Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Cixi

Índex Cixi

L'emperadriu Cixi L'emperadriu vídua Cixi (xinès: 慈禧太后; transcripció de Wade-Giles: Tz'u-hsi) (29 de novembre de 1835–15 de novembre de 1908), coneguda pel poble a la Xina com a emperadriu vídua de l'oest (西太后), i coneguda oficialment després de la seva mort com a emperadriu Xiaoqin Xian (孝欽顯皇后), va ser una figura potent i carismàtica que va ser de facto la sobirana de la dinastia manxú dels Qing que va regnar sobre Xina a la fi del segle XIX i a l'inici del segle XX.

28 les relacions: Biografia, Ciutat Prohibida, Conservadorisme, De facto, Emperadriu vídua, Llengües sinítiques, Manxús, Orquídia, Segle XIX, Segle XX, Tabú, Tongzhi, Wade-Giles, Xianfeng, Xina, 15 de novembre, 1835, 1851, 1852, 1854, 1855, 1856, 1857, 1861, 1862, 1908, 27 d'abril, 29 de novembre.

Biografia

Una biografia és un gènere de la literatura (o d'altres mitjans, com el cinema) que consisteix en la narració de la vida d’algun personatge, escollit generalment per la seva activitat o el seu ressò públics.

Nou!!: Cixi і Biografia · Veure més »

Ciutat Prohibida

La Ciutat Prohibida va ser el palau imperial xinès des de la dinastia Ming fins al final de la dinastia Qing.

Nou!!: Cixi і Ciutat Prohibida · Veure més »

Conservadorisme

El conservadorisme és un terme relativista utilitzat per a descriure les ideologies polítiques que afavoreixen els valors tradicionals, és a dir, els costums i creences culturals, com els religiosos o els nacionals.

Nou!!: Cixi і Conservadorisme · Veure més »

De facto

De facto és una expressió llatina que vol dir «de fet» o «pràcticament», i fa referència a situacions que no estan compreses en una llei però que es donen de fet, fent omissió de qualsevol contracte, llei, o situació legal.

Nou!!: Cixi і De facto · Veure més »

Emperadriu vídua

L'emperadriu vídua (també vídua de l'emperador o emperadriu mare) (en xinès i japonès: 皇太后; pinyin: húangtàihòu; rōmaji: Kōtaigō; pronunciació coreana: Hwang Tae Hu; vietnamita: Hoàng Thái Hậu) és el títol donat a la mare d'un emperador xinès, japonès, coreà o vietnamita.

Nou!!: Cixi і Emperadriu vídua · Veure més »

Llengües sinítiques

El que es coneix generalment per xinès o xinés és un grup d'idiomes (llengües sinítiques) que pertany a la família de llengües sinotibetanes. Encara que la majoria de xinesos veuen les varietats parlades com un mateix idioma, les variacions a la llengua parlada són comparables a les diferències entre les llengües romàniques (per exemple, el català i el francès), i aquesta identificació alguns lingüistes i sinologistes la consideren inapropiada. L'escriptura xinesa, però, ha canviat molt més lentament que la llengua parlada, i, per tant, manté molta més uniformitat. És necessari fer notar, tanmateix, que la forma escrita del xinès, encara que s'ensenya i s'usa entre parlants de totes les llengües xineses, és basada en el mandarí i no és «neutral» en relació a les varietats del xinès. Hi ha formes escrites de cantonès i min que difereixen de l'estàndard, reflectint diferències del mandarí en el vocabulari i la gramàtica. Vora una cinquena part de la població del món parla alguna forma de xinès com a llengua materna. Això fa que siga la llengua amb més nombre de parlants natius del món. El llenguatge xinès, parlat en la forma de l'estàndard mandarí (普通话), és l'idioma oficial (官方语言) de la República Popular de la Xina (中华人民共和国) i la República de la Xina (Taiwan), un dels quatre idiomes oficials de Singapur, i un dels sis idiomes oficials de les Nacions Unides. És una llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on és parlada per la gran majoria de la població. A la meitat dels anys noranta tenia uns 1.220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1.200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el dialecte mandarí és llengua oficial. També era oficial a l'antiga colònia britànica de Hong Kong (integrada a la Xina el 1997) i a Taiwan. Fora de la Xina és parlat per uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam. A la resta del món, les colònies més nombroses es concentren als Estats Units.

