Accés més ràpid que el navegador!
52 les relacions: Addenda, Albanès, Alemany, Alexandre I de Rússia, Anglès, Anna Karènina, Arthur Schopenhauer, Assaig (literatura), Batalla d'Austerlitz, Batalla d'Ostrovno, Batalla de Borodinó, Batalla de Maloiaroslàvets, BBC, Carles Capdevila i Recasens, Castellà, Caterina II de Rússia, Cinema rus i soviètic, Coreà, El món com a voluntat i representació, Epíleg, Francès, Guerra de Crimea, Guerra i pau (pel·lícula de 1965), Guerres Napoleòniques, Història, Història militar, Historiografia, Iàsnaia Poliana, Imperi Rus, Invasió francesa de Rússia, Lev Tolstoi, Literatura russa, Mikhaïl Kutúzov, Napoleó Bonaparte, Pierre-Joseph Proudhon, Reforma ortogràfica, Rus, Sófia Tolstaia, Serguei Bondartxuk, Serguei Prokudin-Gorski, Suec, Suetoni, Tit (emperador), Tractat de Tilsit, Txec, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Vides dels dotze cèsars, 1828, 1864, 1865, ..., 1869, 1910. Ampliar l'índex (2 més) »
Addenda
Una addenda és una nota o conjunt de notes addicionals a la fi d'un escrit, d'un llibre.
Nou!!: Guerra i pau і Addenda · Veure més »
Albanès
Lalbanès o albanés (en albanès, gjuha shqipë o shqip) és, de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Guerra i pau і Albanès · Veure més »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Guerra i pau і Alemany · Veure més »
Alexandre I de Rússia
, fou tsar de Rússia entre 1801 i 1825, rei de Polònia des de 1815 i primer gran duc de Finlàndia.
Nou!!: Guerra i pau і Alexandre I de Rússia · Veure més »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Guerra i pau і Anglès · Veure més »
Anna Karènina
Anna Karènina (més exactament: Anna Karénina; en rus: А́нна Каре́нина) és una novel·la de l'escriptor rus Lev Tolstoi (1828-1910) publicada per primera vegada l'any 1877.
Nou!!: Guerra i pau і Anna Karènina · Veure més »
Arthur Schopenhauer
fou un filòsof alemany.
Nou!!: Guerra i pau і Arthur Schopenhauer · Veure més »
Assaig (literatura)
L'assaig es la forma idona per a la reflexió, la deliberació personal, el debat amb un mateix.
Nou!!: Guerra i pau і Assaig (literatura) · Veure més »
Batalla d'Austerlitz
La Batalla d'Austerlitz (en txec Bitva o Slavkov u Brna) també coneguda com la Batalla dels Tres Emperadors, va ser una de les majors victòries de Napoleó I de França, que de manera eficaç va destruir la Tercera Coalició contra el Primer Imperi francès. Va tenir lloc a la ciutat moraviana de Slavkov, més coneguda amb el seu nom alemany Austerlitz, que a l'època de la batalla era la cultura dominant.
Nou!!: Guerra i pau і Batalla d'Austerlitz · Veure més »
Batalla d'Ostrovno
La batalla d'Ostrovno va ser un combat que va tenir lloc el 25 de juliol de 1812, entre les forces franceses sota el comandament del rei de Nàpols Joachim Murat i les forces russes sota el general Ostermann-Tolstoi i que va acabar amb les forces russes retirant-se del camp de batalla.
Nou!!: Guerra i pau і Batalla d'Ostrovno · Veure més »
Batalla de Borodinó
La Batalla de Borodinó (Бopoди́нcкoe cpaже́ниe, Borodínskoie srajénie; Bataille de la Moskova) del 7 de setembre de 1812 va ser el més gran i sagnant combat d'un sol dia durant la invasió francesa de Rússia i de totes les guerres napoleòniques.
Nou!!: Guerra i pau і Batalla de Borodinó · Veure més »
Batalla de Maloiaroslàvets
La batalla de Maloiaroslàvets va tenir lloc el 24 d'octubre de 1812 durant la guerra de la Sisena Coalició durant la campanya de Rússia, entre l'avantguarda de la Grande Armée, comandada per Eugène de Beauharnais, i les forces d'Alexandre I. Les tropes franco-italianes no van poder penetrar cap al sud, la qual cosa obligà Napoleó a evacuar Rússia per la ruta ja seguida al viatge d'anada, a través d'una regió devastada i sense subministraments, transformant la retirada de Rússia en un desastre.
Nou!!: Guerra i pau і Batalla de Maloiaroslàvets · Veure més »
BBC
Seu principal de la BBC headquarters, Broadcasting House, a Portland Place, Central London. La British Broadcasting Corporation (Corporació Britànica de Difusió), més coneguda com a BBC, és la primera empresa de televisió i ràdio del Regne Unit.
