Taula de continguts
69 les relacions: Alemany, Annuario Pontificio, Aquisgrà, Arquebisbat de Colònia, Arquebisbat de Magúncia, Arquebisbat de Mechelen-Brussel·les, Arquebisbat de Trèveris, Assumpció de Maria, Basílica menor, Bèlgica, Bisbat d'Essen, Bisbat d'Utrecht, Bisbat de Lieja, Bisbat de Münster, Bisbat de Meaux, Bisbat de Roermond, Bisbe (Església Catòlica), Butlla, Canonge, Capítol (catolicisme), Catedral, Catedral d'Aquisgrà, Col·legiata, Concordat del 1801, Departament francès, Diòcesi, Eifel, Enciclopèdia Catòlica, Església Catòlica a Alemanya, Església Catòlica Romana, Església sufragània, Heinsberg, Kempen, Krefeld, Llatí, Mönchengladbach, Napoleó Bonaparte, Països Baixos, Parròquia eclesiàstica, Pius VII, Pius XI, Prebost, Qui Christi Domini, Regne de Prússia, Rin, Rin del Nord-Westfàlia, Ritu romà, Santa Seu, Seu vacant, Vicari general, ... Ampliar l'índex (19 més) »
- Bisbats d'Alemanya
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і Alemany
Annuario Pontificio
L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і Annuario Pontificio
Aquisgrà
miniatura Aquisgrà (en alemany; en francès, Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і Aquisgrà
Arquebisbat de Colònia
Els prínceps electors del Sacre Imperi Romanogermànic, 1341. Els príncepes electors, recognoscibles per llur escuts, són d'esquerra a dreta, els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Tréveris, el Comte del Palatinat, el Duc de Saxònia, el margrave de Brandeburgo i el rei de Bohèmia.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і Arquebisbat de Colònia
Arquebisbat de Magúncia
LArquebisbat de Magúncia —Erzbistum Mainz — o Electorat de Magúncia —Kurfürstentum Mainz o Kurmainz, literalment Principat-arquebisbat de Magúncia— fou un influent bisbat i principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic entre 780-82 i 1802.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і Arquebisbat de Magúncia
Arquebisbat de Mechelen-Brussel·les
cocatedral de Sants Miquel i Gudula a Brussel·les. Larquebisbat de Mechelen-Brussel·les (neerlandès: Aartsbisdom Mechelen-Brussel; francès: Archidiocèse de Malines-Bruxelles; llatí: Archidioecesis Mechliniensis-Bruxellensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Bèlgica.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і Arquebisbat de Mechelen-Brussel·les
Arquebisbat de Trèveris
LArquebisbat de Trèveris (Erzbistum Trier) o Electorat de Trèveris (Kurfürstentum Trier o Kurtrier) fou una jurisdicció eclesiàstica catòlica romana al Regne de Germània, que va existir des de temps dels carolingis fins al final del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і Arquebisbat de Trèveris
Assumpció de Maria
L'Assumpció de Maria o Assumpció de la Mare de Déu és la creença, d'acord amb la tradició i teologia de l'Església Ortodoxa i de l'Església Catòlica, que el cos i ànima de la Mare de Déu van ser duts al cel després d'acabar els seus dies en la terra.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і Assumpció de Maria
Basílica menor
conopaeum'', privilegis antigament atorgats a les basíliques. Una basílica menor (en llatí: basilica minor) és un títol atorgat a diverses esglésies catòliques.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і Basílica menor
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і Bèlgica
Bisbat d'Essen
Escut de la diòcesi El bisbat d'Essen (alemany: Bistum Essen, llatí: Dioecesis Essendiensis) és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arquebisbat de Colònia.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і Bisbat d'Essen
Bisbat d'Utrecht
calvinistes. El bisbat d'Utrecht és un bisbat catòlic que va crear-se el 696 pel papa Sergi I (efectiu el 703) i que depenia de l'arquebisbat de Colònia (Cambrai era sufragània de Reims).
Veure Bisbat d'Aquisgrà і Bisbat d'Utrecht
Bisbat de Lieja
El bisbat de Lieja és un bisbat catòlic.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і Bisbat de Lieja
Bisbat de Münster
El Bisbat de Münster fou inicialment una diòcesi catòlica fundada sota els carolingis, i després també un principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic, situat a la part del nord de l'actual Rin del Nord-Westfàlia i a l'oest de Baixa Saxònia.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і Bisbat de Münster
Bisbat de Meaux
El bisbat de Meaux (francès: Diocèse de Meaux, llatí: Dioecesis Meldensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de París.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і Bisbat de Meaux
Bisbat de Roermond
El Bisbat de Roermond és actualment un bisbat catòlic dels Països Baixos.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і Bisbat de Roermond
Bisbe (Església Catòlica)
Un bisbe catòlic de l'Església llatina, revestit amb les robes pontificals i portant el bàcul pastoral. Índia. bàcul i revestit amb una capa pluvial i la mitra. A l'Església Catòlica, un bisbe és un ministre ordenat que té la plenitud dels sagraments de l'orde sacerdotal i és responsable d'ensenyar doctrina, governar els catòlics dins la seva jurisdicció, i santificar el món i representar l'Església.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і Bisbe (Església Catòlica)
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і Butlla
Canonge
Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і Canonge
Capítol (catolicisme)
Dins del catolicisme el capítol és l'assemblea periòdica dels membres d'una catedral, col·legiata o monestir, reunida per a certes pràctiques de pietat o per a prendre acords d'interès comú.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і Capítol (catolicisme)
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і Catedral
Catedral d'Aquisgrà
La catedral d'Aquisgrà —Aachener Dom, Cathédrale d'Aix-la-Chapelle — és una catedral a la ciutat alemanya d'Aquisgrà, a l'oest del país i a pocs quilòmetres de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і Catedral d'Aquisgrà
Col·legiata
Una col·legiata és una església no episcopal que té capítol de canonges i en què se celebren els oficis com a les catedrals.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і Col·legiata
Concordat del 1801
El Concordat del 1801 era un concordat entre Napoleó i Pius VII, signat el 15 de juliol de 1801.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і Concordat del 1801
Departament francès
Mapa dels departaments francesos. Els departaments d'ultramar i l'aglomeració parisenca estan representats a una escala diferent. El departament (département) és una divisió territorial de França i una col·lectivitat territorial, és a dir una persona jurídica de dret públic diferent de l'Estat, invertida amb una missió d'interès general referent al departament, entès com a territori.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і Departament francès
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і Diòcesi
Eifel
Mapa d'Eifel Paisatge a Eifel Vista del Laacher See, un dels llacs en el Vulkaneifel Eifel és una serralada baixa de muntanyes situada a l'oest d'Alemanya i l'est de Bèlgica.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і Eifel
Enciclopèdia Catòlica
LEnciclopèdia Catòlica és una enciclopèdia originalment escrita en anglès publicada el 1913 per The Encyclopedia Press, dissenyada per donar informació autoritzada sobre els interessos, accions i doctrina catòliques.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і Enciclopèdia Catòlica
Església Catòlica a Alemanya
La població catòlica, d'acord amb el cens alemany de 2011 LEsglésia Catòlica Alemanya, part de l'Església Catòlica estesa arreu del món, es troba sota el lideratge del Papa, assistit per la Cúria Pontifícia i pels bisbes alemanys.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і Església Catòlica a Alemanya
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і Església Catòlica Romana
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і Església sufragània
Heinsberg
Heinsberg és una ciutat de Rin del Nord-Westfàlia, Regierungsbezirk de Colònia a prop de la frontera neerlandesa regada pel Wurm, un afluent del Rur.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і Heinsberg
Kempen
* Toponímia.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і Kempen
Krefeld
Krefeld, anomenada també la "ciutat de seda", es troba a Rin del Nord-Westfàlia.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і Krefeld
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і Llatí
Mönchengladbach
Mönchengladbach (és una ciutat de l'estat federat de Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya. Està situada a la part oest de l'estat, a mig camí de Düsseldorf i la frontera neerlandesa.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і Mönchengladbach
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і Napoleó Bonaparte
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і Països Baixos
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і Parròquia eclesiàstica
Pius VII
Pius VII, (en llatí Pius PP. VII), de nom secular Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti (nom religiós Gregori) (Cesena, 14 d'agost de 1742 – Roma, 20 d'agost de 1823) va ser el 251è bisbe de Roma i papa de l'Església catòlica des del 1800 i fins a la seva mort.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і Pius VII
Pius XI
Pius XI (en llatí: Pius XI, en italià: Pio XI), de nom seglar Ambrogio Damiano Achille Ratti, (Desio, Regne Llombardovènet, Imperi Austríac, 31 de maig de 1857 - Palau Vaticà, 10 de febrer de 1939) fou papa de l'Església Catòlica entre 1922 i 1939.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і Pius XI
Prebost
El prebost era un funcionari públic elegit pel rei per a l'administració econòmica i judicial dels dominis que li eren confiats durant l'edat mitjana i l'Antic Règim.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і Prebost
Qui Christi Domini
Mapa de les circumscripcions eclesiàstiques franceses, tal com quedà establert per la ''Qui Christi Domini'' La Qui Christi Domini és una butlla pontifícia, emesa pel Papa Pius VII el 29 de novembre de 1801.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і Qui Christi Domini
Regne de Prússia
El Regne de Prússia (en alemany: Königreich Preußen) va ser un regne alemany que va existir des de 1701 fins al 1918.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і Regne de Prússia
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і Rin
Rin del Nord-Westfàlia
El Rin del Nord-Westfàlia (en alemany: Nordrhein-Westfalen; pronunciat) és un dels 16 estats federats d'Alemanya.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і Rin del Nord-Westfàlia
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і Ritu romà
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і Santa Seu
Seu vacant
seu de sant Pere Seu vacant (en llatí sedes vacans, habitualment emprat l'ablatiu sede vacante, en català 'mentre la seu és vacant') és una expressió llatina que significa en dret canònic de l'Església Catòlica que la seu d'una diòcesi no està ocupada.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і Seu vacant
Vicari general
Model d'escut d'armes dels vicaris generals. El vicari general (antigament ardiaca) és el diputat principal del bisbe d'una diòcesi per a l'exercici de l'autoritat administrativa i posseeix el títol de corrent ordinari.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і Vicari general
Wesel
La ciutat hanseàtica de Wesel pertany a l'estat federal de Renània del Nord-Westfàlia, a l'oest d'Alemanya a l'aiguabarreig del Lippe i del canal Wesel-Datteln al Rin.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і Wesel
1801
;Països Catalans.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і 1801
1802
;Països Catalans.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і 1802
1808
Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і 1808
1809
;Països Catalans.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і 1809
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і 1814
1821
;Països Catalans.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і 1821
1824
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і 1824
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і 1929
1930
;Països Catalans.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і 1930
1931
;Països Catalans.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і 1931
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і 1937
1943
;Països Catalans.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і 1943
1954
1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і 1954
1974
;Països Catalans.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і 1974
1975
1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і 1975
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і 1994
2015
L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і 2015
2016
L'any 2016 fou un any de traspàs començat en divendres.
Veure Bisbat d'Aquisgrà і 2016
Vegeu també
Bisbats d'Alemanya
- Arquebisbat d'Hamburg
- Arquebisbat de Berlín
- Arquebisbat de Colònia
- Arquebisbat de Friburg
- Arquebisbat de Paderborn
- Arquebisbat de Trèveris
- Bisbat d'Aquisgrà
- Bisbat d'Augsburg
- Bisbat d'Eichstätt
- Bisbat d'Erfurt
- Bisbat d'Essen
- Bisbat de Freising
- Bisbat de Fulda
- Bisbat de Görlitz
- Bisbat de Limburg
- Bisbat de Meissen
- Bisbat de Passau
- Bisbat de Ratisbona
- Bisbat de Rottenburg-Stuttgart
- Bisbat de Würzburg
- Exarcat apostòlic d'Alemanya i Escandinàvia
- Ordinariat militar d'Alemanya