Taula de continguts
21 les relacions: Acibel·la de Gascunya, Banu Qassi, Berta de Reims, Castell de Montsó, Comtat de Pallars, Comtat de Ribagorça, Comte, Faquilena de Roergue, Fulcoald de Roergue, Galí II Asnar, Isarn I de Pallars, Llop I de Bigorra, Llop I de Pallars, Muhàmmad ibn Llop, Ramon I de Tolosa, Ramon II de Pallars-Ribagorça, Ramon III de Ribagorça, Sanç I de Pamplona, Toda d'Aragó, Toda de Pamplona, 955.
Acibel·la de Gascunya
Acibel·la (Gascunya) va ser una noble gascona.
Veure Bernat I de Ribagorça і Acibel·la de Gascunya
Banu Qassi
emirat musulmà de Còrdova (en verd). Els territoris dels Banu Qassi el 910 (en verd oliva), França Occidental (en groc fort), Emirat de Qúrtuba (en verd), Regne d'Astúries (en groc clar), Regne de Navarra, (en taronja). Els Banu Qassi (literalment ‘descendents de Cassi’) fou una important dinastia musulmana muladí que va governar bona part de la vall central de l'Ebre entre els segles i.Mestre, 1998: p.
Veure Bernat I de Ribagorça і Banu Qassi
Berta de Reims
Berta de Reims o Berthe de Reims (c. 814-?) nasqué al voltant de l'any 814, filla de Remy de Reims (790-824) i Arsinde de Ponthieu (798-?).
Veure Bernat I de Ribagorça і Berta de Reims
Castell de Montsó
El Castell de Montsó a la província d'Osca, és a la població aragonesa del mateix nom (Montsó) a 65 km de la seva capital dalt d'un escarpat turó d'uns 370 m d'altitud, envoltat pels rius Sosa i Cinca, s'alça l'imponent castell templer, d'origen musulmà.
Veure Bernat I de Ribagorça і Castell de Montsó
Comtat de Pallars
El comtat de Pallars fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Bernat I de Ribagorça і Comtat de Pallars
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Veure Bernat I de Ribagorça і Comtat de Ribagorça
Comte
Corona comtalComte (antigament cómite o en llatí comes) és un títol nobiliari inferior al de marquès i superior al de vescomte o, on no n'hi ha, al de baró.
Veure Bernat I de Ribagorça і Comte
Faquilena de Roergue
Faquilena de Roergue (840, consultat el 4 de setembre de 2016. - abans del 17 d'abril 865), filla de Ramon I de Tolosa, comte de Tolosa i de Berta de Reims.
Veure Bernat I de Ribagorça і Faquilena de Roergue
Fulcoald de Roergue
Fulcoald (Fugald o Fulguald) fou comte de Roergue, mort abans de 849.
Veure Bernat I de Ribagorça і Fulcoald de Roergue
Galí II Asnar
Galí II Asnar (? - 922) fou comte d'Aragó (ca. 893-922).
Veure Bernat I de Ribagorça і Galí II Asnar
Isarn I de Pallars
Isarn I de Pallars (? - 948?), infant de Ribagorça i comte de Pallars (920-948).
Veure Bernat I de Ribagorça і Isarn I de Pallars
Llop I de Bigorra
Llop I de Bigorra o Llop I Donat de Bigorra (845, consultat el 4 de setembre de 2016. - ca. 910) fou comte de Bigorra (ca. 870-ca. 910).
Veure Bernat I de Ribagorça і Llop I de Bigorra
Llop I de Pallars
Llop I de Pallars (? - 948) fou comte de Pallars (920-948).
Veure Bernat I de Ribagorça і Llop I de Pallars
Muhàmmad ibn Llop
Muhàmmad ibn Llop ibn Mussa (? - afores de Saragossa, 898), fou el senyor de les ciutats musulmanes de Saragossa i Lleida.
Veure Bernat I de Ribagorça і Muhàmmad ibn Llop
Ramon I de Tolosa
Ramon I de Tolosa o Ramon I de Roergue (810-863) fou comte i duc de Tolosa (amb Pallars i Ribagorça), Roergue, Carcassona, Rasès, Carcí i Llemosí.
Veure Bernat I de Ribagorça і Ramon I de Tolosa
Ramon II de Pallars-Ribagorça
Ramon II de Pallars i Ribagorça (ca. 860 - ca. 920), probablement net de Ramon I de Tolosa, s'apoderà dels comtats de Pallars i de Ribagorça aproximadament entre el 872 i el 920,Mestre, 1998: p. 885, entrada: "Ramon II de Pallars-Ribagorça"L'Enciclopèdia.cat en temps aproximat de la promulgació de la Capitular de Quierzy.
Veure Bernat I de Ribagorça і Ramon II de Pallars-Ribagorça
Ramon III de Ribagorça
Ramon III de Ribagorça (? - 970) fou comte de Ribagorça (955-970).
Veure Bernat I de Ribagorça і Ramon III de Ribagorça
Sanç I de Pamplona
Sanç I de Pamplona o Sanç Garcés (? - Resa, 925) va ser rei de Pamplona entre 905 i 925, va ser el primer monarca de la dinastia Ximena al regne després de la renúncia de Fortuny I. Probablement Sanç havia estat un dels notables més destacats del rei i reuní unes millors condicions per ocupar el govern.
Veure Bernat I de Ribagorça і Sanç I de Pamplona
Toda d'Aragó
Toda d'Aragó, filla de Galí III, Comte d'Aragó i de Acibel·la de Gascunya (filla de Garcia I de Gascunya i Aimena de Perigord).
Veure Bernat I de Ribagorça і Toda d'Aragó
Toda de Pamplona
Inscripció en la tomba de Toda de Navarra Toda Asnar de Larraun (v 885 - d 970), infanta i reina consort de Pamplona (?-925).
Veure Bernat I de Ribagorça і Toda de Pamplona
955
El 955 (CMLV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Bernat I de Ribagorça і 955