Taula de continguts
116 les relacions: Alemanya, Arquebisbat d'Hamburg, Arquebisbat de Colònia, Arquebisbat de Magúncia, Arquebisbe, Arxidiòcesi, Baixa Saxònia, Bisbat d'Erfurt, Bisbat d'Essen, Bisbat d'Osnabrück, Bisbat d'Utrecht, Bisbat de Fulda, Bisbat de Hildesheim, Bisbat de Münster, Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto, Caiguda del mur de Berlín, Catedral, Confederació Germànica, Congrés de Viena, Diaca, Diòcesi, Església Catòlica a Alemanya, Església Catòlica Romana, Església sufragània, Ferran de Baviera, Halberstadt, Halle (Saxònia-Anhalt), Hessen, In persona episcopi, Land, Lleó III (papa), Magdeburg, Metropolità, Orde de Sant Benet, Paderborn, Parròquia eclesiàstica, Pius XI, Príncep-bisbe, Província de Saxònia, Província eclesiàstica, Regne de Hannover, República Democràtica Alemanya, Reunificació alemanya, Rin del Nord-Westfàlia, Ritu romà, Sacre Imperi Romanogermànic, Sant patró, Santa Seu, Saxònia-Weimar-Eisenach, Secularització, ... Ampliar l'índex (66 més) »
- Bisbats d'Alemanya
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Arquebisbat de Paderborn і Alemanya
Arquebisbat d'Hamburg
Larquebisbat d'Hamburg (alemany: Erzbistum Hamburg; llatí: Archidioecesis Hamburgensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Alemanya, que pertany a la regió eclesiàstica Hamburg.
Veure Arquebisbat de Paderborn і Arquebisbat d'Hamburg
Arquebisbat de Colònia
Els prínceps electors del Sacre Imperi Romanogermànic, 1341. Els príncepes electors, recognoscibles per llur escuts, són d'esquerra a dreta, els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Tréveris, el Comte del Palatinat, el Duc de Saxònia, el margrave de Brandeburgo i el rei de Bohèmia.
Veure Arquebisbat de Paderborn і Arquebisbat de Colònia
Arquebisbat de Magúncia
LArquebisbat de Magúncia —Erzbistum Mainz — o Electorat de Magúncia —Kurfürstentum Mainz o Kurmainz, literalment Principat-arquebisbat de Magúncia— fou un influent bisbat i principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic entre 780-82 i 1802.
Veure Arquebisbat de Paderborn і Arquebisbat de Magúncia
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Veure Arquebisbat de Paderborn і Arquebisbe
Arxidiòcesi
L'arxidiòcesi (del grec archi-, 'ser el primer') és una diòcesi arquebisbal amb un rang superior a les convencionals.
Veure Arquebisbat de Paderborn і Arxidiòcesi
Baixa Saxònia
La Baixa Saxònia (en alemany: Niedersachsen, pronunciat; en neerlandès: Nedersaksen) és un dels 16 estats federats d'Alemanya.
Veure Arquebisbat de Paderborn і Baixa Saxònia
Bisbat d'Erfurt
El bisbat d'Erfurt (alemany: Bistum Erfurt, llatí: Dioecesis Erfordiensis) és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arquebisbat de Paderborn.
Veure Arquebisbat de Paderborn і Bisbat d'Erfurt
Bisbat d'Essen
Escut de la diòcesi El bisbat d'Essen (alemany: Bistum Essen, llatí: Dioecesis Essendiensis) és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arquebisbat de Colònia.
Veure Arquebisbat de Paderborn і Bisbat d'Essen
Bisbat d'Osnabrück
El Principat-bisbat d'Osnabrück fou un bisbat alemany que formava la diòcesi catòlica romana d'Osnabrück i que fou principat-bisbat al i fins al.
Veure Arquebisbat de Paderborn і Bisbat d'Osnabrück
Bisbat d'Utrecht
calvinistes. El bisbat d'Utrecht és un bisbat catòlic que va crear-se el 696 pel papa Sergi I (efectiu el 703) i que depenia de l'arquebisbat de Colònia (Cambrai era sufragània de Reims).
Veure Arquebisbat de Paderborn і Bisbat d'Utrecht
Bisbat de Fulda
El Bisbat de Fulda - Bistum Fulda, Dioecesis Fuldensis - és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arquebisbat de Paderborn.
