Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Castellà del País Basc Sud

Índex Castellà del País Basc Sud

El castellà del País Basc Sud o el castellà de Hegoalde (conegut localment com a Castellano de Hegoalde) és el dialecte del castellà parlat en Hegoalde, compost pels territoris històrics de Navarra, Àlaba, Biscaia i Guipúscoa.

83 les relacions: Alfons VIII de Castella, Aquità, Aquitània, Aragó, Aragonès, Aragonès medieval, Asturlleonès, Àlaba, Basc, Basconització tardana, Betacisme, Biscaia, Bortziri, Burgos, Cantar de mio Cid, Cantàbria, Castell, Castella, Castella i Lleó, Castellà, Castellà aragonès, Castro Urdiales, Català, Comarca d'Asón-Agüera, Comarca d'Haro, Comarca de Baztan, Conquesta de Navarra, Conquesta feudal hispànica, Corona de Castella i Lleó, Dialecte andalús, Diàspora basca, Ebre, Eskualdeko Hiri Garraioa, Euskaldun, Extremeny, Gallec, Glosas Emilianenses, Guipúscoa, Hegoalde, Jacetània, La Rioja, Lehendakari, Leitzaldea, Literatura espanyola, Llatí, Llengües romàniques, Malerreka, Miranda de Ebro, Mus (joc), Navarra, ..., Navarrès (dialecte), Navarrès-aragonès, Occità, Occità gascó, País Basc, Península Ibèrica, President del Govern de Navarra, Quadrilla de Laguardia - Rioja Alabesa, Regne de Castella, Regne de Navarra, Reial Acadèmia Espanyola, Ribera Navarra, Riojà precastellà, Rodrigo Díaz de Vivar, Roncalès, Sakana, San Millán de la Cogolla, Sanfermines, Segle XX, Segle XXI, Senyoria de Biscaia, Seseo, Titlla, Valle de Losa, Valle de Mena, 1119, 1200, 1334, 1492, 1512, 1522, 1529, 1976. Ampliar l'índex (33 més) »

Alfons VIII de Castella

Alfons VIII de Castella, anomenat el Noble (Sòria, 1155 - Gutierre-Muñoz, 1214) fou rei de Castella (1158-1214).

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Alfons VIII de Castella · Veure més »

Aquità

Laquità és una llengua paleohispànica que és coneguda només per testimonis indirectes, no se'n coneixen textos escrits.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Aquità · Veure més »

Aquitània

Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Aquitània · Veure més »

Aragó

Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Aragó · Veure més »

Aragonès

Llengües occitanorromàniques Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, l'Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Aragonès · Veure més »

Aragonès medieval

L'Aragonès medieval és l'aragonès que es parlava en l'edat mitjana a la major part del Regne d'Aragó.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Aragonès medieval · Veure més »

Asturlleonès

Lasturlleonès o asturlleonés és una llengua romànica occidental, anomenada també amb diversos glotònims —com asturià (asturianu), lleonès (llionés) o mirandès (mirandés)—, segons el territori on es parli.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Asturlleonès · Veure més »

Àlaba

Situació d'Àlaba al conjunt d'Euskal Herria. Àlaba (en basc, Araba; en castellà, Álava; oficials tots dos topònims) és una província del País Basc i un lurralde (territori històric) del País Basc.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Àlaba · Veure més »

Basc

El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Basc · Veure més »

Basconització tardana

La basconització tardana és un conjunt d'hipòtesis en les quals s'exposa que els vascons van ocupar l'actual comunitat autònoma del País Basc en l'antiguitat tardana o al principi de l'edat mitjana.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Basconització tardana · Veure més »

Betacisme

Expansió del betacisme a CastellóEl betacisme és un fenomen fonètic que consistix a pronunciar la consonant v (el fonema fricatiu labiodental sonor) com a b (el fonema oclusiu bilabial sonor), cosa que provoca la pèrdua de l'oposició fonemàtica entre les dues consonants.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Betacisme · Veure més »

Biscaia

Situació de Biscaia al conjunt d'Euskal Herria. Biscaia (en basc i oficialment Bizkaia, en castellà Vizcaya) és la província més poblada de la Comunitat Autònoma Basca i un dels set territoris (lurraldeak) del País Basc.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Biscaia · Veure més »

Bortziri

Bortziri (en castellà Comarca de Cinco Villas) és una de les 19 comarques de Navarra, situada a la Merindad de Pamplona, a la zona septentrional dels Pirineus.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Bortziri · Veure més »

Burgos

Burgos, tradicionalment en català, Burchs, és la capital de la província de Burgos i de l'antiga regió històrica de Castella la Vella.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Burgos · Veure més »

Cantar de mio Cid

El Cantar de mio Cid és una cançó de gesta anònima que relata gestes heroiques inspirades en els últims anys de la vida del cavaller castellà Rodrigo Díaz ''el Campeador''.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Cantar de mio Cid · Veure més »

Cantàbria

Cantàbria (Cantabria en càntabre i castellà) és una comunitat autònoma situada al nord de l'estat espanyol, és reconeguda com a comunitat històrica en el seu Estatut d'Autonomia.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Cantàbria · Veure més »

Castell

Un castell és una fortificació per a ús militar.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Castell · Veure més »

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Castella · Veure més »

Castella i Lleó

Castella i Lleó (en castellà i oficialment: Castilla y León, en lleonès: Castiella y Llión, en gallec: Castela e León) és una comunitat autònoma d'Espanya creada el 1983 situada a la regió nord de l'altiplà central de la península Ibèrica i correspon, geogràficament, amb part la conca del Duero.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Castella i Lleó · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Castellà · Veure més »

Castellà aragonès

El Castellà aragonès (Castellà d'Aragó o Baturro) és la varietat lingüística parlada i pròpia de la major part d'Aragó.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Castellà aragonès · Veure més »

Castro Urdiales

Castro Urdiales és un municipi costaner en l'extrem més oriental de la comunitat autònoma de Cantàbria, limita per l'est amb la província de Biscaia, amb el municipi de Liendo a l'oest i amb el de Guriezo al sud.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Castro Urdiales · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Català · Veure més »

Comarca d'Asón-Agüera

La comarca d'Asón-Agüera és una comarca de Cantàbria als cursos alts dels rius Asón i Agüera, molt a prop del límit amb Biscaia (País Basc).

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Comarca d'Asón-Agüera · Veure més »

Comarca d'Haro

La Comarca d'Haro, La Rioja, (Espanya).

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Comarca d'Haro · Veure més »

Comarca de Baztan

Comarca de Baztan (en euskera Baztanaldea) és una comarca de Navarra situada a la part més nord-occidental, que limita al nord i est amb Lapurdi i Baixa Navarra (Iparralde), a l'oest amb les comarques de Bortziri i Malerreka, i al sud amb les d'Ultzamaldea i Auñamendi.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Comarca de Baztan · Veure més »

Conquesta de Navarra

Document expedit el 1514, després de la conquesta de Navarra, amb una llista de persones del Roncal condemnades a mort per delicte de lesa majestat La Incorporació de Navarra a la corona de Castella va ser un procés iniciat en el, un cop reinstaurat el regne per voluntat de la noblesa navarresa el 1134, amb els tractats entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, en els quals es va acordar repartir-se el Regne de Navarra, amb una conquesta parcial el 1200, i que va culminar amb la incorporació completa en el segle XVI per formar més endavant la Corona d'Espanya.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Conquesta de Navarra · Veure més »

Conquesta feudal hispànica

La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Conquesta feudal hispànica · Veure més »

Corona de Castella i Lleó

La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Corona de Castella i Lleó · Veure més »

Dialecte andalús

Ieisme a Espanya. Àrees del domini de l'espanyol que presenten aspiració de /-s/ postvocàlica. Àrea d'ús de l'andalús i àrea de sibilants especials andaluses Mapa de distribució de sigmatisme i zetacisme a Andalusia. Noteu que Cadis és una àrea sigmàtica, encara que no aparegui reflectida en el mapa. format ref http://grupo.us.es/ehandalucia/images/mapa5.jpgformat ref http://grupo.us.es/ehandalucia/que_es_el_andaluz/05_gramatica_del_habla_andaluza_ext.html miniatura miniatura miniatura miniatura miniatura L'andalús és una varietat del castellà que es parla a Andalusia, Ceuta, Melilla i per andalusos emigrats a grans nuclis urbans.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Dialecte andalús · Veure més »

Diàspora basca

La diàspora basca és com es coneix la dispersió dels bascs que, per diferents motius, van deixar la seva terra per a emigrar a altres llocs.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Diàspora basca · Veure més »

Ebre

Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Ebre · Veure més »

Eskualdeko Hiri Garraioa

L'Eskualdeko Hiri Garraioa (traduït en català com Transport Urbà Comarcal i en castellà com Transporte Urbano Comarcal; abreujat en EHG) és la xarxa d'autobusos que dona servei a unes 350 000 persones cada dia de la comarca de Iruñerria, a Navarra, una de les set províncies del País Basc.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Eskualdeko Hiri Garraioa · Veure més »

Euskaldun

Euskaldun, euskalduna, és una paraula que en basc vol dir «bascoparlant».

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Euskaldun · Veure més »

Extremeny

Varietats dialectològiques L'extremeny (estremeñu) és una varietat lingüística del sistema asturlleonès (en el sentit filològic del terme) parlada a tota Extremadura, diverses zones del sud de Salamanca, les comarques occidentals de Castella - la Manxa, el nord de Huelva i algunes regions del nord-oest de Còrdova, mostrant diversos graus de conservació al llarg d'aquests territoris.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Extremeny · Veure més »

Gallec

El gallec és una llengua romànica parlada principalment a Galícia.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Gallec · Veure més »

Glosas Emilianenses

Les Glosas Emilianenses són més de mil petites anotacions manuscrites fetes en diverses llengües —llatí, romanç i èuscar—, entre línies o en els marges d'alguns passatges del còdex llatí Aemilianensis 60; segons els diversos estudiosos que les han investigades, es poden datar entre finals del i finals del.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Glosas Emilianenses · Veure més »

Guipúscoa

Situació de Guipúscoa al conjunt d'Euskal Herria. Guipúscoa (en basc i únic topònim oficial Gipuzkoa i en castellà Guipúzcoa) és una província de la Comunitat autònoma del País Basc i alhora un territori del País Basc, sent la seva capital Sant Sebastià.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Guipúscoa · Veure més »

Hegoalde

Hegoalde (en verd) País Basc del Sud, País Basc peninsular o País Èuscar del Sud (en basc Hegoalde o Hego Euskal Herria) són alguns dels diferents noms per a referir-se a aquells territoris del País Basc sota administració espanyola, en contraposició a aquells sota administració francesa (Iparralde).

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Hegoalde · Veure més »

Jacetània

Jacetània és la comarca més al nord i a l'oest d'Aragó.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Jacetània · Veure més »

La Rioja

La Comunitat Autònoma de La Rioja (en català pronunciat o) és una autonomia uniprovincial d'Espanya.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і La Rioja · Veure més »

Lehendakari

Lehendakari o Lendakari (en català, primer responsable), oficialment Eusko Jaurlaritzako Lehendakaria (en català, President del Govern Basc), és el president de la Comunitat Autònoma Basca.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Lehendakari · Veure més »

Leitzaldea

Comarca de Norte de Aralar Leitzaldea (en català Nord d'Aralar, en castellà Norte de Aralar) és una comarca de Navarra situada a la Merindad de Pamplona, a la zona bascòfona de Navarra i que fa frontera amb Guipúscoa.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Leitzaldea · Veure més »

Literatura espanyola

La literatura espanyola inclou totes les obres escrites en castellà, independentment del lloc d'origen, tot i que normalment per part d'autors residents a Espanya o a Iberoamèrica.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Literatura espanyola · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Llatí · Veure més »

Llengües romàniques

Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Llengües romàniques · Veure més »

Malerreka

Malerreka és una de les 19 comarques de Navarra, situada al nord-oest de la comunitat foral, dins la merindad de Pamplona.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Malerreka · Veure més »

Miranda de Ebro

Miranda de Ebro és un municipi i una ciutat espanyola situada a la província de Burgos, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Miranda de Ebro · Veure més »

Mus (joc)

El mus és un joc de cartes molt jugat a Espanya, França i Hispanoamèrica.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Mus (joc) · Veure més »

Navarra

Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Navarra · Veure més »

Navarrès (dialecte)

S'anomena navarrès o romanç navarrès a les formes del romanç navarrès-aragonès que es parlava al sud i est del Regne de Navarra.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Navarrès (dialecte) · Veure més »

Navarrès-aragonès

El navarrès-aragonès o navarroaragonès fou una llengua romanç parlada a la vall de l'Ebre durant l'edat mitjana.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Navarrès-aragonès · Veure més »

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Occità · Veure més »

Occità gascó

El gascó (en occità: gascon) és el dialecte més occidental de l'occità, prou diferenciat per raó d'un substrat basc.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Occità gascó · Veure més »

País Basc

El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і País Basc · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Península Ibèrica · Veure més »

President del Govern de Navarra

Escut oficial del Govern de Navarra. El President del Govern de Navarra (en basc, Nafarroako Gobernuko Lehendakaria) ostenta la màxima representació de la Comunitat Foral de Navarra des de l'aprovació de la Llei Orgànica 13/1982, de 10 d'agost, de Reintegració i Amillorament del Règim Foral de Navarra que actualitza l'autogovern de la Comunitat Foral de Navarra a l'empara de la Constitució Espanyola de 1978.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і President del Govern de Navarra · Veure més »

Quadrilla de Laguardia - Rioja Alabesa

La Quadrilla de Laguàrdia-Rioja Alabesa (en euskera, Arabako Errioxa; en castellà, Rioja Alavesa) és una comarca del País Basc, concretament del territori històric d'Àlaba.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Quadrilla de Laguardia - Rioja Alabesa · Veure més »

Regne de Castella

El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Regne de Castella · Veure més »

Regne de Navarra

El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Regne de Navarra · Veure més »

Reial Acadèmia Espanyola

Seu de la ''Real Academia Española''. La Reial Acadèmia Espanyola (Real Academia Española en castellà) o RAE és la institució responsable de la regulació de la llengua castellana.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Reial Acadèmia Espanyola · Veure més »

Ribera Navarra

La Ribera Navarra, la Ribera de Navarra o simplement La Ribera és una comarca del sud la Comunitat Foral de Navarra, enclavada a la Vall de l'Ebre i caracteritzada geogràficament per trobar-se al marge del riu Ebre, i socioculturalment per trets distintius comuns a les comunitats autònomes de la vall mitjana de l'Ebre (La Rioja i Aragó).

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Ribera Navarra · Veure més »

Riojà precastellà

Evolució dels dialectes navarresos-aragonesos El riojà precastellà o precastellà de La Rioja —històricament anomenat riojà— era la varietat més occidental del romanç navarrès-aragonès.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Riojà precastellà · Veure més »

Rodrigo Díaz de Vivar

Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Rodrigo Díaz de Vivar · Veure més »

Roncalès

Antonia Anaut va ser una de les darreres parlants de Roncalès. L'èuscar roncalès (en basc: Erronkariera, Erronkariko uskara) és un dialecte del basc, parlat antigament al sud, a la vall de Roncal (Navarra).

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Roncalès · Veure més »

Sakana

Sakana (en castellà, Barranca) és una comarca de Navarra, dins la merindad de Pamplona que engloba 3 valls (Arakil, Ergoiena i Burunda) i 15 municipis.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Sakana · Veure més »

San Millán de la Cogolla

San Millán de la Cogolla és un municipi espanyol de la comunitat autònoma de La Rioja.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і San Millán de la Cogolla · Veure més »

Sanfermines

Les Festes de Sant Fermí, popularment conegudes com Sanfermines (en basc Sanferminak), són una Festa d'Interès Turístic Internacional en honor a Sant Fermí d'Amiens.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Sanfermines · Veure més »

Segle XX

El segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Segle XX · Veure més »

Segle XXI

Formalment, el comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 2001 fins al 31 de desembre de 2100, tots dos inclosos.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Segle XXI · Veure més »

Senyoria de Biscaia

XIV. La seva composició ha passat a nombrosos municipis de Biscaia Biscaia fou un territori independent dels bascs que cap al segle X es va posar sota protecció de Castella, amb alguns períodes sota protectorat navarrès (cap al 993-1044 i 1093-1210).

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Senyoria de Biscaia · Veure més »

Seseo

Canvis fonètics implicats en l'ajustament de les sibilants de l'espanyol. El seseo o sigmatisme és una variació fonològica de la llengua espanyola (i també del gallec) amb la qual els fonemes /s/ i /θ/ (representats per les grafies (davant o),, i) no es distingeixen, assimilant-se a la consonant fricativa alveolar sorda /s/; una variació molt semblant és el ceceo (zetacisme, més minoritari, en què el so resultant és més semblant a; ambdues variacions es contraposen a la distinció entre /s/ i la consonant fricativa dental sorda (no estrident) /θ/, distinció que ocorre en la major part dels dialectes d'Espanya peninsular i és tinguda per norma en aquest país, mentre que a Amèrica aquesta distinció no es produeix.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Seseo · Veure més »

Titlla

La titlla o titla és una marca gràfica o ratlleta designada amb el símbol ~ que es posa sobre una lletra com a signe diacrític o d'abreviació, especialment utilitzat en castellà i portuguès.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Titlla · Veure més »

Valle de Losa

Valle de Losa és un municipi de la província de Burgos a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Valle de Losa · Veure més »

Valle de Mena

Valle de Mena és un municipi de la província de Burgos, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і Valle de Mena · Veure més »

1119

Sense descripció.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і 1119 · Veure més »

1200

Sense descripció.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і 1200 · Veure més »

1334

El 1334 (MCCCXXXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і 1334 · Veure més »

1492

;Països Catalans.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і 1492 · Veure més »

1512

El 1512 (MDXII) fou un any de traspàs començat en dijous que pertany a l'edat moderna.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і 1512 · Veure més »

1522

;Països Catalans.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і 1522 · Veure més »

1529

Sense descripció.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і 1529 · Veure més »

1976

1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.

Nou!!: Castellà del País Basc Sud і 1976 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »