Obrir a Google MapsTaula de continguts
94 les relacions: Absis, Aguilar de Campoo, Alejo de Vahía, Alfons XI de Castella, Alfonso Enríquez, Alonso Berruguete, Antoní de Pàmies, Antoni Rigalt i Blanch, Anunciació, Apol·lònia d'Alexandria, Arnao de Flandes, Arquitectura gòtica, Arquitectura romànica, Arquivolta, Art romànic, Barroc, Beauvais (municipi de l'Oise), Campanar d'espadanya, Carrión (riu), Catedral, Catedral de Lleó, Catedral de Reims, Catolicisme, Claristori, Claustre, Contrafort, Costat de l'Epístola i costat de l'Evangeli, Creu patriarcal, Creuer (arquitectura), Cuculla, Custòdia, Deambulatori, Degà (religió), Diòcesi de Palència, Diego de Deza, Diego de Siloé, Dosseret, El Greco, Felipe Bigarny, Fernando Chueca Goitia, Frontó (arquitectura), Gregorio Fernández, Grisalla, Imperi Romà, Juan Agapito y Revilla, Juan de Flandes, Juan Gil de Hontañón, Juan Rodríguez de Fonseca, Llista de bisbes de Palència, Mateo Cerezo, ... Ampliar l'índex (44 més) »
- Esglésies de Castella i Lleó
- Palència
Absis
Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.
Veure Catedral de Palència і Absis
Aguilar de Campoo
Aguilar de Campoo és un municipi de la província de Palència, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Veure Catedral de Palència і Aguilar de Campoo
Alejo de Vahía
Alejo de Vahía (? - † cap a 1515),La Dormició de la Verge de la Catedral de València es classifica entorn de 1475.
Veure Catedral de Palència і Alejo de Vahía
Alfons XI de Castella
Alfons XI de Castella, dit el Justicier (Salamanca, 1311 - Gibraltar, 1350), fou rei de Castella (1312-1350).
Veure Catedral de Palència і Alfons XI de Castella
Alfonso Enríquez
Alfonso Enríquez (Guadalcanal 1354 - Guadalupe 1429) va ser senyor de Medina de Rioseco i Almirall de Castella, càrrec que heretarien els seus successors.
Veure Catedral de Palència і Alfonso Enríquez
Alonso Berruguete
Alonso Berruguete (Paredes de Nava, Palència, 1490 – Toledo, 1561) fou un escultor castellà del Manierisme, fill del pintor Pedro Berruguete.
Veure Catedral de Palència і Alonso Berruguete
Antoní de Pàmies
Antoní de Pàmies o Antolí (Pàmies, ca. 453 - ca. 506) va ser un religiós, mort al martiri i venerat com a sant.
Veure Catedral de Palència і Antoní de Pàmies
Antoni Rigalt i Blanch
Vitrall del sostre del Palau de la Música Catalana fet per Antoni Rigalt Vitrall del primer pis de la Casa Lleó Morera on Antoni Rigalt va col·laborar amb Domènech i Montaner Antoni Rigalt i Blanch (Barcelona, 11 de febrer de 1850 - Barcelona, 12 de desembre de 1914) fou un pintor, vitraller i dibuixant modernista.
Veure Catedral de Palència і Antoni Rigalt i Blanch
Anunciació
L'''Anunciació'' de Melozzo da Forlì, Panteó de Roma. L'Anunciació de Fra Angelico (Museu del Prado) L'Anunciació de Simone Martini (Galeria dels Uffizi) l'Anunciació del Retaule de Vallmoll (MNAC) L'Anunciació de Pedro Berruguete (Cartoixa de Miraflores) LAnunciació és, per al cristianisme, l'aparició de l'Arcàngel Gabriel per anunciar a la Verge Maria que seria mare de Jesús, per obra de l'Esperit Sant.
Veure Catedral de Palència і Anunciació
Apol·lònia d'Alexandria
Apol·lònia, en grec: Ἀπολλωνία, Apollonía (morta a Alexandria, ca. 249) va ser una jove cristiana, martiritzada per la seva fe.
Veure Catedral de Palència і Apol·lònia d'Alexandria
Arnao de Flandes
Vitrall realitzat per Arnao de Flandes Fill, per a la Catedral de Sevilla representant a Sant Joan, Sant Jaume, Sant Andreu y Sant Pere. Arnao de Flandes també anomenat Arnao de Flandes El vell, va ser un mestre vidrier nascut a Flandes en data indeterminada de la segona meitat del.
Veure Catedral de Palència і Arnao de Flandes
Arquitectura gòtica
La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.
Veure Catedral de Palència і Arquitectura gòtica
Arquitectura romànica
Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.
Veure Catedral de Palència і Arquitectura romànica
Arquivolta
Arquivoltes de la portalada de Santa Maria d'AgramuntArquivolta és el conjunt de motllures esculpides a les dovelles que formen els arcs concèntrics a l'exterior de la portalada.
Veure Catedral de Palència і Arquivolta
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Veure Catedral de Palència і Art romànic
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Veure Catedral de Palència і Barroc
Beauvais (municipi de l'Oise)
Beauvais és un municipi francès, capital del departament de l'Oise a la regió dels Alts de França.
Veure Catedral de Palència і Beauvais (municipi de l'Oise)
Campanar d'espadanya
Espadanya de l'ermita de Santa Fe del Montseny, a Fogars de Montclús Un campanar d'espadanya és un coronament superior, per sobre de la teulada, de la façana o d'una qualsevol de les parets d'una església, amb un o diversos buits, on es col·loquen les campanes.
Veure Catedral de Palència і Campanar d'espadanya
Carrión (riu)
El Carrión és un riu d'Espanya, que discorre íntegrament per la província de Palència.
Veure Catedral de Palència і Carrión (riu)
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Veure Catedral de Palència і Catedral
Catedral de Lleó
La Catedral de Lleó és coneguda popularment com la «Pulchra leonina».
Veure Catedral de Palència і Catedral de Lleó
Catedral de Reims
La catedral de Notre-Dame de Reims, del, és una de les grans obres de l'art gòtic a França, tant per la seva arquitectura com per les seves escultures.
Veure Catedral de Palència і Catedral de Reims
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Catedral de Palència і Catolicisme
Claristori
Claristori i trifori a una església gòtica El claristori, en l'arquitectura, és el nivell més alt de la nau a una basílica romana o a una església romànica o gòtica.
Veure Catedral de Palència і Claristori
Claustre
Claustre d'Elna Un claustre (del llatí claustrum) és un espai arquitectònic al costat d'una catedral o contigu a aquesta, una abadia o un altre edifici religiós.
Veure Catedral de Palència і Claustre
Contrafort
Contraforts de l'església de Sint-Petrus-en-Pauluskerk d'Oostende a Bèlgica Un contrafort és un pilar, sortint, que fa cos amb un mur i li serveix de reforç perquè resisteixi l'empenta d'una volta, d'un arc, etc.
Veure Catedral de Palència і Contrafort
Costat de l'Epístola i costat de l'Evangeli
En una església el costat de l'Epístola és el costat dret des del punt de vista dels fidels, mirant cap a l'altar, i el costat de l'Evangeli és el costat esquerre.
Veure Catedral de Palència і Costat de l'Epístola i costat de l'Evangeli
Creu patriarcal
Creu patriarcal Creu patriarcal al revers del reial d'or de Mallorca (1310-1387) La creu patriarcal, també denominada creu arquebisbal i creu de Lorena, és un tipus de creu d'origen bizantí caracteritzada per tenir doble travesser desigual, essent el superior de menor longitud que l'inferior i representant la cartel·la que Ponci Pilat feu posar a la creu de Jesucrist amb la inscripció INRI.
Veure Catedral de Palència і Creu patriarcal
Creuer (arquitectura)
El creuer d'una església. El creuer és, en les esglésies la planta de les quals té forma de creu llatina o grega, l'espai definit per la intersecció de la nau principal i la nau transversal o transsepte.
Veure Catedral de Palència і Creuer (arquitectura)
Cuculla
Cuculles de la Catedral de Barcelona Una cuculla, cucurulla, cucurull o agulla és un element arquitectònic que se situa en la part superior d'una torre, campanar o església a manera de coronament.
Veure Catedral de Palència і Cuculla
Custòdia
Custòdia de "sol" A la custòdia se l'anomena també ostensori o ostensorium del llatí ostentāre.
Veure Catedral de Palència і Custòdia
Deambulatori
Deambulatori d'una església. El deambulatori o girola és un espai que envolta l'altar major de les esglésies i que aparegué amb l'objectiu de facilitar el trànsit dels fidels per l'interior dels temples sense destorbar les celebracions que s'hi celebraven simultàniament.
Veure Catedral de Palència і Deambulatori
Degà (religió)
El degà és un càrrec eclesiàstic cristià que difereix segons la confessió.
Veure Catedral de Palència і Degà (religió)
Diòcesi de Palència
La diòcesi o bisbat de Palència —Dioecesis Palentina — és la demarcació episcopal de l'Església catòlica en aquesta província civil d'Espanya.
Veure Catedral de Palència і Diòcesi de Palència
Diego de Deza
Diego de Deza OP (Toro, 1443/1444; Sevilla, 9 de juny de 1523)No es coneix la data de naixement de Deza.
Veure Catedral de Palència і Diego de Deza
Diego de Siloé
''Perspectiva escenogràfica'' de Diego de Siloé Diego de Siloé (Burgos, 1495; 1563), arquitecte i escultor castellà, un dels primers artistes del Renaixement a Espanya.
Veure Catedral de Palència і Diego de Siloé
Dosseret
Santa Maria la Major de Morella El dosseret és un element arquitectònic decoratiu volat en forma de volta, normalment de grandària reduïda, situat horitzontalment sobre estàtues adossades a una façana o en sepulcres, utilitzat especialment en l'arquitectura gòtica.
Veure Catedral de Palència і Dosseret
El Greco
Domínikos Theotokópulos (en grec: Δομήνικος Θεοτοκόπουλος; Càndia, Creta, 1541 - Toledo, 7 d'abril de 1614), conegut amb el nom dEl Greco,Theotokópulos va adquirir el nom d'«el Greco» a Itàlia, on era pràctica habitual identificar un home designant el seu país o ciutat d'origen.
Veure Catedral de Palència і El Greco
Felipe Bigarny
Felipe Bigarny, nomenat també com Felipe Vigarny, Felipe Biguerny o Felipe de Borgonya, anomenat el Borgonyó (Langres, Borgonya c. 1475 - Toledo, 10 de novembre de 1542) és considerat un dels més insignes escultors del renaixement espanyol.
Veure Catedral de Palència і Felipe Bigarny
Fernando Chueca Goitia
Fernando Chueca Goitia (Madrid, 29 de maig de 1911 - Ibídem, 30 d'octubre de 2004), va ser un arquitecte i assagista espanyol, a més d'acadèmic, historiador i erudit, que fa d'ell una referència ineludible en l'arquitectura espanyola del.
Veure Catedral de Palència і Fernando Chueca Goitia
Frontó (arquitectura)
L'església dels Josepets de Gràcia, amb un '''frontó''' triangular En arquitectura, un frontó (del llatí frons, 'front'), és el coronament triangular d'una façana –aleshores s'anomena també testera–, d'un pòrtic o d'una finestra.
Veure Catedral de Palència і Frontó (arquitectura)
Gregorio Fernández
''Cristo Yacente'' de Gregorio Fernández. Església de San Miguel, Valladolid Gregorio Fernández (Sarria, 1576 - Valladolid, 22 de gener de 1636) fou un escultor gallec, considerat un dels màxims exponents del barroc castellà del.
Veure Catedral de Palència і Gregorio Fernández
Grisalla
Grisalla de Andrea Mantegna a la National Gallery de Londres, (c.1500). ''El baptisme de Crist'', fresc en grisalla de Andrea del Sarto, al Chiostro dello Scalzo, Florència (1511-1526). La grisalla és una tècnica pictòrica basada en una pintura monocroma en camafeu gris que produeix la sensació de ser un relleu escultòric.
Veure Catedral de Palència і Grisalla
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Catedral de Palència і Imperi Romà
Juan Agapito y Revilla
Façana de l'església del Pilar a Valladolid, construïda entre 1906 i 1907. Juan Agapito y Revilla (Valladolid, 1867 - ibídem, 1944), fou un historiador i arquitecte castellà, conegut per la seva revisió de la història de Valladolid i per la seva tasca com a arquitecte de l'Ajuntament de Valladolid.
Veure Catedral de Palència і Juan Agapito y Revilla
Juan de Flandes
L'Arcàngel sant Miquel i sant Francesc d'Assís Juan de Flandes (c. 1460 – 1519) va ser un pintor primitiu flamenc que va estar actiu a Espanya entre 1496 i 1519; el seu nom real és desconegut, tot i que la inscripció Juan Astrat al darrere d'una de les seves obres suggereix que podria haver-se dit "Jan van der Staat".
Veure Catedral de Palència і Juan de Flandes
Juan Gil de Hontañón
Juan Gil de Hontañón (Rasines, Cantàbria, circa 1480 - Salamanca - 11 de maig de 1531), va ser un mestre constructor espanyol, el primer d'una saga familiar d'arquitectes del.
Veure Catedral de Palència і Juan Gil de Hontañón
Juan Rodríguez de Fonseca
Juan Rodríguez de Fonseca (Toro, Zamora, 1451 - Burgos, 4 de març de 1524) fou un eclesiàstic i polític castellà, col·laborador dels Reis Catòlics i primer organitzador de la política colonial a Amèrica.
Veure Catedral de Palència і Juan Rodríguez de Fonseca
Llista de bisbes de Palència
A continuació hi ha la llista de bisbes de Palència, encarregats de la gestió de la diòcesi homònima, incloent-hi el llegendari Nèstor.
Veure Catedral de Palència і Llista de bisbes de Palència
Mateo Cerezo
''Maria Magdalena'', per Mateo Cerezo. Mateo Cerezo (Burgos, 19 d'abril de 1637 – Madrid, 29 de juny de 1666) fou un pintor barroc espanyol, fill i deixeble de Mateo Cerezo el Vell, també pintor.
Veure Catedral de Palència і Mateo Cerezo
Morabatí (moneda)
Moneda de 4 morabatins de coure dels Reis Catòlics El morabatí o maravedís (en castellà maravedí o maravedís) fou una antiga moneda de la península Ibèrica.
Veure Catedral de Palència і Morabatí (moneda)
Museu del Prado
El Museu del Prado és un museu d'art considerat un dels millors museus d'art del món, especialment la seva pinacoteca, ja que té una gran col·lecció de pintura espanyola, italiana i flamenca.
Veure Catedral de Palència і Museu del Prado
Neoclassicisme
Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el i principis del, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.
Veure Catedral de Palència і Neoclassicisme
Neogòtic
Palau de Westminster. El nou Ajuntament de Múnic. Església votiva de Viena. La ciutat fortificada de Carcassona, restaurada per Viollet-le-Duc. Castell de Hohenzollern. La façana neogòtica de la catedral de Barcelona El neogòtic és un estil arquitectònic desenvolupat al i continuat encara al.
Veure Catedral de Palència і Neogòtic
Notre-Dame
* Entitats de població.
Veure Catedral de Palència і Notre-Dame
Notre-Dame de París
upright.
Veure Catedral de Palència і Notre-Dame de París
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Veure Catedral de Palència і Orde dels Predicadors
Palència
Palència (en castellà Palencia) és una ciutat de Castella i Lleó, a Espanya, capital de la província del mateix nom.
Veure Catedral de Palència і Palència
Píxide (ceràmica)
Píxide (del llatí pyxis, -ĭdis, ‘caixa petita’, i aquest del grec πυξίς, -ίδος, pyxís-ídos) és un copó sense peu de ceràmica usat per contenir ungüents, cosmètics, granadures o joieria.
Veure Catedral de Palència і Píxide (ceràmica)
Pedro Berruguete
group.
Veure Catedral de Palència і Pedro Berruguete
Pinacle
Aquest article tracta del pinacle arquitectònic, per al joc vegeu Pinacle (joc) Representació gràfica d'un pinacle. Un pinacle és un element arquitectònic en forma de con, punxegut i, normalment, fet de pedra que se situa al capdamunt, com a coronament, dels contraforts d'una catedral.
Veure Catedral de Palència і Pinacle
Relíquia
En la religió, una relíquia és una part del cos d'un sant o una persona venerada, o bé un altre tipus d'objecte religiós antic, acuradament conservada amb la finalitat de venerar-la o com un monument tangible.
Veure Catedral de Palència і Relíquia
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Veure Catedral de Palència і Renaixement
Rosassa
La rosassa, rosetó, rosó,DCVB rosa o O és un element ornamental, majoritàriament, a les catedrals durant el període gòtic.
Veure Catedral de Palència і Rosassa
Saint-Pierre
* Saint-Pierre-Bois, municipi francès a la regió d'Alsàcia (departament del Baix Rin).
Veure Catedral de Palència і Saint-Pierre
Sala capitular
'''Sala capitular''' de la catedral de Canterbury La sala capitular o aula capitular és l'estança d'un monestir construïda generalment a l'ala est del claustre.
Veure Catedral de Palència і Sala capitular
Sancho de Rojas
Sancho de Rojas (c. 1381 - Alcalá de Henares, 24 d'octubre de 1422), i militar, va ser fill de Juan Martínez de Rojas, senyor de Montsó, de Cavia i de Cuzcurrita, i de la seva esposa Maria Fernández de Rojas.
Veure Catedral de Palència і Sancho de Rojas
Temple
Façana del Partenó, a l'Acròpoli d'Atenes. Un temple (del llatí templum) és una estructura reservada per a activitats religioses o espirituals, com ara oracions, sacrificis i altres rituals semblants.
Veure Catedral de Palència і Temple
Trifori
Catedral de Saint-Denis de París; el '''trifori''' el formen les finestres petites a mitjana altura Trifori de l'Abadia de Malmesbury Un trifori és una galeria estreta que se situa sobre les naus laterals d'una església amb obertures sobre la nau central.
Veure Catedral de Palència і Trifori
Vitrall
Vitrall del sostre del Palau de la Música Catalana fet per Antoni Rigalt Un vitrall (del francès: vitrail) o una vidriera de colors és una composició pictòrica que combina vidres de colors units mitjançant franges o tires de metall, principalment plom.
Veure Catedral de Palència і Vitrall
Volta
església de Santa Maria del Mar, Barcelona La volta és una estructura arquitectònica pròpia per a cobrir espais o recintes.
Veure Catedral de Palència і Volta
1415
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Catedral de Palència і 1415
1426
Països Catalans Resta del món.
Veure Catedral de Palència і 1426
1439
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Catedral de Palència і 1439
1469
(Brescia.
Veure Catedral de Palència і 1469
1497
Països Catalans Resta del món.
Veure Catedral de Palència і 1497
1503
;Països Catalans.
Veure Catedral de Palència і 1503
1506
;Països Catalans.
Veure Catedral de Palència і 1506
1510
Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).
Veure Catedral de Palència і 1510
1514
;Països Catalans.
Veure Catedral de Palència і 1514
1516
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Catedral de Palència і 1516
1519
Constitucions de Catalunya de 1585.
Veure Catedral de Palència і 1519
1534
;Món: Enric VIII d'Anglaterra.
Veure Catedral de Palència і 1534
1556
;Països Catalans.
Veure Catedral de Palència і 1556
1585
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Catedral de Palència і 1585
1769
;Països catalans;Resta del món.
Veure Catedral de Palència і 1769
1884
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Catedral de Palència і 1884
1901
209x209px;Països Catalans.
Veure Catedral de Palència і 1901
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Veure Catedral de Palència і 1929
1997
1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Catedral de Palència і 1997
1999
1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.
Veure Catedral de Palència і 1999
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Catedral de Palència і 2005
2014
L'any 2014 fou un any normal començat en dimecres.
Veure Catedral de Palència і 2014
3 de novembre
El 3 de novembre o 3 de santandria és el tres-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vuitè en els anys de traspàs.
Veure Catedral de Palència і 3 de novembre
Vegeu també
Esglésies de Castella i Lleó
- Catedral d'Astorga
- Catedral de Palència
- Església de Santa María de Quintanilla de las Viñas
- San Juan de Baños
- San Martín de Frómista
- San Pedro de Tejada
- Santa María de Valbuena
- Santa María de Wamba
Palència
- Catedral de Palència
- Palència