Veure Arquebisbat de Paderborn і Bisbat de Fulda
Bisbat de Hildesheim
Escut Mapa el 1789; el territori no havia tingut modificacions des de 1648 El bisbat de Hildesheim o Principat-bisbat d'Hildesheim (alemany Hochstift Hildesheim) fou un estat del Sacre Imperi Romanogermànic a l'edat mitjana i fins a 1803.
Veure Arquebisbat de Paderborn і Bisbat de Hildesheim
Bisbat de Münster
El Bisbat de Münster fou inicialment una diòcesi catòlica fundada sota els carolingis, i després també un principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic, situat a la part del nord de l'actual Rin del Nord-Westfàlia i a l'oest de Baixa Saxònia.
Veure Arquebisbat de Paderborn і Bisbat de Münster
Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto
abadia de Farfa. El bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto (italià: sede suburbicaria di Sabina-Poggio Mirteto; llatí: Sabinensis-Mandelensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Veure Arquebisbat de Paderborn і Bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto
Caiguda del mur de Berlín
La caiguda del mur de Berlín és l'esdeveniment que marca de forma material la fi d'un període d'aïllament de l'Alemanya Oriental.
Veure Arquebisbat de Paderborn і Caiguda del mur de Berlín
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Veure Arquebisbat de Paderborn і Catedral
Confederació Germànica
La Confederació Germànica va ser una unió establerta el 1815 pel Congrés de Viena, va agrupar a 38 estats alemanys en una confederació d'estats sobirans sota la presidència de la Casa d'Àustria.
Veure Arquebisbat de Paderborn і Confederació Germànica
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.
Veure Arquebisbat de Paderborn і Congrés de Viena
Diaca
Un diaca (del grec, diakonos i del llatí diaconus 'servidor') és un home que ha rebut el primer grau del sagrament de l'orde sacerdotal per la imposició de les mans del bisbe.
Veure Arquebisbat de Paderborn і Diaca
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Veure Arquebisbat de Paderborn і Diòcesi
Església Catòlica a Alemanya
La població catòlica, d'acord amb el cens alemany de 2011 LEsglésia Catòlica Alemanya, part de l'Església Catòlica estesa arreu del món, es troba sota el lideratge del Papa, assistit per la Cúria Pontifícia i pels bisbes alemanys.
Veure Arquebisbat de Paderborn і Església Catòlica a Alemanya
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Arquebisbat de Paderborn і Església Catòlica Romana
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Veure Arquebisbat de Paderborn і Església sufragània
Ferran de Baviera
Ferdinand de Baviera (Múnic, 16 d'octubre de 1577 - Arnsberg, 13 de setembre 1650 (en való Ferdinand d'Bavire, en alemany Ferdinand von Bayern) és un noble de la casa de Baviera. Va acumular moltes funcions. El 1594 va esdevenir prebost-elector de Berchtesgaden. Des del 1612 va esdevenir príncep-elector de Colònia, príncep-bisbe dels principats bisbals de Lieja, Münster i Hildesheim; príncep-abat del principat de Stavelot-Malmedy (1612) i des del 1618 el bisbat de Paderborn.
Veure Arquebisbat de Paderborn і Ferran de Baviera
Halberstadt
Catedral Escut Situació Halberstadt és una vila d'Alemanya situada a l'estat de Saxònia-Anhalt i és la capital del districte de Harz.
Veure Arquebisbat de Paderborn і Halberstadt
Halle (Saxònia-Anhalt)
Halle (també anomenada Halle (Saale) o Halle an der Saale per distingir-la de la ciutat de Halle a Rin del Nord-Westfàlia) és la ciutat més gran de l'estat federat de (Land) Saxònia-Anhalt a Alemanya.
Veure Arquebisbat de Paderborn і Halle (Saxònia-Anhalt)
Hessen
Hessen és un dels 16 estats (Länder) d'Alemanya, al centre del país.
Veure Arquebisbat de Paderborn і Hessen
In persona episcopi
In persona episcopi (en la persona del bisbe) és una locució llatina emprat generalment per l'Església Catòlica Romana per a indicar una unió de dues o més diòcesis en la qual aquestes són administrades per un únic bisbe però que no suposa cap alteració de les seves estructures (ex.
