Taula de continguts
39 les relacions: Baix Maestrat, Brachypodium, Bruc, Cadernera europea, Capsigrany comú, Carrasca, Conill, Conill de bosc, Cruixidell, Eriçó comú, Espècie, Esquirol, Fagina, Fauna, Gafarró, Gaig eurasiàtic, Garric, Generalitat Valenciana, Herpetologia, Llangardaix ocel·lat, Llentiscle, Llista d'espais naturals del País Valencià, Mallerenga carbonera, Mata (botànica), Mostela, Musaranya comuna, Musaranya etrusca, Musaranya nana, Paratge natural municipal, Pi blanc, Plana de Vinaròs, Ports de Tortosa-Beseit, Ratolí de bosc, Romaní (planta), Sant Jordi (Baix Maestrat), Tinença de Benifassà, Toixó, Verderol, 2006.
Baix Maestrat
Mapa municipal del Baix Maestrat El Baix Maestrat és una comarca del nord del País Valencià, amb capital a Vinaròs.
Veure Bovalar de Sant Jordi і Baix Maestrat
Brachypodium
Brachypodium és un gènere de plantes de la família de les poàcies, ordre de les poals, subclasse dels commelínids, classe de les liliòpsides i divisió dels magnoliofitins.
Veure Bovalar de Sant Jordi і Brachypodium
Bruc
El gènere Erica inclou al voltant de 700 d'arbusts, anomenats brucs, pertanyents a la família de les ericàcies.
Veure Bovalar de Sant Jordi і Bruc
Cadernera europea
La cadernera europea o senzillament cadernera o carderola (Carduelis carduelis) és un ocell de la família dels fringíl·lids.
Veure Bovalar de Sant Jordi і Cadernera europea
Capsigrany comú
El capsigrany, capser, capsot, botxí garser, gaig botxí o botxí garser vermell (Lanius senator) és un moixó insectívor i el més comú dels lànids presents als Països Catalans.
Veure Bovalar de Sant Jordi і Capsigrany comú
Carrasca
Fulla característica d'una carrasca carrasca La carrasca és un arbre de la família de les fagàcies, molt semblant a l'alzina (Quercus ilex).
Veure Bovalar de Sant Jordi і Carrasca
Conill
Els conills són un grup de mamífers de la família dels lepòrids que no correspon a cap tàxon en concret.
Veure Bovalar de Sant Jordi і Conill
Conill de bosc
El conill de bosc (Oryctolagus cuniculus) és un mamífer de l'ordre Lagomorpha i de la família dels lepòrids que es caracteritza per tenir un cos cobert d'un pelatge espès i llanut, de color terrós pàl·lid a gris, té el cap ovalat i els ulls grossos.
Veure Bovalar de Sant Jordi і Conill de bosc
Cruixidell
El cruixidell, cruixidor, sól·lera (a Mallorca) o súl·lera (a Menorca) (Emberiza calandra) és un emberízid comú i fàcil de veure a causa del seu costum de cantar sobre una talaia ben visible i des de la qual emet un xerric estrident.
Veure Bovalar de Sant Jordi і Cruixidell
Eriçó comú
Espines de l'eriçó comú L'eriçó comú, eriçó fosc o eriçó europeu (Erinaceus europaeus) és un mamífer insectívor que té tot el cos, a excepció del ventre, recobert de pues.
Veure Bovalar de Sant Jordi і Eriçó comú
Espècie
En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.
Veure Bovalar de Sant Jordi і Espècie
Esquirol
Lesquirol, esquirol comú,Piqué i Vilar, J. «Ecoetologia i biologia de l'esquirol (Sciurus vulgaris) en dos hàbitats de predictibilitat alimentària contínua que difereixen en l'abundància d'aliment».
Veure Bovalar de Sant Jordi і Esquirol
Fagina
La fagina o gorjablanc (Martes foina) és un mamífer de la família dels mustèlids i l'espècie més comuna del gènere dels marts a l'Europa central, també dita gat fagí a la Catalunya del Nord, o mart d'Eivissa a les Balears.
Veure Bovalar de Sant Jordi і Fagina
Fauna
Fauna La fauna és el conjunt d'espècies animals que habiten en una regió geogràfica, que són pròpies d'un període geològic o que hom pot trobar en un ecosistema determinat.
Veure Bovalar de Sant Jordi і Fauna
Gafarró
El gafarró europeu o senzillament gafarró (Serinus serinus), també denominat serí a Menorca, és un ocell de l'ordre dels passeriformes que és un resident comú arreu del litoral mediterrani, des del nivell del mar fins a l'alta muntanya.
Veure Bovalar de Sant Jordi і Gafarró
Gaig eurasiàtic
El gaig eurasiàtic o senzillament gaig (Garrulus glandarius) és una espècie d'ocell de la família dels còrvids.
Veure Bovalar de Sant Jordi і Gaig eurasiàtic
Garric
El garric (Quercus coccifera) és una planta semblant a l'alzina però de port arbustiu.
Veure Bovalar de Sant Jordi і Garric
Generalitat Valenciana
La Generalitat Valenciana és el conjunt d'institucions d'autogovern del País Valencià.
Veure Bovalar de Sant Jordi і Generalitat Valenciana
Herpetologia
L'herpetologia (del grec ἑρπετον "animal o ésser que repta" i λογος "estudi, coneixement") és la branca de la zoologia que estudia els tetràpodes poiquiloterms (rèptils i amfibis), incloent-hi la seva taxonomia, ecologia, comportament, fisiologia, anatomia i paleontologia.
Veure Bovalar de Sant Jordi і Herpetologia
Llangardaix ocel·lat
El llangardaix ocel·lat, fardatxo, sarvatxo, llangardaix comú o llargandaix (Timon lepidus, ex. Lacerta lepida) és una espècie de sauròpsid (rèptil) escatós de la família dels lacèrtids.
