan de Fuca.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Klallam

Klickitats

Els klickitats (també klikitat) són uns amerindis dels Estats Units de la cultura del nord-oest del Pacífic.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Klickitats

Koasati

El koasati (també coushatta) és una llengua ameríndia del grup muskogi.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Koasati

Kogi

* Estat de Kogi, estat federat de Nigèria.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Kogi

Kolla

Els kolles, colles, o coyes (Kolla, Colla o Coya), correctament Qulla (nom quítxua per dir "sud") són un poble indígena del nord de Xile, nord-oest de l'Argentina i sud de Bolívia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Kolla

Konkow

El konkow (també anomenat concow-maidu, maidu del Nord-oest o Koyoomk'awi, en la seva pròpia llengua) és una llengua que forma part del grup de les llengües maidu.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Konkow

Konomihu

El konomihu eren una llengua de la família de les llengües shasta parlada anteriorment al nord de Califòrnia, als marges del riu Salmon, Estats Units.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Konomihu

Koroa

Els koroa eren un dels grup d'indígenes que vivien a la vall del Mississipi abans de la colonització europea de la regió.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Koroa

Kucadikadi

Els kucadikadi són una banda dels paiute del nord que viu vora el llac Mono al comtat de Mono (Califòrnia).

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Kucadikadi

Kumeyaay

El kumeyaay (també diegueño del Sud, campo o kumiai) és una llengua pertanyent al grup yuma del Delta de la família yuma-cochimí, parlada pels kumeyaays als estats de Califòrnia (Estats Units) i Baixa Califòrnia (Mèxic).

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Kumeyaay

Kumeyaays

Territori kumeyaay Els kumeyaay o diegueños són una tribu ameríndia, la parla dels quals pertany a les llengües Yuma-Cochimí, també anomenada cameja, el nom de la qual prové de la Missió de San Diego.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Kumeyaays

Kuna (ètnia)

Els Kuna o Guna són una ètnia ameríndia també anomenats dule, tule, o Gunadule (humans), que parla una de les llengües ístmiques de les llengües txibtxa.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Kuna (ètnia)

Kutenai

Llengua kutenai El kutenai (també kootenai o ktunaxa) és una llengua aïllada parlada pels kutenais, dels quals rep el seu nom, i que són habitants natius d'una àrea que es correspon amb les actuals Montana i Idaho, als Estats Units i a la Columbia Britànica, en Canadà.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Kutenai

Lacandons

Els lacandons són un grup indígena del tronc maia que habita en la selva Lacandona a la frontera entre Mèxic i Guatemala, més específicament en l'estat de Chiapas, Mèxic.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Lacandons

Latundê

Els latundê, també coneguts com a Leitodu, són un poble indígena del Brasil.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Latundê

Lekwungen

Els lekwungen o lekungen, anomenats songhees o songish pels forasters, són una tribu índia que parla una de les llengües salish.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Lekwungen

Lemhi

Els Lemhi són una banda de xoixons septentrionals anomenats Akaitikka, Agaideka, o "menjadors de salmó."Murphy and Murphy, 306 El nom "Lemhi" prové de Fort Lemhi, una missió mormona en el grup.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Lemhi

Lenapes

Els lenapes són una tribu de parla algonquina, també anomenada delaware (nom que prové de l'estat del mateix nom, anomenat així en honor del governador de Virgínia Thomas West tercer baró De La Warr).

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Lenapes

Lenques

Bandera del poble lenca d'El Salvador El poble lenca és un grup ètnic de l'àrea cultural mesoamericana lligat a la cultura maia, però que té el seu propi idioma, considerat llengua amenaçada que va ocupar part del territori d'Hondures i El Salvador des de temps precolombins.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Lenques

Lile

Lile és un gènere de peixos pertanyent a la família dels clupeids.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Lile

Lipan

El lipan és una de llengua de la divisió oriental de les Llengües atapascanes meridionals que havia estat parlada pels apatxes lipan.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Lipan

Llengües ameríndies

264x264px Les llengües ameríndies són tots aquells idiomes parlats a Amèrica abans de l'arribada de Cristòfor Colom pels amerindis nord-americans i pels amerindis sud-americans.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Llengües ameríndies

Llengües atapascanes

Les llengües atapascanes o dené són un grup de llengües de la família Na-dené parlades a Amèrica del Nord.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Llengües atapascanes

Llengües chinook

Les llengües chinook són una petita família de llengües parlades a Oregon i Washington, Estats Units, al llarg del Riu Columbia pels nadius de l'ètnia chinook.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Llengües chinook

Llengües salish

Les llengües salish són un grup de llengües ameríndies parlades al sud-oest del Canadà i al nord-oest dels EUA, a la costa del Pacífic i a l'interior, als estats de Washington, Idaho i nord-oest de Montana.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Llengües salish

Llengües siouan

Les Llengües siouan o Siouan–Catawba són una família lingüística d'Amèrica del Nord que es troba principalment en les Grans Planes d'Amèrica del Nord amb uns pocs idiomes atípics a l'est.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Llengües siouan

Llengua aïllada

Una llengua aïllada és, sensu stricto, una llengua natural sense lligam genètic demostrable amb cap altra llengua viva.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Llengua aïllada

Llengua no classificada

Una llengua no classificada és una llengua l'afiliació genètica de la qual amb altres llengües no s'ha establert, principalment per la falta de dades suficients que permetin detectar un parentiu filogenètic amb altres llengües.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Llengua no classificada

Lokono

Els Lokono, també anomenats arawaks o lokono-arawak, són una de les sis ètnies ameríndies de la Guaiana Francesa d'origen arawak.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Lokono

Long Island

comtats de Long Island. Long Island és una illa de l'estat de Nova York.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Long Island

Louisiana

Louisiana (del francès Louisiane) és un estat dels Estats Units d'Amèrica situat al sud del país.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Louisiana

Lucca

Lucca és una ciutat d'Itàlia, de la regió de la Toscana, capital de la província de Lucca, al peu dels Apenins i a l'esquerra del riu Serchio (antic Ausar), a uns 18 km al nord-est de Pisa.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Lucca

Luiseños

Els luiseños són una tribu índia de parla takic de la família uto-asteca, que s'anomenava Payomkawichum (Poble de l'Oest), el nom del qual procedeix de la missió de San Luis Rey de Francia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Luiseños

Lumbee

Els lumbee són un grup d'amerindis nord-americans que resideixen principalment als comtats de Robeson, Hoke i Scotland (Carolina del Nord), format per restes d'altres tribus extintes a la zona.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Lumbee

Machapunga

Tribus algonquines de Carolina del Sud Els machapunga eren una petita tribu d'amerindis dels Estats Units de llengua algonquina que habitava al territori de Carolina del Nord.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Machapunga

Machiguenga

El machiguenga o matsiguenga és una llengua arawak nativa de la selva amazònica del centre i sud del Perú pels matsigenka.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Machiguenga

Macuna

El makuna (Baigana, Buhagana, Emoa, Ide, Jepa-Matsi, Macuna, Macuna-Erulia, Makuna, Paneroa, Roea, Suroa, Tabotiro Jejea, Umua, Wuhána, Yeba, Yebamasã, Yehpá Majsá, Yepá-Maxsá) és una llengua ameríndia que pertany al grup oriental de la família de les llengües tucanes.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Macuna

Macushi

Poble macushi La llengua Macushi o Makusi, Makuxi, Macusi, Macussi, Macoushi, Macuchy, Macuxi, Makuchi, Mokushi, Teweya o Teueia és una llengua indígena americana.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Macushi

Mahican

Els mahican o mohicans eren una tribu índia algonquina, el nom de la qual volia dir "llop", raó per la qual els anglesos els van anomenar wolf indians o bé river indians.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Mahican

Maia

Bandera del poble maia Els maies són un grup de pobles indígenes mesoamericans que viuen al sud-est de Mèxic (als estats de Yucatán, Quintana Roo, Campeche, Chiapas i Tabasco), Guatemala, Belize i Hondures; i que tenen una arrel comuna amb la cultura maia antiga.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Maia

Maidus

Situació dels Maidu Maidu. Els maidus són una tribu índia del grup penutià també anomenada pujun.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Maidus

Maina

Maina (en rus: Майна) és un poble (un possiólok) de la República de Khakàssia, a Rússia, que el 2018 tenia 4.846 habitants.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Maina

Maine

El penya-segat de Bald Head Maine és un dels estats que conformen els Estats Units i rep el seu nom de la província francesa de Maine.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Maine

Maipure

El maipure (maypure, mejepure), era una llengua arawak que es parlava al llarg dels rius Ventuari, Sipapo i Autana de l'Amazones i, com a llengua franca, a la regió de l'Orinoco Superior.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Maipure

Makah

Els makah són una fracció del poble Nuu-chah-nulth, tribu ameríndia de llengua wakash, reconeguda com a tribu independent pel govern dels EUA.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Makah

Makuna

Els Makuna, també autodenominats Yde-Masã (Gente de Agua) o coneguts com a Buhágana, Sara, Siroa o Tsiroa són una població indígena que es troben en la regió de l'Amazonia colombiana, a la conca del riu Comeña en la regió de Vaupés de Colòmbia fronterera amb el Brasil.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Makuna

Maliseets

Els maliseets són una tribu algonquina de la confederació abnaki, el nom de la qual prové del micmac "maliseets" "parla trencada", o bé de "mahnesheets" "parla lenta".

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Maliseets

Mams

Els mams són una ètnia ameríndia de cultura maia que viu a les zones muntanyenques de Guatemala i al sud-oest de Mèxic.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Mams

Mamulique

El mamulique o carrizo de mamulique és una llengua extinta de les llengües comecrudo de Mèxic.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Mamulique

Manahoac

Els manahoac, també registrats com a mahock, eren un petit grup d'amerindis de parla siouan que vivia al nord de Virgínia en l'època del contacte amb els europeus.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Manahoac

Mandan

El mandan (etnònim: nų́ʔetaːre) és una de les llengües sioux occidentals parlada pels mandans de Dakota del Nord, als Estats Units.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Mandan

Manga

Wikipe-tan, un personatge típicament manga.El manga (漫画, en kanji; まんが, en hiragana; マンガ, en katakana) és el còmic d'origen japonès, desenvolupat al final del.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Manga

Mansos

Els mansos eren uns amerindis dels Estats Units que vivien al llarg del riu Grande,Reynolds 1 vora Las Cruces, Nou Mèxic, del al, i eren un dels grups que es van assentar en la Missió de Guadalupe, en el que avui és Ciudad Juárez, Mèxic.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Mansos

Maputxes

Els maputxes (del mapudungun maputxe: mapu, 'terra' i che, 'poble') són una ètnia d'amerindis sud-americans.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Maputxes

Mar de Bering

Mapa de situació de la mar de Bering, entre Sibèria i Alaska La mar de Bering (en yupik: Imarpik; en anglès: Bering Sea; en rus: Берингово море, Bèringovo more) és una massa d'aigua de l'oceà Pacífic que comprèn, de sud a nord, l'espai que hi ha entre les Illes Aleutianes i les Komandórskie fins a l'oceà Àrtic i, d'oest a est, el que hi ha entre Sibèria (i la península de Kamtxatka) i Alaska.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Mar de Bering

Maricopes

Els maricopa o pipaash són una tribu índia del grup de llengües yuma-cochimí.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Maricopes

Maryland

Maryland (anglès /'mɛrələnd/) és un estat dels Estats Units d'Amèrica situat al sud de la costa atlàntica.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Maryland

Mascouten

Situació dels mascouten Els Mascouten (també Mascoutin, Mathkoutench, o Musketoon) eren una tribu d'amerindis dels Estats Units que parlava una llengua algonquina i que es creu que han habitat en ambdós costats del riu Mississipi al costat de l'actual frontera Wisconsin-Illinois després d'haver estat expulsats de Michigan.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Mascouten

Massachusett

Els massachusett eren una tribu índia algonquina, que també comprenia els natick, nonamtum i ponkapog.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Massachusett

Massachusetts

La Mancomunitat de Massachusetts (en anglès Commonwealth of Massachusetts) és un estat dels Estats Units.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Massachusetts

Matagalpa

Matagalpa és un municipi i ciutat de la República de Nicaragua, capçalera del departament de Matagalpa situat al centre del país.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Matagalpa

Matís

Els matisos agògics són les indicacions utilitzades en música per a referir-se a la velocitat de la interpretació i la variació de la velocitat.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Matís

Matis

Els matis són un grup ètnic del Brasil, que s'autoanomenen mushabo ("els tatuats", de musha, tatuatge' + -bo, partícula indicativa de plural) o Deshan Mikitbo ("persones que són quantitat").

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Matis

Mato Grosso

Mato Grosso és un estat brasiler localitzat a l'oest de la regió Centre-Oest.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Mato Grosso

Mato Grosso do Sul

Mato Grosso do Sul és una de les 27 unitats federatives del Brasil.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Mato Grosso do Sul

Matsés

El matsés també anomenat mayoruna al Brasil, és una llengua ameríndia que fan servir els habitants de les regions a la frontera entre el Brasil i el Perú.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Matsés

Mattaponi

La tribu mattaponi és una de les dues úniques tribus a la Commonwealth de Virgínia que té terra de reserva.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Mattaponi

Mattoles

Els mattoles, incloent els indis del riu Bear, són un grup d'amerindis dels Estats Units que tradicionalment vivien als marges dels rius Mattole i Bear a la vora del cap Mendocino, a l'actual comtat de Humboldt, Califòrnia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Mattoles

Mayaca

Mayaca va ser el nom utilitzat pels espanyols per fer referència a una tribu ameríndia del centre de Florida, al poble principal d'aquesta tribu i al cap del poble en la dècada de 1560.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Mayaca

Mayaimi

Els mayaimi (també maymi i maimi) fou un grup d'amerindis de Florida que vivien als voltants del Llac Okeechobee (a l'àrea de la cultura Belle Glade) a Florida des del principi de l'Era Comuna fins al o XVIII.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Mayaimi

Mayoruna

Els mayoruna (també coneguts com matsé o matís) són un grup ètnic del Brasil i el Perú.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Mayoruna

Mayos

Territori dels mayo Els mayos o yoremes són un poble indígena de Mèxic que parla una llengua uto-asteca parlada per uns 60.000 individus el 1997, i que viu sl nord de l'Estat mexicà de Sinaloa (Vall del Fuerte) i el sud de Sonora (Valle del Mayo).