Veure Arquebisbat de Paderborn і In persona episcopi
Land
Land és un despoblat al Comtat de Butte (Califòrnia) a a l'est/sud-est de Bidwell's Bar seguint la línia fèrria de la Southern Pacific.
Veure Arquebisbat de Paderborn і Land
Lleó III (papa)
Lleó III (Roma, ? – 12 de juny del 816) fou Papa de l'Església catòlica de 795 al 816.
Veure Arquebisbat de Paderborn і Lleó III (papa)
Magdeburg
Magdeburg és una ciutat alemanya, capital de l'estat de Saxònia-Anhalt.
Veure Arquebisbat de Paderborn і Magdeburg
Metropolità
Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.
Veure Arquebisbat de Paderborn і Metropolità
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Veure Arquebisbat de Paderborn і Orde de Sant Benet
Paderborn
Paderborn és una ciutat d'Alemanya, que, després de conquerida als saxons per Carlemany, va ésser lloc de celebració de la dieta (Reichtstag) del Regne dels Francs el 777 i més tard seu d'un bisbat i arquebisbat amb poder temporal.
Veure Arquebisbat de Paderborn і Paderborn
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Veure Arquebisbat de Paderborn і Parròquia eclesiàstica
Pius XI
Pius XI (en llatí: Pius XI, en italià: Pio XI), de nom seglar Ambrogio Damiano Achille Ratti, (Desio, Regne Llombardovènet, Imperi Austríac, 31 de maig de 1857 - Palau Vaticà, 10 de febrer de 1939) fou papa de l'Església Catòlica entre 1922 i 1939.
Veure Arquebisbat de Paderborn і Pius XI
Príncep-bisbe
Príncep-bisbe era el títol d'un bisbe que tenia també l'autoritat civil d'un territori, del qual era el senyor.
Veure Arquebisbat de Paderborn і Príncep-bisbe
Província de Saxònia
La Província de Saxònia (en alemany Provinz Sachsen) va ser una província del regne de Prússia i de l'Estat Lliure de Prússia des del 1816 fins al 1944.
Veure Arquebisbat de Paderborn і Província de Saxònia
Província eclesiàstica
Una província eclesiàstica és una divisió territorial pròpia del cristianisme.
Veure Arquebisbat de Paderborn і Província eclesiàstica
Regne de Hannover
El Regne de Hannover fou una entitat sobirana de l'Alemanya septentrional al llarg dels segles i. El seu centre principal era la ciutat de Hannover de qui agafà el nom.
Veure Arquebisbat de Paderborn і Regne de Hannover
República Democràtica Alemanya
La República Democràtica Alemanya (RDA o DDR, en alemany Deutsche Demokratische Republik) va ser un estat comunista d'Europa Central que es va establir al territori alemany ocupat per la Unió Soviètica a la finalització de la Segona Guerra Mundial, que va existir entre els anys 1949 i 1990, any en què els Länder que la formaven es van unificar amb els de la República Federal Alemanya (RFA).
Veure Arquebisbat de Paderborn і República Democràtica Alemanya
Reunificació alemanya
Esquema dels països La reunificació alemanya (Deutsche Wiedervereinigung) va ocórrer el 3 d'octubre de 1990, data en què les àrees de l'antiga República Democràtica Alemanya (coneguda com Alemanya Oriental) van ser incorporades a la República Federal Alemanya (coneguda com Alemanya Occidental).
Veure Arquebisbat de Paderborn і Reunificació alemanya
Rin del Nord-Westfàlia
El Rin del Nord-Westfàlia (en alemany: Nordrhein-Westfalen; pronunciat) és un dels 16 estats federats d'Alemanya.
Veure Arquebisbat de Paderborn і Rin del Nord-Westfàlia
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Veure Arquebisbat de Paderborn і Ritu romà
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Arquebisbat de Paderborn і Sacre Imperi Romanogermànic
Sant patró
Un sant patró, o simplement patró, és en la religió catòlica, en l'ortodoxa i, en certa manera, en l'anglicana és el sant considerat protector d'un determinat grup de persones i mitjancer entre Déu i les esmentades persones.
Veure Arquebisbat de Paderborn і Sant patró
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Veure Arquebisbat de Paderborn і Santa Seu
Saxònia-Weimar-Eisenach
Sachsen-Weimar-Eisenach o Saxònia-Weimar-Eisenach fou un ducat de la dinastia dels ernestins, al territori de l'actual Turíngia.
