Accés més ràpid que el navegador!
11 les relacions: Càbala, Gran Rabinat d'Israel, Hamodia, Israel, Jerusalem, Judaisme ortodox, Pare, Rabí, Talmud, Torà, Yehuda Ashlag.
Càbala
''Portae Lucis'' ('Portes de la llum'), de Joseph ben Abraham Gikatilla (1248-1305) La càbala (hebreu: קַבָּלָה‎) és la tradició mística del judaisme.
Nou!!: Baruch Ashlag і Càbala · Veure més »
Gran Rabinat d'Israel
El Gran Rabinat d'Israel (en hebreu: הרבנות הראשית לישראל) (transliterat: Ha-Rabanut Ha-Rashit Le-Israel) és reconegut per la llei com l'autoritat suprema rabínica i espiritual per al judaisme a Israel.
Nou!!: Baruch Ashlag і Gran Rabinat d'Israel · Veure més »
Hamodia
Hamodia (en hebreu: המודיע) és un periòdic diari escrit en hebreu, publicat a Israel.
Nou!!: Baruch Ashlag і Hamodia · Veure més »
Israel
Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.
Nou!!: Baruch Ashlag і Israel · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Baruch Ashlag і Jerusalem · Veure més »
Judaisme ortodox
Jueu ortodox proveït de quipà, Tal·lit gadol i tefil·lín (filactèria), preparant-se per a un servei en una sinagoga. El judaisme ortodox és una de les grans branques de la religió jueva, junt amb el judaisme conservador (masortí) i el judaisme reformista, dels quals es distingeix per l'adhesió rigorosa a la llei jueva (halacà).
Nou!!: Baruch Ashlag і Judaisme ortodox · Veure més »
Pare
Un pare amb el seu fill El pare és l'individu mascle dels animals que fertilitza un ou o un òvul que dona lloc a un nou individu, que és el seu fill.
Nou!!: Baruch Ashlag і Pare · Veure més »
Rabí
Un rabí El rabí (en hebreu modern: rav, en hebreu asquenazita: rov o rouv; pronunciat ribbí per alguns sefardites; de l'hebreu, «gran») és un mestre o doctor de la llei jueva.
Nou!!: Baruch Ashlag і Rabí · Veure més »
Talmud
El Talmud és un cos literari d'importància i autoritat màxima pel judaisme rabínic que conté diverses discussions rabíniques de la llei jueva, de l'ètica jueva, tradicions, llegendes i històries.
Nou!!: Baruch Ashlag і Talmud · Veure més »
Torà
Torà és una vila i municipi situat al centre sud de la comarca administrativa del Solsonès; limitant al nord amb Llobera, a l'est amb Pinós i La Molsosa, i a l'oest amb Biosca.
Nou!!: Baruch Ashlag і Torà · Veure més »
Yehuda Ashlag
Yehuda Leib Ha-Levi Ashlag (en hebreu: יהודה לייב הלוי אשלג) - nascut a Varsòvia, Polònia, al mes de Tixrí, en 1884 - mort a Jerusalem, el 1954), també conegut com a Baal HaSulam (בעל הסולם, «l'autor de l'escala», el seu comentari del Zohar), va ser un rabí i un cabalista del segle XX. Ashlag va fundar un centre de difusió de la Càbala, dirigit a les masses i continuat pels seus deixebles. El Baal HaSulam va començar a estudiar la Càbala a l'edat de set anys, amb el llibre Etz Chaim (l'arbre de la vida) de Chaim Vital, amagat entre les fulles del Talmud babilònic que estava estudiant. A l'edat de dotze anys estudiava el Talmud. Als dinou anys, el seu gran coneixement de la Torà li va permetre rebre el títol de rabí a Varsòvia. Després de la seva estada a Varsòvia, Ashlag va aprendre l'alemany i va llegir els textos originals d'Hegel, Marx, Nietzsche i de Schopenhauer, adoptant el marxisme com a sistema filosòfic. Ashlag va reinterpretar la Càbala i va influir notablement en la seva difusió. Va ser "el Cabalista més profund de la seva generació. Tal vegada, l'únic home que realment va entendre – i no obstant això va ajudar a avançar – les transformacions del. Rav Ashlag va acabar amb la tradició de 4.000 anys que havia fet que el gran poder de la Càbala es mantingués ocult dins de les escriptures místiques del Arizal Havia arribat el moment d'actuar. Les mans d'aquest savi anaven a obrir les antigues portes de la Càbala". El 1926, Ashlag va a viure Londres, a on escriu els seus comentaris sobre el llibre Etz Jaim, del Rabí Chaim Vital, en un llibre titulat Panim Meïrot ouMasbirot. Després d'un any i mig de treball, el llibre va ser publicat el 1927. Ashlag va tornar a Palestina el 1928. Yehuda Ashlag va escriure càntics, i va compondre melodies com a expressió de la seva percepció espiritual. La major part de les seves melodíes provenen de textos cabalístics, com Bnei Heichala Ki Hilatsta Nafshi, Tsadik ke Tamar Ifrach, Leagid Ba Boker Hasdecha, i Kel Mistater Hasal Seder Pesach.
Nou!!: Baruch Ashlag і Yehuda Ashlag · Veure més »
