Accés més ràpid que el navegador!
34 les relacions: Altiplà, Amèrica del Nord, Aqüífer, Castellà, Cenote, Civilització maia, Civilització tolteca, Dòlar dels Estats Units, Editorial Ramon Sopena, El Mundo, Equinocci, Ik Kil, Joc de pilota mesoamericà, Kukulkan, La Vanguardia, Les set noves meravelles del món, Llengües maies, Maia, Mèxic, Mesoamèrica, Patrimoni de la Humanitat, Península de Yucatán, Piràmide, Pou, Quetzalcóatl, UNESCO, Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Yucatán, 1900, 2015, 21 de març, 22 de setembre, 435, 455.
Altiplà
L'altiplà de Putorana, a l'extrem nord-oest de l'altiplà de la Sibèria Central Un altiplà és una superfície relativament plana elevada sobre el terreny que l'envolta.
Nou!!: Chichén Itzá і Altiplà · Veure més »
Amèrica del Nord
L'Amèrica del Nord és un subcontinent d'Amèrica, que s'estén, geopolíticament, des d'Alaska i Groenlàndia al nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize al sud.
Nou!!: Chichén Itzá і Amèrica del Nord · Veure més »
Aqüífer
Figura 1. Esquema d'un aqüífer típic. Les fletxes indiquen les direccions típiques de flux, en secció transversal, d'un aqüífer simple. Un aqüífer és una formació de terra subterrània saturada d'aigua que pot estar formada per roques permeables o materials sense consolidar (grava, sorra o llim).
Nou!!: Chichén Itzá і Aqüífer · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Chichén Itzá і Castellà · Veure més »
Cenote
Cenote sagrat a Chichén Itzá Cenote al Yucatán, on el clima càlid fa que siguin transformats en balnearis per a la població i el turista que els visita. Un cenote (del maia ts'ono'ot: caverna amb aigua) és una dolina inundada d'origen kàrstic que es troba en algunes cavernes profundes, com a conseqüència d'haver-se ensorrat el sostre d'una o diverses coves.
Nou!!: Chichén Itzá і Cenote · Veure més »
Civilització maia
Palenque, Mèxic Màscara maia corresponent al període postclàssic, trobada a Placeres, Campeche i exposada al Museu Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic. Els maies eren un poble que va viure principalment al sud del que avui és Mèxic i a l'Amèrica Central, establint una de les cultures mesoamericanes més importants abans de l'arribada dels castellans.
Nou!!: Chichén Itzá і Civilització maia · Veure més »
Civilització tolteca
Els tolteques van ser un poble indígena mexicà que va dominar la regió central de Mèxic entre el i el.
Nou!!: Chichén Itzá і Civilització tolteca · Veure més »
Dòlar dels Estats Units
El dòlar dels Estats Units d'Amèrica (en anglès The United States of America dollar o simplement, dollar) és la unitat monetària oficial dels Estats Units d'Amèrica des del 6 de juliol de 1785.
Nou!!: Chichén Itzá і Dòlar dels Estats Units · Veure més »
Editorial Ramon Sopena
LEditorial Ramon Sopena, fundada el 1894, perdurà durant més d'un segle, i fou coneguda sobretot pels seus famosos diccionaris, com el de llatí o grec, amb els quals van estudiar milions d'estudiants a l'Estat espanyol i a Llatinoamèrica durant diverses dècades.
Nou!!: Chichén Itzá і Editorial Ramon Sopena · Veure més »
El Mundo
El Mundo és un diari en llengua castellana editat a Madrid.
Nou!!: Chichén Itzá і El Mundo · Veure més »
Equinocci
Lequinocci és cadascun dels dos moments de l'any en què el Sol, en el seu camí per l'eclíptica, travessa l'equador celeste.
Nou!!: Chichén Itzá і Equinocci · Veure més »
Ik Kil
Ik Kil és un cenote mexicà, una mena de piscina natural sobre el sòl formada per aigües subterrànies i d'aqüífers.
Nou!!: Chichén Itzá і Ik Kil · Veure més »
Joc de pilota mesoamericà
Ruïnes d'una pista de joc de pilota a Monte Albán, Mèxic El joc de pilota mesoamericà era un esport amb rituals associats jugat durant més de 3.000 anys per les poblacions de Mesoamèrica en temps precolombins, i que en uns quants llocs continua sent jugat pels habitants amerindis locals.
Nou!!: Chichén Itzá і Joc de pilota mesoamericà · Veure més »
Kukulkan
El Temple de Kukulkan Kukulkan (en maia: k'u uk'ulkan ("ploma i serp") és un important déu en la mitologia maia, també conegut com a Mukú-leh-chan ("colobra amb plomes") entre els maia-chontales de Tabasco. També és conegut com a Gucumatz en la mitologia quiché (en quiché: Q'uk'umatz) ("serp emplomallada"). És referit amb aquest últim nom al Popol Vuh com un déu creador de l'univers juntament amb Tepew. Per a alguns investigadors, aquest déu és el mateix Quetzalcóatl (en náhuatl: Quetzalcōātl) ("serp emplomallada") dels asteques i prové de la cultura tolteca; per a altres, prové de la cultura olmeca. En tot cas, el seu origen és molt anterior als maies de la península de Yucatán i als itzáes, fundadors de Chichén Itzá en el, on se li va erigir una piràmide per assenyalar el seu descens en el cicle agronòmic i polític dels maies peninsulars. La presència de la serp emplomallada com a símbol deífic és omnipresent en tota Mesoamèrica. En el jaciment arqueològic de Chichén Itzá, hom el pot observar com una serp formada com un efecte de llum i ombra que descendeix per l'alfarda de l'escalinata principal de l'edifici construït per a la seva adoració, durant la jornada equinoccial de març i setembre. Va ser una deïtat ràpidament assimilada per l'aristocràcia, malgrat que es va incorporar al panteó maia en una època tardana. Apareix com una de les divinitats creadores sota el nom de Gucumatz al Popol Vuh, llibre considerat com la Bíblia dels maies k'iche's; també apareix com a deïtat dels vents amb el nom dEhécatl a l'estela 19 de Ceibal. Va assolir especial transcendència a la península de Yucatán, on va ser venerat pels maies itzáes a Chichén Itzá, pels maies cocomes a Mayapán i pels maies tutl xiúes a Maní; en totes aquestes ciutats, s'hi van bastir temples en honor seu. D'acord amb els testimonis descrits per Diego de Landa, els maies deien que Kukulkan va existir com una persona que va arribar de ponent, abans, després, o alhora que els itzáes arribessin a Chichén Itzá. A la seva partida, es va aturar a Champotón, on també es va erigir un temple en honor seu, al costat del mar, per a posteriorment seguir el seu camí cap a l'altiplà de Mèxic. període postclàssic dels maies; en llibre sagrat Popol Vuh, és conegut com a "Gukumatz". Aquí el veiem en un dibuix d'un baix relleu de Yaxchilán. Pel que fa a les seves diferències respecte de Quetzalcóatl, sembla que moltes d'aquestes es devien a les diferències climàtiques entre ambdues regions. Per als asteques, Quetzalcóatl no sols era el Senyor del Sol, sinó el mateix Déu-Sol del país. Kukulcan, a més, té els atributs d'un Déu-Tro. En el clima tropical de Yucatán i Guatemala, el sol al migdia sembla dibuixar els núvols del seu voltant amb formes serpentejants; d'aquestes emanen el tro, la llum i la pluja, per la qual cosa Kukulkan semblaria haver atret els maies més com un déu del cel que com un déu de la mateixa atmosfera, malgrat que moltes vegades les esteles del Yucatán representen Kukulkan amb l'aire sortint-li de la boca, com moltes representacions mexicanes de Quetzalcóatl. Kukulkan, del qual parlen els arqueòlegs, és la deïtat que més sovint apareix en els manuscrits del Còdex de Dresde i d'altres. Té el nas llarg i truncat, com el d'un tapir, i s'hi troben tots i cadascun dels signes d'un déu dels elements. Camina sobre l'aigua, duu torxes ardents i s'asseu en l'arbre cruciforme dels quatre vents que, amb tanta freqüència, apareix en els mites americans. Evidentment, és un déu del cultiu i un heroi, ja que hom el pot veure plantant blat de moro, portant eines i continuant un viatge, fet que estableix la seva connexió solar. Segons les cròniques maies, Kukulkan, igual que Quetzalcóatl, és el conqueridor que va arribar a Yucatán pel mar des de l'oest, cap a finals del, i es va convertir en cabdill i fundador de la seva civilització. De la fusió dels dos mites, Kukulkan apareix com el senyor del vent i de la pluja perquè regeix i governa la nau que el va conduir a Yucatán i el poble que va fundar.
Nou!!: Chichén Itzá і Kukulkan · Veure més »
La Vanguardia
La Vanguardia és un diari publicat a Barcelona en llengua catalana i castellana.
Nou!!: Chichén Itzá і La Vanguardia · Veure més »
Les set noves meravelles del món
Localització dels guanyadors de les set noves meravelles del mónLes set noves meravelles del món va ser un concurs internacional inspirat en les set meravelles del món antic, la totalitat de les quals (amb excepció de la Gran Piràmide de Gizeh) han desaparegut.
Nou!!: Chichén Itzá і Les set noves meravelles del món · Veure més »
Llengües maies
Les llengües maies són una família lingüística que engloba una trentena d'idiomes parlats per 6 milions de persones maies ubicades a Mèxic, Guatemala i estats fronterers.
Nou!!: Chichén Itzá і Llengües maies · Veure més »
Maia
Bandera del poble maia Els maies són un grup de pobles indígenes mesoamericans que viuen al sud-est de Mèxic (als estats de Yucatán, Quintana Roo, Campeche, Chiapas i Tabasco), Guatemala, Belize i Hondures; i que tenen una arrel comuna amb la cultura maia antiga.
Nou!!: Chichén Itzá і Maia · Veure més »
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Nou!!: Chichén Itzá і Mèxic · Veure més »
Mesoamèrica
Àrees de Mesoamèrica Mesoamèrica és la regió històrica del continent americà que comprèn aproximadament Mèxic (exceptuant certs estats del nord), Guatemala, Belize, l'occident d'Hondures, El Salvador, Nicaragua i la zona més nord-occidental de Costa Rica.
Nou!!: Chichén Itzá і Mesoamèrica · Veure més »
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Nou!!: Chichén Itzá і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »
Península de Yucatán
Cantarell La península de Yucatán, del Iucatan o del Iucacatan (formes catalanitzades), localitzada al punt de trobada entre l'Amèrica del Nord i l'Amèrica Central, separa el mar Carib del golf de Mèxic.
Nou!!: Chichén Itzá і Península de Yucatán · Veure més »
Piràmide
Piràmide quadrangular Una piràmide (del grec: πυραμίς pyramís) és un políedre format per la unió dels vèrtex d'una base amb un punt.
Nou!!: Chichén Itzá і Piràmide · Veure més »
Pou
Vistes des de Sant Cebrià de Lledó o els Metges, a les Gavarres, amb el pou a primer terme. Un pou és un orifici vertical excavat o perforat a la terra.
Nou!!: Chichén Itzá і Pou · Veure més »
Quetzalcóatl
Representació maia de Kukulkan o Quetzalcóatl Quetzalcóatl (Ketsalkoatl en nàhuatl modern, que significa "serp emplomallada") és el nom nahua de la deïtat de la Mesoamèrica antiga, un dels déus de la civilització asteca principalment.
Nou!!: Chichén Itzá і Quetzalcóatl · Veure més »
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Nou!!: Chichén Itzá і UNESCO · Veure més »
Universitat Nacional Autònoma de Mèxic
La Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (en castellà: Universidad Nacional Autónoma de México, UNAM) és la universitat pública més prestigiosa de Mèxic i la més antiga d'Amèrica.
Nou!!: Chichén Itzá і Universitat Nacional Autònoma de Mèxic · Veure més »
Yucatán
Yucatán és un dels 31 estats que conformen la federació mexicana.
Nou!!: Chichén Itzá і Yucatán · Veure més »
1900
;Països Catalans.
Nou!!: Chichén Itzá і 1900 · Veure més »
2015
L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.
Nou!!: Chichén Itzá і 2015 · Veure més »
21 de març
El 21 de març és el vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Chichén Itzá і 21 de març · Veure més »
22 de setembre
El 22 de setembre és el dos-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Chichén Itzá і 22 de setembre · Veure més »
435
El 435 (CDXXXV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Chichén Itzá і 435 · Veure més »
455
Sense descripció.
Nou!!: Chichén Itzá і 455 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Chichen Itza, Chichen-Itza, Chichén-Itzá.
