Taula de continguts
15 les relacions: Ambrosi Spinola, Bentheim-Tecklenburg, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Comtat de Bentheim, Comtat de Buren, Dinastia dels Habsburg, Ems, Frederic Enric d'Orange-Nassau, Groningen, Guerra dels Vuitanta Anys, Guillem I d'Orange-Nassau, Lingen, Rin, Unió d'Utrecht, 11 de febrer.
Ambrosi Spinola
Ambrosio Spinola, segons un gravat de l'època Ambrosi Spinola Doria —en italià —, marqués dels Balbasos (1569-1630), fou un general espanyol d'origen genovès, capità general dels Països Baixos espanyols i comandant de l'exèrcit espanyol durant la guerra dels Vuitanta Anys.
Veure Bentheim-Lingen і Ambrosi Spinola
Bentheim-Tecklenburg
Bentheim-Tecklenburg fou una branca o línia dels comtes de Bentheim formada per l'antic comtat de Tecklemburg que fou heretat pel comte Otó II de Bentheim el 1263.
Veure Bentheim-Lingen і Bentheim-Tecklenburg
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Veure Bentheim-Lingen і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Comtat de Bentheim
El comtat de Bentheim (Grafschaft Bentheim) fou un estat del Sacre Imperi Romanogermànic al sud-oest de la moderna Baixa Saxònia, corresponent aproximadament al modern districte (Landkreis) de Bentheim.
Veure Bentheim-Lingen і Comtat de Bentheim
Comtat de Buren
Mapa del comtat de Buren (1665) El comtat de Buren fou una jurisdicció feudal independent dels Països Baixos.
Veure Bentheim-Lingen і Comtat de Buren
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Veure Bentheim-Lingen і Dinastia dels Habsburg
Ems
L'Ems (en alemany: Ems, en baix alemany: Eems o Iems, en neerlandès: Eems i en llatí: Amisia) és un riu a l'extrem nord-occidental d'Alemanya.
Veure Bentheim-Lingen і Ems
Frederic Enric d'Orange-Nassau
Frederic Enric d'Orange-Nassau (Delft, 29 de gener de 1584 - La Haia, 14 de març de 1647) fill de Guillem I i de la seva quarta esposa Lluïsa de Coligny, estatúder de les Províncies Unides i Príncep d'Orange (1625-1647).
Veure Bentheim-Lingen і Frederic Enric d'Orange-Nassau
Groningen
Groningen (o Grun'n) o Groninga és la capital de la província neerlandesa de Groningen i el nucli més gran del municipi homònim.
Veure Bentheim-Lingen і Groningen
Guerra dels Vuitanta Anys
La Guerra dels Vuitanta anys, o Guerra de Flandes, va ser una guerra que va enfrontar les Disset Províncies amb el seu sobirà, el rei d'Espanya, amb la finalitat d'aconseguir la independència i la llibertat religiosa.
Veure Bentheim-Lingen і Guerra dels Vuitanta Anys
Guillem I d'Orange-Nassau
Guillem I d'Orange-Nassau (castell de Dillenburg, Nassau, 24 d'abril de 1533 - Delft, 10 de juliol de 1584), també conegut com Guillem el Taciturn (traduït del neerlandès: Willem de Zwijger), o als Països Baixos com a Guillem d'Orange (neerlandès: Willem van Oranje), va ser el principal líder o estatúder de la revolta holandesa contra els Habsburg espanyols que va desencadenar la guerra dels vuitanta anys (1568–1648) i va donar lloc a la independència formal de les Províncies Unides el 1581.
Veure Bentheim-Lingen і Guillem I d'Orange-Nassau
Lingen
Lingen és una ciutat a la Baixa Saxònia, Alemanya.
Veure Bentheim-Lingen і Lingen
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Veure Bentheim-Lingen і Rin
Unió d'Utrecht
Mapa dels Països Baixos, amb la unió d'Utrecht i la d'Arràs (1579) La unió d'Utrecht fou una aliança militar establerta el 23 de gener del 1580 per algunes les províncies dissidents de les Disset Províncies.
Veure Bentheim-Lingen і Unió d'Utrecht
11 de febrer
L11 de febrer és el quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.