Accés més ràpid que el navegador!
20 les relacions: Camí de Sant Jaume, Canadà, Central hidroelèctrica, Dordonya, Dordonya (riu), Faenza, Francès, Itàlia, Municipi, Nova Aquitània, Occità, Partit Socialista (França), Perigord, Quebec, Secció Francesa de la Internacional Obrera, Sufix -acum, Unió per a un Moviment Popular, 1766, 1997, 1998.
Camí de Sant Jaume
Basílica de Santiago El Camí de Sant Jaume (en gallec: Camiño de Santiago; en castellà: Camino de Santiago; en asturià: Camín de Santiago; en occità: Camin de Sant Jacme; en francès: Chemin de Saint Jacques) és una ruta que recorren els pelegrins procedents d'Espanya i tot Europa per a arribar a la catedral de Santiago de Compostel·la, on es veneren les relíquies de l'apòstol Sant Jaume.
Nou!!: Brageirac і Camí de Sant Jaume · Veure més »
Canadà
El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.
Nou!!: Brageirac і Canadà · Veure més »
Central hidroelèctrica
Esquema de funcionament d'una central hidroelèctrica Turbina d'una central hidroelèctrica Una central hidroelèctrica és una instal·lació dissenyada per a generar electricitat gràcies a l'aprofitament de l'energia potencial de l'aigua emmagatzemada en una presa situada a un nivell més alt que la central.
Nou!!: Brageirac і Central hidroelèctrica · Veure més »
Dordonya
La Dordonya (24) (en francès: Dordogne; i en occità: Dordonha) és un departament francès situat a la regió Nova Aquitània.
Nou!!: Brageirac і Dordonya · Veure més »
Dordonya (riu)
La Dordonya (Dordogne en francès; Dordonha en occità) és un riu d'Occitània al sud-oest de França.
Nou!!: Brageirac і Dordonya (riu) · Veure més »
Faenza
Faenza (en emilià-romanyol Fënza) és una ciutat de la regió d'Emília-Romanya a Itàlia, a la província de Ravenna, en una plana prop de l'aiguabarreig dels rius Lamone i Marzeno.
Nou!!: Brageirac і Faenza · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Brageirac і Francès · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Brageirac і Itàlia · Veure més »
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Nou!!: Brageirac і Municipi · Veure més »
Nova Aquitània
Nova Aquitània (en francès: Nouvelle-Aquitaine; en occità: Nòva Aquitània) és una regió administrativa del Migdia francès creada per la reforma territorial del 2014, que comprèn 12 departaments, i resulta de la fusió de les antigues regions d'Aquitània, Llemosí i Poitou-Charentes.
Nou!!: Brageirac і Nova Aquitània · Veure més »
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Nou!!: Brageirac і Occità · Veure més »
Partit Socialista (França)
El Partit Socialista (Parti Socialiste en francès) és un partit polític francès d'esquerres, membre del Partit Socialista Europeu i de la Internacional Socialista.
Nou!!: Brageirac і Partit Socialista (França) · Veure més »
Perigord
El Perigord (en occità Peiregòrd o Perigòrd; en francès Périgord) és una comarca del nord-est d'Aquitània, Occitània, situada entre el Carcí i la Xaranta, de la qual és continuació.
Nou!!: Brageirac і Perigord · Veure més »
Quebec
El Quebec (en francès Québec pronunciat; en anglès Quebec, conegut també com «la belle province») és una província canadenca amb una població de 8 milions d'habitants i l'única província del Canadà reconeguda com a nació per la Cambra dels Comuns del Canadà; la major part dels quebequesos parlen francès i això fa del Quebec l'únic territori de llengua francesa majoritària de l'Amèrica del Nord, juntament amb l'arxipèlag francès de Saint-Pierre i Miquelon, i alguns pocs indrets a Amèrica.
Nou!!: Brageirac і Quebec · Veure més »
Secció Francesa de la Internacional Obrera
El Partit Socialista Unificat - Secció Francesa de la Internacional Obrera (francès:Parti socialiste unifié, Section française de l'Internationale ouvrière, PSU-SFIO), més conegut per la seva abreviatura SFIO, fou el partit polític dels socialistes francesos des de la seva fundació el 1905 fins a 1969.
Nou!!: Brageirac і Secció Francesa de la Internacional Obrera · Veure més »
Sufix -acum
Diversos topònims acabats en ''ac'' (evolució de l'antic sufix ''acum'') als voltants de Los Aures (Avairon) El sufix -acum és un element comú en molts topònims de zones geogràfiques que han tingut en el passat població de llengua cèltica.
Nou!!: Brageirac і Sufix -acum · Veure més »
Unió per a un Moviment Popular
LUnió per un Moviment Popular (en francès Union pour un mouvement populaire - UMP) era un partit polític francès de dretes, anomenat a la seva creació com a Unió per a la Majoria presidencial (Union pour la majorité présidentielle), en vistes de donar suport a la candidatura del president Jacques Chirac a les eleccions del 2002.
Nou!!: Brageirac і Unió per a un Moviment Popular · Veure més »
1766
;Països Catalans.
Nou!!: Brageirac і 1766 · Veure més »
1997
1997 (MCMXCVII) fou un any normal, començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Brageirac і 1997 · Veure més »
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Nou!!: Brageirac і 1998 · Veure més »
