Obrir a Google MapsTaula de continguts
14 les relacions: Acta d'Unió (1800), Bulmer Hobson, Comtat de Clare, Comtat de Limerick, Comtat de Tipperary, Exèrcit Republicà Irlandès, Gaèlic irlandès, Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia, Irlanda, L'Emergència, Limerick, Munster, Províncies d'Irlanda, Riu Shannon.
Acta d'Unió (1800)
La bandera de la Unió. L'Acta d'Unió de 1800 (també coneguda com a Acta d'Unió de 1801 (1 de gener de 1801)) és el document que va formalitzar la unió del Regne de Gran Bretanya i del Regne d'Irlanda en un únic regne, per tal de crear el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda.
Veure Castleconnell і Acta d'Unió (1800)
Bulmer Hobson
Bulmer Hobson (comtat de Tyrone, 1882 - 1969) fou un periodista i socialista irlandès dels principals dirigents dels Voluntaris Irlandesos, membre de la Germandat Republicana Irlandesa i força relacionat amb James Connolly.
Veure Castleconnell і Bulmer Hobson
Comtat de Clare
El comtat de Clare (gaèlic irlandès an Chláir) és un comtat de la província de Munster (República d'Irlanda).
Veure Castleconnell і Comtat de Clare
Comtat de Limerick
El comtat de Limerick - Luimneach en gaèlic irlandès - és un comtat de la província de Munster (República d'Irlanda).
Veure Castleconnell і Comtat de Limerick
Comtat de Tipperary
El comtat de Tipperary (gaèlic irlandès Tiobraid Árainn) és un comtat de la província de Munster (República d'Irlanda).
Veure Castleconnell і Comtat de Tipperary
Exèrcit Republicà Irlandès
LExèrcit Republicà Irlandès (de l'anglès Irish Republican Army, abreujat com a IRA), és una organització paramilitar republicana nacionalista irlandesa que va sorgir del grup armat Óglaigh na hÉireann (del gaèlic irlandès: Voluntaris Irlandesos).
Veure Castleconnell і Exèrcit Republicà Irlandès
Gaèlic irlandès
El gaèlic irlandès o gaèlic irlandés, o simplement irlandès o irlandés (Gaeilge, pronunciat), és una llengua parlada com a llengua nadiua a l'illa d'Irlanda per prop d’unes 70.000 persones com a primera llengua, predominantment a les zones occidentals rurals de l'illa.
Veure Castleconnell і Gaèlic irlandès
Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia
Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia (14 de novembre del 1650 - 8 de març del 1702) va ser un príncep sobirà d'Orange per naixement.
Veure Castleconnell і Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia
Irlanda
Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.
Veure Castleconnell і Irlanda
L'Emergència
L'Emergència (gaèlic irlandès Ré na Práinne / An Éigeandáil) va ser un eufemisme oficial usat pel Govern de la República d'Irlanda durant la dècada del 1940 per referir-se a la seva posició davant la Segona Guerra Mundial.
Veure Castleconnell і L'Emergència
Limerick
Limerick (Luimneach en gaèlic irlandès, que ve de Lom na nEach - lloc obert als cavalls) és la tercera ciutat de la República d'Irlanda i la quarta ciutat més gran de tota l'illa després de Dublín, Belfast i Cork, en aquest ordre.
Veure Castleconnell і Limerick
Munster
Munster (gaèlic irlandès, An Mhumhain) és la més meridional de les províncies històriques d'Irlanda.
Veure Castleconnell і Munster
Províncies d'Irlanda
Munster 3. Connacht 4. Ulster Durant l'últim període celta i els primers temps històrics, Irlanda va ser dividida en províncies, substituint el sistema anterior, basat en els Tuatha.
Veure Castleconnell і Províncies d'Irlanda
Riu Shannon
El riu Shannon (en gaèlic An tSionna o Sionainn) és el riu més llarg i cabalós d'Irlanda, dividint l'oest de l'illa (la majoria de la província de Connaught) de l'Est i del Sud (Leinster i gran part de Munster).