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Mayos

Mazateques

Nens mazateques de la comunitat d'Agua Iglesia (Eloxochitlán de Flores Magón, Oaxaca) Els mazateques són un poble indígena de Mèxic, que habita al nord de l'estat d'Oaxaca i sud de l'estat de Veracruz i Puebla.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Mazateques

Mèxic

Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Mèxic

Métis

Els Métis són un grup ètnic del Canadà que és esmentat a la Constitució del Canadà de 1982.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Métis

Mechoopda

Els mechoopda són una tribu d'amerindis maidus de Califòrnia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Mechoopda

Meherrin

La Nació Meherrin és una de les vuit tribus reconegudes estatalment d'amerindis a Carolina del Nord.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Meherrin

Meiosi

Visió general de la meiosi. En la '''interfase''' es duplica el material genètic, i hi ha la recombinació (representat per cromosomes rojos i blaus). En '''meiosi I''' els cromosomes homòlegs es reparteixen en dues cèl·lules filles.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Meiosi

Menominee

Amiskquew, menominee Bandera de la Nació Menomini Els menominee són una tribu de llengua algonquina el nom de la qual prové de l'ojibwa manomini "arròs silvestre", però que es deia a si mateixa O-MACH-NO-WIN-NI-WUK o "poble de l'arròs silvestre".

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Menominee

Mescalero

Els mescalero (o apatxe mescalero) és una tribu ameríndia apatxe de la família de les llengües atapascanes meridionals.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Mescalero

Mesoamèrica

Àrees de Mesoamèrica Mesoamèrica és la regió històrica del continent americà que comprèn aproximadament Mèxic (exceptuant certs estats del nord), Guatemala, Belize, l'occident d'Hondures, El Salvador, Nicaragua i la zona més nord-occidental de Costa Rica.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Mesoamèrica

Michigan

Michigan és un estat dels Estats Units d'Amèrica.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Michigan

Micmac

Els Micmac Els micmac o mik'mag són una tribu de parla algonquina, també anomenada Surike.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Micmac

Microsatèl·lit

Un microsatèl·lit és una seqüència d'ADN repetitiu en la qual es repeteixen certs motius d'ADN (entre 1 i 6 o més parells de bases de llargada), generalment entre 5 i 50 vegades.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Microsatèl·lit

Mikasuki

El mikasuki (també miccosukee, mikisúkî o hitchiti-mikasuki) és una llengua muskogi parlada per al voltant de 500 persones al sud de Florida.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Mikasuki

Milagro

Milagro és un municipi de Navarra, a la comarca de Ribera Arga-Aragón, dins la merindad d'Olite.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Milagro

Millcayac

Millcayac (Milykayak) va ser una de les llengües huarpes.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Millcayac

Miluk

El miluk, també conegut com a Baix Coquille per las seva localització, és una de les dues llengües coos.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Miluk

Mingo

Mingo és una població dels Estats Units a l'estat d'Iowa.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Mingo

Miniconjou

Dakota, així com el territori de les reserves (taronja) Maȟpíya Ičáȟtagya o Touch the Clouds Els Miniconjou (lakota: Mnikȟówožu, Hokwoju - ‘Plantes per l'aigua’) era una subdivisió de la Nació Lakota, una fracció del poble amerindi sioux.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Miniconjou

Miriti

El miriti (Miriti, Miriti Tapuyo, Miriti-Tapuia, Mirity-Tapuya, Neenoá) és una llengua ameríndia actualment extingida que pertanyia a la família lingüística de les llengües tucanes, parlada per la gent del mateix nom, que viu als municipis de Pari Cachoeira i Tarakua de l'estat de l'Amazones (Brasil).

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Miriti

Miskitos

En vermell zona on viuen els miskito Els miskito són un poble amerindi d'Amèrica Central.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Miskitos

Mississipi

Mississipi és un estat del sud dels Estats Units d'Amèrica.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Mississipi

Missouria

Els missouria o missouri (en la seva pròpia llengua, niúachi, també pronunciat Niutachi) són una tribu d'amerindis dels Estats Units que s'originaren a la regió dels Grans Llacs abans del contacte europeu.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Missouria

Miwok

Reconstrucció d'una cabana miwok Els miwok, miwuk, mi-wuk, o me-wuk són una tribu índia de Califòrnia, del grup lingüístic penutià segons Mary R. Haas i xoixon segons Edward Sapir.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Miwok

Miwok de la sierra

Mapa del territori i viles (no exhaustiu) dels miwok de la planura i de la sierra (després de Kroeber 1925). Reproducció d'una cabana típica ''umuucha'' al Yosemite Els miwok de la sierra i la planura (miwoks de la vall del Sacramento i la Sierra Nevada) són un subgrup dels miwok, un poble d'amerindis dels Estats Units.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Miwok de la sierra

Miwoks de la costa

cabanes dels miwoks de la costa a Kule Loklo Els miwoks de la costa són una subdivisió que formava el segon grup més gran dels miwok, un poble d'amerindis dels Estats Units.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Miwoks de la costa

Miwoks del llac

El llac Clear, Califòrnia Els miwoks del llac són una branca dels miwok, un poble d'amerindis dels Estats Units del Nord de Califòrnia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Miwoks del llac

Mixteques

Còdex Zouche-Nuttall, dels escrits mixtecs precolombinsEls mixteques són un poble indígena de Mèxic que habita l'estat d'Oaxaca, i al sud de l'estat de Puebla, a la regió coneguda pels asteques com Mixtecapan ('país dels mixteques') o Mixtlán ('lloc de núvols').

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Mixteques

Mocama

Els mocama eren una tribu d'amerindis de Florida que vivien a les àrees costaneres de l'actual nord de Florida i sud-est de Geòrgia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Mocama

Mochica

La cultura moche (de vegades anomenada mochica) és una civilització precolombina que s'estengué al llarg de la costa nord peruana, entre els anys 100 i 700 (segles II i VII d. C.). Va ser contemporània de la cultura del Nazca que ocupava la costa sud peruana, situant-se cronològicament entre l'era Chavín (horitzó antic) i l'era Chimú.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Mochica

Mocoso

Charles M. Hudson de 1997 Mocoso (Mogoso o Mocoço) era el nom d'un cacicat del situat a la riba oriental de la badia de Tampa, Florida vora la desembocadura del riu Alafia, de la seva vila principal i del seu cap.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Mocoso

Mocovís

Els mocovís (Moqoit) són un poble indígena de l'Argentina que viuen al Chaco i a Santa Fe.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Mocovís

Modoc (grup humà)

Els modoc són una tribu índia lutuami, subdivisió dels klamaths i que parla la llengua klamath del grup penutià dels turons.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Modoc (grup humà)

Mohaves

Els mohave són una tribu índia de llengua yuma-cochimí, el nom de la qual prové d'aha makhav "tres muntanyes", però ells s'anomenen pipa a'ha macave "el poble que viu de l'aigua".

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Mohaves

Mohawk (Oregon)

Els mohawk o Mohawk River eren una tribu o banda dels amerindis kalapuyes que originàriament vivien a l'àrea del riu Mohawk d'Oregon als Estats Units.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Mohawk (Oregon)

Mohawks

Territori Akwesasne en Els mohawks (menjahome o bé de makwa llop, símbol del seu tòtem) són un grup de la Confederació Iroquesa autodeclarats com a nació.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Mohawks

Mojo

Mojo Canario El mojo, del portuguès «molho» «salsa», és una salsa típica de les illes Canàries, acompanyament imprescindible d'alguns menjars típics d'aquest arxipèlag.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Mojo

Molales

Els molala (també molale, molalla, molele) eren un poble amerindi de l'àrea cultural de l'altiplà al centre d'Oregon, Estats Units.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Molales

Monacan

La tribu monacan és una de les tribus reconegudes estatalment per la Commonwealth de Virgínia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Monacan

Monachi

Els mono són una tribu amerindia del grup uto-asteca, també anomenada monachi.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Monachi

Mopans

Els mopans és un dels pobles maies de Belize i Guatemala del departament d'El Petén.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Mopans

Mosetén

El mosetén és una llengua ameríndia de Bolívia, que pertany a la família de les llengües mosetenes, parlada a l'Amazònia occidental, al nord del Departament de La Paz, per unes 800 persones.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Mosetén

Mountain

Mountain és una població dels Estats Units a l'estat de Dakota del Nord.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Mountain

Moxo

El moxo (també conegut com a mojo, pronunciat "Moho") és qualsevol de les llengües arawak parlades pels moxos del nord-est de Bolívia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Moxo

Muisca

El muisca (en muisca muyskkubun) és una llengua de la família txibtxa, pròpia dels muisques, poble indígena colombià.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Muisca

Multnomah

Els multnomah era una tribu chinook que vivia a l'àrea de Portland (Oregon), Estats Units a començaments del.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Multnomah

Mundurukús

Riu Cururu Els mundurukús són un poble de tradició guerrera, també denominat Cara Pretas, Monjoroku, Mundurucu, Paiquize, Pari, Weidyenye, dominaven culturalment la regió de la Vall de Tapajós, que en els primers temps del contacte i durant el era coneguda com a Mundurukânia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Mundurukús

Murato

Murato (en cors Muratu) és un municipi francès, situat a la regió de Còrsega, al departament d'Alta Còrsega.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Murato

Mutsun

Mapa de les llengües ohlone. El mutsun (també conegut com a costano San Juan Bautista) és una de les vuit llengües ohlone, parlada històricament pels mutsuns del Nord de Califòrnia, a l'antiga Missió de San Juan Bautista.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Mutsun

Na-dené

Na-dené és un grup de llengües ameríndies de l'Amèrica del Nord.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Na-dené

Nabedache

Els nabedache eren una tribu d'amerindis dels Estats Units de Texas oriental.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Nabedache

Nabiti

Els nabiti eren una tribu d'amerindis dels Estats Units que vivia en l'actual Texas oriental.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Nabiti

Nació Dakota

La Nació Dakota (Dakȟóta/Dakhóta en llengua Dakota, pronunciat) són un grup de tribus reconegudes federalment dels Estats Units o Primeres Nacions del Canadà.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Nació Dakota

Nació Lakota

La Nació Lakota ("amics" o "aliats", de vegades també escrit "lakhota" i pronunciat en llengua lakota) és una tribu originària d'Amèrica, també coneguda com els sioux.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Nació Lakota

Nació Navajo

La Nació Navajo, (en anglès: Navajo Nation, en idioma navaho: Naabeehó Bináhásdzo) és un territori semiautònom governats pels natius nord-americans navahos que ocupa una superfície de 71.000 km² en part dins els estats d'Arizona (nord-est) i Utah (sud-est) i Nou Mèxic (nord-oest).

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Nació Navajo

Nacogdoche

Els nacogdoche - nakúʔkidáawtsiʔ en llengua caddo - eren una tribu d'amerindis dels Estats Units de Texas oriental.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Nacogdoche

Nacono

Els nacono era una tribu d'amerindis dels Estats Units de Texas oriental.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Nacono

Nadaco

Els nadaco, també coneguts com a anadarko, eren una tribu d'amerindis dels Estats Units de Texas oriental.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Nadaco

Nahues

Representacions de la civilització tolteca a Tula Els nahues són un conjunt de pobles indígenes de Mèxic amb una arrel lingüística i històrica comuna, i que avui dia habiten la regió central de Mèxic.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Nahues

Nakoda

Victòria del Regne Unit, durant la visita reial a Canadà en 1939. Els tractats van ser signats originalment per representants de la Corona britànica que actuaven en nom de la reina Victòria. Els nakoda (també coneguts com a Stoney o Îyârhe Nakoda) són un poble indígena del Canadà Occidental i originàriament, dels Estats Units.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Nakoda

Nakota

Territori de les tribus sioux El terme Nakota (o Nakoda o també Nakona) és l'endònim usat pels nadius d'Amèrica del Nord que habitualment responen al nom dassiniboines (o Hohe), als Estats Units, i de Stoney, a Canadà.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Nakota

Nambe

El Pueblo Nambé Oweenge (tewa: Nambe) és un pueblo del Comtat de Santa Fe, Nou Mèxic, Estats Units, proper als pobles Pojoaque i Tesuque.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Nambe

Nambikwara

El nambikwara (també anomenada nambiquara i nambiquara meridional, per distingir-se del mamaindê) és una llengua indígena parlada pels nambikwares, que resideix en reserves federals que cobreixen aproximadament 50.000 quilòmetres quadrats de terra al Mato Grosso i parts veïnes de Rondonia al Brasil.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Nambikwara

Nanatsoho

Els nanatsoho eren una tribu d'amerindis dels Estats Units que vivien a la frontera d'Arkansas, Oklahoma, i Texas.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Nanatsoho

Nansemond

Els nansemond són una tribu d'ameríndia reconeguda estatalment per la Commonwealth de Virgínia, juntament amb altres deu tribus de Virgínia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Nansemond

Nanticoke

Els nanticoke són una tribu índia de parla algonquina, el nom de la qual provenia del lenape Nantego o unechtgo que significa poble de la costa del mar.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Nanticoke

Narragansett

Bandera dels Narragansett Els narragansett són una tribu índia algonquina, el nom de la qual vol dir "Gent del petit cap", i es divideixen en vuit grups tribals: narraganssett, shawomet, pawtuxet, coweset, niantick i sakonet.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Narragansett

Naso

Els Naso, Teribe o Tjer-di són un grup indígena del nord-oest de Panamà, concretament de l'oest de la província de Bocas del Toro, en una àrea de 1.300 km², aquest territori abasta gran part de la conca del riu Teribe i del riu San San.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Naso

Nasoni

Els nasoni eren una tribu d'amerindis dels Estats Units de Texas oriental i sud-oest d'Arkansas.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Nasoni

Natchez (grup humà)

Els natchez (w-nahk'-che) són una tribu ameríndia potser de parla muskogi (segons Sapir, del grup hoka-sioux).

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Natchez (grup humà)

Natius d'Alaska

Els natius d'Alaska són els pobles indígenes d'Alaska, Estats Units: iñupiat, yupiks, aleuts, eyaks, tlingit, haida, tsimshians, i un nombre de cultures atapascanes septentrionals.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Natius d'Alaska

Naugatuck

Naugatuck és una població dels Estats Units a l'estat de Connecticut.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Naugatuck

Nauset

Els nauset eren una tribu índia algonquina que vivia al cap Cod (Massachusetts), raó per la qual també foren anomenats Cape Indians.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Nauset

Nechaui

Els nechaui eren una tribu d'amerindis dels Estats Units de Texas oriental.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Nechaui

Neche

Neche és una població dels Estats Units a l'estat de Dakota del Nord.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Neche

Nespelem

Nespelem és una població dels Estats Units a l'estat de Washington.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Nespelem

Nez percés

Territori dels Nez Percé Home Nez Percé, 1899 Els nez percé (autònim: Niimíipu, «el poble»)Aoki, Haruo.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Nez percés

Ngöbe-buglé (ètnia)

Els ngöbe–buglé són la unió de dos pobles indígenes de Panamà occidental, els guaymís (Ngöbe) i els bokota (buglé).

