Accés més ràpid que el navegador!
33 les relacions: Baríssau, Belarús, Berézina, Calendari gregorià, Calendari julià, Claude Victor Perrin, Comtessa de Ségur, Eugeni de Beauharnais, Fiódor Rostoptxín, Francès, Gran Ducat de Moscou, Grande Armée, Gual, Guerra i pau, Guerres Napoleòniques, Honoré de Balzac, Imperi Rus, Invasió francesa de Rússia, January Suchodolski, Lev Tolstoi, Lied, Mikhaïl Kutúzov, Napoleó Bonaparte, Obertura 1812, Pàvel Txitxàgov, Peter Wittgenstein, Piotr Ilitx Txaikovski, Poznań, Primer Imperi Francès, 18 d'octubre, 1812, 26 de novembre, 29 de novembre.
Baríssau
Baríssau (en belarús: Бары́саў; en rus: Бори́сов, Boríssov, i de vegades apareix com a Borisov; en polonès: Borysów; també anomenada Barysau), és una ciutat de Belarús situada prop del riu Berézina a la Província de Minsk.
Nou!!: Batalla del Berézina і Baríssau · Veure més »
Belarús
Belarús (belarús: Беларусь, Bielarús), oficialment República de Belarús i anteriorment Bielorússia, és un estat sense litoral de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Batalla del Berézina і Belarús · Veure més »
Berézina
Sense descripció.
Nou!!: Batalla del Berézina і Berézina · Veure més »
Calendari gregorià
Gregori XIII El calendari gregorià, també conegut com a calendari occidental o calendari cristià, és el calendari civil acceptat internacionalment com a referent.
Nou!!: Batalla del Berézina і Calendari gregorià · Veure més »
Calendari julià
El calendari julià, proposat per Juli Cèsar a l'AUC 708 (46 aC), fou una reforma del calendari romà.
Nou!!: Batalla del Berézina і Calendari julià · Veure més »
Claude Victor Perrin
Claude Victor Perrin (La Marche, Xampanya, 7 de desembre de 1764 — París, 1 de març de 1841) va ser un polític i militar francès de la Revolució Francesa, les Guerres de la Revolució Francesa i les Guerres Napoleòniques, amb una participació destacada a la Guerra del Francès.
Nou!!: Batalla del Berézina і Claude Victor Perrin · Veure més »
Comtessa de Ségur
Sophie Rostopchine, comtessa de Ségur (segons l'onomàstica russa Sófia Fiódorovna Rostoptxinà, ciríl·lic Со́фья Фёдоровна Ростопчина́), nascuda l'1 d'agost del 1799 (el 19 de juliol del calendari julià llavors en vigor a Rússia) a Sant Petersburg, morta el 9 de febrer de 1874 a París, fou una escriptora francesa d'origen rus.
Nou!!: Batalla del Berézina і Comtessa de Ségur · Veure més »
Eugeni de Beauharnais
Eugeni de Beauharnais, duc de Leuchtenberg (París, 1781 - Múnic, 1824).
Nou!!: Batalla del Berézina і Eugeni de Beauharnais · Veure més »
Fiódor Rostoptxín
El comte Fiódor Vassílievitx Rostoptxín (Фёдор Васи́льевич Ростопчи́н) (Livny, - Moscou) fou un estadista rus que serví com a governador de Moscou durant la invasió francesa de Rússia.
Nou!!: Batalla del Berézina і Fiódor Rostoptxín · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Batalla del Berézina і Francès · Veure més »
Gran Ducat de Moscou
Moscòvia, Principat de Moscou (en rus: Княжество Московское, Kniàjestvo Moskóvskoie) o el gran ducat de Moscou (en rus: Великое Княжество Московское: Velíkoie Kniàjestvo Moskóvskoie) és el nom de l'estat rus que va existir des del fins al XVI.
Nou!!: Batalla del Berézina і Gran Ducat de Moscou · Veure més »
Grande Armée
La Grande Armée fou el conjunt de forces multinacionals reunides sota el comandament de Napoleó al llarg de les Guerres Napoleòniques d'inicis del.
Nou!!: Batalla del Berézina і Grande Armée · Veure més »
Gual
Un gual o passant és un indret on es pot travessar un riu a peu, a cavall o amb un vehicle perquè el nivell de l'aigua és prou baix i el fons prou sòlid.
Nou!!: Batalla del Berézina і Gual · Veure més »
Guerra i pau
Guerra i pau (en rus: Война и мир) és una novel·la de l'escriptor rus Lev Tolstoi (1828 – 1910).
Nou!!: Batalla del Berézina і Guerra i pau · Veure més »
Guerres Napoleòniques
Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.
Nou!!: Batalla del Berézina і Guerres Napoleòniques · Veure més »
Honoré de Balzac
Honoré de Balzac (Tours, 20 de maig de 1799 - París, 18 d'agost de 1850) va ser el novel·lista francès més important de la primera meitat del i el principal representant de l'anomenada "novel·la realista".
Nou!!: Batalla del Berézina і Honoré de Balzac · Veure més »
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Nou!!: Batalla del Berézina і Imperi Rus · Veure més »
Invasió francesa de Rússia
La invasió francesa de Rússia de 1812 (també coneguda com a Guerra Patriòtica de 1812, Оте́чественная война́ 1812 го́да, transcrit Otétxestvennaia voinà 1812 goda, o Campanya de Rússia, en Campagne de Russie) fou una campanya militar que va començar el 24 de juny del 1812, quan la Grande Armée de Napoleó Bonaparte travessà el riu Neman en un intent d'atrapar i derrotar l'exèrcit rus.
Nou!!: Batalla del Berézina і Invasió francesa de Rússia · Veure més »
January Suchodolski
January Suchodolski (19 de setembre de 1797-20 de març de 1875), va ser un pintor i oficial de l'Exèrcit polonès.
Nou!!: Batalla del Berézina і January Suchodolski · Veure més »
Lev Tolstoi
Lev Nikolàievitx Tolstoi (Лев Никола́евич Толсто́й) (Iàsnaia Poliana, 9 de setembre de 1828 – 20 de novembre de 1910), de vegades anomenat en català Lleó Tolstoi, fou un escriptor rus, considerar un dels grans novel·listes de tots els temps, especialment distingit per obres com ara Guerra i pau i Anna Karènina.
Nou!!: Batalla del Berézina і Lev Tolstoi · Veure més »
Lied
El lied (cançó, en alemany; pl. lieder) és un tipus de composició breu en alemany per a veu i piano.
Nou!!: Batalla del Berézina і Lied · Veure més »
Mikhaïl Kutúzov
nom complet amb patronímic Mikhaïl Il·lariónovitx Golenísxev-Kutúzov, fou un mariscal de camp rus, conegut també com a Príncep Smolenski.
Nou!!: Batalla del Berézina і Mikhaïl Kutúzov · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Batalla del Berézina і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Obertura 1812
L'any 1812, festival d'obertura en Mi♭M, Op.
Nou!!: Batalla del Berézina і Obertura 1812 · Veure més »
Pàvel Txitxàgov
Pàvel Vassílievitx Txitxàgov (Па́вел Васи́льевич Чича́гов) nascut el 8 de juliol segons el calendari julià (27 de juny segons el calendari gregorià) i mort el 20 d'agost del 1849) fou un militar rus i comandant naval (almirall) de les guerres napoleòniques. Va néixer el 1767 a Sant Petersburg. Era fill de l'almirall Vassili Txitxàgov i la seva esposa anglesa. A l'edat de 12 anys es va allistar a la Guàrdia. En 1782 va servir en una campanya en la Mediterrània com a ajudant del seu pare. Va servir amb distinció en la guerra russosueca de 1788-1790, on va comandar el Rostislav i va ser guardonat amb l'Orde de Sant Jordi, de quart grau, i una espasa d'or amb la inscripció "Per Coratge". Després de la guerra, va estudiar a la Reial Acadèmia Naval. Mentre va estar allí, va conèixer Elizabeth Proby, la filla d'un comissari a la drassana de Chatham, i es va comprometre amb ella. Quan va tornar a Rússia el 1796, va sol·licitar permís per casar-se, però se li va dir per part de Pau I "hi ha prou núvies a Rússia;. No hi ha necessitat de buscar-ne una a Anglaterra". A continuació es va produir algun episodi violent i Txitxàgov va ser enviat a presó. Aviat va ser perdonat, i se li va donar permís per casar-se amb Elizabeth, a més d'un ascens a contraalmirall. En 1802, Alexandrre I, el successor de Pau, promogué Txitxàgov a vicealmirall i el va fer membre de la Comissió de Reorganització de la Marina. En 1807, va ser ascendit a almirall i nomenat Ministre de la Marina. Txitxàgov va renunciar i va viatjar per Europa en 1809-1811. Elizabeth va morir en 1811. En 1812, Alexandre el va tornar a cridar i el va nomenar Comandant en Cap del recentment format Tercer Exèrcit Occidental i Governador General de Moldàvia i Valàquia. No obstant això, el Tractat de Bucarest del 1812 va posar fi a la guerra russoturca en el moment en què prenia el comandament de l'exèrcit. Durant la campanya 1812 contra Napoleó, se'l va culpar per deixar que Napoleó fugis al riu Berézina al novembre de 1812. El 1813, fou destituït i l'any següent se'n va anar a França en un permís, per no tornar a Rússia. Seguí sent un membre del Consell d'Estat fins a 1834, però fou remogut d'aquest càrrec, i les seves propietats confiscades. Va morir a París el 1849, on després de la seva mort es van publicar les seves memòries.
Nou!!: Batalla del Berézina і Pàvel Txitxàgov · Veure més »
Peter Wittgenstein
El comte (des de 1834 príncep) Ludwig Adolph Peter (Piotr Khristiànovitx Wittgenstein) zu Sayn-Wittgenstein-Berleburg, nascut el 6 de gener (17 de gener segons el calendari gregorià) a Nijin o Pereiàslav i mort l'11 de juny de 1843 a Lviv, llavors Imperi Austrohongarès) fou un mariscal de camp de l'exèrcit rus distingit pels seus serveis a les guerres napoleòniques.
Nou!!: Batalla del Berézina і Peter Wittgenstein · Veure més »
Piotr Ilitx Txaikovski
, AFI, fou un compositor rus del romanticisme.
Nou!!: Batalla del Berézina і Piotr Ilitx Txaikovski · Veure més »
Poznań
Poznań (en polonès, Poznań /ˈpɔznaɲ/ (?·i); en alemany, Posen; en jiddisch, פּױזן): és una ciutat de Polònia de 567.882 habitants (cens de 2006).
Nou!!: Batalla del Berézina і Poznań · Veure més »
Primer Imperi Francès
El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.
Nou!!: Batalla del Berézina і Primer Imperi Francès · Veure més »
18 d'octubre
El 18 d'octubre és el dos-cents noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Batalla del Berézina і 18 d'octubre · Veure més »
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Nou!!: Batalla del Berézina і 1812 · Veure més »
26 de novembre
El 26 de novembre o 26 de santandria és el tres-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Batalla del Berézina і 26 de novembre · Veure més »
29 de novembre
El 29 de novembre o 29 de santandria és el tres-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Batalla del Berézina і 29 de novembre · Veure més »
