Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Arquebisbat de Lviv

Índex Arquebisbat de Lviv

Larquebisbat de Lviv (ucraïnès: Льві́вська архидієце́зія, llatí: Archidioecesis Leopolitana Latinorum) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Ucraïna.

Obrir a Google Maps

Taula de continguts

  1. 107 les relacions: Annuario Pontificio, Arquebisbat de Gniezno, Arquebisbat de Gorizia, Arquebisbat de Praga, Arquebisbe, Arxidiòcesi, Bisbat d'Odessa-Simferòpol, Bisbat de Kàmianets-Podilski, Bisbat de Kíiv-Jitòmir, Bisbat de Khàrkiv-Zaporíjia, Bisbat de Lutsk, Bisbat de Mukàtxevo, Bucovina, Butlla, Cardenal, Església Catòlica Romana, Església sufragània, Eugeniusz Baziak, Jan Długosz, Joan Pau II, Joan XXIII de Pisa, Llatí, Lviv, Marian Jaworski, Metropolità, Orde de Frares Menors, Orde del Cister, Orde dels Predicadors, Parròquia eclesiàstica, Pius XI, Praga, Província d'Ivano-Frankivsk, Província de Lviv, Província de Ternòpil, Província de Txernivtsí, Ritu romà, Ucraïnès, 1361, 1375, 1376, 1391, 1401, 1409, 1410, 1412, 1414, 1436, 1437, 1450, 1451, ... Ampliar l'índex (57 més) »

  2. Bisbats d'Ucraïna

Annuario Pontificio

L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.

Veure Arquebisbat de Lviv і Annuario Pontificio

Arquebisbat de Gniezno

El bisbat o arxidiòcesi de Gniezno (llatí Gnesnen (sis)) fou una jurisdicció eclesiàstica centrada a la ciutat de Gniezno a Polònia.

Veure Arquebisbat de Lviv і Arquebisbat de Gniezno

Arquebisbat de Gorizia

Larquebisbat de Gorizia (italià: Arcidiocesi di Gorizia; llatí: Archidioecesis Goritiensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.

Veure Arquebisbat de Lviv і Arquebisbat de Gorizia

Arquebisbat de Praga

Escut de l'arquebisbat Larquebisbat de Praga és una jurisdicció eclesiàstica catòlica avui dia a la república Txeca, amb seu a Praga.

Veure Arquebisbat de Lviv і Arquebisbat de Praga

Arquebisbe

Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.

Veure Arquebisbat de Lviv і Arquebisbe

Arxidiòcesi

L'arxidiòcesi (del grec archi-, 'ser el primer') és una diòcesi arquebisbal amb un rang superior a les convencionals.

Veure Arquebisbat de Lviv і Arxidiòcesi

Bisbat d'Odessa-Simferòpol

El bisbat d'Odessa-Simferòpol (ucraïnès: Одесько-Сімферопольська дієцезія); llatí: Dioecesis Odesensis-Sympheropolitana) és una seu de l'Església catòlica a Ucraïna, sufragània de l'arquebisbat de Lviv.

Veure Arquebisbat de Lviv і Bisbat d'Odessa-Simferòpol

Bisbat de Kàmianets-Podilski

El bisbat de Kàmianets-Podilski (ucraïnès: Кам'янець-Подільська дієцезія); llatí: Dioecesis Camenecensis Latinorum) és una seu de l'Església catòlica a Ucraïna, sufragània de l'arquebisbat de Lviv. Al 2019 tenia 244.815 batejats d'un total de 2.838.300 habitants.

Veure Arquebisbat de Lviv і Bisbat de Kàmianets-Podilski

Bisbat de Kíiv-Jitòmir

El bisbat de Kíiv-Jitòmir (ucraïnès: Київсько-Житомирська дієцезія); llatí: Dioecesis Kioviensis-Zytomeriensis) és una seu de l'Església catòlica a Ucraïna, sufragània de l'arquebisbat de Lviv. Al 2019 tenia 217.000 batejats d'un total de 8.085.000 habitants.

Veure Arquebisbat de Lviv і Bisbat de Kíiv-Jitòmir

Bisbat de Khàrkiv-Zaporíjia

El bisbat de Khàrkiv- Zaporíjia (ucraïnès: Харківсько-Запорізька дієцезія); llatí: Dioecesis Kharkiviensis-Zaporizhiensis) és una seu de l'Església catòlica als Ucraïna, sufragània de l'arquebisbat de Lviv.

Veure Arquebisbat de Lviv і Bisbat de Khàrkiv-Zaporíjia

Bisbat de Lutsk

Adolf Piotr Szelążek, vescovo dal 1925 al 1950. El bisbat de Lutsk (ucraïnès: Луцька дієцезія; llatí: Dioecesis Luceoriensis) és una bisbat de l'Església catòlica a Ucraïna, sufragània de l'arquebisbat de Lviv.

Veure Arquebisbat de Lviv і Bisbat de Lutsk

Bisbat de Mukàtxevo

El bisbat de Mukàtxevo (ucraïnès: Мукачівська дієцезія Римсько-католицької церкви; llatí: Dioecesis Munkacsiensis Latinorum) és una seu de l'Església catòlica a Ucraïna, sufragània de l'arquebisbat de Lviv.

