56 les relacions: Alcmeònides, Alexandre I de Macedònia, Antiga Atenes, Antiga Grècia, Arc (arma), Aristides d'Atenes, Arquer, Artafernes (general), Artafernes (sàtrapa), Atenes, Batalla de Hastings, Cal·límac (general atenès), Carist, Carnees, Cíclades, Cinegir, Cleòmenes I, Comitè Olímpic Internacional, Darios el Gran, Datis (militar persa), Erètria, Esparta, Estrateg, Eubea, Fidípides, Grec antic, Guerres mèdiques, Hípies (tirà), Heròdot, Històries (Heròdot), Hoplita, Imperi Aquemènida, John Stuart Mill, Mar Egea, Marató, Marató (Grècia), Mardoni, Medes, Milcíades el Jove, Mort en combat, Naxos, Pèrsia, Pisistràtides, Platea (Grècia), Plutarc de Queronea, Polemarca, Primera Guerra Mèdica, Revolta Jònica, Samos, Temístocles, ..., Tirà, Tràcia, Trirrem, Xantip d'Atenes, 21 de setembre, 9 de setembre. Ampliar l'índex (6 més) »
Alcmeònides
Els alcmeònides (Alcmaeonidae) eren un família noble d'Atenes, una branca dels Neleides o descendents de Neleu (l'heroi fill de Posidó), que van ocupar un paper destacat a la història d'Atenes del 1100 aC al 400 aC.
Nou!!: Batalla de Marató і Alcmeònides · Veure més »
Alexandre I de Macedònia
Alexandre I (en grec antic Αλέξανδρος) fou el desè rei de Macedònia, fill d'Amintes I de Macedònia.
Nou!!: Batalla de Marató і Alexandre I de Macedònia · Veure més »
Antiga Atenes
El Partenó i les restes de l'acròpolis, vestigis de l'antiga Atenes La història d'Atenes representa l'origen de la història de les ciutats europees i de l'Europa actual.
Nou!!: Batalla de Marató і Antiga Atenes · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Batalla de Marató і Antiga Grècia · Veure més »
Arc (arma)
”Yumi”, arc japonès. Entre les armes tradicionals un arc és una arma de tret destinada a tirar fletxes.
Nou!!: Batalla de Marató і Arc (arma) · Veure més »
Aristides d'Atenes
Aristides (Aristīdes; 530 aC - 468 aC) fou un general i home d'estat atenenc, fill de Lisímac.
Nou!!: Batalla de Marató і Aristides d'Atenes · Veure més »
Arquer
Wu Fu, general de la regió de Gansu. L'arquer era un soldat que disparava sagetes (varetes de fusta amb punta d'acer, sílex, obsidiana…) amb un arc, bastó de fusta flexible o d'una altra matèria elàstica (de vegades acer), tensat pels extrems amb una corda o bordó, formant una corba.
Nou!!: Batalla de Marató і Arquer · Veure més »
Artafernes (general)
Artafernes (en grec antic Ἀρταφρένης) era un general persa fill d'Artafernes de Lídia.
Nou!!: Batalla de Marató і Artafernes (general) · Veure més »
Artafernes (sàtrapa)
en grec antic Ἀρταφέρνης, era fill d'Histaspes i germà de Darios el Gran, sàtrapa de Lídia de la capital de Sardes i general persa.
Nou!!: Batalla de Marató і Artafernes (sàtrapa) · Veure més »
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Nou!!: Batalla de Marató і Atenes · Veure més »
Batalla de Hastings
La batalla de HastingsAnglès antic: Gefeoht æt Hæstingum; normand, Batâle dé Hastings.
Nou!!: Batalla de Marató і Batalla de Hastings · Veure més »
Cal·límac (general atenès)
Cal·límac (Callimachus, Καλλίμαχος) fou un general atenès que va arribar al càrrec de polemarc el 490 aC i en tal condició va dirigir l'ala dreta de l'exèrcit atenenc a Marató on va morir.
Nou!!: Batalla de Marató і Cal·límac (general atenès) · Veure més »
Carist
Carist (Κάρυστος, Káristos) és una vila de Grècia situada al municipi homònim, a l'illa d'Eubea.
Nou!!: Batalla de Marató і Carist · Veure més »
Carnees
Les festes Carnees o, simplement, Carnees (del grec Κάρνεια, Kàrnia) eren una festivitat de l'antiga Esparta i d'altres ciutats dòriques, celebrat en honor de l'Apol·lo Carni (Apollo Carneios) nom sota el que Apol·lo era adorat en diversos llocs del Peloponès i alguns llocs de l'emigració dòrica.
Nou!!: Batalla de Marató і Carnees · Veure més »
Cíclades
Les Cíclades (en grec Κυκλάδες, Kiklades, que significa 'circulars') són un arxipèlag de la mar Egea situat al sud-est de la Grècia continental, estat al qual pertanyen.
Nou!!: Batalla de Marató і Cíclades · Veure més »
Cinegir
Cinegir (Kynaígeiros, Κυναίγειρος) fou fill d'Euferió i germà del poeta Èsquil.
Nou!!: Batalla de Marató і Cinegir · Veure més »
Cleòmenes I
Cleòmenes I (Cleomenes) fou el setzè rei de la línia àgida d'Esparta.
Nou!!: Batalla de Marató і Cleòmenes I · Veure més »
Comitè Olímpic Internacional
El Comitè Olímpic Internacional (COI) és una organització amb base a Lausana, Suïssa, creada per Pierre de Coubertin i Demetrios Vikelas el 23 de juny de 1894 per restablir els Jocs Olímpics de l'antigor que se celebraren a Grècia entre el 776 aC i el 396 dC.
Nou!!: Batalla de Marató і Comitè Olímpic Internacional · Veure més »
Darios el Gran
Darios I el Gran (antic persa: 𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁, Dārayava(h)uš; nascut cap al 550 aC i mort el 486 aC) fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida.
Nou!!: Batalla de Marató і Darios el Gran · Veure més »
Datis (militar persa)
Datis (en grec antic Δᾶτις en irànic *Dātiya-, en elamita Da-ti-ya) fou un militar mede al servei de Pèrsia, enviat juntament amb Artafernes al front de les tropes que Darios I el Gran va enviar contra Erètria i Atenes i que finalment van ser derrotades a Marató el 490 aC.
Nou!!: Batalla de Marató і Datis (militar persa) · Veure més »
Erètria
Antic teatre d'Erètria Erètria (Eretria) fou una antiga ciutat d'Eubea, la més poderosa de l'illa després de Calcis.
Nou!!: Batalla de Marató і Erètria · Veure més »
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Nou!!: Batalla de Marató і Esparta · Veure més »
Estrateg
Bust de Pèricles, estrateg d'Atenes L'estrateg (en strategus) era un càrrec militar a l'antiga Grècia equivalent a general.
Nou!!: Batalla de Marató і Estrateg · Veure més »
Eubea
Eubea (Εύβοια, pronunciat; Εὔβοια, pronunciat; Euboea), a l'edat mitjana coneguda com Negrepont (Negroponte), és una illa de Grècia, la més gran després de Creta, situada al nord de l'Àtica i a l'est de Beòcia, de la qual és per l'estret d'Eurip, que és superat per un pont que l'uneix al continent.
Nou!!: Batalla de Marató і Eubea · Veure més »
Fidípides
Fidípides o també Filípides (en llatí Pheidippides o Philippides en grec antic Φειδιππίδης o Φιλιππίδης) fou un missatger grec que ha passat a la història per la seva capacitat de córrer i per portar bones notícies.
Nou!!: Batalla de Marató і Fidípides · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Batalla de Marató і Grec antic · Veure més »
Guerres mèdiques
Les guerres mèdiques són els dos conflictes bèl·lics en què es van enfrontar la major part de les ciutats gregues unides, liderades per Atenes, contra els perses de l'Imperi Aquemènida, conegut també com a Imperi Mèdic, a començaments del.
Nou!!: Batalla de Marató і Guerres mèdiques · Veure més »
Hípies (tirà)
Hípies o Hípias (en grec antic Ἱππίας) va ser tirà d'Atenes de l'any 527 aC al 510 aC, quan Cleòmenes I d'Esparta va envair Atenes i va obligar Hípies a marxar.
Nou!!: Batalla de Marató і Hípies (tirà) · Veure més »
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Nou!!: Batalla de Marató і Heròdot · Veure més »
Històries (Heròdot)
Les Històries (grec antic: Ἱστορίαι, 'historíai'; de vegades traduït en singular, Història) d'Heròdot és considerada una de les obres bàsiques d'història en la literatura occidental, escrita des del 450 fins al 420 aC en el dialecte jònic del grec clàssic.
Nou!!: Batalla de Marató і Històries (Heròdot) · Veure més »
Hoplita
Recreació d'una formació hoplita. Lhoplita (hoplitēs, derivat de ὅπλον, hóplon) era el guerrer de la infanteria pesant, el focus central de la guerra a l'antiga Grècia.
