Taula de continguts
22 les relacions: Al-Àndalus, Albalat dels Tarongers, Almàssera, Alqueria, Arc apuntat, Arc de mig punt, Arquitectura gòtica, Art gòtic, Bé d'interès cultural, Cavallerissa, Dovella, Expulsió dels moriscos, Hispània, Jaume el Conqueridor, Jofré de Blanes, Martí l'Humà, Riu Palància, Segle XIV, 1401, 1403, 1897, 1988.
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Veure Castell Palau d'Albalat dels Tarongers і Al-Àndalus
Albalat dels Tarongers
Albalat dels Tarongers és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.
Veure Castell Palau d'Albalat dels Tarongers і Albalat dels Tarongers
Almàssera
Almàssera és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.
Veure Castell Palau d'Albalat dels Tarongers і Almàssera
Alqueria
Alqueria del Moro a Benicalap Una alqueria (de l'àrab القرية al-qàrya, 'el poble' o 'llogaret') és una casa de labors tant agrícoles com ramaderes originària d'Al-Àndalus.
Veure Castell Palau d'Albalat dels Tarongers і Alqueria
Arc apuntat
Diagrama representant un d'arc ogival Larc apuntat, també dit arc ogival, és un tipus d'arc i paradigmàtic element estructural de l'arquitectura gòtica que substituí l'arc de mig punt utilitzat àmpliament durant el romànic o en l'arquitectura de l'Antiga Roma.
Veure Castell Palau d'Albalat dels Tarongers і Arc apuntat
Arc de mig punt
Arc de mig punt amb extradós normal (Monestir de Sant Miquel de Cruïlles) Parts d'un arc de mig punt Porta d'Ishtar, originària de Babilònia i actualment al Museu de Pèrgam de Berlín. L'arc de mig punt o arc rodó és un tipus d'arc que dibuixa una semicircumferència amb un únic centre situat a la línia d'arrencada (línia d'imposta); per tant, la fletxa (alçada) és la meitat exacta de la llum (amplada).
Veure Castell Palau d'Albalat dels Tarongers і Arc de mig punt
Arquitectura gòtica
La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.
Veure Castell Palau d'Albalat dels Tarongers і Arquitectura gòtica
Art gòtic
Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic Lart gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del i inicis del, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.
Veure Castell Palau d'Albalat dels Tarongers і Art gòtic
Bé d'interès cultural
Placa d'un monument declarat Bé d'Interès Cultural el 1975 Bé d'interès cultural (també conegut per les seves sigles BIC) és una figura jurídica de protecció del patrimoni històric espanyol, tant moble com immoble.
Veure Castell Palau d'Albalat dels Tarongers і Bé d'interès cultural
Cavallerissa
Cavallerissa del Castell de Figueres Cavallerissa del Castell de Schwerin Una cavallerissa o quadra és un estable destinat als cavalls, i de vegades altres animals de càrrega, on es tanquen, descansen i alimenten així com els cotxes i carrosses.
Veure Castell Palau d'Albalat dels Tarongers і Cavallerissa
Dovella
Arc de mig punt amb tretze dovelles a Sant Gil de Folquer (Noguera) Dovelles amb les cares exteriors biselades per a encaixar millor amb els carreus del mur. La dovella és una peça trapezoidal feta servir en la construcció d'arcs i voltes que, en ser més estreta d'un costat que de l'altre, fa funció de falca i distribueix les forces dels murs que hi ha a sobre dels arcs.
Veure Castell Palau d'Albalat dels Tarongers і Dovella
Expulsió dels moriscos
Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.
Veure Castell Palau d'Albalat dels Tarongers і Expulsió dels moriscos
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Veure Castell Palau d'Albalat dels Tarongers і Hispània
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Castell Palau d'Albalat dels Tarongers і Jaume el Conqueridor
Jofré de Blanes
Jofré de Blanes (Barcelona, — 1414) fou un frare dominic.
Veure Castell Palau d'Albalat dels Tarongers і Jofré de Blanes
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Veure Castell Palau d'Albalat dels Tarongers і Martí l'Humà
Riu Palància
El Palància (en castellà Palancia) és un riu del nord del País Valencià que naix a la serra del Toro (al vessant oriental de la serra de Javalambre), a 1.618 metres d'altitud.
Veure Castell Palau d'Albalat dels Tarongers і Riu Palància
Segle XIV
El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.
Veure Castell Palau d'Albalat dels Tarongers і Segle XIV
1401
L'any 1401 va ser un any destacat per diversos aconteixements.
Veure Castell Palau d'Albalat dels Tarongers і 1401
1403
; Països Catalans.
Veure Castell Palau d'Albalat dels Tarongers і 1403
1897
barceloní del Fort Pienc.
Veure Castell Palau d'Albalat dels Tarongers і 1897
1988
1988 (MCMLXXXVIII) fon un any bixest començat en divendres.
Veure Castell Palau d'Albalat dels Tarongers і 1988