Taula de continguts
30 les relacions: Administració provincial romana, Ausetans, Bargusis, Batalla d'Empórion, Cartago, Cató el Censor, Celtibers, Conquesta romana d'Hispània, Empúries, Gai Semproni Tudità (pretor), Golf del Lleó, Hispània, Hispània Citerior, Hispània Ulterior, Ibers, Joan Maluquer de Motes i Nicolau, Lacetans, Luna (Etrúria), Marc Helvi Blasió, Massàlia, Oxford University Press, Puig Rom, Quint Fabi Buteó (pretor), Quint Minuci Terme (cònsol), República Romana, Rode (ciutat), Segona Guerra Púnica, Senat Romà, Stipendium, Suessetans.
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Veure Batalla de Rhode і Administració provincial romana
Ausetans
Els ausetans (en llatí Ausetani) eren un poble iber del nord-est de la península Ibèrica.
Veure Batalla de Rhode і Ausetans
Bargusis
Els bargusis (Bargusii, Βαργουσίοι), anomenats també bergistans (Bergistani, o més aviat Bergitani), foren un poble iber, probablement emparentat amb els ilergets, que probablement vivia a les valls del Cardoner i de l'alt Llobregat.
Veure Batalla de Rhode і Bargusis
Batalla d'Empórion
La batalla d'Empórion (Pugna Emporiensis o Proelium Emporiense) fou una de les batalles de la revolta dels pobles ibers contra la dominació romana al.
Veure Batalla de Rhode і Batalla d'Empórion
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Veure Batalla de Rhode і Cartago
Cató el Censor
Marc Porci Cató (Marcus Porcius M. f. M. n. Cato; Túsculum, -) va ser un polític, militar i escriptor romà de família plebea.
Veure Batalla de Rhode і Cató el Censor
Celtibers
Els celtibers eren un dels grups de pobles celtes que habitaven la península Ibèrica.
Veure Batalla de Rhode і Celtibers
Conquesta romana d'Hispània
La conquesta romana d'Hispània es va iniciar el 218 aC.
Veure Batalla de Rhode і Conquesta romana d'Hispània
Empúries
Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.
Veure Batalla de Rhode і Empúries
Gai Semproni Tudità (pretor)
Gai Semproni Tudità (en llatí Caius Sempronius Tuditanus) va ser un magistrat romà.
Veure Batalla de Rhode і Gai Semproni Tudità (pretor)
Golf del Lleó
El golf del Lleó (en occità golf del/dau Leon) és una petita part de la mar Mediterrània que se situa vora el litoral sorrenc empordanès, rossellonès, llenguadocià i provençal, des dels Pirineus (al cap de Creus) fins a Toló, segons la majoria de la cartografia consultable.
Veure Batalla de Rhode і Golf del Lleó
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Veure Batalla de Rhode і Hispània
Hispània Citerior
La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.
Veure Batalla de Rhode і Hispània Citerior
Hispània Ulterior
Hispània Ulterior fou una província romana creada a partir de l'establiment de la província d'Hispània el 205 aC que fou dividida efectivament des del 197 aC.
Veure Batalla de Rhode і Hispània Ulterior
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Veure Batalla de Rhode і Ibers
Joan Maluquer de Motes i Nicolau
Joan Maluquer de Motes i Nicolau (Barcelona, 1915 – 1988) va ser un arqueòleg català, especialista en prehistòria i protohistòria.
Veure Batalla de Rhode і Joan Maluquer de Motes i Nicolau
Lacetans
Els lacetans (Lacetani, Λακετανοί) eren la tribu ibèrica que habitava a l'est de la Tarraconense.
Veure Batalla de Rhode і Lacetans
Luna (Etrúria)
Luna (en grec antic Λούνα o Σελήνης πόλις) va ser una ciutat d'Etrúria, a l'esquerra del riu Macra a poca distància de la seva desembocadura i per tant prop de Ligúria.
Veure Batalla de Rhode і Luna (Etrúria)
Marc Helvi Blasió
Marc Helvi Blasió (en llatí Marcus Helvius Blasio) va ser un magistrat romà.
Veure Batalla de Rhode і Marc Helvi Blasió
Massàlia
Massàlia (en llatí Massalia o Massilia, en grec antic Μασσαλία, gentilici Μασσαλιώτης 'massaliotes') va ser una ciutat grega de la Gàl·lia Narbonense a la banda est del Roine.
Veure Batalla de Rhode і Massàlia
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Veure Batalla de Rhode і Oxford University Press
Puig Rom
El Puig Rom és una muntanya de 225 metres que es troba al municipi de Roses, a la comarca catalana de l'Alt Empordà.
Veure Batalla de Rhode і Puig Rom
Quint Fabi Buteó (pretor)
Quint Fabi Buteó (en llatí Quinctus Fabius Buteo) va ser un magistrat romà.
Veure Batalla de Rhode і Quint Fabi Buteó (pretor)
Quint Minuci Terme (cònsol)
Quint Minuci Terme (en Quintus Minucius Q. f. L. n. Thermus) va ser un magistrat romà del.
Veure Batalla de Rhode і Quint Minuci Terme (cònsol)
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Veure Batalla de Rhode і República Romana
Rode (ciutat)
Rode o Rodes (Ῥόδη o Ῥόδος, o Ῥοδίπολις, segurament Ῥόδη πόλις), en llatí Rhodus, fou una colònia grega a la costa del país dels ibers indigets (avui l'Empordà), que perdurà després com a ciutat romana i fins a l'època visigòtica.
Veure Batalla de Rhode і Rode (ciutat)
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Veure Batalla de Rhode і Segona Guerra Púnica
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Veure Batalla de Rhode і Senat Romà
Stipendium
L'estipendi (stipendium) era una pensió o paga (de stipem i pendo) perquè abans de l'existència de les monedes de plata els pagaments es feien en coure, en pes i no en valor.
Veure Batalla de Rhode і Stipendium
Suessetans
Els suessetans (en llatí Suessetani) eren un poble preromà establert a les planes centrals d'Aragó.
Veure Batalla de Rhode і Suessetans