Nou!!: Guerra i pau і BBC · Veure més »
Carles Capdevila i Recasens
Carles Capdevila i Recasens (Barcelona, 1879 - Barcelona, 30 de gener de 1937) fou un escriptor, actor, pintor, traductor, crític d'art i periodista català.
Nou!!: Guerra i pau і Carles Capdevila i Recasens · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Guerra i pau і Castellà · Veure més »
Caterina II de Rússia
, anomenada la Gran, Екатери́на II Алексе́евна Вели́кая, Iekaterina II Alekséievna Velíkaia, fou una princesa alemanya que esdevingué tsarina de Rússia per l'abdicació del seu marit, el tsar Pere III.
Nou!!: Guerra i pau і Caterina II de Rússia · Veure més »
Cinema rus i soviètic
El cinema rus i soviètic va ser durant molt de temps un dels més importants del cinema europeu.
Nou!!: Guerra i pau і Cinema rus i soviètic · Veure més »
Coreà
El coreà és una llengua asiàtica de classificació controvertida, ja que té unes característiques allunyades de la resta d'idiomes.
Nou!!: Guerra i pau і Coreà · Veure més »
El món com a voluntat i representació
El món com a voluntat i representació (Die Welt Als Wille und Vorstellung, en l'original alemany) és el títol de l'obra cabdal del filòsof alemany Arthur Schopenhauer.
Nou!!: Guerra i pau і El món com a voluntat i representació · Veure més »
Epíleg
Epíleg de la novel·la ''Moby Dick'' de Herman Melville.Un epíleg és un fragment de text a la fi d'una obra, que normalment s'usa per a donar-li acabament.
Nou!!: Guerra i pau і Epíleg · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Guerra i pau і Francès · Veure més »
Guerra de Crimea
La guerra de Crimea (des del 28 de març de 1853 fins a l'1 d'abril de 1856) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar l'imperi Rus, per una banda, amb una aliança entre el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, el segon Imperi francès, el Regne de Sardenya i una part de l'Imperi Otomà, per l'altra.
Nou!!: Guerra i pau і Guerra de Crimea · Veure més »
Guerra i pau (pel·lícula de 1965)
Guerra i pau (Война и мир, Voïna i mir) és una adaptació cinematogràfica soviètica de la novel·la homònima de Lev Tolstoi dirigida per Serguei Bondartxuk de 1965 a 1967.
Nou!!: Guerra i pau і Guerra i pau (pel·lícula de 1965) · Veure més »
Guerres Napoleòniques
Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.
Nou!!: Guerra i pau і Guerres Napoleòniques · Veure més »
Història
La història és la ciència que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals.
Nou!!: Guerra i pau і Història · Veure més »
Història militar
anys 20. La història militar és una disciplina de les humanitats, enfocada al registre dels conflictes armats de la història de la humanitat i en el seu impacte en les societats, en les seves cultures, en l'economia si es produeixen canvis en les relacions internacionals.
Nou!!: Guerra i pau і Història militar · Veure més »
Historiografia
La historiografia (de historiògraf, i aquest del grec Ιστοριογράφος, de ιστορία, Història i γράφος, de l'arrel de γράφειν, escriure: el que escriu, o descriu, la Història) és el registre escrit de la història, la memòria fixada per la humanitat mateixa amb l'escriptura del seu propi passat.
Nou!!: Guerra i pau і Historiografia · Veure més »
Iàsnaia Poliana
Casa de Lleó Tolstoi a Iàsnaia Poliana. Iàsnaia Poliana (en rus: Я́сная Поля́на, literalment: "claror brillant") va ser la casa de l'escriptor Lev Tolstoi, on va néixer, hi va escriure Guerra i Pau i Anna Karènina, i on és enterrat.
Nou!!: Guerra i pau і Iàsnaia Poliana · Veure més »
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Nou!!: Guerra i pau і Imperi Rus · Veure més »
Invasió francesa de Rússia
La invasió francesa de Rússia de 1812 (també coneguda com a Guerra Patriòtica de 1812, Оте́чественная война́ 1812 го́да, transcrit Otétxestvennaia voinà 1812 goda, o Campanya de Rússia, en Campagne de Russie) fou una campanya militar que va començar el 24 de juny del 1812, quan la Grande Armée de Napoleó Bonaparte travessà el riu Neman en un intent d'atrapar i derrotar l'exèrcit rus.
Nou!!: Guerra i pau і Invasió francesa de Rússia · Veure més »
Lev Tolstoi
Lev Nikolàievitx Tolstoi (Лев Никола́евич Толсто́й) (Iàsnaia Poliana, 9 de setembre de 1828 – 20 de novembre de 1910), de vegades anomenat en català Lleó Tolstoi, fou un escriptor rus, considerar un dels grans novel·listes de tots els temps, especialment distingit per obres com ara Guerra i pau i Anna Karènina.
Nou!!: Guerra i pau і Lev Tolstoi · Veure més »
Literatura russa
llengua literària russa.Borís Tomaixevski. ''Voprossi iazika v tvortxestve Puixkina'' ("Qüestions sobre llengua a Puixkin" //: Recerca i materials / URSS. Institut de literatura russa. (Casa Puixkin). - Moscou; Leningrad: Editorial de l'Acadèmia Russa de Ciències, 1956. - T. 1. - P. 126-184 ru Gravat de Vassili Maté, 1899 La literatura russa fa referència al conjunt d'obres literàries escrites en antic eslau oriental i en rus.
Nou!!: Guerra i pau і Literatura russa · Veure més »
Mikhaïl Kutúzov
nom complet amb patronímic Mikhaïl Il·lariónovitx Golenísxev-Kutúzov, fou un mariscal de camp rus, conegut també com a Príncep Smolenski.
Nou!!: Guerra i pau і Mikhaïl Kutúzov · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Guerra i pau і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Pierre-Joseph Proudhon
va ser un dels pares de l'anarquisme modern.
Nou!!: Guerra i pau і Pierre-Joseph Proudhon · Veure més »
Reforma ortogràfica
Una reforma ortogràfica és un tipus de planificació lingüística que té per objectiu provocar un canvi major en l'ortografia d'una llengua.
Nou!!: Guerra i pau і Reforma ortogràfica · Veure més »
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Nou!!: Guerra i pau і Rus · Veure més »
Sófia Tolstaia
, nom complet amb patronímic, Со́фья Андре́евна Толста́я (nascuda Sophia Behrs), fou una escriptora, fotògrafa i copista russa.
Nou!!: Guerra i pau і Sófia Tolstaia · Veure més »
Serguei Bondartxuk
Serguei Fiódorovitx Bondartxuk (en rus: Серге́й Фёдорович Бондарчу́к; en ucraïnès: Сергі́й Фе́дорович Бондарчу́к, Serhí Fèdorovitx Bondartxuk; conegut internacionalment com a Sergei Bondarchuk) (25 de setembre de 1920, Bilozerka, gubèrnia de Kherson – 20 d'octubre de 1994, Moscou) va ser un director de cinema, guionista i actor soviètic i rus d'origen ucraïnès.
Nou!!: Guerra i pau і Serguei Bondartxuk · Veure més »
Serguei Prokudin-Gorski
Serguei Mikhàilovitx Prokudin-Gorski (en rus, «Сергей Михайлович Прокудин-Горский»; 31 d'agost de 1863, Murom, província de Vladímir, Imperi Rus – 27 de setembre de 1944, París, França) fou un fotògraf, químic i inventor.
Nou!!: Guerra i pau і Serguei Prokudin-Gorski · Veure més »
Suec
El suec és una llengua escandinava parlada per més de nou milions de persones, principalment a Suècia i parts de Finlàndia, sobretot a la costa i a les illes Åland.
Nou!!: Guerra i pau і Suec · Veure més »
Suetoni
Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.
Nou!!: Guerra i pau і Suetoni · Veure més »
Tit (emperador)
Tit Flavi Sabí Vespasià conegut com a Tit (30 de desembre de 39 - 13 de setembre de 81) fou emperador romà de l'any 79 fins a la seua mort al 81.
Nou!!: Guerra i pau і Tit (emperador) · Veure més »
Tractat de Tilsit
Els Tractats de Tilsit foren dos acords signats per l'Emperador Napoleó I de França a la localitat de Tilsit el juliol de 1807.
Nou!!: Guerra i pau і Tractat de Tilsit · Veure més »
Txec
El txec (čeština en txec), també conegut com a bohemi, és una llengua eslava occidental amb uns dotze milions de parlants nadius.
Nou!!: Guerra i pau і Txec · Veure més »
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Nou!!: Guerra i pau і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »
Vides dels dotze cèsars
Vides dels dotze cèsars (en llatí: De vita Caesarum) és una sèrie de biografies històriques dels dotze primers emperadors romans, des de Juli Cèsar fins a Domicià, publicades per l'escriptor romà Suetoni, després de l'any 121.
Nou!!: Guerra i pau і Vides dels dotze cèsars · Veure més »
1828
Sense descripció.
Nou!!: Guerra i pau і 1828 · Veure més »
1864
;Països Catalans.
Nou!!: Guerra i pau і 1864 · Veure més »
1865
Països Catalans.
Nou!!: Guerra i pau і 1865 · Veure més »
1869
;Països Catalans.
Nou!!: Guerra i pau і 1869 · Veure més »
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Guerra i pau і 1910 · Veure més »
