Accés més ràpid que el navegador!
85 les relacions: Ajuntament, Alfabet fonètic internacional, Allioli, Alzina, Ametller, Aragó, Autopista de la Mediterrània, Baix Maestrat, Baladre, Batlle, Benicarló, Bijuteria, Bous al carrer, Butlletí Oficial de l'Estat, Castelló de la Plana, Ceba, Cervera del Maestrat, Ciutadans - Partit de la Ciutadania, Coalició Compromís, Codonyer, Conill, Diputació de Castelló, Eleccions municipals espanyoles de 2019, Els Ports, Ermita de la Mare de Déu del Socors de Càlig, Església de Sant Llorenç de Càlig, Farigola, Fogueres de Sant Joan, Fonoll, Font, Fruita, Garrofer, Institut Nacional d'Estadística d'Espanya, Joaquim Oliet i Cruella, Joguina, Julivert, Magdalena (pastís), Magraner, Margalló, Mestral, Metres sobre el nivell del mar, Moniato, Olivera, Orde de Montesa, Orde de Sant Joan de Jerusalem, País Valencià, Partit judicial, Partit Popular de la Comunitat Valenciana, Partit Socialista del País Valencià-PSOE, Peníscola, ..., Pintura al fresc, Rambla de Cervera, Regidor, Revetlla, Romaní, Sant Jordi (Baix Maestrat), Segona República Espanyola, Taronger, Tomàquet, Valencià, Vinaròs, 10 d'agost, 1234, 1319, 1540, 1582, 1646, 1649, 1826, 1835, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005, 2006, 2008, 2009, 2010, 2011, 2012, 2013, 2019, 6 de setembre. Ampliar l'índex (35 més) »
Ajuntament
Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.
Nou!!: Càlig і Ajuntament · Veure més »
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Nou!!: Càlig і Alfabet fonètic internacional · Veure més »
Allioli
Choví Allioli fet a casa Arròs negre amb allioli Cargols amb allioli L'allioli és una salsa espessa i de color groguenc (o verdenc, depèn de l'oli d'oliva utilitzat) que es fa picant i emulsionant alls amb oli d'oliva, una miqueta de sal i eventualment suc de llimona en un morter.
Nou!!: Càlig і Allioli · Veure més »
Alzina
''Quercus ilex'' Lalzina (Quercus ilex L. o Quercus ilex ssp. ilex L.), també coneguda com a aglaner, aglanera, glaner, aulina i bellotera, és un arbre de fullatge persistent de la família de les fagàcies.
Nou!!: Càlig і Alzina · Veure més »
Ametller
L'ametller o ametler (Prunus dulcis o Amygdalus communis) és un arbre de fulla caducifòlia.
Nou!!: Càlig і Ametller · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Càlig і Aragó · Veure més »
Autopista de la Mediterrània
Punt Miriamètric de l'AP-7 Lautopista de la Mediterrània o és un eix que comunica tota la costa que banya la Mar Mediterrània, des de la frontera amb França, fins a Múrcia, i de Màlaga fins a Algesires, A-48 a Cadis passada La Línea de la Concepción.
Nou!!: Càlig і Autopista de la Mediterrània · Veure més »
Baix Maestrat
Mapa municipal del Baix Maestrat El Baix Maestrat és una comarca del nord del País Valencià, amb capital a Vinaròs.
Nou!!: Càlig і Baix Maestrat · Veure més »
Baladre
El baladre, oleandre o roser reial (Nerium oleander), és una espècie de planta amb flors, l'únic representant del gènere Nerium, dins la família de les apocinàcies nativa de la zona compresa entre la Mediterrània i Myanmar.
Nou!!: Càlig і Baladre · Veure més »
Batlle
miniatura El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.
Nou!!: Càlig і Batlle · Veure més »
Benicarló
Benicarló és una ciutat del nord del País Valencià, situada a la comarca del Baix Maestrat, de la qual és el segon municipi per població.
Nou!!: Càlig і Benicarló · Veure més »
Bijuteria
La bijuteria (del francès bijouterie) és la indústria de la fabricació de joies de fantasia amb materials no nobles.
Nou!!: Càlig і Bijuteria · Veure més »
Bous al carrer
Bou al carrer a Alfara de Carles Bous a Albocàsser Verger Les regles dels bous al carrer prohibeixen el maltractament físic del bou Els bous al carrer, correbou o correbous és un tipus de festa taurina popular que es practica a molts pobles del País Valencià i de les Terres de l'Ebre en Catalunya, sobretot a les comarques de la Marina Alta, l'Alt Millars, l'Alt Palància, el Baix i Alt Maestrat, el nord de la Plana Alta, la Plana Baixa, l'Horta Nord, el Baix Ebre, el Montsià i la Terra Alta.
