Taula de continguts
90 les relacions: Anoia, Antònia Adroher i Pascual, Arc de mig punt, Arquitectura neoclàssica, Badalona, Banyuls de la Marenda, Barcelona, Bru Barnoya i Xiberta, Cadaqués, Calaf, Capella (arquitectura), Capitell, Carles III d'Espanya, Carles Rahola i Llorens, Carmel Rosa Baserba, Cúpula, Corinti, Creu llatina, Dòric, Ferro forjat, Fris, Frontó (arquitectura), Gòtic català, Girona, Inventari del Patrimoni Cultural Català, Isabel I de Castella, Joaquim Pla i Cargol, Josep Ensesa i Pujadas, Juan José Moreno Cuenca, Laureà Figuerola i Ballester, Llagostera, Madrid, Marbre, Maria Gay i Tibau, Miquel Gayolà i Gardella, Motllura, Neogòtic, Noucentisme, Pesseta, Pilastra, Portal (arquitectura), Rafael Masó i Valentí, Sarrià de Ter, Setges napoleònics de Girona, Timpà (arquitectura), Xavier Cugat i Mingall, 1 de gener, 12 d'octubre, 13 de juliol, 15 de maig, ... Ampliar l'índex (40 més) »
Anoia
LAnoia és una comarca de Catalunya, situada als àmbits territorials del Penedès i les Comarques Centrals.
Veure Cementiri Municipal de Girona і Anoia
Antònia Adroher i Pascual
Antònia Adroher i Pascual (Girona, 22 de juny de 1913 - Banyuls de la Marenda, 15 de setembre de 2007) era una mestra i activista política catalana fundadora del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM).
Veure Cementiri Municipal de Girona і Antònia Adroher i Pascual
Arc de mig punt
Arc de mig punt amb extradós normal (Monestir de Sant Miquel de Cruïlles) Parts d'un arc de mig punt Porta d'Ishtar, originària de Babilònia i actualment al Museu de Pèrgam de Berlín. L'arc de mig punt o arc rodó és un tipus d'arc que dibuixa una semicircumferència amb un únic centre situat a la línia d'arrencada (línia d'imposta); per tant, la fletxa (alçada) és la meitat exacta de la llum (amplada).
Veure Cementiri Municipal de Girona і Arc de mig punt
Arquitectura neoclàssica
Representació de l'Acròpoli d'Atenes, obra de 1846 de l'arquitecte i pintor Leo von Klenze (Neue Pinakothek, Múnic) L'arquitectura neoclàssica és un estil arquitectònic que va produir el moviment neoclàssic que va començar a mitjans, per una reacció contra l'estil rococó d'ornamentació naturalista així com pel desenvolupament d'alguns trets classicistes nascuts en el barroc tardà.
Veure Cementiri Municipal de Girona і Arquitectura neoclàssica
Badalona
Badalona és una ciutat i municipi de la comarca del Barcelonès.
Veure Cementiri Municipal de Girona і Badalona
Banyuls de la Marenda
Banyuls de la Marenda, ((oficialment en francès Banyuls-sur-Mer i antigament Banyuls del Maresme) és un poble de 4.681 habitants de la comarca del Rosselló, cap de la comuna del mateix nom, a la Catalunya del Nord. La Marenda és el nom tradicional d'aquella part de costa, que rep el nom turístic de Costa Vermella.
Veure Cementiri Municipal de Girona і Banyuls de la Marenda
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Cementiri Municipal de Girona і Barcelona
Bru Barnoya i Xiberta
Bru Barnoya Xiberta (Girona, 15 de maig de 1808 - Girona, 9 de febrer de 1888) fou un arquitecte gironí amb càrrec d'arquitecte municipal de la Girona (1838-1847).
Veure Cementiri Municipal de Girona і Bru Barnoya i Xiberta
Cadaqués
Cadaqués és un municipi de l'Alt Empordà, a la costa del cap de Creus.
Veure Cementiri Municipal de Girona і Cadaqués
Calaf
Calaf és una vila i municipi situat al nord de la comarca de l'Anoia.
Veure Cementiri Municipal de Girona і Calaf
Capella (arquitectura)
Capella privada a l'interior del Museu Romàntic Can Papiol a Vilanova i la GeltrúUna capella és un espai dedicat al culte particular dins d'un temple cristià (esglésies, catedrals o ermites…), o d'edificis profans (domicilis, palaus, masies, tanatoris o fins i tot camps de futbol), en aquest cas se solen denominar específicament oratoris.