Veure Arquebisbat de Paderborn і Saxònia-Weimar-Eisenach
Secularització
Mapa d'Estats seculars. La secularització és la separació entre l'Església i l'Estat, procés en la direcció del secularisme.
Veure Arquebisbat de Paderborn і Secularització
Segle XIV
El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.
Veure Arquebisbat de Paderborn і Segle XIV
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Veure Arquebisbat de Paderborn і Segona Guerra Mundial
Vicariat
En el context eclesiàstic, el terme vicariat designa en general l'ofici i la jurisdicció d'un eclesiàstic amb funcions que són vicarials respecte d'un ordinari o representant del Summe Pontífex.
Veure Arquebisbat de Paderborn і Vicariat
Zona d'ocupació soviètica
alemanys ètnics expulsats d'aquesta àrea. La zona d'ocupació soviètica (Sowjetische Besatzungszone (SBZ) o Ostzone,, Sovetskaya okkupatsionnaya zona Germanii, "zona d'ocupació soviètica d'Alemanya") fou la zona del centre d'Alemanya ocupada per la Unió Soviètica a partir de 1945, al final de la Segona Guerra Mundial.
Veure Arquebisbat de Paderborn і Zona d'ocupació soviètica
1009
El 1009 (MIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1009
1102
El 1102 (MCII) fou un any comú del que va començar en dimecres.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1102
1127
El 1127 (MCXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1127
1186
El 1186 (MCLXXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1186
1225
L'any 1225 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dimecres.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1225
1247
Castell de Benacantil En la primavera de l'any 1247 (any 645 de l'hègira) el rais d'al-Laqant, Zayyan ibn Mardanix, abandona la medina via mar pel port de Baver, rumb a l'exili a Kairuan (califat d'Ifríqiya).
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1247
1341
El 1341 (MCCCXLI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1341
1361
El 1361 (MCCCLXI) fou un any comú començat en divendres.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1361
1389
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1389
1394
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1394
1400
; Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1400
1415
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1415
1446
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1446
1447
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1447
1463
El 1463 (MCDLXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1463
1498
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1498
1547
El 1547 (MDXLVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1547
1568
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1568
1574
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1574
1585
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1585
1650
Països Catalans Resta del món.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1650
1684
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1684
1704
miniatura.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1704
1718
La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1718
1719
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1719
1751
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1751
1761
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Llinda Can Bellestoles, Santa Pau.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1761
1763
Llinda al carrer Sant Josep de Calella.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1763
1782
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1782
1789
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1789
1792
;Països catalans.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1792
1803
Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1803
1821
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1821
1825
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1825
1826
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1826
1842
;Països Catalans: Espartero a Barcelona.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1842
1844
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1844
1855
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1855
1856
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1856
1879
199x199px;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1879
1882
Barcelona, carrer de Pelai.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1882
1891
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1891
1899
1899 (MDCCCXCIX) fou un any començat en diumenge.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1899
1900
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1900
1909
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1909
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1910
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1920
1921
Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1921
1930
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1930
1941
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1941
1957
1957 (MCMLVII) fou un any començat en dimarts.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1957
1966
Catalunya.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1966
1973
1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1973
1974
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1974
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 1994
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 2002
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 2003
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 2004
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 2006
815
El 815 (DCCCXV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 815
908
El 908 (CMVIII) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 908
960
El 960 (CMLX) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Paderborn і 960
Vegeu també
Bisbats d'Alemanya
- Arquebisbat d'Hamburg
- Arquebisbat de Berlín
- Arquebisbat de Colònia
- Arquebisbat de Friburg
- Arquebisbat de Paderborn
- Arquebisbat de Trèveris
- Bisbat d'Aquisgrà
- Bisbat d'Augsburg
- Bisbat d'Eichstätt
- Bisbat d'Erfurt
- Bisbat d'Essen
- Bisbat de Freising
- Bisbat de Fulda
- Bisbat de Görlitz
- Bisbat de Limburg
- Bisbat de Meissen
- Bisbat de Passau
- Bisbat de Ratisbona
- Bisbat de Rottenburg-Stuttgart
- Bisbat de Würzburg
- Exarcat apostòlic d'Alemanya i Escandinàvia
- Ordinariat militar d'Alemanya