Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Català-urgellenc

Índex Català-urgellenc

L'urgellenc, urgellès o català-urgellenc / català-urgellès és un dialecte català constitutiu inclòs en lo català nord-occidental actualment parlat a la comarca de l'Alt Urgell, nord de la Noguera (Ponts, Artesa), nord-oest del Solsonès (Sant Llorenç de Morunys, Cambrils, Odèn, Olius) —que no s'ha de confondre amb solsoní— i també al Principat d'Andorra.

64 les relacions: Acta de consagració i dotació de la catedral d'Urgell, Alt Urgell, Andorra, Artesa de Segre, Arxiu Capitular d'Urgell, Bisbat d'Urgell, Cabó, Cale (satèl·lit), Cambrils (Odèn), Català, Català barceloní, Català nord-occidental, Català occidental, Català oriental central, Català pallarès, Català ribagorçà, Català septentrional, Codi de Recesvint, Coll de Nargó, Comtat d'Empúries, Comtat d'Osona, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Cerdanya, Comtat de Girona, Comtat de Pallars, Comtat de Pallars Jussà, Comtat de Pallars Sobirà, Comtat de Ribagorça, Comtat del Rosselló, Dialecte consecutiu, Dialecte constitutiu, Dialectes del català, Diner, Espill, Evangeli, Feudalisme, Golfa, Greuges de Guitard Isarn, Homilies d'Organyà, Institut Joan Brudieu, Jurament de Radulf Oriol, La Seu d'Urgell, Llatí, Llibre Jutge, Noguera, Odèn, Olius, Organyà, Papallona, ..., Parlar cerdà, Pastanaga, Pere Ramon I de Pallars Jussà, Ponts, Principat de Catalunya, Ratpenats, Sant Llorenç de Morunys, Santa Maria d'Organyà, Solsonès, Solsoní, Túnel del Cadí, 1080, 1095, 1098. Ampliar l'índex (14 més) »

Acta de consagració i dotació de la catedral d'Urgell

L'Acta de consagració i dotació de la catedral de la Seu d'Urgell, també coneguda com a Acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell, fou escrita en llatí es creia que l'any 819 o el 839, dona testimoni del català primitiu i recull els primers noms de lloc amb forma plenament catalana, com Ferrera o Palomera, al Pallars.

Nou!!: Català-urgellenc і Acta de consagració i dotació de la catedral d'Urgell · Veure més »

Alt Urgell

L'Alt Urgell (també anomenat Urgell o Urgellet) és una comarca de Catalunya situada geogràficament als Pirineus i forma part de la província de Lleida i de l'àmbit funcional territorial de l'Alt Pirineu i Aran.

Nou!!: Català-urgellenc і Alt Urgell · Veure més »

Andorra

Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.

Nou!!: Català-urgellenc і Andorra · Veure més »

Artesa de Segre

Artesa de Segre és una ciutat i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera, a la zona del Segre Mitjà.

Nou!!: Català-urgellenc і Artesa de Segre · Veure més »

Arxiu Capitular d'Urgell

L'Arxiu Capitular d'Urgell (ACU), també conegut com a Arxiu Capitular de la Seu d'Urgell, és un arxiu eclesiàstic a la Seu d'Urgell.

Nou!!: Català-urgellenc і Arxiu Capitular d'Urgell · Veure més »

Bisbat d'Urgell

El bisbat d'Urgell (en llatí: Dioecesis Urgellensis) és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona.

Nou!!: Català-urgellenc і Bisbat d'Urgell · Veure més »

Cabó

Cabó és una vila i municipi català situat al sud-oest de la comarca de l'Alt Urgell.

Nou!!: Català-urgellenc і Cabó · Veure més »

Cale (satèl·lit)

Cale (del grec Καλη) o Júpiter XXXVIII és un satèl·lit natural retrògrad irregular del planeta Júpiter.

Nou!!: Català-urgellenc і Cale (satèl·lit) · Veure més »

Cambrils (Odèn)

Cambrils és una de les nou entitats de població en què es divideix el municipi d'Odèn, a la comarca catalana del Solsonès.

Nou!!: Català-urgellenc і Cambrils (Odèn) · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Nou!!: Català-urgellenc і Català · Veure més »

Català barceloní

El català barceloní és una variant del català oriental central que es parla a Barcelona i a la seva àrea metropolitana.

Nou!!: Català-urgellenc і Català barceloní · Veure més »

Català nord-occidental

El català nord-occidental, també anomenat occidental, és la varietat de la llengua catalana que es parla a les comarques occidentals de Catalunya; l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l'Alt Urgell, la Segarra, la Noguera, el Segrià, l'Urgell, el Pla d'Urgell, les Garrigues, la Ribera d'Ebre i el Priorat, (també es podrien afegir la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià, com a zona de transició cap al valencià) així com les comarques aragoneses que conformen la Franja de Ponent catalanoparlant; la Ribagorça aragonesa catalanoparlant, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya.

Nou!!: Català-urgellenc і Català nord-occidental · Veure més »

Català occidental

El català occidental o bloc occidental del català és el conjunt de dialectes del català parlats a l'oest del Principat (a la Lleida, al Priorat i a les terres de l'Ebre), a la Franja, a Andorra i al País Valencià.

Nou!!: Català-urgellenc і Català occidental · Veure més »

Català oriental central

El català oriental central o simplement català central és el dialecte oriental del català amb més pes demogràfic, ja que inclou tota la província de Barcelona, la meitat oriental de la de Tarragona i la major part de la de Girona excepte pel dialecte de transició.

Nou!!: Català-urgellenc і Català oriental central · Veure més »

Català pallarès

El català pallarès és la varietat constitutiva del català al Pallars, amenaçat pel despoblament, que destaca pel seu arcaisme afavorit per un evident aïllament geogràfic.

Nou!!: Català-urgellenc і Català pallarès · Veure més »

Català ribagorçà

El català ribagorçà és un dialecte català constitutiu parlat a les comarques de la Ribagorça (valls dels rius Isàvena i Noguera Ribagorçana) i de la Llitera.

Nou!!: Català-urgellenc і Català ribagorçà · Veure més »

Català septentrional

El català septentrional (sovint anomenat rossellonès) és un dialecte constitutiu del català enquadrat dins del bloc oriental de la llengua i parlat en la Catalunya Nord.

Nou!!: Català-urgellenc і Català septentrional · Veure més »

Codi de Recesvint

El Codi de Recesvint (conegut també com a Llibre Jutge, Liber Iudiciorum, Liber Iudicum, Fori Iudicum, Codes Legum, Liber Gothorum i Lex Visigothorum) fou una compilació de lleis feta en temps del rei Recesvint.

Nou!!: Català-urgellenc і Codi de Recesvint · Veure més »

Coll de Nargó

Coll de Nargó és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell.

Nou!!: Català-urgellenc і Coll de Nargó · Veure més »

Comtat d'Empúries

El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: Català-urgellenc і Comtat d'Empúries · Veure més »

Comtat d'Osona

El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: Català-urgellenc і Comtat d'Osona · Veure més »

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.

Nou!!: Català-urgellenc і Comtat d'Urgell · Veure més »

Comtat de Barcelona

El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Català-urgellenc і Comtat de Barcelona · Veure més »

Comtat de Cerdanya

El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Català-urgellenc і Comtat de Cerdanya · Veure més »

Comtat de Girona

El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.

Nou!!: Català-urgellenc і Comtat de Girona · Veure més »

Comtat de Pallars

El comtat de Pallars fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Català-urgellenc і Comtat de Pallars · Veure més »

Comtat de Pallars Jussà

El comtat de Pallars Jussà sorgí de la divisió del comtat de Pallars entre els fills del comte Sunyer I de Pallars, mort el 1011: Ramon IV de Pallars Jussà (1011-1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011-1035).

Nou!!: Català-urgellenc і Comtat de Pallars Jussà · Veure més »

Comtat de Pallars Sobirà

El comtat de Pallars Sobirà sorgí arran de la divisió del comtat de Pallars, entre els fills del comte Sunyer I de Pallars (1011): Ramon IV de Pallars Jussà (1011 - 1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011 - 1035).

Nou!!: Català-urgellenc і Comtat de Pallars Sobirà · Veure més »

Comtat de Ribagorça

El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Català-urgellenc і Comtat de Ribagorça · Veure més »

Comtat del Rosselló

El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: Català-urgellenc і Comtat del Rosselló · Veure més »

Dialecte consecutiu

Un dialecte consecutiu és una varietat territorial d'un idioma procedent del seu trasplantament des de l'àrea d'un dialecte constitutiu, és a dir, que la seva àrea és una zona d'expansió d'un domini lingüístic.

Nou!!: Català-urgellenc і Dialecte consecutiu · Veure més »

Dialecte constitutiu

Un dialecte constitutiu d'una llengua és el que apareix com a resultat de l'evolució in situ d'un altre idioma, o sigui que és un dels dialectes parlats on s'originà un idioma.

Nou!!: Català-urgellenc і Dialecte constitutiu · Veure més »

Dialectes del català

L'any 1861, Manuel Milà i Fontanals va proposar la divisió dialectal del català en dos grans blocs: l'oriental i l'occidental.

Nou!!: Català-urgellenc і Dialectes del català · Veure més »

Diner

Paper moneda amb valor de 5 euros El diner és qualsevol bé —metalls preciosos, pedres, la sal, closques de mol·luscs, llavors de cacau, pells d'animals, fulles de te, destrals metàl·liques, papers amb dibuixos— que compleixi les següents tres propietats en una societat determinada.

Nou!!: Català-urgellenc і Diner · Veure més »

Espill

* Òptica: un espill o Mirall, superfície on es reflecteix una imatge.

Nou!!: Català-urgellenc і Espill · Veure més »

Evangeli

'Papir 52', el manuscrit més antic conegut del Nou Testament Els evangelis constitueixen, per al cristianisme, el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe.

Nou!!: Català-urgellenc і Evangeli · Veure més »

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Nou!!: Català-urgellenc і Feudalisme · Veure més »

Golfa

Golfes restaurades de la casa Batlló. La golfa (usualment usat en plural, les golfes) és el nivell més alt de l'habitatge, un sostre fals situat directament sota la teulada, d'una casa de pagès.

Nou!!: Català-urgellenc і Golfa · Veure més »

Greuges de Guitard Isarn

Els Greuges de Guitard Isarn (també coneguts amb el nom de Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet, o simplement Greuges de Caboet) havia estat considerat el primer text extens escrit en català conservat, tot i que conté també algunes frases en llatí.

Nou!!: Català-urgellenc і Greuges de Guitard Isarn · Veure més »

Homilies d'Organyà

Les Homilies d'Organyà és un fragment de sermonari destinat a la predicació de l'Evangeli i descobert a la rectoria d'Organyà el 1904.

Nou!!: Català-urgellenc і Homilies d'Organyà · Veure més »

Institut Joan Brudieu

LInstitut Joan Brudieu és un Institut situat a la població de la Seu d'Urgell (Alt Urgell).

Nou!!: Català-urgellenc і Institut Joan Brudieu · Veure més »

Jurament de Radulf Oriol

El Jurament de Radulf Oriol és el jurament feudal de fidelitat de Radulf Oriol a Ramon IV de Pallars Jussà, escrit entre el 1028 i el 1047 a la Terreta de Ribagorça, concretament en algun lloc entre Orrit (Pallars Jussà) i Areny de Noguera (Ribagorça).

Nou!!: Català-urgellenc і Jurament de Radulf Oriol · Veure més »

La Seu d'Urgell

La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat de Catalunya situada al Pirineu, capital de la comarca de l'Alt Urgell i cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell.

Nou!!: Català-urgellenc і La Seu d'Urgell · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Català-urgellenc і Llatí · Veure més »

Llibre Jutge

El Llibre dels jutges, Llibre jutge o Llibre dels judicis és la versió catalana del Liber Iudiciorum o Codi de Recesvint, de la qual es coneixen dos fragments: un full de pergamí a la biblioteca del monestir de Montserrat (1220-1230) i un altre fragment a l’Arxiu Capitular del bisbat de la Seu d’Urgell (1060-1080).

Nou!!: Català-urgellenc і Llibre Jutge · Veure més »

Noguera

La Noguera, històricament anomenada Urgell Mitjà, és una comarca de les Terres de Ponent que ocupa la part central de la Ribera del Segre.

Nou!!: Català-urgellenc і Noguera · Veure més »

Odèn

Odèn és un municipi del Solsonès, situat a l'extrem nord-occidental de la comarca.

Nou!!: Català-urgellenc і Odèn · Veure més »

Olius

Olius és un municipi i poble de la comarca del Solsonès, amb capital al nucli del Pi de Sant Just.

Nou!!: Català-urgellenc і Olius · Veure més »

Organyà

Organyà és una vila i municipi de la comarca de l'Alt Urgell.

Nou!!: Català-urgellenc і Organyà · Veure més »

Papallona

El terme papallona normalment es refereix a insectes de l'ordre Lepidoptera corresponents a la superfamília Papilionoidea.

Nou!!: Català-urgellenc і Papallona · Veure més »

Parlar cerdà

S'anomena cerdà el parlar de Cerdanya pertanyent al català septentrional de transició.

Nou!!: Català-urgellenc і Parlar cerdà · Veure més »

Pastanaga

La pastanaga (del llatí pastināca), safanòria (de l’àrab isfanāríya), carrota (en darrer terme de l'antic grec καρῶτον, karôton) o carlota (Daucus carota subsp. Sativus) és una arrel comestible, generalment de color taronja, tot i que hi ha cultius de color porpra, negre, vermell, blanc i groc.

Nou!!: Català-urgellenc і Pastanaga · Veure més »

Pere Ramon I de Pallars Jussà

Pere Ramon I de Pallars Jussà (? - 1113) fou comte de Pallars Jussà (1098-1113).

Nou!!: Català-urgellenc і Pere Ramon I de Pallars Jussà · Veure més »

Ponts

Ponts és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera, que es localitza en la seva part oriental i que en configura un dels nuclis més importants i un eix de comunicació destacable que connecta la muntanya occidental catalana amb la plana de Lleida i la Catalunya Central.

Nou!!: Català-urgellenc і Ponts · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Nou!!: Català-urgellenc і Principat de Catalunya · Veure més »

Ratpenats

Els ratpenats o voliacsConeguts igualment com a «ratapinyades», «ratapenades», «ratapeneres», «muriacs», «muricecs», «pana-rats», «pinya-rates»/«pinyes rates» o «mosseguellos».

Nou!!: Català-urgellenc і Ratpenats · Veure més »

Sant Llorenç de Morunys

Sant Llorenç de Morunys (històricament Sant Llorenç de Lord o Sant Llorenç dels Piteus) és una vila i municipi situat al nord de la comarca del Solsonès, al bell mig de la vall de Lord.

Nou!!: Català-urgellenc і Sant Llorenç de Morunys · Veure més »

Santa Maria d'Organyà

L'església col·legiata de Santa Maria, o simplement Santa Maria d'Organyà, és una església romànica situada al nucli d'Organyà documentada per primer cop l'any 993.

Nou!!: Català-urgellenc і Santa Maria d'Organyà · Veure més »

Solsonès

El Solsonès és una comarca de Catalunya situada entre la Depressió Central i el Prepirineu i inclosa dins de la Catalunya Central.

Nou!!: Català-urgellenc і Solsonès · Veure més »

Solsoní

El solsoní és un parlar o subdialecte de transició entre el dialecte central i el dialecte nord-occidental, emprat pels habitants de la ciutat de Solsona i els d'alguns pobles limítrofs, com els d'Olius o de Llobera.

Nou!!: Català-urgellenc і Solsoní · Veure més »

Túnel del Cadí

El túnel del Cadí és un pas subterrani de carretera que comunica les comarques del Berguedà, a la conca del riu Llobregat amb la comarca de la Cerdanya, a la conca del riu Segre; a través de la carretera E-09 C-16 Eix del Llobregat.

Nou!!: Català-urgellenc і Túnel del Cadí · Veure més »

1080

Sense descripció.

Nou!!: Català-urgellenc і 1080 · Veure més »

1095

El 1095 (MXCV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Català-urgellenc і 1095 · Veure més »

1098

Sense descripció.

Nou!!: Català-urgellenc і 1098 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Català-Urgellenc.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »