Taula de continguts
23 les relacions: Alanya, Alexandre el Gran, Artaxerxes II de Pèrsia, Aydıncık, Capadòcia, Cilícia, Cir el Jove, Cir II el Gran, Heròdot, Imperi Aquemènida, Imperi Romà, Mazeu, Muntanyes de Nur, Muntanyes del Taure, Pamfília, Pèrsia, Portes Síries, Satrapia d'Assíria, Satrapia de Frígia, Satrapia de Síria, Sàtrapa, Siennesis III, Tars (Turquia).
Alanya
La ciutat a la zona del port. La península d'Alanya Alanya (abans Alaiya, Alaiyya i Alaya) és un port i municipalitat de Turquia al sud d'Anatòlia a 120 km d'Antalya, dins la província d'Antalya i capital del districte d'Alanya.
Veure Cilícia a la part de mar і Alanya
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Veure Cilícia a la part de mar і Alexandre el Gran
Artaxerxes II de Pèrsia
Artaxerxes II Memnon (vers 436 aC – 358 aC) fou rei de reis de l'Imperi Persa del 404 aC fins que va morir 358 aC.
Veure Cilícia a la part de mar і Artaxerxes II de Pèrsia
Aydıncık
Aydıncık és un districte de la província de Mersin, a Turquia.
Veure Cilícia a la part de mar і Aydıncık
Capadòcia
Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.
Veure Cilícia a la part de mar і Capadòcia
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Veure Cilícia a la part de mar і Cilícia
Cir el Jove
Cir el Jove (?, 424 aC -?, 401 aC) fou un príncep persa del, fill de Darios II i de la germanastra d'aquest, Parisatida (Parisatide).
Veure Cilícia a la part de mar і Cir el Jove
Cir II el Gran
Cir II el Gran (vers el 600 aC - 4 de desembre del 530 aC) fou rei d'Anshan i rei dels reis de l'imperi Persa.
Veure Cilícia a la part de mar і Cir II el Gran
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Veure Cilícia a la part de mar і Heròdot
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Veure Cilícia a la part de mar і Imperi Aquemènida
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Cilícia a la part de mar і Imperi Romà
Mazeu
Mazeu (en llatí Mazaeus, en grec antic Μαζαῖος) era un sàtrapa i militar persa.
Veure Cilícia a la part de mar і Mazeu
Muntanyes de Nur
Les muntanyes de Nur és una serralada que forma part de les muntanyes del Taure.
Veure Cilícia a la part de mar і Muntanyes de Nur
Muntanyes del Taure
El massís d'Aladag. Les muntanyes del Taure és una cadena muntanyosa de Turquia situada a l'est de la península d'Anatòlia i que culmina a 3.734 m d'altitud amb el pic Kaldidag, del massís d'Aladag.
Veure Cilícia a la part de mar і Muntanyes del Taure
Pamfília
Pamfília dins de l'Imperi Romà Pamfília (en grec antic Παμφυλία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor, a l'est de Lícia.
Veure Cilícia a la part de mar і Pamfília
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Veure Cilícia a la part de mar і Pèrsia
Portes Síries
Portes Síries (en llatí Syriae Portae, en grec antic Συρίαι πύλαι) també anomenades Portes d'Amanos (en grec Ἀμανίδες Πύλαι, en llatí Portae Amani), era un pas entre les muntanyes d'Amanos i la badia d'Issos que permetia el pas de Cilícia a Síria.
Veure Cilícia a la part de mar і Portes Síries
Satrapia d'Assíria
La satrapia d'Assíria (Aθurā, en persa antic 𐎠𐎰𐎢𐎼𐎠 Aθurā) fou un territori de la Pèrsia aquemènida, integrat dins la gran satrapia de Babilònia.
Veure Cilícia a la part de mar і Satrapia d'Assíria
Satrapia de Frígia
La satrapia de Frígia o de Gran Frígia, era un territori de la Pèrsia aquemènida, amb capital a Celenes (Celaenae).
Veure Cilícia a la part de mar і Satrapia de Frígia
Satrapia de Síria
La satrapia de Síria (Ebir-nāri) fou un territori (satrapia menor) de la Pèrsia aquemenida, dins la satrapia d'Assíria.
Veure Cilícia a la part de mar і Satrapia de Síria
Sàtrapa
Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.
Veure Cilícia a la part de mar і Sàtrapa
Siennesis III
Siennesis III (en llatí Syennesis, en grec antic Συέννεσις) fou rei de Cilícia als segles V i IV aC.
Veure Cilícia a la part de mar і Siennesis III
Tars (Turquia)
''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (hitita: Tarsa), de vegades anomenada Tarsi, Tersus o Tharsos per distingir-la d'altres amb el mateix nom, és una ciutat turca de la província de Mersin, de la qual n'és un dels districtes, i que forma part de l'àrea metropolitana d'Adana-Mersin.
Veure Cilícia a la part de mar і Tars (Turquia)