Nou!!: Càlig і Bous al carrer · Veure més »
Butlletí Oficial de l'Estat
El Butlletí Oficial de l'Estat (castellà: Boletín Oficial del Estado, abreujat BOE) és el diari oficial de l'Estat espanyol, és a dir, l'òrgan de publicació de les lleis, disposicions i actes d'inserció obligatòria.
Nou!!: Càlig і Butlletí Oficial de l'Estat · Veure més »
Castelló de la Plana
Castelló de la Plana —o localment simplement Castelló— és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Alta i de la província de Castelló.
Nou!!: Càlig і Castelló de la Plana · Veure més »
Ceba
La ceba (Allium cepa) és una planta herbàcia bulbosa de la família de les amaril·lidàcies.
Nou!!: Càlig і Ceba · Veure més »
Cervera del Maestrat
Cervera del Maestrat (en castellà i oficialment Cervera del Maestre) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: Càlig і Cervera del Maestrat · Veure més »
Ciutadans - Partit de la Ciutadania
Ciutadans - Partit de la Ciutadania (denominació electoral: Ciutadans-Partido de la Ciudadanía, denominació oficial en castellà: Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía, acrònim: Cs) és un partit polític d'àmbit espanyol originat a Catalunya.
Nou!!: Càlig і Ciutadans - Partit de la Ciutadania · Veure més »
Coalició Compromís
La Coalició Compromís és una coalició política valenciana amb caràcter estable i permanent integrada per Més - Compromís (antigament Bloc Nacionalista Valencià), Iniciativa del Poble Valencià i Verds Equo, a més de militants independents adherits a Compromís.
Nou!!: Càlig і Coalició Compromís · Veure més »
Codonyer
Flors Il·lustració El codonyer (Cydonia oblonga) és un arbre fruiter de la família Rosaceae i únic membre del gènere Cydonia, conreat principalment pel seu fruit, el codony.
Nou!!: Càlig і Codonyer · Veure més »
Conill
Els conills són un grup de mamífers de la família dels lepòrids que no correspon a cap tàxon en concret.
Nou!!: Càlig і Conill · Veure més »
Diputació de Castelló
La Diputació de Castelló és una institució de l'estat espanyol que forma part de l'administració local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Castelló al País Valencià.
Nou!!: Càlig і Diputació de Castelló · Veure més »
Eleccions municipals espanyoles de 2019
Les eleccions municipals espanyoles de 2019 se celebraren a tot Espanya el 26 de maig de 2019.
Nou!!: Càlig і Eleccions municipals espanyoles de 2019 · Veure més »
Els Ports
Els Ports és una comarca valenciana del nord muntanyenca, amb capital a Morella; de paratges espectaculars molt muntanyencs, nombrosos jaciments arqueològics i paleontològics, i gastronomia diversa.
Nou!!: Càlig і Els Ports · Veure més »
Ermita de la Mare de Déu del Socors de Càlig
L'Ermita de la Mare de Déu del Socors, més coneguda a la rodalia com a ermita del Socós o simplement el Socós (Càlig), està situada a la vora del camí de les Cometes, a la falda del Coll de les Forques, a 1 km de la població.
Nou!!: Càlig і Ermita de la Mare de Déu del Socors de Càlig · Veure més »
Església de Sant Llorenç de Càlig
L'església de Sant Llorenç de Càlig, d'estil barroc, està situada al centre de la població, al carrer Major.
Nou!!: Càlig і Església de Sant Llorenç de Càlig · Veure més »
Farigola
La farigola, timó, timonet, tomell o Thymus vulgaris és un subarbust de la família de les labiades.
Nou!!: Càlig і Farigola · Veure més »
Fogueres de Sant Joan
Les Fogueres de Sant Joan són la festa major d'Alacant, declarades oficialment d'Interés Turístic Internacional des de 1984.
Nou!!: Càlig і Fogueres de Sant Joan · Veure més »
Fonoll
Llavors de fonoll Bulbs de fonoll El fenoll o fonoll (Foeniculum vulgare) és una espècie silvestre i conreada dins de la família Apiaceae, originària del sud d'Europa i el Pròxim Orient.
Nou!!: Càlig і Fonoll · Veure més »
Font
Font ''Font el Chorrico'', situada al terme de Tous (País Valencià) Una font o deu és un indret on l'aigua brolla de la terra o entre les roques.