Nou!!: Cixi і Llengües sinítiques · Veure més »

Manxús

Els manxús són un poble tungús originari de Manxúria (avui dia nord-est de la Xina).

Nou!!: Cixi і Manxús · Veure més »

Orquídia

Beines de vainilla. Les orquídies (família Orchidaceae) són la més gran família botànica existent, amb més de 850 gèneres i més de 25.000 espècies.

Nou!!: Cixi і Orquídia · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: Cixi і Segle XIX · Veure més »

Segle XX

Formalment, el segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Nou!!: Cixi і Segle XX · Veure més »

Tabú

Un tabú (del tongalès o fijià tapu, 'sagrat' o 'prohibit', consagrat, inviolable, brut o maleït), designava el que els profans no poden tocar sense cometre un sacrilegi, cosa interdita per un caràcter sagrat o impur determinat per una tradició magicoreligiosa dels pobles d'Oceania) és la particular condició de les persones, dels llocs, dels objectes, dels temps vers els quals és necessari realitzar o evitar algunes determinades accions o actes, que en tots els altres casos serien prohibits o permesos. Aquest concepte va ser introduït a Europa el 1777 de la mà del capità James Cook, que havia trobat el terme a diferents illes del Pacífic (Tonga, Sandwich). La identificació de base que realitzem entre tabú i el sagrat és gràcies a les aportacions de W.Ellis el qual amb el seu treball Recerques Polinesies 1829 ens mostra que el tabú ens manifesta substancialment una connexió amb els déus. La primera i sistemàtica classificació de les diverses tipologies de tabú, recollint tots els possibles materials del folklore europeu, de les tradicions clàssiques antigues, dels costums de les poblacions d’Amèrica, de l’Àsia i de l’Àfrica, és una realització de l'etnòleg britànic James George Frazer en diverses obres seves, però especialment a El tabú i els perills de l'anima (1911) on ens posa en relleu els comportaments tabutitzants que fan referència als riscos de pèrdua i fuga de l'anima i d'exposició de la potència vital o d'altres potències en el cas dels sacerdots i dels mags. El tabú és per Frazer un mecanisme que sacralitza i defensa algunes persones, objectes o realitats, i per tant constitueix un aspecte negatiu de la màgia. Aquest aïllament de les persones i de les coses sota tabú provoca una ambivalència, que les converteix al mateix temps en sagrades i impures. A l'intern de l'escola sociològica francesa, que veu allò sagrat com una projecció del poder de la col·lectivitat, Marcel Mauss defineix tabú com a ritu negatiu, en contraposició als ritus positius com els sacrificis, la comunió, etc., defensant que la constricció i la prohibició són el signe distintiu de l'acció directa de la societat (Assaig de la teoria general de la màgia 1902-1903). En una direcció semblant trobem a Émile Durkheim que lliga tabú a prohibició i fixa el concepte que tabú està lligat al sagrat i que els éssers sagrats són per definició éssers segregats-separats del grup. Tot sistema de prohibicions té la seva base en la diferenciació i en l'antagonisme entre sagrat i profà, i serveix a limitar el perill de contagi que comporta allò sagrat (Les formes elementals de la vida religiosa 1912). És difícil de comprendre quin és el mecanisme que fa esclatar el tabú, que es dispara immediatament com una necessitat de separar el sagrat del profà, tenint sempre present que el concepte de "potència" és d'una amplitud superior a l'estricta religiositat, per poder intentar comprendre l'ambivalència d'impuresa i contaminació. El procés de tabuització al qual són sotmeses les dones en totes les societats com a conseqüència de les seves funcions fisiològiques (menstruacions, embarassos, parts, avortaments, alletament) que provoca que vinguin aïllades, evitades, però no estrictament pel seu contacte amb allò sagrat, sinó per considerar-les amb estret contacte amb el món de la "potència" sent el seu cos el lloc on arriba la vida procedent del més enllà. Aquest contacte les converteix en perilloses i al mateix temps impures per tot allò que és sagrat. El tabú fou un element central dins l'obra de Freud, que ens planteja el paral·lelisme entre els tabús ètnics i els tabús individuals neuròtics, presents a les neurosis obsessives (Tòtem i tabú 1913). La neurosi obsessiva, com el deliri de tocar, és determinat d'un fet fonamental que ha tingut lloc a la primera infància, el plaer de tocar que ha patit la repressió i la prohibició. Altres estudiosos han intentat repensar les concepcions sobre el tabú, per lligar-los als diversos contextos culturals. En aquest sentit Bronislaw Malinowski, des d'una concepció funcionalista de la cultura, ens parla dels tabús dinàmics que serien aquells connectats amb particulars condicions de risc, com per exemple, aquells que estan vinculats a les accions necessàries per obtenir o produir els béns necessaris per l'existència. Aquests tabús són especialment evidents dins el sistema d'intercanvis cerimonials del Kula (Els Argonautes del pacífic oriental, 1922) on les dones són obligades a particulars comportaments (plorar, no plorar, no tenir relacions sexuals, no sortir) per assegurar que el viatge en canoa dels seus homes arribarà a una fi positiva. Per designar termes considerata tabú (per la mateixa paraula, que pot contenir màgia, o pel concepte que desginen) s'usen eufemismes o paràfrasis per evitar-lo dins la conversa normal.