Nou!!: Batalla de Marató і Hoplita · Veure més »
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Nou!!: Batalla de Marató і Imperi Aquemènida · Veure més »
John Stuart Mill
Perfil de John Stuart Mill fou un filòsof i economista anglès i el pensador liberal més influent del.
Nou!!: Batalla de Marató і John Stuart Mill · Veure més »
Mar Egea
La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).
Nou!!: Batalla de Marató і Mar Egea · Veure més »
Marató
Marató del Campionat del Món d'Atletisme del 2005 a Hèlsinki, Finlàndia La Marató de València al 2006 La marató és una prova d'atletisme.
Nou!!: Batalla de Marató і Marató · Veure més »
Marató (Grècia)
Marató (en llatí Marathon, en grec antic Μαραθών) era una petita plana del nord-est de l'Àtica on hi havia quatre ciutats: Marató, Probalinthos (Προβάλινθος), Tricorythos (Τρικόρυθος) i Oenoe (Οἰνόη) que formaven un dels 12 antics districtes de l'Àtica abans de la reorganització de Teseu, i que per les quatre ciutats s'anomenava Tetràpolis.
Nou!!: Batalla de Marató і Marató (Grècia) · Veure més »
Mardoni
Mardoni (Mardonius) (mort el 479 aC) va ser un comandant persa durant les Guerres Mèdiques al.
Nou!!: Batalla de Marató і Mardoni · Veure més »
Medes
V, mostren un soldat mede vestit amb els vestits tradicionals medes darrera d'un arquer persa. Els medes o medians (la paraula prové del Llatí clàssic Mēdus (normalment com a plural, Mēdī) del Grec antic (Àtica i Iònica) Μῆδος (xipriota ma-to-i Μᾶδοι, plural) del persa antic Māda. en hebreu: מָדַי; en persa antic: Māda-; en sànscrit: मैढ़) eren els membres d'un antic grup ètnic irànic que vivien en una zona coneguda com a Mèdia (al nord-oest de l'actual Iran i sud-est de l'actual Turquia) i parlaven una llengua llengua irànica occidental que ells anomenaven mede. La seva arribada a la regió està associada amb la primera onada de tribus aris, a partir de la fi del Mil·lenni II aC (el col·lapse de l'última edat de bronze) i fins als inicis del Mil·lenni I aC. Entre els segles X aC i VII aC, els medes i els perses van caure sota el domini de l'Imperi Neoassiri assentat a Mesopotàmia. Després de la caiguda de l'Imperi Assiri, entre el 616 aC i el 605 aC, es va formar un estat unit mede que, juntament amb Babilònia, Lídia i Egipte va esdevenir un dels quatre poders més importants de l'Antic Orient Pròxim. Aliats amb els perses i amb rebels babilonis, escites, caldeus i cimmeris, els medes van capturar a Nínive el 612 aC, cosa que va provocar el col·lapse de l'Imperi Neo-Assiri. Llavors els medes van poder establir el seu Regne Mede (amb la ciutat d'Ecbàtana com a capital reial) en el seu territori original (centre-oest de l'actual Iran) i de manera eventual van arribar fins al riu Kızılırmak, a Anatòlia. Cir II el Gran va conquerir el Regne Mede el 550 aC i hi va establir la dinastia iraniana, l'imperi persa aquemènida. Uns quants jaciments arqueològics (descoberts a l'oest de l'Iran, al "Triangle Mede") i fonts escrites (dels assiris contemporanis i dels futurs grecs) ens proveeixen de documentació sobre la història i la cultura de l'estat mede. Els medes utilitzaven un equipament semblant als dels perses i el vestit comú entre ambdós és tant persa com mede. La llengua que parlaven els medes encara és totalment desconeguda, excepte uns pocs noms personals. De totes maneres, un nombre de paraules del mede encara s'utilitzen i hi ha llengües de les que s'ha traçat el seu origen des d'aquesta llengua al nord-oest de l'Iran. Els medes tenien una religió antiga iraniana (una forma de pre-zoroastrisme, mazdaisme o creença en Mitra) amb uns clergues anomenats com "Magi". Posteriorment, durant els últims reis medes, les reformes de Zoroastre van arribar a l'Iran occidental. A més a més d'Ecbàtana (l'actual Hamedan), les altres ciutats que hi havia a Mèdia eren Laodicea (l'actual Nahavand) i la que s'ha considerat la ciutat mede més gran, Rhages (o Rayy), al sud de l'actual Teheran. Apamea era la quarta ciutat mede, situada a prop d'Ecbàtana. En períodes posteriors els medes i sobretot els soldats medes foren identificats i retratats en jaciments arqueològics perses com Persèpolis, on són mostrats com els que tenien un rol dominat i una gran presència en l'exèrcit de la dinastia Aquemènida de l'Imperi Persa. Segons les Històries d'Heròdot, hi havia sis tribus medes: Així, Deioces va agrupar els medes en una nació única i els va governar a tots com una sola. Aquestes tribus eren els busae, els paretaceni, els struchates, els arizanti, els budii i els magi. Les sis tribus medes vivien a la zona pròpia de la Mèdia, el triangle entre les ciutats d'Ecbàtana, Rhagae i Aspadana, http://books.google.no/books?id.
