Taula de continguts
12 les relacions: Basidiòspora, Basidiomicots, Cariogàmia, Espora (micologia), Estípit (micologia), Fal·lal, Himenòfor, Làmina (micologia), Ou del diable, Sèssil, Septe, Uredinals.
- Basidiomicets
Basidiòspora
Xampinyó, ''Agaricus bisporus'' '''basidiospores''' Una basidiospora és una espora reproductiva produïda per un fong basidiomicet.
Veure Basidi і Basidiòspora
Basidiomicots
Els basidiomicots (en anglès Basidiomycota; també anomenats basidiomicets en referència a una classe actualment obsoleta) constitueixen una vasta ramificació o divisió dins del regne dels fongs, els quals es caracteritzen per produir basidis on hi ha les basidiòspores.
Veure Basidi і Basidiomicots
Cariogàmia
La cariogàmia és una fase de la fecundació (o singàmia) en la qual hi ha la fusió dels nuclis genitors.
Veure Basidi і Cariogàmia
Espora (micologia)
Vista microscòpica d'espores de la ''Tubifera dudkae'', un fong mucilaginós. Ascs de ''Morchella elata'', que contenen ascospores Una espora fúngica és una estructura reproductora extraordinàriament mòbil que en la majoria dels fongs no està dotat d'un mecanisme de propulsió.
Veure Basidi і Espora (micologia)
Estípit (micologia)
Diagrama de l'estípit d'un fong basidiomicet mostrant l'anell i la volva que tenen algunes espècies i que serveix per identificar-les En micologia, lestípit és la mena de tija que dona suport al pileus o capell de molts bolets.
Veure Basidi і Estípit (micologia)
Fal·lal
Les fal·lals (Phallales) són un ordre botànic de fongs, que és més o menys sinònim amb el clade gomphoid-phalloid.
Veure Basidi і Fal·lal
Himenòfor
L'himenòfor és la part d'un fong sobre la qual s'hi desenvolupa l'himeni, format d'unir els elements cel·lulars fèrtils (ascs o basidis) que produeixen i porten a la maduració de les espores, i d'altres elements estèrils (parafisis, pèls, cistidis, etc.) amb diverses funcions estructurals no sempre conegudes del tot.
Veure Basidi і Himenòfor
Làmina (micologia)
un bolet mostrant les làmines La làmina, en llatí i algunes altres llengües lamella, és una costella papiràcia de l'himenòfor sota el capell d'un bolet, sovint però no sempre de l'ordre agaricals.
Veure Basidi і Làmina (micologia)
Ou del diable
Exemplars d'ou del diable. L'ou de diable o fal·lus impúdic (Phallus impudicus) és un bolet reconeixible per la seva forma fàl·lica i per la seva olor nauseabunda.
Veure Basidi і Ou del diable
Sèssil
Fulla sèssil, en la qual el limbe (làmina) s'uneix directament a la tija. El terme sèssil (del llatí sessĭlis, 'apte per a asseure's') s'utilitza en botànica per a expressar la falta d'un òrgan que serveixi de peu o suport.
Veure Basidi і Sèssil
Septe
llengua. En anatomia, un septe (del llatí, saeptum.
Veure Basidi і Septe
Uredinals
Els uredinals (Uredinales) o Puccinals (Puccinales) són un ordre de fongs de la classe dels urediniomicets (Urediniomycetes).
Veure Basidi і Uredinals
Vegeu també
Basidiomicets
També conegut com Basidia, Basidiogen, Basidis, Basidium, Basídiol, Probasidi.