Veure Bovalar de Sant Jordi і Llangardaix ocel·lat
Llentiscle
El llentiscle, la llentiscla, llentisclera (o llentrisca), mata o matissa (Pistacia lentiscus) és una planta amb flors de la família de les anacardiàcies.
Veure Bovalar de Sant Jordi і Llentiscle
Llista d'espais naturals del País Valencià
Embassaments i zones humides Llista d'espais naturals del País Valencià protegits per la Llei 11/1994 d'espais naturals protegits.
Veure Bovalar de Sant Jordi і Llista d'espais naturals del País Valencià
Mallerenga carbonera
La mallerenga carbonera o simplement carbonera (Parus major) és una espècie d'ocell passeriformes de la família dels pàrids.
Veure Bovalar de Sant Jordi і Mallerenga carbonera
Mata (botànica)
Mata de la lleteresa de platja ''(Euphorbia paralias)''. Mata o matoll és un tipus de formació vegetal.
Veure Bovalar de Sant Jordi і Mata (botànica)
Mostela
La mostela, mustela o paniquera (Mustela nivalis), mostel o estel a les Balears, o polida(et)a al Conflent, és el carnívor més petit de tots, més petit i tot que una rata de claveguera, amplament distribuït per Euràsia i Nord-amèrica.
Veure Bovalar de Sant Jordi і Mostela
Musaranya comuna
La musaranya comuna (Crocidura russula) és una espècie de mamífer de la família de les musaranyes que es troba a Europa (és autòctona d'Àustria, Bèlgica, França, Alemanya, Liechtenstein, Luxemburg, els Països Baixos i la península Ibèrica, i ha estat introduïda a Irlanda) i a l'Àfrica del nord (Algèria, el Marroc i les Illes Canàries).
Veure Bovalar de Sant Jordi і Musaranya comuna
Musaranya etrusca
La musaranya etrusca (Suncús etruscus) és una espècie de musaranya i el mamífer més petit del món quant a pes.
Veure Bovalar de Sant Jordi і Musaranya etrusca
Musaranya nana
La musaranya nana (Sorex minutus) és una de les musaranyes més petites de la seva família, d'aspecte molt semblant als exemplars joves de la musaranya cuaquadrada.
Veure Bovalar de Sant Jordi і Musaranya nana
Paratge natural municipal
Muntanya de Llaurí'' va ser declarat '''PNM''' en el Decret 5/2011, de 28 de gener del Consell Valencià El paratge natural municipal (PNM) és una figura legal aplicable al País Valencià.
Veure Bovalar de Sant Jordi і Paratge natural municipal
Pi blanc
El pi blanc (Pinus halepensis) és una espècie de conífera de la família Pinaceae originari de la regió mediterrània, tant del nord com del sud.
Veure Bovalar de Sant Jordi і Pi blanc
Plana de Vinaròs
Localització de la ''comarca natural'' dels Plans de Vinaròs segons l'estudi de comarcalització d'Emili Beüt i Belenguer. La Plana de Vinaròs, també coneguda com a Pla de Vinaròs i Benicarló, Plana de Vinaròs-Benicarló, Plana de Vinaròs-Peníscola o Plans de Vinaròs, és una comarca natural del País Valencià, que en l'actualitat es troba integrada en la comarca del Baix Maestrat.
Veure Bovalar de Sant Jordi і Plana de Vinaròs
Ports de Tortosa-Beseit
Els Ports nevats a l'hivern Els ports de Tortosa-Beseit (també dits Ports de Beseit, Ports de Tortosa, els Ports o lo Port) és un massís muntanyenc situat a l'extrem oriental del sistema Ibèric i que constitueix una zona de transició a la Serralada Prelitoral Catalana.
Veure Bovalar de Sant Jordi і Ports de Tortosa-Beseit
Ratolí de bosc
El ratolí de bosc, ratolí de rostoll o rat campestre a Catalunya del Nord (Apodemus sylvaticus) és un dels mamífers no antropòfils més ubiqüistes, ja que en no exigir uns requeriments ambientals estrictes i gaudir d'una gran plasticitat adaptativa (a causa del baix grau d'especialització tròfica), es troba en la majoria dels biòtops presents a Catalunya.
Veure Bovalar de Sant Jordi і Ratolí de bosc
Romaní (planta)
''Salvia rosmarinus'' Flors de romaní blanques El romaní o romer (Salvia rosmarinus) és una planta amb flors del gènere Salvia dins la família de les lamiàcies.
Veure Bovalar de Sant Jordi і Romaní (planta)
Sant Jordi (Baix Maestrat)
Sant Jordi (en castellà i cooficialment, San Jorge) és una vila i municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.
Veure Bovalar de Sant Jordi і Sant Jordi (Baix Maestrat)
Tinença de Benifassà
La Tinença de Benifassà és una comarca històrica i natural del País Valencià que actualment es troba integrada en la comarca del Baix Maestrat a falta d'una llei de comarcalització, tot i que les relacions de la comarca han estat més intenses amb la dels Ports i les Terres de l'Ebre.
Veure Bovalar de Sant Jordi і Tinença de Benifassà
Toixó
El teixó o toixó (Meles meles) és una espècie de mamífer i el representant de la família dels mustèlids de morfologia més atípica.
Veure Bovalar de Sant Jordi і Toixó
Verderol
El verderol comú, verdum europeu o senzillament verdum (Chloris chloris), és un ocell de l'ordre dels passeriformes i la família dels fringíl·lids com el pinsà comú.
Veure Bovalar de Sant Jordi і Verderol
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure Bovalar de Sant Jordi і 2006
També conegut com Bobalar (Sant Jordi), Bobalar de Sant Jordi.