Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Casa Bassols-Pignatelli

Índex Casa Bassols-Pignatelli

La Casa Bassols-Pignatelli és un edifici situat als carrers de la Cucurulla i dels Arcs de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Taula de continguts

  1. 29 les relacions: Abeurador, Adolf Florensa i Ferrer, Ajuntament de Barcelona, Arquitectura barroca, Arquitectura gòtica, Barcelona, Bé cultural d'interès local, Can Rigalt, Capitell, Corinti, Destino (revista), Eulàlia de Girona i Ros, Felip V d'Espanya, Fust, Imposta, Isabel II d'Espanya, Josep Fontserè i Domènech, Josep Marià de Cabanes i d'Escofet, Llinda, Lliura barcelonina, Marbre, Mènsula, Mestre de cases, Motllura, Palau Bassols, Palau del Marquès d'Ayerbe (Barcelona), Reial Cercle Artístic de Barcelona, Taronger, Vitrall.

Abeurador

Abeurador en una muntanya. Un abeurador és un lloc on solen anar a beure els animals.

Veure Casa Bassols-Pignatelli і Abeurador

Adolf Florensa i Ferrer

fou un arquitecte català, qui va exercir d'arquitecte municipal en cap, a Barcelona des de la dictadura de Primo de Rivera fins als primers anys del franquisme.

Veure Casa Bassols-Pignatelli і Adolf Florensa i Ferrer

Ajuntament de Barcelona

L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

Veure Casa Bassols-Pignatelli і Ajuntament de Barcelona

Arquitectura barroca

L'Abadia de Melk o ''Stift Melk'', a Melk (a la vall de Wachau, a Àustria). L'arquitectura barroca es desenvolupa des del principi del fins a dos terços del.

Veure Casa Bassols-Pignatelli і Arquitectura barroca

Arquitectura gòtica

La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.

Veure Casa Bassols-Pignatelli і Arquitectura gòtica

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Veure Casa Bassols-Pignatelli і Barcelona

Bé cultural d'interès local

Un bé cultural d'interès local, abreujat (BCIL) és una categoria de protecció del patrimoni cultural català, atorgada a un bé, tant moble com immoble o immaterial que, tot i la seva importància, no compleix les condicions pròpies dels béns culturals d'interès nacional (BCIN).

Veure Casa Bassols-Pignatelli і Bé cultural d'interès local

Can Rigalt

Can Rigalt és una antiga finca senyorial situada a l'actual barri de Pubilla Cases de l'Hospitalet de Llobregat, catalogada com a Bé cultural d'interès local.

Veure Casa Bassols-Pignatelli і Can Rigalt

Capitell

Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.

Veure Casa Bassols-Pignatelli і Capitell

Corinti

Il·lustració d'un capitell corinti. L'ordre corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el jònic).

Veure Casa Bassols-Pignatelli і Corinti

Destino (revista)

Destino fou una revista de publicació setmanal editada en castellà entre 1937 i 1980, inicialment a Burgos i a partir de 1939 a Barcelona.

Veure Casa Bassols-Pignatelli і Destino (revista)

Eulàlia de Girona i Ros

Eulàlia de Girona i Ros (Barcelona, ca. 1782 - abans d'abril 1842), coneguda com Eulàlia Girona de Cabanes i citada també com Eulàlia de Gerona i Ros, va ser una hisendada i pintora catalana.

Veure Casa Bassols-Pignatelli і Eulàlia de Girona i Ros

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Veure Casa Bassols-Pignatelli і Felip V d'Espanya

Fust

Fust de la Columna de Trajà. El fust és la part central de la columna, el tros allargat que li dona altura i forma.

Veure Casa Bassols-Pignatelli і Fust

Imposta

1- Arrancada dels arcs. 2- Imposta. 3- Part superior de la columnaEn arquitectura, es parla genèricament d'imposta per referir-se a un sortint o volada que separa els diferents pisos d'un edifici.

Veure Casa Bassols-Pignatelli і Imposta

Isabel II d'Espanya

Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.