Nou!!: Càlig і Font · Veure més »
Fruita
Parada de fruita al mercat de la Boqueria. Fruita del bosc La fruita o les fruites són un conjunt d'aliments vegetals que procedeixen del fruit de determinades plantes, ja siguen herbes, com la melonera, o arbres com l'albercoquer.
Nou!!: Càlig і Fruita · Veure més »
Garrofer
El garrofer, garrover o garrofera (Ceratonia siliqua) és un arbre mediterrani trioic de la família de les lleguminoses de tronc gruixut, tortuós i irregular, baix, de capçada ampla i branques llargues, grosses i més o menys horitzontals.
Nou!!: Càlig і Garrofer · Veure més »
Institut Nacional d'Estadística d'Espanya
L'INE o Institut Nacional d'Estadística és l'organisme oficial espanyol, encarregat de recopilar les estadístiques demogràfiques, socials i econòmiques així com planificar, aixecar i analitzar el cens de la població.
Nou!!: Càlig і Institut Nacional d'Estadística d'Espanya · Veure més »
Joaquim Oliet i Cruella
Joaquim Oliet i Cruella (Morella, 16 de novembre de 1775 - Onda, 27 de novembre de 1849) fou un pintor neoclàssic valencià.
Nou!!: Càlig і Joaquim Oliet i Cruella · Veure més »
Joguina
os de peluix, una de les joguines més conegudes Una joguina, joguet, o jugueta és un objecte destinat a jugar-hi i entretindre-s'hi.
Nou!!: Càlig і Joguina · Veure més »
Julivert
El julivert (Petroselinum crispum), és una espècie de planta amb flors del gènere Petroselinum dins la família de les apiàcies.
Nou!!: Càlig і Julivert · Veure més »
Magdalena (pastís)
Magdalenes de pastisseria Una magdalena és un pastís de bescuit molt esponjós i de vegades aromatitzat que no sol superar els 10 centímetres de diàmetre.
Nou!!: Càlig і Magdalena (pastís) · Veure més »
Magraner
El magraner (Punica granatum) és un arbre conreat pel seu fruit, la magrana.
Nou!!: Càlig і Magraner · Veure més »
Margalló
El margalló (Chamaerops humilis) és una planta dioica de la família de les palmeres, una de les dues espècies, amb Phoenix theophrasti, de la familia de les palmeres (Arecaceae) nadiua de la Europa meridional.
Nou!!: Càlig і Margalló · Veure més »
Mestral
L'origen del mestral a la vall del Roine El mestral, també conegut com a mestre (cat. ant., Mall.), serè o cerç, i a les Terres de l'Ebre com a vent de dalt, és el vent procedent del nord-oest.
Nou!!: Càlig і Mestral · Veure més »
Metres sobre el nivell del mar
El metre per sobre del nivell del mar (msnm) és una unitat de mesura estàndard del sistema mètric per a descriure l'elevació d'una localització del planeta Terra respecte del nivell mitjà del mar.
Nou!!: Càlig і Metres sobre el nivell del mar · Veure més »
Moniato
Una moniatera mostrant els tubercles desenterrats Moniateres La moniatera, batata, moniato o patata de Màlaga (Ipomoea batatas) és una espècie de planta amb flors del gènere Ipomoea dins la família de les convolvulàcies, que es conrea per les seves arrels tuberoses comestibles.
Nou!!: Càlig і Moniato · Veure més »
Olivera
Lolivera (Olea europaea L., del llatí oleum, 'oli', i Europaeus, 'd'Europa') és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània.
Nou!!: Càlig і Olivera · Veure més »
Orde de Montesa
L'Orde de Montesa, oficialment Orde Militar de Santa Maria de Montesa, fou un orde militar fundat el, actiu com a orde religiós fins mitjan segle XIX.
Nou!!: Càlig і Orde de Montesa · Veure més »
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Nou!!: Càlig і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Càlig і País Valencià · Veure més »
Partit judicial
Un partit judicial a Espanya és cadascuna de les divisions territorials que estableix l'administració de justícia, habitualment integrades per un o més d'un municipi d'una mateixa província, on té la seu en el cap de partit o capital un o més d'un jutjat de primera instància i instrucció, amb jurisdicció sobre tota la divisió territorial esmentada.
Nou!!: Càlig і Partit judicial · Veure més »
Partit Popular de la Comunitat Valenciana
El Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) és la secció regional del Partit Popular al País Valencià.
Nou!!: Càlig і Partit Popular de la Comunitat Valenciana · Veure més »
Partit Socialista del País Valencià-PSOE
El Partit Socialista del País Valencià (en sigles, PSPV-PSOE) és el nom que rep la federació del Partit Socialista Obrer Espanyol al País Valencià.
Nou!!: Càlig і Partit Socialista del País Valencià-PSOE · Veure més »
Peníscola
Peníscola (oficialment Peníscola/Peñíscola) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: Càlig і Peníscola · Veure més »
Pintura al fresc
Fresc txola del temple Brihadiswara, Thanjavur. Suport de fusta emprat al Museu Nacional d'Art de Catalunya en la reconstrucció d'una pintura mural arrencada per la tècnica de l'''strappo'' Un fresc és una pintura realitzada sobre una superfície coberta amb dues capes de morter de calç, la primera (arricio) de major gruix, amb calç apagada, sorra de riu i aigua, i la segona (intonaco) més fina formada per pols de marbre, calç apagada i aigua, sobre la qual es van aplicant els pigments, quan aquesta darrera capa encara està humida, i per jornades (giornatas).
Nou!!: Càlig і Pintura al fresc · Veure més »
Rambla de Cervera
La rambla de Cervera o riu Sec és un corrent d'aigua intermitent valencià situat al nord de la província de Castelló, d'uns 50 km de llargària.
Nou!!: Càlig і Rambla de Cervera · Veure més »
Regidor
Un regidor (dit també actualment conseller o paer) és un membre de la corporació municipal, elegit pel conjunt de la població d'un terme.
Nou!!: Càlig і Regidor · Veure més »
Revetlla
S'anomena revetlla al vespre abans d'una festa important, és a dir, d'un dia assenyalat, d'una diada assenyalada, i més específicament, a la festa que normalment va associada amb aquest vespre, tradicionalment especialment amb ball popular als carrers o a la plaça, i sovint acompanyat de barraques de fira.
Nou!!: Càlig і Revetlla · Veure més »
Romaní
La llengua romaní o romanó (estrictament i en romaní, "romaní" és la forma femenina de la paraula i "romanó" la masculina) pertany a la branca indoària de les llengües indoiranianes, subgrup dins de la família indoeuropea.
Nou!!: Càlig і Romaní · Veure més »
Sant Jordi (Baix Maestrat)
Sant Jordi (en castellà i cooficialment, San Jorge) és una vila i municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: Càlig і Sant Jordi (Baix Maestrat) · Veure més »
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Nou!!: Càlig і Segona República Espanyola · Veure més »
Taronger
miniatura El taronger o taronger dolç (Citrus sinensis) és l'arbre de la taronja.
Nou!!: Càlig і Taronger · Veure més »
Tomàquet
El tomàquet (Solanum lycopersicum) és el fruit de la tomaquera.
Nou!!: Càlig і Tomàquet · Veure més »
Valencià
El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.
Nou!!: Càlig і Valencià · Veure més »
Vinaròs
Vinaròs és un municipi del País Valencià, capital de la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: Càlig і Vinaròs · Veure més »
10 d'agost
El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Càlig і 10 d'agost · Veure més »
1234
Sense descripció.
Nou!!: Càlig і 1234 · Veure més »
1319
Sense descripció.
Nou!!: Càlig і 1319 · Veure més »
1540
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Càlig і 1540 · Veure més »
1582
Llinda d'una casa de Santa Pau El 1582 (MDLXXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.
Nou!!: Càlig і 1582 · Veure més »
1646
;Països Catalans.
Nou!!: Càlig і 1646 · Veure més »
1649
Sense descripció.
Nou!!: Càlig і 1649 · Veure més »
1826
;Països Catalans.
Nou!!: Càlig і 1826 · Veure més »
1835
;Països Catalans.
Nou!!: Càlig і 1835 · Veure més »
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Nou!!: Càlig і 2000 · Veure més »
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Nou!!: Càlig і 2001 · Veure més »
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Càlig і 2002 · Veure més »
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Càlig і 2003 · Veure més »
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Nou!!: Càlig і 2004 · Veure més »
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Càlig і 2005 · Veure més »
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Nou!!: Càlig і 2006 · Veure més »
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Nou!!: Càlig і 2008 · Veure més »
2009
L'any 2009 és un any normal començat en dijous en el calendari gregorià.
Nou!!: Càlig і 2009 · Veure més »
2010
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
Nou!!: Càlig і 2010 · Veure més »
2011
L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.
Nou!!: Càlig і 2011 · Veure més »
2012
L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.
Nou!!: Càlig і 2012 · Veure més »
2013
L'any 2013 fou un any normal començat en dimarts.
Nou!!: Càlig і 2013 · Veure més »
2019
El 2019 (MMXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari gregorià.
Nou!!: Càlig і 2019 · Veure més »
6 de setembre
El 6 de setembre és el dos-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Càlig і 6 de setembre · Veure més »