Nou!!: Cixi і Tabú · Veure més »

Tongzhi

Tongzhi (xinès simplificat: 同志 xinès tradicional: 同歸與治, nom de naixement Zaichun, nom de temple Muzong, Beijing-Ciutat Prohibida, 27 d'abril de 1856 - Beijing-Ciutat Prohibida, 12 de gener de 1875) fou un Emperador de la Xina.

Nou!!: Cixi і Tongzhi · Veure més »

Wade-Giles

El sistema Wade-Giles és un mètode de romanització (transcripció a l'alfabet llatí) del xinès mandarí.

Nou!!: Cixi і Wade-Giles · Veure més »

Xianfeng

Xianfeng —nom de naixement manxú: Aisin-Gioro I Ju, nom xinès: Aixin-Jueluo Yizhu, nom d'emperador i de regnat: Xianfeng, nom de temple: Qing Wenzong —(17 de juliol de 1831, Palau Imperial d'Estiu, Pequín, Xina - 22 d'agost de 1861, Jehol (actual Chengde) Xina), novè emperador de la dinastia Qing i setè emperador Qing que va governar sobre tota la Xina entre 1850 i 1861.

Nou!!: Cixi і Xianfeng · Veure més »

Xina

Ubicació de la Xina al món La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris, que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.

Nou!!: Cixi і Xina · Veure més »

15 de novembre

El 15 de novembre és el tres-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vintè en els anys de traspàs.

Nou!!: Cixi і 15 de novembre · Veure més »

1835

;Països Catalans.

Nou!!: Cixi і 1835 · Veure més »

1851

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Cixi і 1851 · Veure més »

1852

Sense descripció.

Nou!!: Cixi і 1852 · Veure més »

1854

;Països Catalans.

Nou!!: Cixi і 1854 · Veure més »

1855

;Països Catalans.

Nou!!: Cixi і 1855 · Veure més »

1856

;Països Catalans.

Nou!!: Cixi і 1856 · Veure més »

1857

;Països Catalans.

Nou!!: Cixi і 1857 · Veure més »

1861

;Països Catalans.

Nou!!: Cixi і 1861 · Veure més »

1862

Reixa de la capella de Sant Cristòfor, Barcelona.

Nou!!: Cixi і 1862 · Veure més »

1908

;Països Catalans.

Nou!!: Cixi і 1908 · Veure més »

27 d'abril

El 27 d'abril és el cent dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el cent divuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Cixi і 27 d'abril · Veure més »

29 de novembre

El 29 de novembre és el tres-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Cixi і 29 de novembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Ci Xi.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »