Taula de continguts
38 les relacions: Àcid desoxiribonucleic, Barbara McClintock, Califòrnia, Cariotip, Carl Nägeli, Càncer, Cèl·lula, Cromosoma, Cromosoma 2, Cromosoma X, Cromosoma Y, Dacsa, Diploïdia, Drosòfila, Espermatozoide, Fenotip, Fluorescència, Gen, Genètica, Homínids, Isòtop, Leucèmia mieloide aguda, Mamífers, Mitosi, Premi Nobel, Salamandra, Sang de cordó umbilical, Síndrome d'Edwards, Síndrome de Down, Síndrome de Klinefelter, Síndrome de Patau, Síndrome de Turner, Science, Selecció natural, Solució hipotònica, Translocació cromosòmica, Transposó, Walther Flemming.
Àcid desoxiribonucleic
Làcid desoxiribonucleic (ADN, conegut igualment per la sigla anglesa DNA) és una molècula composta de dues cadenes de polinucleòtids enrotllades al llarg d'un eix comú que formen una doble hèlix amb les instruccions genètiques per al desenvolupament, el funcionament, el creixement i la reproducció de tots els organismes coneguts i molts virus.
Veure Citogenètica і Àcid desoxiribonucleic
Barbara McClintock
Barbara McClintock (Hartford, EUA, 16 de juny de 1902 - Huntington, 2 de setembre de 1992) fou una botànica, genetista especialitzada en citogenètica.
Veure Citogenètica і Barbara McClintock
Califòrnia
Califòrnia és un dels estats dels Estats Units d'Amèrica.
Veure Citogenètica і Califòrnia
Cariotip
miniatura 403x403px El cariotip és el patró cromosòmic d'una espècie expressat a través d'un codi, establert per conveni, que descriu les característiques dels seus cromosomes.
Veure Citogenètica і Cariotip
Carl Nägeli
Carl Wilhelm von Nägeli (1817 – 1891) va ser un botànic suís.
Veure Citogenètica і Carl Nägeli
Càncer
El càncer (en termes mèdics, «neoplàsia maligna») és un tipus de malaltia en què un grup de cèl·lules desenvolupen un creixement descontrolat (es divideixen més enllà dels límits normals), invasió (intrusió i destrucció dels teixits adjacents) i a vegades metàstasis (s'estenen a altres punts del cos a través de la limfa o la sang).
Veure Citogenètica і Càncer
Cèl·lula
Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, 'cel·la') és la unitat bàsica estructural i funcional de tot ésser viu i, de fet, l'element més petit que es pot considerar viu.
Veure Citogenètica і Cèl·lula
Cromosoma
En biologia, un cromosoma (del grec χρώμα khroma, 'color', i σώμα soma, 'cos') és cadascun dels petits cossos amb forma de bastonets que s'organitzen a la cromatina del nucli cel·lular durant les divisions cel·lulars (mitosi i meiosi) dels organismes eucariotes.
Veure Citogenètica і Cromosoma
Cromosoma 2
El cromosoma 2 és un dels 23 parells de cromosomes en humans.
Veure Citogenètica і Cromosoma 2
Cromosoma X
El cromosoma X és un dels cromosomes sexuals de l'ésser humà i altres mamífers.
Veure Citogenètica і Cromosoma X
Cromosoma Y
El cromosoma Y és un dels cromosomes determinants del sexe en els humans i en la majoria de mamífers.
Veure Citogenètica і Cromosoma Y
Dacsa
La dacsa, blat de moro, blat d'Índies, moresc o panís (Zea mays) és una planta de la família de les poàcies originària de Centreamèrica on havia estat conreada pels pobles indígenes des de temps prehistòrics, els registres arqueològics i l'anàlisi filogenètica suggereixen que la domesticació del blat de moro va començar pel cap baix fa 6.000 anys.
Veure Citogenètica і Dacsa
Diploïdia
Les cèl·lules diploides són aquelles que contenen dues còpies semblants de cada cromosoma, a diferència de les haploides, que en contenen un sol joc.
Veure Citogenètica і Diploïdia
Drosòfila
Les drosòfiles (Drosophila) són un gènere de dípters braquícers.
Veure Citogenètica і Drosòfila
Espermatozoide
Micrografia d'escandallatge mostrant un espermatozoide fecundant un òvul. Un espermatozoide és una cèl·lula haploide que constitueix el gàmeta masculí en els animals.
Veure Citogenètica і Espermatozoide
Fenotip
''Donax variabilis'' mostren una extraordinària diversitat fenotípica, tant en el color com en el patró de les seves conquilles El fenotip és l'expressió gènica del genotip modulada per la interacció biològica amb el medi, és a dir, l'aparença externa d'un caràcter genètic.
Veure Citogenètica і Fenotip
Fluorescència
Pintures fluorescents i llum ultraviolada de l'artista Beo Beyond. La fluorescència és la propietat d'una substància d'emetre llum quan és exposada a radiacions del tipus ultraviolat, rajos catòdics o raigs X. Les radiacions absorbides (invisibles a l'ull humà), són transformades en llum visible, o sigui, d'una longitud d'ona major a la incident.
Veure Citogenètica і Fluorescència
Gen
Un gen és una seqüència lineal de nucleòtids d'ADN o ARN que és essencial per a una funció específica, ja sigui en el desenvolupament de l'ésser o en el manteniment d'una funció fisiològica normal.
Veure Citogenètica і Gen
Genètica
La genètica és la branca de la biologia que estudia els gens, la variació genètica i l'herència genètica en els éssers vius.
Veure Citogenètica і Genètica
Homínids
Els homínids (Hominidae) són una família de primats que inclou l'ésser humà i les espècies fòssils emparentades que presentaven locomoció bípeda, així com els grans simis: ximpanzés, bonobos, goril·les i orangutans.
Veure Citogenètica і Homínids
Isòtop
Els tres isòtops de l'hidrogen (tots amb 1 protó, Z.
Veure Citogenètica і Isòtop
Leucèmia mieloide aguda
La leucèmia aguda mieloide, també coneguda com a leucèmia granulocítica o com a LAM, és un tipus de leucèmia produïda a les cèl·lules de la línia mieloide dels leucòcits, caracteritzat per la ràpida proliferació de cèl·lules anormals que s'acumulen a la medul·la òssia i interfereixen en la producció de glòbuls vermells normals.
Veure Citogenètica і Leucèmia mieloide aguda
Mamífers
Els mamífers (Mammalia) són una classe d'animals vertebrats que es caracteritzen per tenir pelatge, un cervell amb neocòrtex, una orella mitjana amb tres ossos i glàndules mamàries que secreten llet per alimentar les cries.
Veure Citogenètica і Mamífers
Mitosi
Aquest diagrama mostra els diferents moments d'aquest procés. La mitosi és una fase del cicle cel·lular en què es produeix la divisió del nucli cel·lular de les cèl·lules eucariotes mitjançant el qual es reparteixen les dues còpies del material genètic en dues meitats iguals, per formar els nuclis de les cèl·lules “filles” després de la divisió cel·lular.
Veure Citogenètica і Mitosi
Premi Nobel
Els Premis Nobel van ser creats en el seu testament per Alfred Nobel, inventor de la dinamita i industrial suec.
Veure Citogenètica і Premi Nobel
Salamandra
Salamandra és un gènere d'amfibis urodels de la família dels salamàndrids.
Veure Citogenètica і Salamandra
Sang de cordó umbilical
La sang del cordó umbilical és la sang que roman a la placenta i al cordó umbilical unit després del part.
Veure Citogenètica і Sang de cordó umbilical
Síndrome d'Edwards
La síndrome d'Edwards, també coneguda com a trisomia 18, va ser descoberta per John Edwards en un cas únic que fou publicat el 1960, conjuntament amb altres metges britànics, a la revista The Lancet.
Veure Citogenètica і Síndrome d'Edwards
Síndrome de Down
Jérome Lejeune amb un infant amb Síndrome de Down La síndrome de Down (SD) és un trastorn genètic causat per la presència d'una còpia extra del cromosoma 21, o una part d'aquest, en comptes dels dos habituals (trisomia del parell 21).
Veure Citogenètica і Síndrome de Down
Síndrome de Klinefelter
La síndrome de Klinefelter és el quadre clínic més freqüent d'hipogonadisme congènit (una de les principals causes d'esterilitat).
Veure Citogenètica і Síndrome de Klinefelter
Síndrome de Patau
La síndrome de Patau és una malaltia genètica que apareix des de la formació del fetus i els qui la pateixen sobreviuen com a màxim un any manifestant greus insuficiències físiques i mentals.
Veure Citogenètica і Síndrome de Patau
Síndrome de Turner
La síndrome de Turner o síndrome de Bonnevie-Ullrich, disgenèsia gonadal, monosomia del cromosoma X o síndrome d'Ullrich Turner, és una síndrome genètica característica dels humans.
Veure Citogenètica і Síndrome de Turner
Science
Science ('Ciència') és la revista de l'Associació Americana per a l'Avenç de la Ciència (American Association for the Advancement of Science, AAAS), la major societat científica del món.
Veure Citogenètica і Science
Selecció natural
Forma «típica» i forma «carbonària», d'una arna que està sobre el mateix arbre. La forma típica és més difícil de veure en un arbre dins una zona sense contaminació i es camufla millor dels seus depredadors. La selecció natural és el procés gradual no aleatori pel qual els patrons biològics esdevenen més o menys comuns dins d'una població com a funció de la reproducció diferencial dels seus progenitors.
Veure Citogenètica і Selecció natural
Solució hipotònica
concentracions del solut. Una solució hipotònica és una solució en la qual el solvent (com pot ser un plasma diluït) té una menor concentració de solut (sals, etc.) que la que hi ha en el medi cel·lular intern (o citoplasma).
Veure Citogenètica і Solució hipotònica
Translocació cromosòmica
Translocació cromosòmica del 4t i 20è cromosoma. Una translocació cromosòmica és una mutació cromosòmica que es dona quan un fragment d'un cromosoma passa a formar part d'un altre cromosoma no homòleg.
Veure Citogenètica і Translocació cromosòmica
Transposó
Esquema d'un transposó d'ADN Els transposons són seqüències d'ADN que es poden desplaçar al llarg de diferents posicions del genoma d'una cèl·lula, procés que és anomenat transposició.
Veure Citogenètica і Transposó
Walther Flemming
Walther Flemming (Sachsenberg, 21 d'abril de 1843 - 4 d'agost de 1905) va ser un biòleg alemany i un dels fundadors de la citogenètica.
Veure Citogenètica і Walther Flemming