Taula de continguts
37 les relacions: Ajuntament de Badalona, Arc de mig punt, Badalona, Baldomero Espartero, Bé cultural d'interès local, Centre (Badalona), Corinti, Dalt de la Vila, Dictadura de Primo de Rivera, Eclecticisme, Elies Rogent i Amat, Estuc, Francisco de Paula del Villar y Lozano, Fust, Guerra del Francès, Historicisme arquitectònic, Josep Maria Cuyàs i Tolosa, Josep Viñas i Cuadras, Milícia nacional, Neoromànic, Pere Sabaté i Curto, Plaça de la Constitució (Badalona), Plaça de la Vila (Badalona), Sant Cugat del Vallès, Santa Clara (Cuba), 1818, 1838, 1843, 1856, 1859, 1866, 1877, 1924, 1928, 1982, 2 de desembre, 29 d'abril.
Ajuntament de Badalona
LAjuntament de Badalona és l'administració pública local que governa i representa els interessos de la ciutat i municipi de Badalona.
Veure Casa Consistorial de Badalona і Ajuntament de Badalona
Arc de mig punt
Arc de mig punt amb extradós normal (Monestir de Sant Miquel de Cruïlles) Parts d'un arc de mig punt Porta d'Ishtar, originària de Babilònia i actualment al Museu de Pèrgam de Berlín. L'arc de mig punt o arc rodó és un tipus d'arc que dibuixa una semicircumferència amb un únic centre situat a la línia d'arrencada (línia d'imposta); per tant, la fletxa (alçada) és la meitat exacta de la llum (amplada).
Veure Casa Consistorial de Badalona і Arc de mig punt
Badalona
Badalona és una ciutat i municipi de la comarca del Barcelonès.
Veure Casa Consistorial de Badalona і Badalona
Baldomero Espartero
Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro (Granátula de Calatrava, província de Ciudad Real, 27 d'octubre de 1793 - Logronyo, 8 de gener de 1879) fou un militar i polític espanyol, Virrei de Navarra, Príncep de Vergara, Duc de la Victòria, Duc de Morella, Comte de Luchana i Vescomte de Banderas.
Veure Casa Consistorial de Badalona і Baldomero Espartero
Bé cultural d'interès local
Un bé cultural d'interès local, abreujat (BCIL) és una categoria de protecció del patrimoni cultural català, atorgada a un bé, tant moble com immoble o immaterial que, tot i la seva importància, no compleix les condicions pròpies dels béns culturals d'interès nacional (BCIN).
Veure Casa Consistorial de Badalona і Bé cultural d'interès local
Centre (Badalona)
El Centre, o Badalona centre, és un barri costaner de Badalona (Barcelonès) que forma part del Districte I juntament amb Canyadó, Casagemes, Coll i Pujol, Dalt de la Vila, Manresà i Progrés.
Veure Casa Consistorial de Badalona і Centre (Badalona)
Corinti
Il·lustració d'un capitell corinti. L'ordre corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el jònic).
Veure Casa Consistorial de Badalona і Corinti
Dalt de la Vila
Dalt de la Vila és un barri de Badalona (Barcelonès) que forma part del districte I, juntament amb Canyadó, Casagemes, Centre, Coll i Pujol, Manresà i Progrés.
Veure Casa Consistorial de Badalona і Dalt de la Vila
Dictadura de Primo de Rivera
Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.
Veure Casa Consistorial de Badalona і Dictadura de Primo de Rivera
Eclecticisme
Eclecticisme en arquitectura Eclecticisme (del grec eklegein, 'escollir') és, en filosofia, l'escola de pensament que es caracteritza per escollir (sense principis determinats) concepcions filosòfiques, punts de vista, idees i valoracions entre altres escoles, combinant-les i barrejant-les de forma sovint contraposada, encara que no arribi a formar-se un tot orgànic.
Veure Casa Consistorial de Badalona і Eclecticisme
Elies Rogent i Amat
fou un arquitecte català del.
Veure Casa Consistorial de Badalona і Elies Rogent i Amat
Estuc
jesuïtes, Viena, d'Andrea Pozzo L'estuc, és una pasta de gra fi composta per algeps, pols de marbre (a vegades) i cola, que s'endurix quan s'asseca i s'utilitza sobretot per a lluir parets i sostres cobrint materials menys atractius visualment de construcció com ara ciment, pedra, rajola, fang o atovó.
Veure Casa Consistorial de Badalona і Estuc
Francisco de Paula del Villar y Lozano
Francisco de Paula del Villar y Lozano (Múrcia, 22 de gener de 1828 - Barcelona, 16 de maig de 1901) va ser un arquitecte espanyol que dugué a terme la seva activitat principalment a Barcelona i rodalia en arquitectura religiosa, industrial, sanitària i edificis públics, entre altres tipus d'edificacions; el seu estil fou essencialment els imperants a l'època, com ara el neogoticisme o l'historicisme.
Veure Casa Consistorial de Badalona і Francisco de Paula del Villar y Lozano
Fust
Fust de la Columna de Trajà. El fust és la part central de la columna, el tros allargat que li dona altura i forma.
Veure Casa Consistorial de Badalona і Fust
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Veure Casa Consistorial de Badalona і Guerra del Francès
Historicisme arquitectònic
Parlament britànic, exemple d'obra neogòtica L'historicisme en arquitectura fou un moviment desenvolupat al que pretenia recuperar l'arquitectura de temps passats.
Veure Casa Consistorial de Badalona і Historicisme arquitectònic
Josep Maria Cuyàs i Tolosa
Josep Maria Cuyàs i Tolosa (Badalona, 1904-1992) fou un historiador autodidacta, dedicat en exclusivitat a estudiar la història de Badalona.
Veure Casa Consistorial de Badalona і Josep Maria Cuyàs i Tolosa
Josep Viñas i Cuadras
Josep Viñas i Cuadras (Badalona, 1803-1875) va ser un polític i terratinent català, que va ser alcalde de Badalona entre 1856 i 1865.
Veure Casa Consistorial de Badalona і Josep Viñas i Cuadras
Milícia nacional
Milícia de Martin Miguel de Güemes. La milícia nacional fou una organització de ciutadans armats, diferent de l'Exèrcit o els cossos de policia, i similar a les que amb els noms de guàrdia nacional, milícia urbana o guàrdia cívica van tenir protagonisme en les grans revolucions liberals europees i americanes.
Veure Casa Consistorial de Badalona і Milícia nacional
Neoromànic
Catedral de la Major de Marsella. El neoromànic és un estil arquitectònic emmarcat en l'historicisme que va sorgir al, basat en la reinterpretació de l'art romànic i vigent durant l'edat mitjana europea, entre els segles i. Es va estendre primer per tot Europa, des d'on va passar després a Amèrica.
Veure Casa Consistorial de Badalona і Neoromànic
Pere Sabaté i Curto
Pere Sabaté i Curto (Tortosa, 1887- Badalona, 1943) fou un industrial i polític d'origen tortosí però establert a Badalona, alcalde de la localitat durant la dictadura de Primo de Rivera, des de 1924 a 1930.
Veure Casa Consistorial de Badalona і Pere Sabaté i Curto
Plaça de la Constitució (Badalona)
La plaça de la Constitució està situada al barri de Dalt de la Vila de Badalona, nucli antic de la ciutat, i centre neuràlgic del barri.
Veure Casa Consistorial de Badalona і Plaça de la Constitució (Badalona)
Plaça de la Vila (Badalona)
La Plaça de la Vila és una plaça situada al barri del Centre de Badalona (Barcelonès).
Veure Casa Consistorial de Badalona і Plaça de la Vila (Badalona)
Sant Cugat del Vallès
Sant Cugat del Vallès és un municipi de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental, estès als vessants nord-occidentals de la serra de Collserola, fins a l'inici de la depressió Prelitoral.
Veure Casa Consistorial de Badalona і Sant Cugat del Vallès
Santa Clara (Cuba)
Santa Clara és una ciutat cubana, capital de la província de Villa Clara.
Veure Casa Consistorial de Badalona і Santa Clara (Cuba)
1818
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Casa Consistorial de Badalona і 1818
1838
centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.
Veure Casa Consistorial de Badalona і 1838
1843
;Països Catalans.
Veure Casa Consistorial de Badalona і 1843
1856
;Països Catalans.
Veure Casa Consistorial de Badalona і 1856
1859
;Països Catalans.
Veure Casa Consistorial de Badalona і 1859
1866
;Països Catalans.
Veure Casa Consistorial de Badalona і 1866
1877
; Països Catalans.
Veure Casa Consistorial de Badalona і 1877
1924
;Països Catalans.
Veure Casa Consistorial de Badalona і 1924
1928
Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.
Veure Casa Consistorial de Badalona і 1928
1982
1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.
Veure Casa Consistorial de Badalona і 1982
2 de desembre
El 2 de desembre és el tres-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
Veure Casa Consistorial de Badalona і 2 de desembre
29 d'abril
El 29 d'abril és el cent dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el cent deuè en els anys de traspàs.
Veure Casa Consistorial de Badalona і 29 d'abril