Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Cementiri de Lleida

Índex Cementiri de Lleida

Cementiri de Lleida és una obra de Lleida inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Taula de continguts

  1. 12 les relacions: Arc de mig punt, Arquitectura barroca, Arquitectura neoclàssica, Carreu, Cúpula, Ferro forjat, Francesc de Paula Morera i Gatell, Inventari del Patrimoni Cultural Català, Lleida, Modernisme català, Porxe, Ràfec.

Arc de mig punt

Arc de mig punt amb extradós normal (Monestir de Sant Miquel de Cruïlles) Parts d'un arc de mig punt Porta d'Ishtar, originària de Babilònia i actualment al Museu de Pèrgam de Berlín. L'arc de mig punt o arc rodó és un tipus d'arc que dibuixa una semicircumferència amb un únic centre situat a la línia d'arrencada (línia d'imposta); per tant, la fletxa (alçada) és la meitat exacta de la llum (amplada).

Veure Cementiri de Lleida і Arc de mig punt

Arquitectura barroca

L'Abadia de Melk o ''Stift Melk'', a Melk (a la vall de Wachau, a Àustria). L'arquitectura barroca es desenvolupa des del principi del fins a dos terços del.

Veure Cementiri de Lleida і Arquitectura barroca

Arquitectura neoclàssica

Representació de l'Acròpoli d'Atenes, obra de 1846 de l'arquitecte i pintor Leo von Klenze (Neue Pinakothek, Múnic) L'arquitectura neoclàssica és un estil arquitectònic que va produir el moviment neoclàssic que va començar a mitjans, per una reacció contra l'estil rococó d'ornamentació naturalista així com pel desenvolupament d'alguns trets classicistes nascuts en el barroc tardà.

Veure Cementiri de Lleida і Arquitectura neoclàssica

Carreu

Paret inca a Machu Picchu, construïda en maçoneria de carreus Un carreu, dit també mitjà, és una pedra tallada, comunament en forma de paral·lelepípede rectangular, per a la construcció de murs, pilars, etc.

Veure Cementiri de Lleida і Carreu

Cúpula

Cúpula central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Miquel Àngel. Té 42,5 metres de diàmetre i 132 metres d'alçària Una cúpula és un element estructural de l'arquitectura que s'assembla a la meitat del buit d'una esfera; és una volta la geometria de la qual és una semiesfera per l'interior.

Veure Cementiri de Lleida і Cúpula

Ferro forjat

Ferro forjat a la porta de la Torre Luengo Enreixat de ferro forjat El ferro forjat és un material derivat del ferro que posseeix la propietat de poder ser forjat al roig, i s'endureix refredant-se ràpidament.

Veure Cementiri de Lleida і Ferro forjat

Francesc de Paula Morera i Gatell

Francesc de Paula Morera i Gatell (Tarragona, 13 de setembre de 1869 - Lleida, 1951) fou un arquitecte modernista titulat el 1899.

Veure Cementiri de Lleida і Francesc de Paula Morera i Gatell

Inventari del Patrimoni Cultural Català

L'Inventari del Patrimoni Cultural Català, iniciat el 1982, és un instrument que pretén divulgar i fomentar l'estudi dels béns patrimonials que l'integren.

Veure Cementiri de Lleida і Inventari del Patrimoni Cultural Català

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Veure Cementiri de Lleida і Lleida

Modernisme català

'El drac' del Parc Güell, obra d'Antoni Gaudí El modernisme català va ser un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana.

Veure Cementiri de Lleida і Modernisme català

Porxe

Barcelona), antiga plaça del mercat Pòrxens de Pedreguer (Marina Alta), plaça del mercat Un porxe, de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (català-valencià-balear) porxo al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans o perxe és un espai cobert i obert a l'exterior per un o més costats, amb el terra al mateix nivell que l'exterior.

Veure Cementiri de Lleida і Porxe

Ràfec

'''Ràfec''' amb una gàrgola de desguàs Un ràfec, volada o barbacana és la part d'una teulada que sobresurt respecte de la façana.

Veure Cementiri de Lleida і Ràfec