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Ngöbe-buglé (ètnia)

Niantic

Niantic és una població dels Estats Units a l'estat d'Illinois.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Niantic

Nicaragua

La República de Nicaragua és un país de l'Amèrica Central que limita el nord-oest amb Hondures, al sud amb Costa Rica, a l'oest amb l'oceà Pacífic i a l'est amb el mar Carib.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Nicaragua

Nipmuc

Bandera dels Nipmuc Els nipmuc són una tribu algonquina, el nom de la qual prové de nipmaug "gent de l'aigua freda".

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Nipmuc

Nisenans

Els nisenans, també coneguts com a maidu meridionals i maidu de la vall, són un dels grups nadius de la Vall Central de Califòrnia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Nisenans

Nisqually

Els nisqually o squalli-absch (gent del país de l'herba) són una tribu ameríndia de parla salish que viuen al delta del riu Nisqually, a la zona entre el Puget Sound i Mount Rainer a Washington.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Nisqually

Nomlakis

Els nomlakis (també noamlakee, wintu central, Nomelaki) són un poble wintun nadiu de l'àrea de la vall del Sacramento, San Diego State University Library and Information Access. 2010 (retrieved 30 June 2010) estenent-se cap a l'oest de les Cadenes Costaneres Californianes al Nord de Califòrnia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Nomlakis

Nooksack

Nooksack és una població dels Estats Units a l'estat de Washington.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Nooksack

Nou Mèxic

Nou Mèxic (New Mexico, en anglès; Nuevo México, en castellà) és un estat dels Estats Units d'Amèrica, està situat al sud-oest del país.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Nou Mèxic

Nova Escòcia

Nova Escòcia (anglès: Nova Scotia, francès: Nouvelle-Écosse, gaèlic escocès: Alba Nuadh, Mi'kmaq: Gespogwitg) és una província marítima del Canadà.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Nova Escòcia

Nova York

Nova York (en anglès i oficialment, City of New York) és la ciutat més poblada de l'estat de Nova York i dels Estats Units d'Amèrica, i la segona aglomeració urbana del continent, després de la Ciutat de Mèxic.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Nova York

Nukak

Els nukak o nukak-makú són un poble nòmada que viu entre els rius Guaviare i Inírida, en les profunditats del bosc humit tropical de la franja de la conca amazònica, al departament de Guaviare, Colòmbia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Nukak

Nuu-chah-nulth

Els Nuu-chah-nulth o nootka són una tribu índia que parlen llengües wakash, però que s'anomena a si mateixa aht "bo".

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Nuu-chah-nulth

Nuxalk

La llengua nuxalk (també anomenada bella coola) és una llengua salish parlada als voltants de la ciutat de Bella Coola, a la Colúmbia Britànica (Canadà), per 20 o 30 parlants, tots ells d'edat avançada, de la tribu nuxalks.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Nuxalk

Oasiamèrica

Cultures d'Oasiamèrica Oasiamèrica és el nom d'una gran àrea cultural de l'Amèrica del Nord precolombina.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Oasiamèrica

Obispeño

L'obispeño o chumash septentrional era una llengua de la família de les llengües chumash parlada pels amerindis chumash a la costa del Sud de Califòrnia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Obispeño

Ocaina

L'ocaina és una llengua indígena americana parlada a l'oest d'Amèrica del Sud pels ocaines.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Ocaina

Ocale

Ocale fou el nom d'una vila de Florida visitada per l'expedició d'Hernando de Soto, i d'un cacicat dels timucua.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Ocale

Occaneechi

Els occaneechi (també occoneechee i akenatzy) són amerindis que vivien principalment a l'illa Occonneechee de 6,4 kilòmetres de llarg i a l'est de la confluència dels rius Dan i Roanoke, vora l'actual Clarksville (Virgínia) en el.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Occaneechi

Ofo

L'ofo era una llengua siouan parlada pels ofos o mosopelea que van viure fins c. 1673 en l'actual vall de l'Ohio.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Ofo

Ohkay Owingeh

Ohkay Owingeh és una pueblo i és una concentració de població designada pel cens dels Estats Units al comtat de Rio Arriba a l'estat de Nou Mèxic.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Ohkay Owingeh

Ohlone

Els ohlone, coneguts també com els costano, són un poble d'amerindis de Califòrnia originaris de la costa central de Califòrnia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Ohlone

Okanagan

Okanagan també conegut com la Vall d'Okanagan (en anglès:Okanagan Valley i de vegades Okanagan Country) és una regió del Canadà dins la província canadenca de la Colúmbia Britànica, està definit per la conca de drenatge del Llac d'Okanagan i la part cadenca del riu d'Okanagan.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Okanagan

Okchai

Els okchai (també Ogchay) eren una tribu que parlava una de les llengües muskogi.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Okchai

Okelousa

Els Okelousa són un poble amerindi que té el seu país d'origen al sud dels Estats Units al marge dret del riu Mississipi (Louisiana i Mississipi).

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Okelousa

Oklahoma

Oklahoma és un estat situat a la regió central del sud dels Estats Units d'Amèrica, està limitat al nord pels estats de Colorado i Kansas, a l'est per Missouri i Arkansas, a l'oest per Nou Mèxic i al sud per Texas, separats pel curs del riu Red.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Oklahoma

Okwanuchu

L'okwanuchu eren una llengua de la família de les llengües shasta parlada anteriorment al nord de Califòrnia, als marges del riu Salmon, Estats Units, pels okwanuchus, una divisió del poble shasta.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Okwanuchu

Omaha

Territori dels omaha i tribus veïnes Dansa tribal omaha Els omaha (Umoⁿhoⁿ) són una tribu índia siouan del subgrup dhegiha (grup hoka-sioux), el nom de la qual prové d'u’mon'ha "riu amunt". Es creu que en temps remots estaven establerts entre Virgínia i les Carolines amb la resta dels dhegiha, però després es desplaçaren cap a les muntanyes Ozark i les planures de l'Oest del Mississippi i Missouri, on les cinc tribus se separaren.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Omaha

Oneida

Bandera de la nació Oneida Els oneida són una nació de la Confederació Iroquesa, el qual nom prové d’o-nē-yot-de-á:gá "gent de la pedra", que deriva de la roca de granit que es trobava vora un dels seus poblats.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Oneida

Onondaga

Dibuix de Samuel de Champlain del seu atac a una vila onondaga Els onondaga són una de les cinc nacions de la Confederació Iroquesa, el qual nom volia dir "gent del lloc dels turons".

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Onondaga

Orejón

L'orejón (també coneguda com a Koto o Máíhɨ̃ki) és una llengua ameríndia que pertany al grup occidental de la família de les llengües tucanes.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Orejón

Osage

Losage és una llengua siouan parlada per la Nació Osage d'Oklahoma.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Osage

Otoe

Els otoe són una tribu índia de llengua siouan de la branca chiwere.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Otoe

Otomís

Els otomí són un dels pobles indígenes de Mèxic, també coneguts com a Ñahñú o hñä hñü, però és una designació ampla del grup de pobles de parla otopame, complex otomí.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Otomís

Ottawes

Bandera dels Ottawes d'Oklahoma Territori odawa Els ottawes són una tribu índia algonquina, el nom de la qual prové d'adawe "comerciant" o d'ahtuhwuh.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Ottawes

Pacawara

El Pacawara, també escrit Pacahuara, és un idioma gairebé extint que pertany a el grup de llengües pano parlat per aproximadament 17 persones de l'ètnia pacahuara al nord-oest de Magdalena, al departament de Beni, Bolívia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Pacawara

Paipai

El paipai (també: akwa'ala o jaspuy pai, AFI /xaspuj pai/) és una llengua pertanyent a la família lingüística yuma-cochimí, que ha estat inclosa en la controvertida macrofamília hoka.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Paipai

Paiute

Mapa de les reserves índies de la zona paiute Els paiute (són una tribu índia d'Amèrica del Nord de parla uto-asteca (grup numic occidental) que forma part de la zona cultural de les tribus de la Gran Conca. Es dividien en tres grups.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Paiute

Paiute del nord

El paiute del nord també conegut com a Numu i Paviotso, és una de les llengües de la branca occidental de les llengües numic de la família uto-asteca, de la que segons Marianne Mithun quedaven uns 500 parlants habituals en 1994.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Paiute del nord

Paiute del sud

El Paiute del Sud (també anomenat Numic del riu Colorado, Ute, Ute–Paiute del Sud, o Ute-Chemehuevi), una parla de la branca numic de la família lingüística Uto-asteca, és un continu dialectal que s'estén des del sud-est de Califòrnia a Colorado.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Paiute del sud

Paleoesquimals

Els paleoesquimals (també coneguts com a pre-thule o pre-inuit) eren els pobles que habitaven la regió àrtica de Txukotka (per exemple els del jaciment arqueològic de Chertov Ovrag a l'illa Wrangel), a l'actual Sibèria a Rússia a través d'Amèrica del Nord fins a Groenlàndia abans de l'arribada dels inuits moderns (kalaallit o esquimals).

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Paleoesquimals

Palikur

El palikur és una llengua ameríndia del grup de les llengües arawak parlada pels palikurs, un poble que viu a Brasil, al nord de l'Estat d'Amapá i a la Guaiana Francesa, a la frontera oriental.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Palikur

Palus

Familia palus de Colville Els palus o palouse són una tribu índia que parla una llengua shahaptiana, també anomenats wawyukma.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Palus

Pame

Territoris de parla pame-jonaz El pame o, més pròpiament, les llengües pames és un grup de llengües ameríndies que es parlen en el centre-nord de Mèxic per les ètnies pames.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Pame

Pamlico

Situació dels pamlico Distribució dels parlants algonquins de Carolina Els pamlico (o pomouik) eren un poble amerindi de Carolina del Nord.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Pamlico

Pamunkey

La Nació Pamunkey és una de les onze tribus reconegudes estatalment d'amerindis de Virgínia per la Commonwealth de Virgínia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Pamunkey

Panamà

El Panamà, oficialment la República de Panamà, és l'estat més meridional de l'Amèrica Central, situat a l'istme homònim que connecta els subcontinents de Nord-amèrica i Sud-amèrica i per tant, sovint és categoritzat com a estat transcontinental.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Panamà

Panzaleo

El panzaleo és una llengua preincaica parlada als voltants de Quito abans de la conquesta espanyola.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Panzaleo

Pará

Pará és un estat del Brasil al centre de la Regió Nord, que limita amb Surinam i Amapá al nord, amb l'oceà Atlàntic al nord-est, amb Maranhão a l'est, amb l'Estat de Tocantins al sud-est, amb Mato Grosso al sud, amb Amazones a l'oest i amb Roraima i Guyana al nord-oest.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Pará

Paria

Les paries (sing. paria) o parias Hispaniae eren un tribut anual i en alguns casos mensual, instituït als segles  i, que els sarraïns de les taifes o emirats de Saraqusta, Làrida, Turtuixa i alguna altra pagaven als comtes catalans, i en concret als de Barcelona, Urgell i Cerdanya, com a indemnització de guerra i reconeixement de domini.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Paria

Pascagoules

Els pasacagoules (també Pascoboula, Pacha-Ogoula, Pascagola, Pascaboula, Paskaguna) eren un grup d'amerindis dels Estats Units que vivia a la costa de Mississipi al riu Pascagoula.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Pascagoules

Passamakoddys

Bandera dels Passamakoddy Els passamakoddys són una tribu índia algonquina, el nom de la qual prové de Peskedemakddi "Ple de peix".

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Passamakoddys

Pasto

Catedral i centre de la ciutat Pasto, oficialment San Juan de Pasto, és una ciutat de Colòmbia, capital del departament de Nariño i capçalera del municipi de Pasto.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Pasto

Patagònia

Situació de la Patagònia La Patagònia és una regió geogràfica a la part més austral d'Amèrica del Sud, abastant territoris de l'Argentina i Xile.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Patagònia

Patwin

Patwin (Patween) és una llengua ameríndia del grup wintun que es troba seriosament amenaçada.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Patwin

Patwins

Els patwins (també escrit Patween, Southern Wintu) són una ètnia ameríndia dins dels wintun natius del nord de Califòrnia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Patwins

Pawnee (grup humà)

Els pawnee (també paneassa, pari, pariki) són una tribu d'amerindis dels Estats Units de la llengua caddo, el nom de la qual procedeix de paariki, 'banya', i que s'anomenava chahiksichahik, 'home dels homes'.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Pawnee (grup humà)

Pech

Els pech són una ètnia que ha habitat el territori de l'actual Hondures des de fa més de tres mil anys, es creu que provenen d'Amèrica del Sud amb un origen txibtxa, van emigrar des de Colòmbia i van arribar fins a Hondures.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Pech

Pee Dee

Els Pee Dee (també pronunciat Pedee i Peedee) són una nació d'amerindis del sud-est dels Estats Units; la seva població es concentra al Piemont de l'actual Carolina del Sud.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Pee Dee

Penobscots

Logotip dels Penobscot Museu de la Nació Penobscot Cabdill penobscot Els penobscots són una tribu índia algonquina, antiga formant de la confederació abnaki, el nom de la qual prové de Pannawanbskek "S'alça sobre les roques blanques".

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Penobscots

Pensacoles

Extensió geogràfica de la cultura pensacola i alguns dels jaciments més importants Els pensacoles eren un poble d'amerindis dels Estats Units que vivien a la part oriental del que és actualment el Florida Panhandle i est d'Alabama durant segles abans del primer contacte amb els europeus fins a principis del.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Pensacoles

Peoria (grup humà)

Els peoria són una tribu de parla algonquina, són els únics supervivents de la confederació dels Illiniwek.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Peoria (grup humà)

Pequot

Els pequot són una tribu algonquina de Nova Anglaterra, el nom de la qual prové de pekawatawog, pequttoog, o Paquatanog "destructor".

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Pequot

Perú

El Perú, oficialment la República del Perú, és un país de Sud-amèrica que confronta al nord amb l'Equador i Colòmbia, a l'est amb el Brasil, al sud-est amb Bolívia, al sud amb Xile i a l'oest amb l'oceà Pacífic.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Perú

Pericús

Localització del territori pericú. Els pericús —coneguts també com a edús i cores— van ser un grup ètnic que va habitar a l'extrem sud de la península de Baixa Califòrnia —a la regió de Los Cabos—, al nord-oest de Mèxic.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Pericús

Petun

Territori neutral Els Pétun (tabac en francès antic), o Tionontati en la seva llengua iroquesa fou una banda índia històrica de Primeres Nacions properament relacionada amb la Confederació Wendat (Huron).

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Petun

Piapoco

El piapoco és una llengua del grup amaçònic de la família arawak, juntament amb l'achawa i tariana.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Piapoco

Piaroa

El piaroa (també anomenada Guagua ~ Kuakua ~ Quaqua, Adole ~ Ature, Wo’tiheh. Autoglotònim De'aruwã thiwene) és una llengua indígena que pertany a la família lingüística de les llengües salibanes parlada a Colòmbia i Veneçuela pels piaroes.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Piaroa

Picuris

El pueblo de Picuris (tiwa P'iwwel) és una concentració de població designada pel cens dels Estats Units a l'estat de Nou Mèxic, habitada per la tribu ameríndia dels Picuris.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Picuris

Pilagá

El poble pilagà (en la seva llengua: pit´laxá) són una ètnia indígena de la família guaycurú que habita el centre de la província de Formosa, a l'Argentina.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Pilagá

Pimes

Bandera no oficial o'odham Territori pima en 1700 Els pima són una tribu ameríndia que parlen una de les llengües tepimanes del grup uto-asteca, que s'anomena a si mateixa o'odham o a'a'tam "el poble del riu".

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Pimes

Pino

* Toponímia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Pino

Pipils

Els pipils o Cuzcatleques són un poble indígena que habita la zona occidental i central del Salvador.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Pipils

Pirahã

El piraha o pirahã és una de les llengües mura i es parla en uns quants poblats del Brasil.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Pirahã

Piscataway (grup humà)

Els piscataway, conoy, Kanawha o Canawese.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Piscataway (grup humà)

Poble itzá

Els itzá o itzás (en el seu idioma bruixot de l'aigua) és el nom d'un poble maia que emigrà a Yucatán aproximadament en el, provinent possiblement d'El Petén.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Poble itzá

Poble Wayúu

Els indis guajiros, també anomenats goajiros, wayú o wayuu són un poble indígena amerindi que habita a la península de La Guajira a Còlombia i Vençuela.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Poble Wayúu

Pobles indígenes d'Amèrica

Quítxues del Perú Maies de Chiapas Shoshoni, dels Estats Units Home atsina Els pobles indígenes d'Amèrica són els habitants precolombins del continent americà, els seus descendents i altres grups ètnics que s'identifiquen amb aquests pobles històrics.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Pobles indígenes d'Amèrica

Pojoaque

Pojoaque (tewa: P'osuwaege) és una concentració de població designada pel cens dels Estats Units a l'estat de Nou Mèxic.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Pojoaque

Pomo

Mapa de les llengües pomo Rancheria Robinson Els pomo (també kulanapa) són un grup de tribus ameríndies englobades en el grup hoka, que componen també un grup de llengües força diferenciades les unes de les altres.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Pomo

Ponca

Els ponca són una tribu índia siouan, de la branca dhegiha (llengües sioux occidentals) afí als omaha, osage i kanza o kaw. No se'n sap l'origen, eren anomenats Díhit, Li-hit' o Ríhit pels pawnee, Kan'kan pels winnebago i Tchiáχsokush pels caddo.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Ponca

Poqomams

Els poqomams són un poble maia que parla el poqomam, una de les llengües maies que es parlen a Guatemala.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Poqomams

Potano

Charles M. Hudson de 1997 Els Potano (també Potanou o Potavou) era una tribu que vivia al centre-nord de Florida en el moment del primer contacte amb els europeus.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Potano

Potawatomi

Els potawatomi són una tribu de llengua algonquina, el nom de la qual procedia de pottawat-um-ees "els que fan o mantenen el foc"; ells, però, s'anomenaven neshnabek "el poble originari".

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Potawatomi

Powhatan (grup humà)

Distribució del poble Powhatan Bandera dels Renape Powhatan Els powhatan eren una confederació de pobles de llengua algonquina fundada poc abans de l'arribada dels europeus a Virgínia, també anomenada pamunkey, que vol dir "turó inclinat".

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Powhatan (grup humà)

Província de Cotopaxi

Cotopaxi és una de les 22 províncies de l'Equador.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Província de Cotopaxi

Província de Los Ríos

Los Ríos és una de les 24 províncies de l'Equador, situada a l'interior en els primers contraforts andins.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Província de Los Ríos

Província de Morona-Santiago

Morona-Santiago és una de les 22 províncies de l'Equador, situada a la part sud de l'Amazònia equatoriana i dominada pels rius Morona i Santiago.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Província de Morona-Santiago

Província de Napo

Napo és una de les 22 províncies de l'Equador, situada al voltant del riu Napo, des dels primers contraforts andins cap a l'Amazònia més profunda (ja a la província d'Orellana).

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Província de Napo

Província de Pastaza

Pastaza és una de les 22 províncies de l'Equador, situada a la part central de l'Amazònia equatoriana i formada en la seva major part per bosc tropical humit.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Província de Pastaza

Pueblo

Situació dels indis pueblo Territori dels Pueblo Kachina Pueblo és un grup de tribus, totes elles pertanyents als grups lingüístic kiowa-tano o keres, a més dels hopi (uto-asteca) i zuni (grup aïllat).

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Pueblo

Pueblo de Taos

El poble de Taos el 1941 El pueblo de Taos (del tiwa tua-toh, "el nostre poble") és una tribu ameríndia dels Estats Units reconeguda federalment de parla tiwa (del grup kiowa-tano) i cultura pueblo que viu a Nou Mèxic, on disposa d'una reserva índia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Pueblo de Taos

Pueblo Jemez

El Pueblo Jemez (en towa Walatowa o "poble del turó") és una concentració de població designada pel cens dels Estats Units al comtat de Sandoval, a l'estat de Nou Mèxic.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Pueblo Jemez

Pueblo Piro

El Pueblo Piro (no confondre amb els piro o yine del departament d'Ucayali al Perú) foren un poble amerindi de cultura pueblo que vivia en alguns assentaments a la vall del riu Grande al voltant de l'actual Socorro, Nou Mèxic, USA.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Pueblo Piro

Pueblo San Ildefonso

El Pueblo San Ildefonso (tewa: P'ohwhóde) fou establit vers el 1300 i és una concentració de població designada pel cens dels Estats Units a l'estat de Nou Mèxic, així com una tribu reconeguda federalment.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Pueblo San Ildefonso

Pueblo Santa Clara

El Pueblo Santa Clara (tewa: Kha'po que significa vall de roses salvatges) és una concentració de població designada pel cens dels Estats Units al comtat de Rio Arriba l'estat de Nou Mèxic.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Pueblo Santa Clara

Pueltxes

Els pueltxes (del mapudungun: puelche, «gent de l'est») és un dels pobles indígenes de Xile i Argentina que formen part de la cultura tehueltxe.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Pueltxes

Purisimeño

Missió de La Purísima, Lompoc El purisimeño era una llengua de la família de les llengües chumash parlada tradicionalment al llarg de l'àrea costanera del Sud de Califòrnia vora Lompoc.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Purisimeño

Putumayo

Putumayo és un departament de Colòmbia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Putumayo

Puyallup

Bandera dels Puyallup Els puyallup, el nom dels quals prové de Pwiya'lap i vol dir "ombra", són una tribu ameríndia de llengua salish, emparentada amb els nisqually, que vivien als voltants de la ciutat de Tacoma (Washington), a la zona anomenada Sound Puget, en una reserva aconseguida mitjançanat el tractat de Medicine Creek.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Puyallup

Q'eqchi's

Els q'eqchi's (també kektxís) són una ètnia de cultura i llengua maia que viuen principalment als departaments d'Izabal, al sud d'El Petén, El Quiché, i al nord d'Alta Verapaz, a Guatemala, així com a alguns llogarets del districte de Toledo (Belize) i a les zones frontereres de Chiapas.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Q'eqchi's

Quapaw

Quapaw, o arkansas és una llengua siouan parlada pels quapaws, originalment d'una regió a l'actual estat d'Arkansas, en la desembocadura del riu del mateix nom.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Quapaw

Quítxua

El quítxua és una família de llengües indígenes d'Amèrica del Sud.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Quítxua

Quítxues

Els quítxues són un grup humà indígena d'Amèrica del Sud que parla el quítxua (Runa Simi), que es va originar entre els pobles indígenes del Perú.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Quítxues

Quebec

El Quebec (en francès Québec pronunciat; en anglès Quebec, conegut també com «la belle province») és una província canadenca amb una població de 8 milions d'habitants i l'única província del Canadà reconeguda com a nació per la Cambra dels Comuns del Canadà; la major part dels quebequesos parlen francès i això fa del Quebec l'únic territori de llengua francesa majoritària de l'Amèrica del Nord, juntament amb l'arxipèlag francès de Saint-Pierre i Miquelon, i alguns pocs indrets a Amèrica.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Quebec

Quechan

El quechan, també coneguda com a yuma, és una llengua yuma parlada pels quechans al sud-est de Califòrnia i sud-oest d'Arizona a la baixa vall del riu Colorado i el Desert de Sonora.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Quechan

Querandís

Els Querandís (pampes antics al, després hets) és un poble indígena de l'Argentina.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Querandís

Querechos

Els querechos eren un poble d'amerindis dels Estats Units.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Querechos

Quimbaya

El quimbaya (Kimbaya) és una llengua suposadament extingida de Colòmbia, del qual només es coneix una sola paraula (Campbell 2012).

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Quimbaya

Quinault

Els quinault són una tribu ameríndia que parlen una llengua salish i que manté lligams amb les tribus hoh, chehalis, chinook, cowlitz, queets, i quileute.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Quinault

Quinipissa

Els quinipissa eren un grup d'amerindis que vivien al baix riu Mississipi, a l'actual Louisiana, segons va informar René Robert Cavelier de La Salle en 1682.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Quinipissa

Quitxés

Els quitxés són un poble indígena de Guatemala, de cultura i llengua maia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Quitxés

Ramaytushes

Els ramaytushes eren una de les subdivisions lingüístiques dels Ohlone, amerindis del nord de Califòrnia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Ramaytushes

Rames

Els rames són un dels pobles indígenes de Nicaragua que habita a la Regió Autònoma de l'Atlàntic Sud al sud-est de Nicaragua.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Rames

Ranxeria Rohnerville

La banda Bear River de la ranxeria Rohnerville és una tribu reconeguda federalment dels amerindis de Califòrnia mattoles, Bear River i wiyot al comtat de Humboldt (Califòrnia).

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Ranxeria Rohnerville

Ranxeria Santa Rosa

La ranxeria Santa Rosa és la reserva índia de la tribu reconeguda federalment Comunitat índia Santa Rosa de la ranxeria Santa Rosa.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Ranxeria Santa Rosa

Regió d'Ucayali

Ucayali és una regió del Perú.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Regió d'Ucayali

Regió de Junín

Junín és una regió del Perú.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Regió de Junín

Reserva índia de Skull Valley

La reserva índia Skull Valley és una de les reserves dels goshute situada a 45 milles al sud-oest de Salt Lake City.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Reserva índia de Skull Valley

Reserva índia Kaibab

L'artesana Angie Bulletts (paiute Kaibab), Arizona, 2011 La Reserva Índia Kaibab és la llar de la Kaibab Band of Paiute Indians, una tribu reconeguda federalment dels Paiute del Sud.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Reserva índia Kaibab

Reserva índia Ute Mountain

La reserva Ute Mountain és la reserva índia de la Tribu Ute Mountain, una de les tres tribus reconegudes federalment en què es divideix la nació ameríndia ute; la majoria són descendents de la històrica banda Weeminuche que foren traslladats a la reserva Southern Ute en 1897.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Reserva índia Ute Mountain

Rhode Island

Rhode Island és un estat dels Estats Units d'Amèrica que forma part de la regió anomenada tradicionalment Nova Anglaterra.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Rhode Island

Roanokes

Distribució dels parlants algonquins de Carolina Els roanokes, també pronunciat Roanoac, era una tribu d'amerindis de Carolina de parla algonquina que vivia a l'actual comtat de Dare, a l'illa de Roanoke i part de la terra ferma en el moment de l'exploració i colonització anglesa.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Roanokes

Rondônia

Rondonia és un estat del Brasil localitzat a la regió Nord.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Rondônia

Roraima

Roraima és un estat del Brasil situat a la Regió Nord.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Roraima

Rumsens

Missió de San Carlos Borromeo de Carmelo, on molts rumsens foren traslladats a viure durant l'Era de les Missions. Els rumsens (també coneguts com a rumsiens, costano San Carlos i Carmelenos) és un dels vuit pobles ohlone o costano, uns amerindis de Califòrnia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Rumsens

Saint Vincent (illa)

Saint Vincent el 1890 Saint Vincent és una illa volcànica al Carib i l'illa més extensa de Saint Vincent i les Grenadines.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Saint Vincent (illa)

Salinan

En vermell, lloc on es parlava el Salinan El salinan (castellà salinero) va ser la llengua dels indígenes salinan de la costa central de Califòrnia, Estats Units.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Salinan

Saluda

Saluda és una població dels Estats Units a l'estat de Carolina del Nord.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Saluda

San Felipe Pueblo

San Felipe Pueblo - en keres oriental Katishtya - és una concentració de població designada pel cens dels Estats Units al comtat de Sandoval, 16 kilòmetres al nord de Bernalillo, a l'estat de Nou Mèxic i dins de l'Àrea Estadística d'Albuquerque.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і San Felipe Pueblo

Sandia

Sandia Resort and Casino El Pueblo Sandia és una tribu reconeguda federalment d'amerindis dels Estats Units de cultura pueblo que viu en la reserva de 101,114 km² del mateix nom a l'est del Rio Grande Rift del centre de Nou Mèxic, situada tres milles al sud de Bernalillo al sud del comtat de Sandoval i al nord del comtat de Bernalillo, a.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Sandia

Sans Arc

Dakota, així com el territori de les reserves (taronja) Els Sans Arc, o Itázipčho (Itazipcola, Hazipco - ‘aquells que cacen sense arcs') en lakota, són una subdivisió de la Nació Lakota.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Sans Arc

Santa Ana Pueblo

Santa Ana Pueblo - Tamaiya en keres oriental - és una concentració de població designada pel cens del comtat de Sandoval, a l'estat de Nou Mèxic i dins de l'Àrea Estadística d'Albuquerque.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Santa Ana Pueblo

Santiam

Els santiam són un poble d'amerindis de l'Altiplà del Nord-oest, que viuen a Oregon.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Santiam

Saponi

Els saponi són una de les tribus que parlaven una de les llengües sioux orientals, relacionats amb els tutelos, occaneechi, monacan, manahoac i altres pobles sioux orientals.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Saponi

Sarsi

Els sarsi són una tribu de parla Na-dené, el nom de la qual procedia del blackfoot sa-akhsi i volia dir "no bo", potser perquè no eren algonquins, o bé perquè eren "protegits".

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Sarsi

Saturiwa

Un dels gravats de Theodor de Bry, suposadament basat en els dibuixos de Jacques LeMoyne, descrivint al cap Saturiwa preparant els seus homes per la batalla Saturiwa era un cacicat timucua centrat al voltant de la boca del riu St Johns vora l'actual Jacksonville, Florida.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Saturiwa

Saura

Saura és un prenom femení català.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Saura

Saxapahaw

Saxapahaw és una concentració de població designada pel cens dels Estats Units a l'estat de Carolina del Nord.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Saxapahaw

Schaghticoke

Schaghticoke és una població dels Estats Units a l'estat de Nova York.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Schaghticoke

Sekani

Els sekani són una tribu ameríndia de parla na-dené, el nom de la qual prové de tsé-keh-ne "gent de les roques".

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Sekani

Selknam

Ona amb arc i fletxa. Els selknam (també escrit com selk'nam o shelknam), més coneguts com a onas, són un poble indígena americà, avui mestitzat, de l'Illa Gran de la Terra del Foc que ells anomenaven Karukinká.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Selknam

Seminola

Bandera dels Seminola que lluitaren amb els Confederats Els seminola són una tribu índia de parla muskogi (grup hoka-sioux), el nom de la qual procedeix del creek Isti simanoli "desertors" o "meridionals", o bé de l'espanyol cimarrón.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Seminola

Seneca (grup humà)

Els seneca (del neerlandès sinnekens, terme mahikan que feia referència als oneida) s'autodefineixen com una nació de la Confederació iroquesa.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Seneca (grup humà)

Seris

Els seri són una poble indígena de Mèxic de llengua aïllada (del grup hoka segons altres) i que viuen a l'illa Tiburón (Sonora).

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Seris

Serrano (tribu ameríndia)

Els serrano són una tribu ameríndia dels Estats Units de parla uto-asteca, una de les branques dels xoixons a Califòrnia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Serrano (tribu ameríndia)

Sewee

Els sewee o "illencs" eren una tribu ameríndia ue va viure a l'actual Carolina del Sud als Estats Units.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Sewee

Shasta

Distribució dels Shasta Els shasta són una tribu índia de parla independent (però a vegades inclosa en el grup hipotètic hoka-sioux), el nom de la qual prové de Sǔsti'ka, nom d'una atribu de la zona el 1840, que es divideix en quatre grups.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Shasta

Shasta costa

Els shasta costa (també coneguts com a Chasta Costa, Shastacosta, Chastacosta, Shastao-Skoton, Shista-Kkhwusta o Shistakwasta) són una tribu d'amerindis dels Estats Units del sud-oest d'Oregon, que originàriament vivien al riu Rogue i els seus tributaris, o, més precisament, al "baix riu Illinois i el riu Rogue entre l'actual Agness i Foster Bar." Eren classificats com a indis del riu Rogue amb el propòsit de negociar tractats.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Shasta costa

Shawnee (grup humà)

Bandera dels Loyal Shawnee Els shawnee són una tribu ameríndia que parla una de les llengües algonquines, també anomenada sawanogi, el nom de la qual prové de shawun ('meridional') o bé de sewan ('àcid').

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Shawnee (grup humà)

Shinnecock

Els shinnecock o montauk eren una confederació de tribus de parla algonquina que comprenia 12 tribus: Corchaug, Manhasset, Nesaquake, Secatogue, Merric, Rockaway, Massapegua, Matinecock, Patchoque o Unquachog, Setauket, Montauk i Shinnecock.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Shinnecock

Shipibo

El shipibo (o shipibo-conibo) és la llengua més parlada de la família pano amb uns 8000 parlants dels 28.000 amb els quals compta l'ètnia shipibo-conibo en el Perú.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Shipibo

Shoshoni

Shoshoni és una població dels Estats Units a l'estat de Wyoming.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Shoshoni

Shuar

El shuar o shuar-chicham és un idioma parlat a l'Equador.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Shuar

Siboney

Els '''siboney, ciboney, taïnos-ciboney''' o '''taïnos occidentals''' poblaven la major part de Cuba excepte els extrems oriental i occidental, les Bahames així com una petita porció al massís de la Hotte, a la península de Tiburón als SE d'Haití.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Siboney

Sihasapa

Dakota, així com el territori de les reserves (taronja) Crow-Kah-Re-Eo-Tah-Ke (Sitting Crow) home Sihásapa Lakota Els Sihásapa o Sioux Blackfoot era una subdivisió de la Nació Lakota, una fracció del poble amerindi sioux.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Sihasapa

Siletz

La Tribu Confederada dels Siletz és una confederació reconeguda de tribus ameríndies, la major part que parlen una llengua salish, i d'altres na-dené, takelma, yakona i coos.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Siletz

Siona

El siona (també coneguda com a Bain Coca, Pioje, Pioche-Sioni, Ganteyabain, Ganteya, Ceona, Zeona, Koka, Kanú) és una llengua que pertany al grup occidental de la família de les llengües tucanes parlada a Colòmbia i Equador pel poble siona.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Siona

Sioux

Els sioux (en francès i català; en anglès) o Očhéthi Šakówiŋ (endònim pronunciat) són un grup de tribus amerindis dels Estats Units i Primeres Nacions del Canadà.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Sioux

Siriano

El siriano és una llengua del grup oriental de les llengües tucanes.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Siriano

Sirionó

Pobles originaris de Bolívia. El sirionó (també conegut com mbia chee i mbya) és una llengua tupí-guaraní (subgrup II) parlada pel poble sirionó, uns quants centenars de persones en els departaments de Beni i Santa Cruz, a l'est de Bolívia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Sirionó

Siuslaws

Els siuslaw (també alt umpqua) és una de les tres Tribus Confederades d'indis Coos, Lower Umpqua i Siuslaw, una tribu reconeguda federalment situada a la costa del Pacífic del sud-oest d'Oregon als Estats Units.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Siuslaws

Skagit

Els skagit són una tribu de parla salish, que s'anomenen a si mateixos Hum-a-luh (el nostre poble), als marges dels rius Skagit i Stillaguamish (Washington).

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Skagit

Skidi

Retrat de Petalesharo (ca. 1797–ca. 1832), un pawnee skidi, per Charles Bird King, 1822 Els skidi o skiri, també coneguts com a Wolf Pawnee o French Loup Pawnee era una banda dels pawnee.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Skidi

Skokomish

Skokomish és una concentració de població designada pel cens dels Estats Units a l'estat de Washington.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Skokomish

Snohomish

Snohomish és una població dels Estats Units a l'estat de Washington.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Snohomish

Snoqualmie

Snoqualmie és una població dels Estats Units a l'estat de Washington.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Snoqualmie

Solanos

Territori solano Els solanos (també coneguts com a terocodame, codam, hieroquodame, oodame, perocodame, teroodam) eren un poble d'amerindis dels Estats Units que vivien a la part meridional de Texas i la part septentrional de l'estat mexicà de Coahuila, a banda i banda del riu Grande prop d'Eagle Pass.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Solanos

Sonora

Sonora és un dels 31 estats que, juntament amb Ciutat de Mèxic, formen 32 entitats federatives de Mèxic.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Sonora

Sooke

Els sooke o t'sou-ke són una tribu ameríndia de parla salish.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Sooke

Spokane

Els spokane o npoqínišcn són una tribu ameríndia, la parla de la qual pertany a les llengües salish.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Spokane

Subtiaba

El subtiaba d'acord amb Sapir o maribio és una llengua morta pertanyent a la família otomang.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Subtiaba

Sumos

Els sumos o mayangna (com prefereixen anomenar-se) és un poble indígena que habita al llarg dels rius Waspuk o Huaspuc, Pispís i Bocay de la zona nord-oriental de Nicaragua, així com dels rius Coco i Patuca en la frontera amb Hondures i molt més al sur a lo largo del río Grande de Matagalpa.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Sumos

Suquamish

Suquamish és una concentració de població designada pel cens dels Estats Units a l'estat de Washington.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Suquamish

Surinam

El Surinam (en neerlandès Suriname), oficialment la República del Surinam (en neerlandès Republiek Suriname), és un estat del nord-est de l'Amèrica del Sud situat entre la Guaiana (a l'oest) i la Guaiana Francesa (a l'est), amb l'oceà Atlàntic al nord i el Brasil al sud.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Surinam

Surruque

Els surruque eren un poble d'amerindis de Florida que durant els segles XVI i XVII vivia al llarg de la mitjana costa atlàntica de Florida.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Surruque

Susquehannock

El susquehannock és una llengua extingida que havia estat parlada antigament pels amerindis conestoga, susquehannock o andaste.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Susquehannock

Taïnos

XV. En verd, ubicació dels caribs, poble bel·licós d'origen arawak com els taïnos. A l'oest de l'illa de Cuba hi havia els últims reductes dels guanahatabeyes o siboneys, pobladors originaris de les Antilles que van ser assimilats pels migrants arawaks procedents de la costa oriental de Veneçuela.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Taïnos

Tacana

El tacana és una llengua ameríndia que pertany al grup occidental de les llengües tacanes i és parlada per aproximadament 1.800 individus d'una població de 5.000 tacanes de Bolívia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tacana

Tacatacuru

Tacatacuru fou un cacicat timucua situat a l'illa Cumberland en l'actual estat de Geòrgia en els segles  i. Van ser un dels dos cacicats del subgrup timucua conegut com a Mocama, que parlava el dialecte Mocama de la llengua timucua i vivia a les zones costaneres del sud-est de Geòrgia i el nord de Florida.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tacatacuru

Taensa

Els taensa (també tahensa, tinsas, tenisaw, taënsa, grands taensas (en francès), taenso, takensa, tenza, tinza) eren un poble amerindi del nord-est de Louisiana.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Taensa

Tairona

Els Tairona són un grup indígena que habita en els departaments colombians de Magdalena, Guajira i del Cesar, a les faldes de la Sierra Nevada de Santa Marta, incloent les conques dels rius Guachaca, Don Diego, Buritaca i la zona baixa costanera compresa dintre del Parc Nacional Natural de Tayrona.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tairona

Takelmes

Els takelmes o dagelmes eren un poble d'amerindis dels Estats Units que van viure a la Valle de Rogue, al sud-oest Oregon, als Estats Units.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Takelmes

Tallán

El tallán, o atalán és una llengua extingida i poc certificada de la regió de Piura del Perú.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tallán

Tamaroa

Tamaroa és una població dels Estats Units a l'estat d'Illinois.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tamaroa

Tamyens

Els tamyens (també tamien, thamien) són una de les vuit divisions lingüístiques dels pobles Ohlone (Coastanoan), un grup d'amerindis dels Estats Units que vivia al Nord de Califòrnia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tamyens

Tanacross

Tanacross és una concentració de població designada pel cens dels Estats Units a l'estat d'Alaska.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tanacross

Tapieté

Els tapietés (del guaraní: veritables esclaus) són una branca del poble guaraní.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tapieté

Tappan

Tappan és una concentració de població designada pel cens dels Estats Units a l'estat de Nova York.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tappan

Tarahumares

Tarahumares a Tuaripa (Chihuahua, 1892) Artesania tarahumara a Chihuahua Casa tarahumara tradicional Els tarahumares són un poble amerindi del nord de Mèxic que parlen una llengua utoasteca coneguda com a rarámuri.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tarahumares

Tarascos

Els tarascos o purépetxes són un grup lingüístic amerindi, també anomenat purépecha "gent que té peix".

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tarascos

Tariana

El tariana (també tariano) és una llengua del grup de Llengües arawak de l'Alt Amazones en perill d'extinció parlada per aproximadament 100 persones al llarg del riu Vaupés a l'Amazones, al Brasil.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tariana

Tataviams

Els tataviams (en tataviam “gent que s'enfronta al sol”), anomenats alliklik pels seus veïns chumash (en chumash: grunyidors o quecs, potser perquè parlaven una llengua diferent), són un grup d'amerindis dels Estats Units del sud de Califòrnia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tataviams

Tawakoni

Dave, indi tawakoni Els tawakoni era un grup d'amerindis dels Estats Units molt relacionat amb els wichita i que parlava un dialecte wichita de les llengües caddo.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tawakoni

Tawasa

Distribució de la llengua timucua El tawasa és una llengua ameríndia extingida parlada fins al.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tawasa

Tübatulabal

Els tübatulabal són una tribu d'amerindis dels Estats Units de la vall del riu Kern del Sud de Califòrnia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tübatulabal

Tehueltxes

Bandera dels tehueltxes. Els tehueltxes (del mapudungun: chewel che «gent valenta», o potser d'una de les tribus tehueltxes anomenada teushen més la paraula mapudungun che que vol dir «gent» o «poble») també anomenats patagons, és el nom genèric donats a un conjunt de pobles amerindis de la Patagònia i la regió pampeana a Amèrica del Sud.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tehueltxes

Teninos

el riu Deschutes en la confluència del Columbia, part de la llar històrica dels teninos. Els teninos, comunament coneguts actualment com a bandes Warm Springs, són diverses subtribus d'amerindis dels Estats Units de parla sahaptin que històricament ocuparen un territori situat a la part nord-central de l'estat nord-americà d'Oregon.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Teninos

Tepehuans

Els tepehuans són un poble indígena de Mèxic que parla una llengua uto-asteca.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tepehuans

Tequesta

Tequesta és una població dels Estats Units a l'estat de Florida.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tequesta

Teribe

El teribe (térraba a Costa Rica o naso tjerdi per disposició legal a Panamà) és una llengua parlada pels indígenes naso o teribe, al nord-oest de Panamà, a les províncies de Bocas del Toro i Chiriquí i al sud de les províncies de Puntarenas i Limón, Costa Rica, en aquesta última gairebé extinta.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Teribe

Terranova

Bandera històrica de Terranova Terranova (Newfoundland) és una illa de l'oest de l'oceà Atlàntic, situada davant les costes del nord-est de l'Amèrica del Nord.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Terranova

Tesuque

Tesuque (tewa: Tetsuge) és una concentració de població designada pel cens dels Estats Units a l'estat de Nou Mèxic.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tesuque

Tewa d'Arizona

Els tewa d'Arizona (també Hopi-Tewa, Tano, Southern Tewa, Hano, Thano) són un grup d'amerindis dels Estats Units tewa pueblo que resideix a la part oriental de la reserva Hopi vora First Mesa al nord-est d'Arizona.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tewa d'Arizona

Tewes

Chaiwa, noia tewa amb trenes de papallona, foto d'Edward S. Curtis, 1922 Figura antropomòrfica dels tewa meridionals (Tano), petroglif a l'altiplà Galisteo, principal llar dels Tano abans de la revolta pueblo de 1680 Els tewes (o tano) són un grup lingüístic dels amerindis dels Estats Units que parlen el tewa i comparteixen la cultura Pueblo.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tewes

Texas

Texas és un estat dels Estats Units d'Amèrica i el segon estat més gran tant en superfície com en població, amb una superfície de 696.241 km², i amb una població de 24,6 milions de residents.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Texas

Thlopthlocco

Thlopthlocco és alhora un tribu reconeguda federalment d'amerindis dels Estats Units i un municipi tradicional dels Creek Muscogee, amb seu a Oklahoma.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Thlopthlocco

Ticuna

El ticuna o tukuna és una llengua indígena americana parlada en la confluència del Brasil, Colòmbia i el Perú, per uns 41.000 indígenes de l'ètnia tikuna.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Ticuna

Tillamooks

Els nehalem o tillamooks són una tribu d'amerindis dels Estats Units que parlaven una de les llengües salish i viuen a Oregon.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tillamooks

Timba

Timba fou un estat tributari protegit de l'agència de Mahi Kantha a la presidència de Bombai.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Timba

Timbishes

Els Timbishes ("pintura de cara de pedra vermella") National Park Service. (retrieved 10 December 2009) són una tribu d'amerindis reconeguda federalment com a Banda Timbisha Xoixoni del Death Valley de Califòrnia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Timbishes

Timucua

Situació dels timucua Els timucua eren un poble amerindi que vivia a la costa nord i centre de Florida i sud-est de Geòrgia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Timucua

Tinigua

El tinigua (o tiniguas) és una llengua indígena amenaçada i encara parlada a Colòmbia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tinigua

Tipai

Tipai (manipuri: Tuwai, probablement derivat de la paraula mizo Tuibar) és un riu de Mizoram que neix a les muntanyes Lushai i avança cap a Assam desaiguant al riu Barak en territori al sud del districte de Cachar prop del poble de Tipai-mukh situat a, una població on se celebra un mercat comarcal.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tipai

Tiwa (poble)

Els tiwa, també coneguts com a tihua i tigua, són una nació ameríndia del grup kiowa-tano que pertany al grup cultural dels pueblo.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tiwa (poble)

Tiwanaku

Restes d'un edifici Tiwanaku Tiwanaku o Tiahuanaco és el recinte arqueològic més important de Bolívia i un dels més destacats d'Amèrica del Sud.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tiwanaku

Tlapaneques

Els tlapaneques són un dels pobles indígenes de Mèxic que parlen el tlapaneca o me'phaa, llengua del grup otomang i que viuen principalment a l'estat de Guerrero, a Mèxic, on són uns 140.256 individus.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tlapaneques

Tlingit

Territori Tlingit Els tlingit són una tribu índia del grup kolosh del tronc na-dené que parlen la llengua tlingit.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tlingit

Tobosos

Tobosos de Coahuila Territori toboso al contacte amb espanyols Els tobosos van ser un grup ètnic precolombí nòmada que va habitar en el que ara es diu Mapimí i regions circumdants, eren enemics de les tribus de la vall (Irritila).

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tobosos

Tocobaga

Mapa del territori tocobaga. Tocobaga (també Tocopaca) era el nom d'un cacicat, del seu cap i de la seva vila principal durant el a l'àrea de la badia de Tampa.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tocobaga

Tohono O'odham

Els Tohono O'odham (gent del desert), coneguts antigament com a pàpago, són un poble binacional (Estats Units - Mèxic) uto-asteca, molt afins als pimes, el nom dels quals prové de papah (pèsols) i ootam (poble), però ells s'anomenen Tohono o'odham (Poble del desert).

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tohono O'odham

Tojolabals

Els tojolabals són una ètnia de llengua i cultura maia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tojolabals

Tolowes

Els tolowes o Taa-laa-wa Dee-ni’ són una tribu na-dené que parla una llengua atapascana de la costa del Pacífic, també anomenada talowa.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tolowes

Tolupans

Els tolupans són un poble indígena localitzat en la república d'Hondures, principalment a la costa nord-oest d'Hondures Encyclopædia Britannica. (consultat 2 Dec 2011) i a la comunitat La Montaña del Flor al centre d'Hondures.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tolupans

Tompiros

Mapa del territori dels Tompiros Els tompiros eren amerindis pueblo que vivien a Nou Mèxic.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tompiros

Tongva

Els tongva són uns amerindis de Califòrnia que vivien a la conca de Los Angeles i les Illes Santa Bàrbara, en una àrea d'aproximadament 10.000 kilòmetres quadrats. Els tongva també són coneguts com a gabrieleño, fernandeño, i nicoleño, noms europeïtzats que van ser assignats als tongva després de la colonització espanyola.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tongva

Tonkawa

El tonkawa és una llengua extingida i aïllada, nadiua d'Oklahoma, Texas i Nou Mèxic, Estats Units.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tonkawa

Tonto apatxe

Els tonto apatxe (Dilzhę́’é, també Dilzhe'e, Dilzhe’eh) és un dels grups d'apatxes occidentals.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tonto apatxe

Toro

* Toro o bou, mamífer quadrúpede remugant.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Toro

Toromona

El toromona (toromono) és una llengua del grup occidental de les llengües tacanes parlada a la província d'Iturralde (entre els rius Madidi i Hit) al departament de La Paz, a Bolívia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Toromona

Towa

El towa o jemez és una llengua kiowa-tano parlada pel pueblo jemez a Nou Mèxic.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Towa

Tribu d'Indis Paiute de Utah

La Tribu d'Indis Paiute de Utah és una tribu reconeguda federalment d'amerindis paiute del sud i ute al sud-oest de Utah.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tribu d'Indis Paiute de Utah

Tribu Paiute Big Pine de la vall d'Owens

La Tribu Paiute Big Pine de la vall d'Owens són una tribu reconeguda federalment de les tribus ameríndies mono i timbishes al comtat d'Inyo (Califòrnia).

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tribu Paiute Big Pine de la vall d'Owens

Tribu Pit River

La tribu Pit River és una tribu reconeguda federalment formada per onze bandes d'amerindis de Califòrnia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tribu Pit River

Tribu Shoalwater Bay

Badia de Shoalwater a l'oest de Washington La tribu Shoalwater Bay és una tribu reconeguda federalment d'amerindis dels Estats Units a l'oest de l'estat de Washington als Estats Units.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tribu Shoalwater Bay

Tribu Ute

Els ute són una nació d'amerindis dels Estats Units de la cultura de la Gran Conca i de la família lingüística uto-asteca, grup numic meridional, el nom del qual prové de l'apatxe entaw o yuta "excavadors dels cims de les muntanyes", encara que en el seu idioma vol dir "terra del sol".

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tribu Ute

Tribu Ute de la reserva Uintah i Ouray

La Tribu Ute de la reserva Uintah i Ouray és una tribu reconeguda federalment dels ute a Utah.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tribu Ute de la reserva Uintah i Ouray

Tribus de la Gran Conca

220 Les Tribus de la Gran Conca són els pobles amerindis de la Gran Conca.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tribus de la Gran Conca

Trinitat i Tobago

Trinitat i Tobago, oficialment la Republic of Trinitat and Tobago, és el país insular més al sud del Carib.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Trinitat i Tobago

Tsachila

Els tsachila, antigament anomenats colorados (terme ètnic que no té una connotació especialment negativa pels tsàchila), són un grup ètnic que resideix a la regió fluvial al voltant de Santo Domingo, a l'Equador.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tsachila

Tsetsaut

El tsetsaut és una llengua atapascana septentrional que es va extingir a mitjan i que prèviament es parlava a la zona del canal de Portland, al nord-est de la Colúmbia Britànica, el Canadà.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tsetsaut

Tsimané

El tsimané (chimané) és una llengua aïllada sud-americana, que segons alguns lingüistes forma la família de les llengües mosetenes.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tsimané

Tsimshian

Els tsimshian són una tribu chimnesyan (grup na-dené), segons terminologia de John Wesley Powell, el nom de la qual volia dir "gent del riu Skeena" i que es dividia en tres tribus: Niska (dividida en els grups Kithatch o Gitrhatin, Kitgigenik o Gitwinksilk, Kitwinshilk i Kitanwilksh), Gitsan, Gyttkshan o Kitsan, i Coast Tsimshian.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tsimshian

Tsnungwe

Els Tsnungwe (South Fork Indians, South Hupa, South Fork Hupa) són un poble d'amerindis de Califòrnia no reconeguts federalment assentats al llarg del riu Trinity, South Fork del riu Trinity i New River, als comtats de Trinity i Humboldt a Califòrnia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tsnungwe

Tualatin

Tualatin, és el nom de la tercera versió del microprocessador Pentium III d'Intel.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tualatin

Tucano

El tucano, tukano o tucana, endònim Dahseyé (Dasea) forma part del grup oriental de la família tucano i la parlen aproximadament 10 mil persones a la conca del riu Vaupés, a Colòmbia i Brasil.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tucano

Tukabatchee

Tukabatchee o Tuckabutche - Tokepahce en muskogi -) és una de les quatre ciutats mare de la Confederació Creek Abans de la deportació la ciutat tribal era situada als marges del riu Tallapoosa en l'actual estat d'Alabama. Es creu que la ciutat era el primer lloc de l'antiv foc Busk on va començar la Cerimònia del Blat de Moro Verd.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tukabatchee

Tula

Tula (del nàhuatl «Tōllan», 'lloc de tules'), també coneguda com a Tollan-Xicocotitlan (del nàhuatl Tōllan-Xīcocotitlan); (Tula és la forma castellanitzada de Tōllan) és una ciutat arqueològica precolombina situada al municipi de Tula de Allende, al sud de l'estat d'Hidalgo, Mèxic, a 70 km.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tula

Tulalip

Els tulalip són una tribu ameríndia reconeguda federalment que està situada a la vila de Marysville (Washington).

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tulalip

Tunica

Els tunica o yuron, el nom de la qual prové de ta-uni-ka (el poble), són una tribu ameríndia de llengua aïllada, potser propera al chitimacha, tot i que Edward Sapir els considerava hoka-sioux.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tunica

Tunumiit

Els tunumiit són un grup inuit de Groenlàndia de Tunu, la part oriental de Groenlàndia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tunumiit

Tuscarora

Territori originari dels Tuscarora Els tuscarora són una tribu ameríndia membre de la Confederació iroquesa, el nom del qual prové de ska-ru-ran "recollidors de cànem".

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tuscarora

Tutelo

El tutelo, també conegut com a tutelo-saponi, és un membre de la branca de Virgínia de llengües siouan que es parlava originalment en el que és ara Virgínia i Virgínia Occidental, així com en viatges posteriors dels parlants a través de Carolina del Nord, Pennsilvània, Nova York, i finalment, Ontario.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tutelo

Tutelos

Els tutelo (també totero, totteroy, tutera; yesan en tutelo) eren una tribu ameríndia que vivia per sobre de la Fall Line en l'actual Virginia i Virgínia Occidental, es creu que parlaven una dialecte del tutelo, una llengua siouan similar a la dels seu veïns, les nacions monacan i manahoac.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tutelos

Tututnis

Hoxie Simmons, indi Rogue Rivern, c. 1870. Els tututnis (també anomenats Rogue River) és el nom d'un grup d'amerindis dels Estats Units situats originàriament al sud d'Oregon als Estats Units.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tututnis

Two Kettles

Miwátani Háŋska (Mandan Alt), un dels líders dels Two Kettles, que figurava entre els signants dels dos tractats de Fort Laramie (1851 i 1868) Two Kettles o Oóhenuŋpa (O'ohenuŋpa, O'ohenonpa - “Dos bullits” o “Dues calderes”) era una subdivisió de la Nació Lakota, una fracció del poble amerindi sioux.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Two Kettles

Txitximeques

400px El terme txitximeca (chichimeca) és el nom que els asteques utilitzaven per referir-se als pobles indígenes que habitaven el nord de Mèxic, l'àrea coneguda com l'Aridoamèrica.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Txitximeques

Tz'utujils

Els tz'utujils són un poble de tradició maia, de llengua quitxé, que habiten la regió del sud del llac Atitlán a les terres altes del departament de Sololá i en alguns municipis de terres baixes del departament de Suchitepéquez en la República de Guatemala.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tz'utujils

Tzeltals

Els Tzeltals són un dels principals pobles indígenes de Mèxic situats a la regió muntanyenca de Los Altos de Chiapas, Mèxic.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tzeltals

Tzotzils

Els tzotzils són un poble de parla maia que viu en el centre i centre nord de l'estat de Chiapas, al sud-est mexicà.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Tzotzils

U'wa

Els u'wa són un poble indígena de Colòmbia, assentat en la Sierra Nevada del Cocuy, als Andes nord-orientals, de la República de Colòmbia, departaments de Boyacá (61%, 4.695 persones), Arauca (13,2%), Norte de Santander (11,5%), Casanare i Santander,.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і U'wa

Ulbha

LIlla d'Ulva (o simplement Ulva; en gaèlic escocès Ulbha)) és una illa del nord-oest d'Escòcia que pertany al Consell d'Argyll and Butel, a l'arxipèlag de les Hèbrides Interiors. Es troba davant de la costa oest de l'illa de Mull. Està separada d'ella per un petit estret, i es connecta a la veïna illa de Gometra per un pont.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Ulbha

Umatilla (grup humà)

Els umatilla són una tribu de parla shahaptiana com els walla walla.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Umatilla (grup humà)

Umpqua

Umpqua fa referència a nombrosos grups diferents d'amerindis dels Estats Units que viuen a l'actual estat d'Oregon.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Umpqua

UNESCO

LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і UNESCO

Urarina

Lurarina és una llengua aïllada de l'Amazònia peruana parlada per menys de 3.000 persones del poble urarina, de la Província de Loreto (Perú).

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Urarina

Uros

Illes flotants Uros Els uros o urus (en uru, Qhas Qut suñi) són un poble indígena del Perú que poblava antigament les illes flotants del mateix nom, del llac Titicaca.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Uros

Utah

Utah és un dels 50 Estat dels Estats Units d'Amèrica, localitzat a la zona oest del país.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Utah

Utina

Un gravat de Theodor de Bry, suposadament basat en dibuixos de Jacques LeMoyne, representant al cap Utina consultant el seu "bruixot" abans de la batalla Els utina, agua dulce o agua fresca eren un grup timucua del nord-est de Florida.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Utina

Uzita

Charles M. Hudson de 1997 Uzita (Uçita) era el nom d'un cacicat del segle XVII, de la seva ciutat principal i del seu cap.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Uzita

Veneçuela

Veneçuela, oficialment la República Bolivariana de Veneçuela, és un estat situat a la costa nord de Sud-amèrica.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Veneçuela

Ventureño

El ventureño eren una llengua de la família de les llengües chumash, un grup de llengües natives parlades al llarg de les àrees costaneres del sud de Califòrnia, Estats Units, des de San Luis Obispo al nord fins a Malibú al sud.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Ventureño

Vila índia Jamul

La vila índia Jamul de Califòrnia és una reserva índia i una tribu reconeguda federalment de kumeyaays del comtat de San Diego a Califòrnia, SDSU Library and Information Access. (consultat 22 maig 2010) coneguts a vegades com a indis de missió.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Vila índia Jamul

Vilela

Els vilela o vileles (també uakambalelté o shinpi) són un poble indígena de l'Argentina, els descendents del qual viuen actualment a la rodalia de la ciutat de Resistencia i a la Colonia Aborigen Chaco, a la província del Chaco, barrejats amb els tobes (o qom'lek).

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Vilela

Virgínia

Virgínia és una de les quatre mancomunitats entre els 50 estats que conformen els Estats Units d'Amèrica.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Virgínia

Waccamaw

No confondre amb els waccamaw siouan de Carolina del Nord. Els indis waccamaw de Carolina del Sud, distints dels amerindis waccamaw siouan de Carolina del Nord, són la primera tribu reconeguda estatalment (Waccamaw Indian Tribe) d'amerindis de Carolina del Sud.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Waccamaw

Waccamaw siouan

No confondre amb els indis waccamaw de Carolina del Sud Els waccamaw siouan són una de les vuit tribus reconegudes estatalment d'amerindis dels Estats Units a Carolina del Nord.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Waccamaw siouan

Waco (tribu)

Long Soldier, indi waco La tribu waco dels wichita són un poble d'amerindis dels Estats Units de la zona meridional de les Grans Planes que vivien al nord-est de Texas.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Waco (tribu)

Walla walla

Els walla walla són una tribu d'amerindis dels Estats Units que parla va una llengua shahaptiana membre de la cultura del Nord-oest del Pacífic.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Walla walla

Wampanoag

Els wampanoag (o també wôpanâak) són una tribu algonquina, també anomenada pokanoket, el nom del qual volia dir «gent de l'Est».

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Wampanoag

Wanano

El wanano (guanano), o Piratapuyo és una llengua que partany al grup oriental de les llengües tucanes i és parlada a la part nord-oest de l'estat de l'Amazones (Brasil) i al Departament de Vaupés a Colòmbia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Wanano

Wapishana

El wapishana (Wapixana) és una llengua arawak de Guyana i Brasil.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Wapishana

Wappinger

Els wappinger eren una confederació de tribus algonquines, el nom de la qual vol dir "orientals".

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Wappinger

Wappos

Els wappos són un grup d'amerindis dels Estats Units.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Wappos

Warao

El Warao és una llengua aïllada parlada per l'ètnia indígena dels waraos al Delta de l'Orinoco (Delta Amacuro), algunes zones de l'estat de Monagas i el sud-est de l'estat de Sucre, així com algunes àrees de Guyana i un enclavament a Surinam.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Warao

Wasco-Wishram

Els Wasco-Wishram són dues tribus amerindis chinook que vivien als marges del riu Columbia a Oregon.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Wasco-Wishram

Washo

Els washo són una tribu índia que parla una llengua ameríndia aïllada, però relacionada amb el grup hoka-sioux, el nom de la qual procedia de washiu "persona".

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Washo

Wateree

Els wateree eren una tribu d'amerindis dels Estats Units de l'interior de les actuals Carolines.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Wateree

Wauja

Els waura o waujá són un poble indígena del Brasil.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Wauja

Waurá

El waurá (wauja) és una llengua arawak del grup de llengües Paresí-Waurá parlada al parc indígena del Xingu del Brasil pels wauja.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Waurá

Waxhaw

Waxhaw és una població dels Estats Units a l'estat de Carolina del Nord.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Waxhaw

Wayana

El wayana (també guayana, oayana, alukuyana), és una lengua caribenya parlada pels wayanes al sud i sud-oest de Surinam, Guaiana Francesa i Brasil.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Wayana

Wayãmpi

El Wayãmpi (Guaiapi, Guayapi, Oiampí, «Oiampipucu», Oiumpian, Oyampí, Oyampík, «Oyampipuku», Oyanpík, Oyapí, Waiampi, Waiãpi, Wajapae, Wajapi, Wajapuku, Wayampi, Wayapae, Wayapi, Wayãpi) és una llengua ameríndia del grup de les Llengües tupí parlada pels wayãmpis, poble que viu en 8 pobles a l'oest de l'estat d'Amapá al nord del riu Pará (afluents de l'alt Amapari) al Brasil, així com a la Guaiana Francesa, la part superior del riu Oyapok, en dos pobles, un prop de la Camopi i Masikilí.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Wayãmpi

Weenhayek

Els weenhayek (també Matako, Mataco - Noctene) són un poble indígena de Bolívia i l'Argentina.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Weenhayek

Wenatchi

Els wenatchi són un grup d'amerindis dels Estats Units que vivien a la regió vora de la confluència dels rius Columbia i Wenatchee a l'est de l'estat de Washington.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Wenatchi

Wendake

Wendake és una reserva índia de la Nació Huron-Wendat, situada en la regió administrativa de la Capitale-Nationale del Quebec.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Wendake

Westo

Els westo eren una tribu d'amerindis dels Estats Units que contactaren al Sud-est amb els europeus en el.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Westo

Whilkut

Redwood Creek vist amb un ramat d'Uapití de Roosevelt als marges Riu Mad Els whilkut també coneguts com a "indis de Redwood Creek" o "indis del riu Mad" eren una tribu que parlava una llengua atapascana, un dialecte similar al hupa i al chilula, que vivia a l'àrea del baix riu Redwood Creek, i al llarg del riu Mad llevat vora la seva boca, a Iaqua Butte, i algun assentament a Grouse Creek en el drenatge del riu Trinity al Nord-oest de Califòrnia, abans del contacte amb els europeus.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Whilkut

Wichí

El poble wichí, a vegades anomenats despectivament matacos, són una ètnia argentina de les províncies de Salta, Formosa i El Chaco (també hi ha algunes comunitats a Bolívia i Paraguai).

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Wichí

Wichita (poble)

Els wichita són una tribu ameríndia de parla una de les llengües caddo, el nom de la qual provenia de la llengua choctaw wia-chitoh "arbre gran", però s'anomenaven kitikitish "gent de l'ull de l'os" per la pintura que duien a la cara.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Wichita (poble)

Wintus

Els wintu (també wintun del Nord) són amerindis dels Estats Units que viuen a l'actual Nord de Califòrnia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Wintus

Winyaw

Els winyaw, winyah o weenee són una tribu d'amerindis dels Estats Units relacionats amb les tribus sioux Pee Dee i waccamaw, que antigament habitaren la badia de Winyaw, el riu Black i el curs inferior del riu Pee Dee a l'actual comtat de Georgetown a Carolina del Sud.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Winyaw

Wiyots

Els wiyot (Chetco-Tolowa: wee-’at yurok: weyet) són una tribu índia ritwan, del tronc macroalgonquià (llengües algonquines) relacionada amb els yuroks, i també anomenats Dilwishne, Humboldt Bay, Sulatelik i Wishosk.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Wiyots

Woccon

El woccon és una de les dues llengües sioux orientals de l'est dels Estats Units, que juntament amb les llengües sioux occidentals formen la família de llengües sioux.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Woccon

Wounaan

El wounaan (també anomenada Chanco, Chocama, Noanama, Noanamá, Noenama, Nonama, Waumeo, Waun Meo, Waunana, Wounaan, Woun Meu i Wounmeu) és una de les llengües chocó parlada pels wounaans, poble indígena d'Amèrica repartit entre Colòmbia i Panamà (Emberá-Wounaan).

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Wounaan

Wyandot

El Wyandot és una llengua iroquesa parlada tradicionalment pel poble conegut tradicionalment com a wyandots, hurons, Wyandotte o Wendat.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Wyandot

Xamacoco

El xamacoco és una llengua zamucana parlada al Paraguai pels xamacocos.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Xamacoco

Xarrues

El poble xarrua, per Hendrick Ottsen (1603). Un guerrer xarrua. Els xarrues o poble xarrua era una ètnia ameríndia originària de les pampes i establerta sobre la conca del Riu de la Plata, a l'àrea que avui pertany als departaments uruguaians de Rocha, Maldonado, Canelones i Montevideo.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Xarrues

Xeiene

Els xeienes són una tribu índia parlants de xeiene, de la família lingüística algonquina.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Xeiene

Xinques

Els xinques o xinkes són uns poble indígena no maia de Mesoamèrica, amb comunitats a la part meridional de Guatemala, prop de la seva frontera amb El Salvador, i a la regió muntanyosa del nord.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Xinques

Xoixons

Els xoixons són un grup de tribus de parla uto-asteca, també anomenades numic.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Xoixons

Xoixons occidentals

Bandera dels Xoixons occidentals Els xoixons occidentals comprenen nombroses tribus xoixons, que són amerindis de la Gran Conca i llurs terres van ser identificades pel Tractat de Ruby Valley de 1863.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Xoixons occidentals

Xoixons orientals

Els xoixons orientals són una fracció dels xoixons, una de les tribus de la Gran Conca que principalment vivien a Wyoming i al límit nord-oest de Utah.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Xoixons orientals

Xoixons septentrionals

Els xoixons septentrionals són una fracció dels xoixons, una de les tribus de la Gran Conca que principalment vivien a la zona més occidental de Wyoming i al sud d'Idaho.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Xoixons septentrionals

Yagua

El yagua és una llengua que es parla principalment en el el Perú nord-oriental pel poble del mateix nom.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Yagua

Yakama

Els yakama són tribu que parla una llengua shahaptiana, el nom de la qual prové de yaqimá "fugitius", però que s'autoanomena Pa Kiut Lema o Waptailmin, "Gent dels estrets".

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Yakama

Yamana

Els Yamana, Yagán, Yahgan, Yámana, Yamana, o Tequenica, eren un conjunt de pobles caçadors-pescadors-recol·lectors trobats a la Terra del Foc, al sud del Canal de Beagle.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Yamana

Yamasee

Bandera de la Nació Yamasee Muskogee Els yamasee eren una confederació multiètnica d'amerindis que vivia a la regió costanera de l'actual costa nord de Geòrgia prop del riu Savannah i més tard al nord-est de Florida.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Yamasee

Yamhill

Yamhill és una població dels Estats Units a l'estat d'Oregon.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Yamhill

Yana

Localització dels yana Ishi en 1914 Ishi amb Alfred L. Kroeber (1911). Els yana són una tribu índia de parla hoka que es divideix en quatre grups que parlen dialectes mútuament inintel·ligibles.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Yana

Yanesha

Yanesha és un grup ètnic que habita la selva del Perú.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Yanesha

Yanesha'

Yanesha' (Yaneshac̈h/Yanešač̣; literalment: «nosaltres les persones»), també anomenada amuesha o amoesha és una llengua parlada pels Yanesha' del Perú, a la regió central i oriental del Departament de Pasco.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Yanesha'

Yankton

Dakota, així com el territori de les reserves (taronja) La Tribu Sioux Yankton - en dakota Iháŋktȟuŋwaŋ Dakota Oyate "Poble de la vila del final." South Dakota Department of Tourism. 2013.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Yankton

Yanktonai

Dakota, així com el territori de les reserves (taronja) Els yanktonai (en dakota iháŋktȟuŋwaŋna, "petita vila cap al final", dihanke -fi; tonwan - vila) són una de les set divisions de la Nació Dakota de la Gran Nació Sioux.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Yanktonai

Yaquis

Bandera dels Yaqui d'Arizona Fotografia d'un grup de yaquis l'any 1910. Els yaquis són una tribu de parla uto-asteca, del subgrup xoixon divisió pima, que formen la secció taracahitan amb els tarahumare.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Yaquis

Yaruro

El pumé o yaruro és una llengua viva nativa americana i oficial de les comunitats de l'ètnia dels yaruros que viuen al sud de l'estat Apure, a Veneçuela, que habiten principalment a les planes dels rius Arauca i Sinaruco, a uns 160 km de San Fernando de Apure, la capital de l'Estat, alguns sedentaris en poblats com Palmarito i Guachara.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Yaruro

Yatasi

Els yatasi (caddo: Yáttasih) eren una tribu d'amerindis dels Estats Units del nord-oest de Louisiana que formaven part de la confederació natchitoches de la Confederació Caddo.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Yatasi

Yavapais

Bell Rock Els yavapais són un poble amerindi d'Arizona que parla una de les llengües yuma-cochimí, el nom dels quals prové d’enjaeva "sol" i pai "gent".

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Yavapais

Yawanawa

El yawanawa (Iauanauá o Jawanaua) és una llengua de la família Pano a l'oest central del Brasil pel poble yaminawa i altres relacionats.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Yawanawa

Yazoo

Yazoo és un grup britànic de pop electrònic, fundat l'any 1982 per Alison Moyet (veus) i Vince Clarke (sintetitzadors, programacions i veus).

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Yazoo

Yelamu

Els yelamu eren una tribu ohlone de l'àrea de la badia de San Francisco al Nord de Califòrnia.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Yelamu

Yine

El yine o 'piro és una llengua arawak del subgrup piro parlada al Perú.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Yine

Yokuts

Distribució dels Yokuts abans de la conquesta Els yokuts són una tribu índia del grup penutià, també anomenada mariposan, el nom del qual vol dir "persona".

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Yokuts

Yoncalla

Yoncalla és una població dels Estats Units a l'estat d'Oregon.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Yoncalla

Ysleta del Sur

La Missió de Corpus Christi de San Antonio de la Ysleta del Sur El pueblo Ysleta del Sur (també Pueblo Tigua) és una entitat tribal ameríndia de cultura Pueblo a la secció Ysleta d'El Paso (Texas), que compren antics parlants de tiwa meridional que foren desplaçats de Nou Mèxic en 1680 i 1681 durant la revolta pueblo contra els espanyols.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Ysleta del Sur

Yuchi

El yuchi és una llengua ameríndia parlada pels yuchis d'Oklahoma.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Yuchi

Yukatek

El yukatek a Mèxic El maia yucatec (yukatek segons l'ortografia moderna de l'Academia de la Lengua Maya), és una llengua maia que es parla a la península de Yucatán (Mèxic) al nord de Belize i algunes regions de Guatemala.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Yukatek

Yukis

Els yukis són una tribu índia de la família lingüística hoka-sioux, i segons d'altres una llengua aïllada, el nom del qual procedeix del wintun i vol dir 'estranger' o 'enemic'.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Yukis

Yuko

Un yuko (有効) és un tipus de puntuació en els combats d'arts marcials japonesos, s'usa en el judo, karate i jujutsu.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Yuko

Yupik

Màscara Yupik de Sitka, Alaska. Màscara Yupik en forma de peix o balena. Els yupik són un dels dos grups principals de la família esquimal.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Yupik

Yuracaré

El Yuracaré (també yurakaré, yurakar, yuracar, yurucaré, yurujuré, yurujare) és una llengua amenaçada parlada al centre de Bolívia en els departaments de Cochabamba i Beni pels yuracarés.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Yuracaré

Yuroks

Els yurok són una tribu índia del tronc macro-algonquià o algic (llengües algonquines), el nom de la qual procedeix del karuk yuh'ára, yurúkvaarar o yuruk "riu avall", però que s'anomenava a si mateixa Olekwo’l "persona".

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Yuroks

Yustaga

Els yustaga eren un poble timucua que vivia al nord-oest de l'actual Florida durant els segels XVI i XVII.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Yustaga

Záparo

El záparo o zápara (també anomenada kayapwe) és una llengua SOV que pertany a la família zaparoana.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Záparo

Zia

El Pueblo Zia (keres oriental Tsi'ya, de significat desconegut) és una concentració de població designada pel cens dels Estats Units al comtat de Sandoval, a l'estat de Nou Mèxic i dins de l'Àrea Estadística d'Albuquerque.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Zia

Zuni

Localització dels zuni Els zuni o zuñi són una tribu índia de parla aïllada (alguns la consideraren uto-asteca o penutià) i cultura pueblo, el nom de la qual és la corrupció de sunyitsi.

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Zuni

Zuruahã

Els zuruahã (també suruahá, indios do Coxodoá, i suruwahá) són un poble indígena del Brasil que viu al llarg del riu Purus a l'Estat de l'Amazones (Brasil).

Veure Classificació dels pobles indígenes d'Amèrica і Zuruahã

, Ashaninca, Ashaninca (llengua), Assiniboines, Atacames, Atakapes, Atapascans del riu Eel, Atfalati, Atikamekw, Atikum, Atorada, Atsina, Atsugewis, Auaké, Aush, Avoyel, Awaswas, Awá, Ayoreo, Ópates, Àrtic, Badia georgiana, Bahames, Baix chinook, Banda Moapa dels indis paiute, Banda Shivwits de Paiutes, Baniwa, Bannock, Bara, Barasana-eduria, Baré, Barbareño, Bayogoula, Belize, Beothuk, Beríngia, Bia, Bidai, Biloxis, Bitterroot salish, Black River, Blackfoot, Bokota, Bolívia, Boruques, Brasil, Bribris, Cañari, Cabécars, Cacaopera, Caddos, Cahinnio, Cahokia, Cahuilla, Calusa, Canadà, Canari, Candoshi-shapra, Canelo quichua, Caquetío, Carib, Caribs, Carolina del Sud, Catawba, Cathlamet, Cayuga (grup humà), Cayuses, Càrex, Cària, Cœur d'Alène, Ceará, Chakchiuma, Chalons, Chaná, Chané, Changos, Chanka, Chehalis, Chelan, Chemehuevi, Cheraw, Cherokees, Chetco, Chiaha, Chickasaw (grup humà), Chicora, Chilula, Chimarikos, Chipaya, Chipewyan, Chippewa, Chiquitano, Chiricahua, Chisca, Chitimacha, Chocó, Chochenyos, Choctaws, Chols, Chonos, Chorote, Chortís, Chowanoc, Chukchansi, Chulupí, Chumash, Ciguayo, Civilització de Caral, Civilització olmeca, Civilització zapoteca, Clackamas, Clackamas (tribu), Clatsop, Coahuiltecs, Cochiti, Cocopes, Cofán, Coharie, Colòmbia, Colonització europea d'Amèrica, Colorado, Comanxes, Comecrudo, Complex La Jolla, Complex Pauma, Comunitat índia Ak-Chin, Conca amazònica, Conchucos, Confederació Iroquesa, Congaree, Coos, Coree, Cores, Corobisís, Cosí, Costa Rica, Cotoname, Cotximí, Coushatta, Cowlitz (tribu), Cree, Creek, Croatan, Cromosoma, Cromosoma Y, Crows, Cruzeño, Cubeo, Culina, Cultura, Cultura Calima, Cultura chachapoyas, Cultura chavín, Cultura de les grans planúries americanes, Cultura de Thule, Cultura Dorset, Cultura Fremont, Cultura Hopewell, Cultura Jama-Coaque, Cultura La Tolita, Cultura Machalilla, Cultura Norwood, Cultura Saqqaq, Cultura Valdivia, Cupeños, Cusabo, Deadose, Deg hit'an, Dena'ina, Departament de Beni, Departament de Cusco, Departament de Huánuco, Departament de l'Amazones, Departament de La Paz (Bolívia), Departament de Loreto, Departament de Madre de Dios, Deportació dels indis dels Estats Units, Diaguita, Dominica, Dorasque, Doustioni, Efecte fundador, El Petén, El Quiché, El Salvador, Emberá-Wounaan, Enez, Entiat, Equador, Esselens, Estat d'Acre, Estat d'Amapá, Estat d'Espírito Santo, Estat de Chihuahua, Estat de Goiás, Estat de l'Amazones (Brasil), Estat de Maranhão, Estat de Santa Catarina, Estats Units d'Amèrica, Etnografia, Eufaula (grup humà), Eyaks, Eyeish, Família lingüística, Festes populars als Països Catalans, Florida, Fox i sauk, Galice, Garifunes, Garza, Gavião, Günnün-a-künna, Geòrgia, Gen, Goshute, Gran Chaco, Grans Planes, Groenlàndia, Guachichil, Guaiana Francesa, Guaicures, Guale, Guanahatabey, Guaraní, Guaranís, Guatemala, Guatusos, Guaymís, Guinau, Guyana, Haida, Hainai, Halchidhoma, Hanis, Haplogrup, Haplogrup Q del cromosoma Y humà, Haplogrup Q3 del cromosoma Y humà, Haplotip, Hare, Hasinai, Havasupai, Hay River, Het, Hidatsa, Hispaniola, Hitchiti, Ho-Chunk, Hohokam, Hondures, Hopi, Houma, Huachipaeri, Hualapai, Hualapais, Huambisa, Huaorani, Huarpes, Huasteques, Huaves, Huetars, Huilliche, Huni Kuin, Hunkpapa, Hup, Hupda, Hupes, Hurons, Ianomami, Igneri, Illes Aleutianes, Illiniwek, Imperi Inca, Indígena, Indis de Cape Fear, Innu, Inuit, Iowa (tribu), Ipai, Isleta, Ixils, Jaega, Jakalteks, Jamundí, Jicarilla, Juaneño, Julian Steward, Jumanos, Kadohadacho, Kaiabis, Kalaallit, Kalapuya, Kalapuya central, Kalapuyes, Kali'na, Kalispel, Kanamarí, Kanoê, Kansas, Kanza, Kaqtxikels, Karankawa, Karkins, Karuks, Kaska, Kaskaskia, Kato, Katos, Kawaiisu, Kawaik, Keres, Kewa Pueblo, Kialegee, Kichwa, Kickapoo, Kiliwes, Kiowes, Kitanemuks, Kittitas, Klallam, Klickitats, Koasati, Kogi, Kolla, Konkow, Konomihu, Koroa, Kucadikadi, Kumeyaay, Kumeyaays, Kuna (ètnia), Kutenai, Lacandons, Latundê, Lekwungen, Lemhi, Lenapes, Lenques, Lile, Lipan, Llengües ameríndies, Llengües atapascanes, Llengües chinook, Llengües salish, Llengües siouan, Llengua aïllada, Llengua no classificada, Lokono, Long Island, Louisiana, Lucca, Luiseños, Lumbee, Machapunga, Machiguenga, Macuna, Macushi, Mahican, Maia, Maidus, Maina, Maine, Maipure, Makah, Makuna, Maliseets, Mams, Mamulique, Manahoac, Mandan, Manga, Mansos, Maputxes, Mar de Bering, Maricopes, Maryland, Mascouten, Massachusett, Massachusetts, Matagalpa, Matís, Matis, Mato Grosso, Mato Grosso do Sul, Matsés, Mattaponi, Mattoles, Mayaca, Mayaimi, Mayoruna, Mayos, Mazateques, Mèxic, Métis, Mechoopda, Meherrin, Meiosi, Menominee, Mescalero, Mesoamèrica, Michigan, Micmac, Microsatèl·lit, Mikasuki, Milagro, Millcayac, Miluk, Mingo, Miniconjou, Miriti, Miskitos, Mississipi, Missouria, Miwok, Miwok de la sierra, Miwoks de la costa, Miwoks del llac, Mixteques, Mocama, Mochica, Mocoso, Mocovís, Modoc (grup humà), Mohaves, Mohawk (Oregon), Mohawks, Mojo, Molales, Monacan, Monachi, Mopans, Mosetén, Mountain, Moxo, Muisca, Multnomah, Mundurukús, Murato, Mutsun, Na-dené, Nabedache, Nabiti, Nació Dakota, Nació Lakota, Nació Navajo, Nacogdoche, Nacono, Nadaco, Nahues, Nakoda, Nakota, Nambe, Nambikwara, Nanatsoho, Nansemond, Nanticoke, Narragansett, Naso, Nasoni, Natchez (grup humà), Natius d'Alaska, Naugatuck, Nauset, Nechaui, Neche, Nespelem, Nez percés, Ngöbe-buglé (ètnia), Niantic, Nicaragua, Nipmuc, Nisenans, Nisqually, Nomlakis, Nooksack, Nou Mèxic, Nova Escòcia, Nova York, Nukak, Nuu-chah-nulth, Nuxalk, Oasiamèrica, Obispeño, Ocaina, Ocale, Occaneechi, Ofo, Ohkay Owingeh, Ohlone, Okanagan, Okchai, Okelousa, Oklahoma, Okwanuchu, Omaha, Oneida, Onondaga, Orejón, Osage, Otoe, Otomís, Ottawes, Pacawara, Paipai, Paiute, Paiute del nord, Paiute del sud, Paleoesquimals, Palikur, Palus, Pame, Pamlico, Pamunkey, Panamà, Panzaleo, Pará, Paria, Pascagoules, Passamakoddys, Pasto, Patagònia, Patwin, Patwins, Pawnee (grup humà), Pech, Pee Dee, Penobscots, Pensacoles, Peoria (grup humà), Pequot, Perú, Pericús, Petun, Piapoco, Piaroa, Picuris, Pilagá, Pimes, Pino, Pipils, Pirahã, Piscataway (grup humà), Poble itzá, Poble Wayúu, Pobles indígenes d'Amèrica, Pojoaque, Pomo, Ponca, Poqomams, Potano, Potawatomi, Powhatan (grup humà), Província de Cotopaxi, Província de Los Ríos, Província de Morona-Santiago, Província de Napo, Província de Pastaza, Pueblo, Pueblo de Taos, Pueblo Jemez, Pueblo Piro, Pueblo San Ildefonso, Pueblo Santa Clara, Pueltxes, Purisimeño, Putumayo, Puyallup, Q'eqchi's, Quapaw, Quítxua, Quítxues, Quebec, Quechan, Querandís, Querechos, Quimbaya, Quinault, Quinipissa, Quitxés, Ramaytushes, Rames, Ranxeria Rohnerville, Ranxeria Santa Rosa, Regió d'Ucayali, Regió de Junín, Reserva índia de Skull Valley, Reserva índia Kaibab, Reserva índia Ute Mountain, Rhode Island, Roanokes, Rondônia, Roraima, Rumsens, Saint Vincent (illa), Salinan, Saluda, San Felipe Pueblo, Sandia, Sans Arc, Santa Ana Pueblo, Santiam, Saponi, Sarsi, Saturiwa, Saura, Saxapahaw, Schaghticoke, Sekani, Selknam, Seminola, Seneca (grup humà), Seris, Serrano (tribu ameríndia), Sewee, Shasta, Shasta costa, Shawnee (grup humà), Shinnecock, Shipibo, Shoshoni, Shuar, Siboney, Sihasapa, Siletz, Siona, Sioux, Siriano, Sirionó, Siuslaws, Skagit, Skidi, Skokomish, Snohomish, Snoqualmie, Solanos, Sonora, Sooke, Spokane, Subtiaba, Sumos, Suquamish, Surinam, Surruque, Susquehannock, Taïnos, Tacana, Tacatacuru, Taensa, Tairona, Takelmes, Tallán, Tamaroa, Tamyens, Tanacross, Tapieté, Tappan, Tarahumares, Tarascos, Tariana, Tataviams, Tawakoni, Tawasa, Tübatulabal, Tehueltxes, Teninos, Tepehuans, Tequesta, Teribe, Terranova, Tesuque, Tewa d'Arizona, Tewes, Texas, Thlopthlocco, Ticuna, Tillamooks, Timba, Timbishes, Timucua, Tinigua, Tipai, Tiwa (poble), Tiwanaku, Tlapaneques, Tlingit, Tobosos, Tocobaga, Tohono O'odham, Tojolabals, Tolowes, Tolupans, Tompiros, Tongva, Tonkawa, Tonto apatxe, Toro, Toromona, Towa, Tribu d'Indis Paiute de Utah, Tribu Paiute Big Pine de la vall d'Owens, Tribu Pit River, Tribu Shoalwater Bay, Tribu Ute, Tribu Ute de la reserva Uintah i Ouray, Tribus de la Gran Conca, Trinitat i Tobago, Tsachila, Tsetsaut, Tsimané, Tsimshian, Tsnungwe, Tualatin, Tucano, Tukabatchee, Tula, Tulalip, Tunica, Tunumiit, Tuscarora, Tutelo, Tutelos, Tututnis, Two Kettles, Txitximeques, Tz'utujils, Tzeltals, Tzotzils, U'wa, Ulbha, Umatilla (grup humà), Umpqua, UNESCO, Urarina, Uros, Utah, Utina, Uzita, Veneçuela, Ventureño, Vila índia Jamul, Vilela, Virgínia, Waccamaw, Waccamaw siouan, Waco (tribu), Walla walla, Wampanoag, Wanano, Wapishana, Wappinger, Wappos, Warao, Wasco-Wishram, Washo, Wateree, Wauja, Waurá, Waxhaw, Wayana, Wayãmpi, Weenhayek, Wenatchi, Wendake, Westo, Whilkut, Wichí, Wichita (poble), Wintus, Winyaw, Wiyots, Woccon, Wounaan, Wyandot, Xamacoco, Xarrues, Xeiene, Xinques, Xoixons, Xoixons occidentals, Xoixons orientals, Xoixons septentrionals, Yagua, Yakama, Yamana, Yamasee, Yamhill, Yana, Yanesha, Yanesha', Yankton, Yanktonai, Yaquis, Yaruro, Yatasi, Yavapais, Yawanawa, Yazoo, Yelamu, Yine, Yokuts, Yoncalla, Ysleta del Sur, Yuchi, Yukatek, Yukis, Yuko, Yupik, Yuracaré, Yuroks, Yustaga, Záparo, Zia, Zuni, Zuruahã.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat