Taula de continguts
21 les relacions: Arc de mig punt, Arquitectura gòtica, Art romànic, Bé cultural d'interès nacional, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carreu, Castell de Florejacs, Contrafort, Dovella, Felip V d'Espanya, Gironella, Guerra de Successió Espanyola, Guimerà, Inventari del Patrimoni Cultural Català, Les Sitges (Torrefeta i Florejacs), Llobregós, Segarra, Torre mestra, Torrefeta i Florejacs, Vescomtat de Cabrera, 1116.
Arc de mig punt
Arc de mig punt amb extradós normal (Monestir de Sant Miquel de Cruïlles) Parts d'un arc de mig punt Porta d'Ishtar, originària de Babilònia i actualment al Museu de Pèrgam de Berlín. L'arc de mig punt o arc rodó és un tipus d'arc que dibuixa una semicircumferència amb un únic centre situat a la línia d'arrencada (línia d'imposta); per tant, la fletxa (alçada) és la meitat exacta de la llum (amplada).
Veure Castell de les Sitges і Arc de mig punt
Arquitectura gòtica
La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.
Veure Castell de les Sitges і Arquitectura gòtica
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Veure Castell de les Sitges і Art romànic
Bé cultural d'interès nacional
Vil·la romana de Can Llauder, a Mataró, un BCIN zona arqueològica. Castell de Maldà a l'Urgell, un BCIN monument històric Un bé cultural d'interès nacional (abreviat BCIN) és una categoria de protecció legal dels béns més rellevants del patrimoni cultural català, tant mobles com immobles o immaterials, atorgada per l'Administració de la Generalitat, que l'ha d'inscriure al Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional.
Veure Castell de les Sitges і Bé cultural d'interès nacional
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Veure Castell de les Sitges і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carreu
Paret inca a Machu Picchu, construïda en maçoneria de carreus Un carreu, dit també mitjà, és una pedra tallada, comunament en forma de paral·lelepípede rectangular, per a la construcció de murs, pilars, etc.
Veure Castell de les Sitges і Carreu
Castell de Florejacs
Vista de Florejacs on sobresurt la torre del castell a l'esquerra El Castell de Florejacs és un monument del municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra) declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
Veure Castell de les Sitges і Castell de Florejacs
Contrafort
Contraforts de l'església de Sint-Petrus-en-Pauluskerk d'Oostende a Bèlgica Un contrafort és un pilar, sortint, que fa cos amb un mur i li serveix de reforç perquè resisteixi l'empenta d'una volta, d'un arc, etc.
Veure Castell de les Sitges і Contrafort
Dovella
Arc de mig punt amb tretze dovelles a Sant Gil de Folquer (Noguera) Dovelles amb les cares exteriors biselades per a encaixar millor amb els carreus del mur. La dovella és una peça trapezoidal feta servir en la construcció d'arcs i voltes que, en ser més estreta d'un costat que de l'altre, fa funció de falca i distribueix les forces dels murs que hi ha a sobre dels arcs.
Veure Castell de les Sitges і Dovella
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Veure Castell de les Sitges і Felip V d'Espanya
Gironella
Vista de la vila de Gironella, amb Berga i la serra de Queralt al fons Gironella és una vila i municipi de la comarca del Berguedà, situat entre els termes municipals de Casserres, Olvan, Sagàs i Puig-reig.
Veure Castell de les Sitges і Gironella
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Veure Castell de les Sitges і Guerra de Successió Espanyola
Guimerà
Guimerà és una vila i municipi de la comarca de l'Urgell.
Veure Castell de les Sitges і Guimerà
Inventari del Patrimoni Cultural Català
L'Inventari del Patrimoni Cultural Català, iniciat el 1982, és un instrument que pretén divulgar i fomentar l'estudi dels béns patrimonials que l'integren.
Veure Castell de les Sitges і Inventari del Patrimoni Cultural Català
Les Sitges (Torrefeta i Florejacs)
Les Sitges és un antic veïnat, actualment despoblat, pertanyent al municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra).
Veure Castell de les Sitges і Les Sitges (Torrefeta i Florejacs)
Llobregós
El Llobregós (o Riubregós, Lo Bregós) és un riu de Catalunya, afluent del Segre per l'esquerra.
Veure Castell de les Sitges і Llobregós
Segarra
La Segarra és una comarca de l'interior de Catalunya, la capital de la qual és Cervera i es troba a l'àmbit funcional territorial de Ponent.
Veure Castell de les Sitges і Segarra
Torre mestra
torre del Palau, '''torre mestra''' de l'antic castell de Terrassa La torre mestra és la torre més alta i la més forta d’un castell.
Veure Castell de les Sitges і Torre mestra
Torrefeta i Florejacs
Torrefeta i Florejacs és un municipi de la comarca de la Segarra.
Veure Castell de les Sitges і Torrefeta i Florejacs
Vescomtat de Cabrera
El vescomtat de Cabrera fou una jurisdicció feudal del Principat de Catalunya regida pel llinatge dels Cabrera i que s'estenia per una bona part de l'actual comarca de la Selva, l'Alt Maresme, l'extrem est del Vallès Oriental i el Collsacabra, a Osona.
Veure Castell de les Sitges і Vescomtat de Cabrera
1116
El 1116 (MCXVI) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Veure Castell de les Sitges і 1116