Nou!!: Batalla de Marató і Medes · Veure més »
Milcíades el Jove
Milcíades el Jove (en llatí Miltiades, en grec antic) (al voltant de l'any 550 aC - 489 aC) va ser un general i polític atenenc, arcont epònim d'Atenes l'any 524 aC, governant del Quersonès traci i estrateg a la batalla de Marató l'any 490 aC.
Nou!!: Batalla de Marató і Milcíades el Jove · Veure més »
Mort en combat
capítol.
Nou!!: Batalla de Marató і Mort en combat · Veure més »
Naxos
Naxos (Νάξος; antigament també Axià, en Αξιά) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades.
Nou!!: Batalla de Marató і Naxos · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Batalla de Marató і Pèrsia · Veure més »
Pisistràtides
Els Pisistràtides eren una dinastia que va governar Atenes al en lluita contra els Alcmeònides.
Nou!!: Batalla de Marató і Pisistràtides · Veure més »
Platea (Grècia)
Platea o Platees (en llatí Plataea o Plataeae, en grec antic Πλάταια o Πλαταιαί) fou una antiga ciutat de Beòcia separada de Tebes pel riu Asop.
Nou!!: Batalla de Marató і Platea (Grècia) · Veure més »
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Nou!!: Batalla de Marató і Plutarc de Queronea · Veure més »
Polemarca
Polemarca (en grec antic πολέμαρχος) era un magistrat de l'antiga Grècia.
Nou!!: Batalla de Marató і Polemarca · Veure més »
Primera Guerra Mèdica
La Primera Guerra Mèdica va consistir en la primera invasió persa de l'antiga Grècia, durant el transcurs de les guerres mèdiques.
Nou!!: Batalla de Marató і Primera Guerra Mèdica · Veure més »
Revolta Jònica
La Revolta Jònica fou un conflicte armat entre els països de l'Àsia Menor i Xipre contra l'Imperi Persa, que va representar un episodi decisiu de la confrontació entre grecs i perses.
Nou!!: Batalla de Marató і Revolta Jònica · Veure més »
Samos
Samos (grec Σάμος; turc Sisam) és una illa de Grècia, situada al Mar Egeu.
Nou!!: Batalla de Marató і Samos · Veure més »
Temístocles
Temístocles (Themistocles; vers entre 525 / 514 aC- 464 / 449 aC) va ser un militar grec, famós pel seu paper a la segona guerra mèdica.
Nou!!: Batalla de Marató і Temístocles · Veure més »
Tirà
Representació d'un tirà, d'Ambrogio Lorenzetti El rei Jie de Xia sosté una arma d'asta Ji, que representa l'opressió, i es situa sobre dues dames, la qual cosa simbolitza el seu abús de poder. XVIII d'un pamflet anglès del segle XVII escrit per a inspirar i fer just l'acte d'assassinar a Oliver Cromwell. Un tirà (del llatí tyrannus, i aquest del grec τύραννος, týrannos) és un individu que té poder absolut i que no està restringit per la llei, per mitjà del poble d'un estat o una organització, o un que ha usurpat la sobirania d'un governant legítim.
Nou!!: Batalla de Marató і Tirà · Veure més »
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Nou!!: Batalla de Marató і Tràcia · Veure més »
Trirrem
La trirrem (també trireme o trirem, del llatí trirēmis, literalment 'de tres rems') o triere (del grec τριήρης, triḗrēs) era una nau de guerra inventada probablement al.
Nou!!: Batalla de Marató і Trirrem · Veure més »
Xantip d'Atenes
Xantip (Xanthippus), fill d'Arífron, fou el pare de Pèricles.
Nou!!: Batalla de Marató і Xantip d'Atenes · Veure més »
21 de setembre
El 21 de setembre és el dos-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Batalla de Marató і 21 de setembre · Veure més »
9 de setembre
El 9 de setembre és el dos-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Batalla de Marató і 9 de setembre · Veure més »