Taula de continguts
16 les relacions: Abulites, Alexandre el Gran, Amfímac, Anàbasi d'Alexandre el Gran, Biblioteca històrica, Diodor de Sicília, Estrateg, Flavi Arrià, Grec antic, Justí (historiador), Llatí, Mesopotàmia, Pacte de Triparadisos, Publi Herenni Dexip, Sàtrapa, Susiana.
Abulites
Abulites (en grec antic Ἀβουλίτης "Aboulítes") fou el sàtrapa de Susiana que es va rendir a Alexandre el Gran quan aquest s'acostava a Susa.
Veure Arquelau (sàtrapa) і Abulites
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Veure Arquelau (sàtrapa) і Alexandre el Gran
Amfímac
Amfímac (en llatí Amphimachus, en grec antic Ἀμφίμαχος) fou un general macedoni que va participar en la conquesta de l'imperi Persa.
Veure Arquelau (sàtrapa) і Amfímac
Anàbasi d'Alexandre el Gran
LAnàbasi d'Alexandre el Gran o Les campanyes d'Alexandre és una obra de l'autor Flavi Arrià, datada del, que explica les conquestes militars d'Alexandre el Gran, i n'és la font més important que es conserva.
Veure Arquelau (sàtrapa) і Anàbasi d'Alexandre el Gran
Biblioteca històrica
La Biblioteca històrica (Bibliotheca historica) és un tractat d'història de Diodor de Sicília del on descriu la història i la cultura de diversos pobles de l'antiguitat barrejant mites, informacions de primera mà i reculls d'autors anteriors.
Veure Arquelau (sàtrapa) і Biblioteca històrica
Diodor de Sicília
Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.
Veure Arquelau (sàtrapa) і Diodor de Sicília
Estrateg
Bust de Pèricles, estrateg d'Atenes L'estrateg (en strategus) era un càrrec militar a l'antiga Grècia equivalent a general.
Veure Arquelau (sàtrapa) і Estrateg
Flavi Arrià
Flavi Arrià o Arrià de Nicomèdia (en llatí Lucius Flavius Arrianus) (Nicomèdia a Bitínia vers el 95 – 180) va ser un historiador i filòsof grecollatí deixeble d'Epictet de Hieràpolis que el va introduir en la filosofia estoica.
Veure Arquelau (sàtrapa) і Flavi Arrià
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Arquelau (sàtrapa) і Grec antic
Justí (historiador)
Marc Junià Justí (en llatí Marcus Junianus Justinus Frontinus), va ser un historiador romà, que va viure probablement al final del.
Veure Arquelau (sàtrapa) і Justí (historiador)
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Arquelau (sàtrapa) і Llatí
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Veure Arquelau (sàtrapa) і Mesopotàmia
Pacte de Triparadisos
El pacte de Triparadisos (en grec antic Τριπαράδεισος Triparádeisos, en llatí Triparadisus) va ser un acord signat al petit poblat de Triparadisos (a Síria, prop de les fonts de l'Orontes) l'any 321 aC entre els generals d'Alexandre el Gran (els diàdocs) per repartir-se l'imperi.
Veure Arquelau (sàtrapa) і Pacte de Triparadisos
Publi Herenni Dexip
Publi Herenni Dexip (en llatí Publius Herennius Dexippus, en grec Δέξιππος) fou un retòric i historiador grec, fill de Ptolemeu, nascut a la demos àtica d'Herms.
Veure Arquelau (sàtrapa) і Publi Herenni Dexip
Sàtrapa
Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.
Veure Arquelau (sàtrapa) і Sàtrapa
Susiana
Susiana (Σουσιανή) fou una regió i satrapia de l'Imperi Persa i després selèucida que limitava al nord amb la Mèdia; a l'est amb les muntanyes Parachoathras i el riu Oroatis; al sud el golf Pèrsic; i a l'oest les planes de Babilònia.