Veure Cementiri Municipal de Girona і Capella (arquitectura)
Capitell
Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.
Veure Cementiri Municipal de Girona і Capitell
Carles III d'Espanya
Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).
Veure Cementiri Municipal de Girona і Carles III d'Espanya
Carles Rahola i Llorens
Carles Rahola i Llorens (Cadaqués, 28 de juny de 1881 - Girona, 15 de març de 1939) fou un periodista, escriptor, historiador i polític gironí.
Veure Cementiri Municipal de Girona і Carles Rahola i Llorens
Carmel Rosa Baserba
Carmel Rosa Baserba (Barcelona, 1912 - Banyuls de la Marenda, 16 de novembre del 2006), també conegut amb el pseudònim Roc, fou un activista polític català.
Veure Cementiri Municipal de Girona і Carmel Rosa Baserba
Cúpula
Cúpula central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Miquel Àngel. Té 42,5 metres de diàmetre i 132 metres d'alçària Una cúpula és un element estructural de l'arquitectura que s'assembla a la meitat del buit d'una esfera; és una volta la geometria de la qual és una semiesfera per l'interior.
Veure Cementiri Municipal de Girona і Cúpula
Corinti
Il·lustració d'un capitell corinti. L'ordre corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el jònic).
Veure Cementiri Municipal de Girona і Corinti
Creu llatina
Creu llatina Planta de la Catedral de Santiago de Compostel·la. La creu llatina és una creu formada per dos segments de diferent llargada que es creuen en angle recte, on el segment menor creua el més llarg en una proporció de tres quarts.
Veure Cementiri Municipal de Girona і Creu llatina
Dòric
Estries o canaletes. 19. Estilòbata. L'estil dòric és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega, juntament amb el jònic i el corinti.
Veure Cementiri Municipal de Girona і Dòric
Ferro forjat
Ferro forjat a la porta de la Torre Luengo Enreixat de ferro forjat El ferro forjat és un material derivat del ferro que posseeix la propietat de poder ser forjat al roig, i s'endureix refredant-se ràpidament.
Veure Cementiri Municipal de Girona і Ferro forjat
Fris
En arquitectura clàssica s'anomena fris a l'element central de l'entaulament.
Veure Cementiri Municipal de Girona і Fris
Frontó (arquitectura)
L'església dels Josepets de Gràcia, amb un '''frontó''' triangular En arquitectura, un frontó (del llatí frons, 'front'), és el coronament triangular d'una façana –aleshores s'anomena també testera–, d'un pòrtic o d'una finestra.
Veure Cementiri Municipal de Girona і Frontó (arquitectura)
Gòtic català
XV a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya El gòtic català és l'art gòtic desenvolupat a Catalunya.
Veure Cementiri Municipal de Girona і Gòtic català
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Veure Cementiri Municipal de Girona і Girona
Inventari del Patrimoni Cultural Català
L'Inventari del Patrimoni Cultural Català, iniciat el 1982, és un instrument que pretén divulgar i fomentar l'estudi dels béns patrimonials que l'integren.
Veure Cementiri Municipal de Girona і Inventari del Patrimoni Cultural Català
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Veure Cementiri Municipal de Girona і Isabel I de Castella
Joaquim Pla i Cargol
Joaquim Pla i Cargol (Girona, 5 de novembre de 1881 - Girona, 22 d'abril de 1978) va ser un editor, llibreter, publicista i erudit gironí que va dirigir l'editorial Dalmau Carles Pla fundada pel seu sogre, el pedagog Josep Dalmau i Carles, i regentà, amb la seva esposa, Caterina, la popular llibreria Pla Dalmau de la Rambla.
Veure Cementiri Municipal de Girona і Joaquim Pla i Cargol
Josep Ensesa i Pujadas
fou un industrial que va fundar a Girona una fàbrica de farina i assolí que la companyia de ferrocarrils MZA instal·lés a la ciutat els tallers de reparació de màquines.
Veure Cementiri Municipal de Girona і Josep Ensesa i Pujadas
Juan José Moreno Cuenca
Juan José Moreno Cuenca, àlies El Vaquilla (Barcelona, 19 de novembre de 1961 - Badalona, 19 de desembre de 2003) fou un dels més famosos delinqüents de Catalunya.
Veure Cementiri Municipal de Girona і Juan José Moreno Cuenca
Laureà Figuerola i Ballester
Panteó al Cementiri de Girona on està enterrat Laureà Figuerola. Laureà Figuerola i Ballester (Calaf, Anoia, 4 de juliol de 1816 - Madrid, 28 de febrer de 1903)ABC, 5 de març de 1903, fou un economista i polític català, que estudià filosofia i dret.
Veure Cementiri Municipal de Girona і Laureà Figuerola i Ballester
Llagostera
Llagostera és una vila i municipi de la comarca del Gironès de 8.851 habitants que limita amb Cassà de la Selva, Santa Cristina d'Aro, Tossa de Mar i Caldes de Malavella.
Veure Cementiri Municipal de Girona і Llagostera
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Veure Cementiri Municipal de Girona і Madrid
Marbre
Roca de marbre Taj Mahal, fet principalment de marbre El marbre és una roca metamòrfica, calcària, amb textura compacta i un aspecte cristal·litzat i cristal·lí, composta principalment per grans microscòpics de calcita.
Veure Cementiri Municipal de Girona і Marbre
Maria Gay i Tibau
Maria Gay i Tibau (Llagostera, 24 d'octubre de 1813 - Girona, 18 de març de 1884) fou una religiosa gironina, fundadora de la congregació de les Germanes de Sant Josep de Girona.
Veure Cementiri Municipal de Girona і Maria Gay i Tibau
Miquel Gayolà i Gardella
Miquel Gayolà i Gardella (Girona, 28 de febrer de 1901 - Girona, 29 de juliol de 1996) fou un obrer metal·lúrgic, dirigent sindical i polític gironí.
Veure Cementiri Municipal de Girona і Miquel Gayolà i Gardella
Motllura
Motllura La motllura és un element decoratiu utilitzat en diverses obres artístiques, però, sobretot, en arquitectura.
Veure Cementiri Municipal de Girona і Motllura
Neogòtic
Palau de Westminster. El nou Ajuntament de Múnic. Església votiva de Viena. La ciutat fortificada de Carcassona, restaurada per Viollet-le-Duc. Castell de Hohenzollern. La façana neogòtica de la catedral de Barcelona El neogòtic és un estil arquitectònic desenvolupat al i continuat encara al.
Veure Cementiri Municipal de Girona і Neogòtic
Noucentisme
Paseo del Prado de Madrid (1963). El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del.
Veure Cementiri Municipal de Girona і Noucentisme
Pesseta
La pesseta (en castellà i gallec peseta, en basc pezeta) va ser la moneda espanyola de curs legal fins a la introducció de l'euro el 1999 i la seva desaparició definitiva l'1 de març del 2002.
Veure Cementiri Municipal de Girona і Pesseta
Pilastra
XVIII de Església de la Mare de Déu de l'Assumpció de Butsènit d'Urgell, a la Noguera. Una pilastra o anta és un element arquitectònic de l'arquitectura clàssica per donar l'aparença d'una columna de suport i articular una extensió de paret, amb una funció purament ornamental.
Veure Cementiri Municipal de Girona і Pilastra
Portal (arquitectura)
Monestir de Ripoll El portal és, en llenguatge col·loquial, la porta gran d'entrada a un edifici o la porta d'entrada a qualsevol casa o habitació.
Veure Cementiri Municipal de Girona і Portal (arquitectura)
Rafael Masó i Valentí
va ser un dels arquitectes catalans més destacats de principis del, un precursor del moviment del Noucentisme.
Veure Cementiri Municipal de Girona і Rafael Masó i Valentí
Sarrià de Ter
Sarrià de Ter és un municipi de la província de Girona, a la comarca del Gironès i forma part de l'àrea urbana de la ciutat de Girona, a Catalunya.
Veure Cementiri Municipal de Girona і Sarrià de Ter
Setges napoleònics de Girona
* Primer setge de Girona de 1808.
Veure Cementiri Municipal de Girona і Setges napoleònics de Girona
Timpà (arquitectura)
1.
Veure Cementiri Municipal de Girona і Timpà (arquitectura)
Xavier Cugat i Mingall
Francesc Xavier Cugat Mingall de Bru i Deulofeu, conegut per Xavier Cugat i Mingall (Girona, 1 de gener de 1900 - Barcelona, 27 d'octubre de 1990) va ser un músic i dibuixant català i cubà, artista polifacètic i principal difusor de la música llatina als Estats Units.
Veure Cementiri Municipal de Girona і Xavier Cugat i Mingall
1 de gener
El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Cementiri Municipal de Girona і 1 de gener
12 d'octubre
El 12 d'octubre és el dos-cents vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Cementiri Municipal de Girona і 12 d'octubre
13 de juliol
El 13 de juliol és el cent noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Cementiri Municipal de Girona і 13 de juliol
15 de maig
El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Cementiri Municipal de Girona і 15 de maig
15 de març
El 15 de març és el setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Cementiri Municipal de Girona і 15 de març
15 de setembre
El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Cementiri Municipal de Girona і 15 de setembre
16 d'agost
El 16 d'agost és el dos-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.
Veure Cementiri Municipal de Girona і 16 d'agost
16 de novembre
El 16 de novembre o 16 de santandria és el tres-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.
Veure Cementiri Municipal de Girona і 16 de novembre
18 de març
El 18 de març és el setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Cementiri Municipal de Girona і 18 de març
1808
Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.
Veure Cementiri Municipal de Girona і 1808
1813
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Cementiri Municipal de Girona і 1813
1816
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Veure Cementiri Municipal de Girona і 1816
1865
Països Catalans.
Veure Cementiri Municipal de Girona і 1865
1880
;Països Catalans.
Veure Cementiri Municipal de Girona і 1880
1881
;Països Catalans.
Veure Cementiri Municipal de Girona і 1881
1884
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Cementiri Municipal de Girona і 1884
1888
;Països Catalans.
Veure Cementiri Municipal de Girona і 1888
19 de desembre
El 19 de desembre és el tres-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Cementiri Municipal de Girona і 19 de desembre
19 de novembre
El 19 de novembre o 19 de santandria és el tres-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Cementiri Municipal de Girona і 19 de novembre
1900
;Països Catalans.
Veure Cementiri Municipal de Girona і 1900
1901
209x209px;Països Catalans.
Veure Cementiri Municipal de Girona і 1901
1903
;Països Catalans.
Veure Cementiri Municipal de Girona і 1903
1912
;Països Catalans.
Veure Cementiri Municipal de Girona і 1912
1913
;Països Catalans.
Veure Cementiri Municipal de Girona і 1913
1935
Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.
Veure Cementiri Municipal de Girona і 1935
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Veure Cementiri Municipal de Girona і 1939
1940
;Països Catalans.
Veure Cementiri Municipal de Girona і 1940
1961
;Països Catalans.
Veure Cementiri Municipal de Girona і 1961
1978
1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).
Veure Cementiri Municipal de Girona і 1978
1990
1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.
Veure Cementiri Municipal de Girona і 1990
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Veure Cementiri Municipal de Girona і 1996
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Cementiri Municipal de Girona і 2003
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure Cementiri Municipal de Girona і 2006
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Veure Cementiri Municipal de Girona і 2007
22 d'abril
El 22 d'abril és el cent dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent tretzè en els anys de traspàs.
Veure Cementiri Municipal de Girona і 22 d'abril
22 de juny
El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Cementiri Municipal de Girona і 22 de juny
24 d'octubre
El 24 d'octubre és el dos-cents noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Cementiri Municipal de Girona і 24 d'octubre
27 d'octubre
El 27 d'octubre és el tres-centè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents unè en els anys de traspàs.
Veure Cementiri Municipal de Girona і 27 d'octubre
28 de febrer
El 28 de febrer és el cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Cementiri Municipal de Girona і 28 de febrer
28 de juny
El 28 de juny és el cent setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitantè en els anys de traspàs.
Veure Cementiri Municipal de Girona і 28 de juny
29 de juliol
El 29 de juliol és el dos-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents onzè en els anys de traspàs.
Veure Cementiri Municipal de Girona і 29 de juliol
4 de juliol
El 4 de juliol és el cent vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Cementiri Municipal de Girona і 4 de juliol
5 de novembre
El 5 de novembre o 5 de santandria és el tres-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents desè en els anys de traspàs.
Veure Cementiri Municipal de Girona і 5 de novembre
9 de febrer
El 9 de febrer és el quarantè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Cementiri Municipal de Girona і 9 de febrer
També conegut com Façana del cementiri (Girona).