Taula de continguts
23 les relacions: Aleksandr Kajdan, Armènia durant l'edat mitjana, Basili Mesardonita, Bulgària, Cambridge University Press, Catepanat d'Itàlia, Catepanat de Baspracània, Estrateg, Imperi Romà d'Orient, Itàlia, Joan Escilitzes, Llista d'emperadors romans d'Orient, Marina romana d'Orient, Melus de Bari, Oxford University Press, Patrici (classe romana), Preslav, Regne de Geòrgia, Regne de Vaspurakan, Samos (tema), Senekerim-Joan Artsruní, Tràcia (tema), 1023.
Aleksandr Kajdan
Aleksandr Petróvitx Kajdan (3 de setembre de 1922, Moscou – 29 de maig, de 1997, Washington DC) fou un dels principals bizantinistes de finals del.
Veure Basili Argir і Aleksandr Kajdan
Armènia durant l'edat mitjana
La història d'Armènia durant l'edat mitjana és un període de vuit segles en la història del país que comença amb la conquesta musulmana d'Armènia a mitjans del.
Veure Basili Argir і Armènia durant l'edat mitjana
Basili Mesardonita
Basili Argir Mesardonita va ser catepà d'Itàlia, açò és, el representant de l'Imperi Romà d'Orient en el tema d'Itàlia, de 1010 a 1016 (o 1017).
Veure Basili Argir і Basili Mesardonita
Bulgària
Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.
Veure Basili Argir і Bulgària
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Veure Basili Argir і Cambridge University Press
Catepanat d'Itàlia
Mapa d'Itàlia meridional mostrant el ''' Catepanat d'Itàlia ''' (en verd) tal com apareixia cap a l'any 1000 de la nostra era. El Catepanat d'Itàlia va ser una província de l'Imperi Romà d'Orient que comprenia la part sud de la península d'Itàlia amb una línia traçada des de Muntanya Gargano (a la Pulla, al nord de Bari) fins al Golf de Salern.
Veure Basili Argir і Catepanat d'Itàlia
Catepanat de Baspracània
El Catepanat de Baspracània fou el nom romà d'Orient donat al territori administratiu de l'antic regne de Vaspurakan després de la seva incorporació a l'imperi.
Veure Basili Argir і Catepanat de Baspracània
Estrateg
Bust de Pèricles, estrateg d'Atenes L'estrateg (en strategus) era un càrrec militar a l'antiga Grècia equivalent a general.
Veure Basili Argir і Estrateg
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Basili Argir і Imperi Romà d'Orient
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Basili Argir і Itàlia
Joan Escilitzes
Joan Escilitzes (en llatí Ioannes Scylitzes o Scylitza, en grec Ἰωάννης Κουροπαλάτης ὁ Σκυλίτζης) fou un historiador romà d'Orient conegut també com a curopalata pel seu càrrec i igualment Tracesi i protovestiari (ό ποωτοβεστιάριος Ἰωάννης ὁ Θρακήσιος τὸ ἐπώνυμον) segurament per ser nadiu del tema dels Tracesis i ser després protovestiari a la cort.
Veure Basili Argir і Joan Escilitzes
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Basili Argir і Llista d'emperadors romans d'Orient
Marina romana d'Orient
XIV La marina romana d'Orient va ser la força naval de l'exèrcit romà d'Orient.
Veure Basili Argir і Marina romana d'Orient
Melus de Bari
Melus de Bari (també Milus, Meles o Melo) (mort el 1020) va ser un noble longobard de la ciutat de Bari, l'ambició del qual, de crear un territori autònom del Catepanat d'Itàlia, a principis de, va portar a la presència normanda a l'Itàlia meridional.
Veure Basili Argir і Melus de Bari
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Veure Basili Argir і Oxford University Press
Patrici (classe romana)
Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana.
Veure Basili Argir і Patrici (classe romana)
Preslav
Entrada a la ciutat Preslav fou una ciutat de Bulgària, capital del Primer Imperi Búlgar des de l'any 893 fins al 972.
Veure Basili Argir і Preslav
Regne de Geòrgia
El Regne de Geòrgia (en georgià: საქართველოს სამეფო, Sak’art’velos Samep’o) fou un estat medieval fundat entre el 1008-1010 pel rei Bagrat III, el qual unificà territoris de l'antic Regne d'Ibèria que estaven sota control sassànida i altres petits feus cristians de la zona del Caucas, completant la tasca que el duc de Tao, Gurguèn, s'havia proposat de fer el 975.
Veure Basili Argir і Regne de Geòrgia
Regne de Vaspurakan
Vaspurakan (Vaspurakan, que vol dir 'terra noble' o 'terra de prínceps') fou la primera província i la més important del Regne d'Armènia.
Veure Basili Argir і Regne de Vaspurakan
Samos (tema)
El tema de Samos (en grec medieval θέμα Σάμου, thema Samou) va ser un tema (província civil i militar) de l'Imperi Romà d'Orient situat a l'est del mar Egeu, creat a finals del.
Veure Basili Argir і Samos (tema)
Senekerim-Joan Artsruní
Senekerim-Joan Artsruní (Սենեքերիմ-Հովհաննես Արծրունի), conegut també com a Senekerim-Hovhannès, esmentat en les fonts romanes d'Orient simplement com a Senakhirim (Σεναχηρείμ), fou el sisè i últim rei de Vaspurakan.
Veure Basili Argir і Senekerim-Joan Artsruní
Tràcia (tema)
El tema de Tràcia (en grec medieval θέμα Θρᾴκης o θέμα Θρᾳκῷον) va ser un tema o divisió civil i militar de l'Imperi Romà d'Orient situada al sud-est de la península balcànica i que comprenia de manera variable la Regió de Tràcia al llarg de la seva història.
Veure Basili Argir і Tràcia (tema)
1023
El 1023 (MXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Basili Argir і 1023