Veure Casa Bassols-Pignatelli і Isabel II d'Espanya

Josep Fontserè i Domènech

Casa Gené, obra de '''Josep Fontserè i Domènech''' de 1848, al carrer de l'Hospital cantonada amb Robador, al Raval de Barcelona Josep Fontserè i Domènech (Vinyols i els Arcs, el Baix Camp, 26 de febrer de 1798 — Barcelona, 18 de maig de 1870) va ser un fuster i arquitecte català.

Veure Casa Bassols-Pignatelli і Josep Fontserè i Domènech

Josep Marià de Cabanes i d'Escofet

JOSEP MARIÀ CABANES I D'ESCOFET. ''Memoria sobre el Templo de Hércules, y de sus seis colunas existentes en el dia en esta ciudad de Barcelona'' (...) Barcelona, Impremta de la Vídua i Fills d'Antoni Brusi, 1838 va ser un polític liberal i arqueòleg, membre de la nissaga dels Cabanes solsonins i germà de Francesc Xavier de Cabanes i d'Escofet i primer batlle de Barcelona.

Veure Casa Bassols-Pignatelli і Josep Marià de Cabanes i d'Escofet

Llinda

Llinda de pedra a Stonehenge Una llinda és un element estructural horitzontal que descansa sobre dos muntants o rebranques.

Veure Casa Bassols-Pignatelli і Llinda

Lliura barcelonina

La lliura barcelonina era una unitat monetària encunyada a Barcelona i utilitzada a l'edat mitjana i l'edat moderna a Catalunya.

Veure Casa Bassols-Pignatelli і Lliura barcelonina

Marbre

Roca de marbre Taj Mahal, fet principalment de marbre El marbre és una roca metamòrfica, calcària, amb textura compacta i un aspecte cristal·litzat i cristal·lí, composta principalment per grans microscòpics de calcita.

Veure Casa Bassols-Pignatelli і Marbre

Mènsula

Mènsules romàniques de la catedral de Tarragona La mènsula, també anomenada cartel·la, modilló o permòdol, és un element arquitectònic encastat i sobresortint d'un mur, la funció principal del qual és la sustentació d'altres elements com arcs, cornises, bigues, prestatges, els extrems d'una llinda, etc.

Veure Casa Bassols-Pignatelli і Mènsula

Mestre de cases

Sarrià, a Barcelona. Cintra de fusta L'ofici de mestre de cases designava els artesans que es dedicaven a construir habitatges o edificacions de caràcter semblant.

Veure Casa Bassols-Pignatelli і Mestre de cases

Motllura

Motllura La motllura és un element decoratiu utilitzat en diverses obres artístiques, però, sobretot, en arquitectura.

Veure Casa Bassols-Pignatelli і Motllura

Palau Bassols

El Palau Bassols, també conegut com a Palau Mercaders, és un conjunt arquitectònic situat al carrer dels Mercaders i la plaça i el carrer de les Beates de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Veure Casa Bassols-Pignatelli і Palau Bassols

Palau del Marquès d'Ayerbe (Barcelona)

El palau del Marquès d'Ayerbe era una edificació situada als carrers d'en Ripoll, dels Sagristans i dels Capellans de Barcelona, de la qual només es conserva la casa de veïns situada a la cantonada dels dos primers.

Veure Casa Bassols-Pignatelli і Palau del Marquès d'Ayerbe (Barcelona)

Reial Cercle Artístic de Barcelona

270px El Reial Cercle Artístic és una societat privada sense ànim de lucre declarada d'interès cultural (2003), la finalitat de la qual és reunir persones que cultiven o tenen afecció a les belles arts i fomentar les activitats culturals.

Veure Casa Bassols-Pignatelli і Reial Cercle Artístic de Barcelona

Taronger

miniatura El taronger o taronger dolç (Citrus sinensis) és l'arbre de la taronja.

Veure Casa Bassols-Pignatelli і Taronger

Vitrall

Vitrall del sostre del Palau de la Música Catalana fet per Antoni Rigalt Un vitrall (del francès: vitrail) o una vidriera de colors és una composició pictòrica que combina vidres de colors units mitjançant franges o tires de metall, principalment plom.

Veure Casa Bassols-Pignatelli і Vitrall

També conegut com Casa Bassols (Barcelona).