Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn
La teva pròpia Uniopèdia amb el teu logotip i domini, a partir de 9,99 USD/mes
Crea el meu Uniopèdia

Bioma

Índex Bioma

Un bioma és una gran unitat de classificació dels paisatges de la bioesfera.

Taula de continguts

  1. 53 les relacions: Abiòtic, Adaptació, Arborètum, Arborètum Dr. Pius Font i Quer, Banquisa, Biòtop, Biocenosi, Biodiversitat, Biogeografia, Biosfera, Bosc, Bosc caducifoli temperat, Clima, Clima mediterrani, Desert, Ecologia, Ecosistema, Ecotò, Edafologia, El País, Estepa (geografia), Factor biòtic, Fauna, Fenologia, Fisiognomia, Fons Mundial per la Natura, Formació vegetal, Frederic Clements, Geomorfologia, Hàbitat, Latitud, Laurisilva, Limnologia, Oceanografia, Pampa (geobotànica), Pedologia, Península Ibèrica, Pluja, Prat alpí, Rotació de la Terra, Sabana, Sòl, Selva tropical, Surgència, Taigà, Tàxon, Temperatura, Terra, Terra llaurable, Tundra, ... Ampliar l'índex (3 més) »

  2. Biomes

Abiòtic

El Sol com a font d'energia de les formes de vida de la Terra. En l'àmbit de la biologia i l'ecologia, el terme abiòtic designa allò que no és biòtic, és a dir, que no forma part o no és producte dels éssers vius.

Veure Bioma і Abiòtic

Adaptació

La pupil·la s'adapta segons la intensitat de la llum. Una adaptació és un caràcter heretable que confereix un avantatge evolutiu als organismes que el presenten.

Veure Bioma і Adaptació

Arborètum

Colors de tardor del ''Westonbirt Arboretum'', Gloucestershire, Anglaterra ''Arborètum de Dawes'', a prop de Newark, Ohio, USA Un arborètum és un jardí botànic especialitzat, generalment concebut com un espai paisatgístic.

Veure Bioma і Arborètum

Arborètum Dr. Pius Font i Quer

LArborètum Dr.

Veure Bioma і Arborètum Dr. Pius Font i Quer

Banquisa

Fusió de la banquisa Oscil·lació anual de l'extensió de la banquisa (en color blanc) La banquisa, o gel marí, és una capa de glaç flotant que es forma a les regions oceàniques polars.

Veure Bioma і Banquisa

Biòtop

Biòtop de la selva tropical amazònica Representació simple d'un biòtop Un biòtop (paraula de nova creació en alemany, formada a partir dels mots grecs βíος bios, "vida" i τόπος topos, "lloc"), en biologia i ecologia, és una àrea de condicions ambientals uniformes que proveeix espai vital per a una sèrie concreta d'éssers vius o, el que és el mateix, és el lloc on viuen les espècies de flora i fauna.

Veure Bioma і Biòtop

Biocenosi

esponges de mar a Santa Cruz, Califòrnia La biocenosi, també coneguda com a comunitat biòtica o comunitat ecològica, és una comunitat d'organismes mútuament condicionats que ocupen un territori (el biòtop) que proveeix les condicions ambientals per a la seva supervivència.

Veure Bioma і Biocenosi

Biodiversitat

editor.

Veure Bioma і Biodiversitat

Biogeografia

gal·lès nascut el 1823 La biogeografia és la part de la geografia que estudia la distribució dels éssers vius sobre la Terra i les condicions en les quals aquests es desenvolupen.

Veure Bioma і Biogeografia

Biosfera

La biosfera és la suma de tots els ecosistemes.

Veure Bioma і Biosfera

Bosc

La Fageda d'en Jordà, a la Garrotxa. Un bosc és una formació vegetal dominada per espècies arbòries, però amb presència d'estrats arbustiu, herbaci i muscinal més o menys importants.

Veure Bioma і Bosc

Bosc caducifoli temperat

Distribució dels boscos caducifolis El bosc caducifoli temperat és l'ecosistema o el bioma del bosc d'arbres de fulla caduca.

Veure Bioma і Bosc caducifoli temperat

Clima

Zones climàtiques del món segons la classificació climàtica de Köppen El clima és el conjunt de condicions mitjanes del temps meteorològic a llarg termini, que generalment es calculen sobre un període de 30 anys.

Veure Bioma і Clima

Clima mediterrani

Clima supra-mediterrani d'estiu càlid (Csb) Climograma de València, típicament mediterrani El clima mediterrani és un clima de transició entre el clima temperat i el clima subtropical i tropical.

Veure Bioma і Clima mediterrani

Desert

Visió global de les zones desèrtiques al planeta. Distribució planetària dels deserts i semideserts terrestres, les zones marronoses són deserts i les més clares són semideserts o zones crítiques amb risc de desertització imminent. Un desert és una regió terrestre erma que rep una precipitació molt escassa i, per tant, és poc propícia a la vida animal i vegetal.

Veure Bioma і Desert

Ecologia

L'ecologia, com a disciplina científica abasta àrees com l'estudi de: processos globals (dalt), hàbitats marins i terrestres (centre) i interaccions interespecífiques (depredació i pol·linització) (baix).

Veure Bioma і Ecologia

Ecosistema

Un ecosistema és un sistema natural que està format per un conjunt d'organismes vius (biocenosi) i el medi físic on es relacionen (biòtop), les relacions que estableixen entre si, així com les característiques físiques d'un lloc on viuen i les relacions entre el medi i els organismes.

Veure Bioma і Ecosistema

Ecotò

Un ecotò és el límit natural entre dos ecosistemes diferents.

Veure Bioma і Ecotò

Edafologia

Ledafologia és la ciència que estudia els sòls com a substrat del món vegetal.

Veure Bioma і Edafologia

El País

El País és un diari en llengua castellana publicat a Madrid.

Veure Bioma і El País

Estepa (geografia)

Estepa a l'oest del Kazakhstan Mapa de les estepes en el món segons C. Troll & K.-H. Paffen. Lestepa és un bioma que comprèn un territori pla i extens, de vegetació herbàcia, propi de climes extrems i escasses precipitacions.

Veure Bioma і Estepa (geografia)

Factor biòtic

Els factors biòtics o components biòtics són les coses que donen forma a un ecosistema.

Veure Bioma і Factor biòtic

Fauna

Fauna La fauna és el conjunt d'espècies animals que habiten en una regió geogràfica, que són pròpies d'un període geològic o que hom pot trobar en un ecosistema determinat.

Veure Bioma і Fauna

Fenologia

Evolució fenològica de la florida de l'olivera. Escala BBCH: a-50, B-51, C-54, d-57 (15% de les flors obertes); g-67 (Oteros, J., García-Mozo, H., Vázquez, L., Mestre, A., Domínguez-Vilches, E., Galán, C. (2013). Modelling olive phenological response to weather and topography.

Veure Bioma і Fenologia

Fisiognomia

Il·lustració típica trobada en un llibre de Fisiognomia (Segle XIX) (a l'esquerra''"Desesperació"'', a la dreta''"Ira barrejada amb Por"''). La fisiognomia és la paraciència que estudia la fisonomia humana en funció de les emocions i els sentiments.

Veure Bioma і Fisiognomia

Fons Mundial per la Natura

El Fons Mundial per la Natura (en anglès: World Wide Fund for Nature, World Wildlife Fund o WWF) és una organització de conservació global de l'ambient, investigació i de defensa ambiental.

Veure Bioma і Fons Mundial per la Natura

Formació vegetal

Una formació vegetal, comunitat de plantes (de vegades dita fitocenosi) és una col·lecció d'espècies de plantes dins una unitat geogràfica designada, la qual forma un tros relativament uniforme que es pot distingir dels trossos veïns amb diferents tipus de vegetació.

Veure Bioma і Formació vegetal

Frederic Clements

Frederic Edward Clements (1874 - 1945) va ser un ecòleg vegetal americà, pioner en l'estudi de la successió vegetal.

Veure Bioma і Frederic Clements

Geomorfologia

NOAA) Salta,Argentina.Con volcànic i acció eòlica. La geomorfologia (grec γῆ: Terra; μορφή: forma; λόγος: estudi) és la branca de les ciències de la Terra que estudia el relleu de la superfície terrestre i la seva evolució, els processos d’afaiçonament de la superfície terrestre de tipus sedimentari o de caràcter erosiu, segons el clima, els factors biològics, la natura del substrat rocallós, el vulcanisme, la tectònica i l'evolució geològica d’una contrada o unitat geològica.

Veure Bioma і Geomorfologia

Hàbitat

Un hàbitat és el lloc físic on viu un organisme, sovint caracteritzat per una forma vegetal o per una peculiaritat física dominant (un hàbitat de llacunes o un hàbitat de bosc).

Veure Bioma і Hàbitat

Latitud

Els paral·lels i els meridians es tallen en angle recte La latitud és la distància angular, mesurada sobre un meridià, entre una localització terrestre (o de qualsevol altre planeta) i l'Equador.

Veure Bioma і Latitud

Laurisilva

Bosc de laurisilva a Garajonay. La laurisilva és un bosc perennifoli que es troba a les latituds temperades càlides, amb un clima subtropical humit, sense estació freda i amb poca oscil·lació tèrmica.

Veure Bioma і Laurisilva

Limnologia

La limnologia és la branca de l'ecologia que estudia els ecosistemes aquàtics continentals (llacs, llacunes, rius, basses, maresmes i estuaris), les interaccions entre els organismes aquàtics i el seu ambient, que determinen la seva distribució i abundància en aquests ecosistemes.

Veure Bioma і Limnologia

Oceanografia

L'oceanografia (de vegades és també anomenada oceanologia o ciències marines) és una disciplina científica centrada en l'estudi dels processos físics, químics, biològics i geològics que es produeixen en l'oceà, les mars i les zones que limiten amb l'atmosfera, el fons i les terres emergides suggerint una interconnexió funcional entre sistemes marins, terrestres i atmosfèrics.

Veure Bioma і Oceanografia

Pampa (geobotànica)

La pampa (del quítxua, que significa 'plana') és un tipus de formació vegetal característica terres baixes que abasten les províncies de Buenos Aires, La Pampa, Santa Fe i Córdoba a més de l'Uruguai, Xile i l'extrem sud del Brasil (Rio Grande do Sul), que en total sumen 750.000 km².

Veure Bioma і Pampa (geobotànica)

Pedologia

alfisòl) La pedologia (del grec: πέδον, pedon, 'sòl'; i λόγος, logos, 'estudi') és l'estudi dels sòls en el seu ambient natural.

Veure Bioma і Pedologia

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Veure Bioma і Península Ibèrica

Pluja

Pluja La pluja és precipitació en forma de gotes d'aigua líquida, de diàmetre superior a 0.5 mm, tot i que si es dispersa les gotes poden tenir una mida inferior.

Veure Bioma і Pluja

Prat alpí

Prat alpí al Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut, Aragó (Pirineus). El prat alpí és el tipus de vegetació que es desenvolupa en l'estatge alpí (o subalpí).

Veure Bioma і Prat alpí

Rotació de la Terra

Animació mostrant la rotació de la Terra. La rotació de la Terra és un dels moviments de la Terra que consisteix en la rotació al voltant del seu propi eix.

Veure Bioma і Rotació de la Terra

Sabana

Distribució geogràfica del bioma de la sabana. La sabana és un bioma terrestre.

Veure Bioma і Sabana

Sòl

'''A''' representa el sòl; '''B''' representa la laterita, una regolita; C representa saprolita, una regolita menys meteoritzada; la capa inferior representa la roca mare El sòl és la capa externa de l'escorça terrestre, originada per l'alteració de les roques sota la influència de la meteorització i erosió dels éssers vius.

Veure Bioma і Sòl

Selva tropical

Localització de les selves tropicals al món Selva tropical és un tipus de bosc que es desenvolupa en l'espai intertropical.

Veure Bioma і Selva tropical

Surgència

El vent de la costa s'apropa a la capa superior del mar La capa superior del mar s'amuntega al llarg de la costa, creant un desequilibri El mar es reequilibra, la capa calenta s'enfonsa i l'aigua freda s'eleva prop de la costa Les surgències (upwelling en anglès) són un fenomen oceanogràfic que consisteix en el moviment vertical de les masses d'aigua, de nivells profunds cap a la superfície.

Veure Bioma і Surgència

Taigà

estepa, al sud. La taigà és un bioma caracteritzat principalment per boscos de coníferes en un clima fred.

Veure Bioma і Taigà

Tàxon

En biologia, un tàxon (del grec τάξις, transliterat táxis, 'ordenament') és un grup d'organismes emparentats, que en una classificació donada han estat agrupats, assignant-li al grup un nom en llatí, una descripció si és una espècie, i un tipus.

Veure Bioma і Tàxon

Temperatura

Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.

Veure Bioma і Temperatura

Terra

La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.

Veure Bioma і Terra

Terra llaurable

Mapa del percentatge de terra arable al món La terra llaurable, terra conreable, o terra cultivable és la part del sòl que s'utilitza per a l'agricultura.

Veure Bioma і Terra llaurable

Tundra

Tundra arbustiva al nord de Noruega. Tundra a Vorkuta, al nord de Rússia La tundra (del rus тундра, tundra) és un bioma terrestre caracteritzat per les baixes temperatures que només permeten el creixement d'una vegetació herbàcia o arbustiva.

Veure Bioma і Tundra

Vassili Dokutxàiev

, nom complet amb patronímic, Vassili Vassílievitx Dokutxàiev, Васи́лий Васи́льевич Докуча́ев, fou un geògraf rus, un dels primers científics que van realitzar un extens estudis dels tipus de sòls: és considerat com el pare de l'edafologia, de l'agrologia científica i també com el primer conreador de la pedologia.

Veure Bioma і Vassili Dokutxàiev

Vegetació

La vegetació en botànica és el conjunt de plantes que creixen en un lloc determinat.

Veure Bioma і Vegetació

Veld

Veld Veld (de vegades Veldt) és una paraula d'origen afrikaans que designa principalment (però no exclusivament) els espais rurals oberts de Sud-àfrica o sud d'Àfrica i en particular certes zones planes o districtes coberts d'herba o arbusts baixos.

Veure Bioma і Veld

Vegeu també

Biomes

També conegut com Biomes, Zonobioma.

, Vassili Dokutxàiev, Vegetació, Veld.