Veure Arquebisbat de Lviv і Bisbat de Mukàtxevo

Bucovina

Bucovina (verd); Ucraïna (groc);Romania (vermell) La Bucovina (ucraïnès: Буковина, Bukovina; romanès: Bucovina; alemany i polonès: Bukowina) és una regió de l'Europa centreoriental, situada entre la regió històrica de Galítsia i la regió de Moldàvia, que constituí una província de l'imperi austrohongarès, i actualment està dividida entre Ucraïna i Romania.

Veure Arquebisbat de Lviv і Bucovina

Butlla

Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.

Veure Arquebisbat de Lviv і Butlla

Cardenal

Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".

Veure Arquebisbat de Lviv і Cardenal

Església Catòlica Romana

Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.

Veure Arquebisbat de Lviv і Església Catòlica Romana

Església sufragània

Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.

Veure Arquebisbat de Lviv і Església sufragània

Eugeniusz Baziak

Eugeniusz Baziak (Tarnopol, 8 de març de 1890 – Varsòvia, 15 de juny de 1962) va ser arquebisbe de Lviv i administrador apostòlic de Cracòvia.

Veure Arquebisbat de Lviv і Eugeniusz Baziak

Jan Długosz

, també conegut en llatí com Johannes Longinus, va ser un sacerdot polonès, cronista, diplomàtic, soldat i secretari del bisbe Zbigniew Oleśnicki de Cracòvia.

Veure Arquebisbat de Lviv і Jan Długosz

Joan Pau II

Karol Józef Wojtyła (hom pronuncia, en polonès), més conegut com a sant Joan Pau II (en llatí: Ioannes Paulus II), (Wadowice, República de Polònia, 18 de maig de 1920 - Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005) fou un clergue catòlic polonès, que exercí de Papa de l'Església Catòlica Romana entre 1978 i 2005.

Veure Arquebisbat de Lviv і Joan Pau II

Joan XXIII de Pisa

Joan XXIII (Nàpols, 1370 - Florència, 1419), antipapa de l'Església Catòlica entre el 1410 i el 1415.

Veure Arquebisbat de Lviv і Joan XXIII de Pisa

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Veure Arquebisbat de Lviv і Llatí

Lviv

Lviv (en ucraïnès: Львів, transcrit: Lviv (nom oficial); en ídix: לעמבערג, Lemberyk; en belarús: Львоў, Lvou; en polonès: Lwów; en armeni: Լեհ, Leh; en rus: Львов, Lvov; en alemany: Lemberg; en llatí: Leopolis) és la capital de la província o óblast de Lviv a l'oest d'Ucraïna, i de la regió històrica de Halytxynà (Galítsia).

Veure Arquebisbat de Lviv і Lviv

Marian Jaworski

Marian Franciszek Jaworski (ucraïnès: Мар'ян Францішек Яворський; Lviv, 21 d'agost de 1925 – Cracòvia, 5 de setembre de 2020) fou un cardenal de l'Església Catòlica i arquebisbe emèrit de Lviv dels Llatins.

Veure Arquebisbat de Lviv і Marian Jaworski

Metropolità

Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.

Veure Arquebisbat de Lviv і Metropolità

Orde de Frares Menors

L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original.

Veure Arquebisbat de Lviv і Orde de Frares Menors

Orde del Cister

Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.

Veure Arquebisbat de Lviv і Orde del Cister

Orde dels Predicadors

Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.

Veure Arquebisbat de Lviv і Orde dels Predicadors

Parròquia eclesiàstica

Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.

Veure Arquebisbat de Lviv і Parròquia eclesiàstica

Pius XI

Pius XI (en llatí: Pius XI, en italià: Pio XI), de nom seglar Ambrogio Damiano Achille Ratti, (Desio, Regne Llombardovènet, Imperi Austríac, 31 de maig de 1857 - Palau Vaticà, 10 de febrer de 1939) fou papa de l'Església Catòlica entre 1922 i 1939.

Veure Arquebisbat de Lviv і Pius XI

Praga

Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca.

Veure Arquebisbat de Lviv і Praga

Província d'Ivano-Frankivsk

La província d'Ivano-Frankivsk és una óblast (província) d'Ucraïna oriental.

Veure Arquebisbat de Lviv і Província d'Ivano-Frankivsk

Província de Lviv

Parc natural dels Beskids de Skole, vista panoràmica. Prats a la plana lleugerament ondulada prop del poble de Drohóbytx Vista d'una part de la ciutat vella de Lviv, amb la Plaça del Mercat a primer pla. Església de Krivki, a Lviv. La província de Lviv (en ucraïnès: Льві́вська о́бласть, transcrit: Lvivska óblast, transliterat amb el sistema internacional: L'vivs'ka oblast; nom informal: Львівщина, transcrit: Lvívsxyna, transliterat: L'vivsxyna o L'vivxtxyna) és una óblast (província) de la Ucraïna Occidental.

Veure Arquebisbat de Lviv і Província de Lviv

Província de Ternòpil

Vista panoràmica de la ciutat de Zalísxiki (Залі́щики), al riu Dnister. La Província de Ternòpil o Ternópil (ucraïnès: Терно́пільська óбласть, transcrit: Ternòpillska óblast, transcrit indicant els signes suaus o febles: Ternòpil’s’ka óblast’; transliterat: Ternopil’s’ka oblast’; nom informal: Терно́пільщина, transcrit: Ternòpillsxyna, transliterat: Ternopil’sxyna) és una óblast (província) d'Ucraïna Occidental.

Veure Arquebisbat de Lviv і Província de Ternòpil

Província de Txernivtsí

El riu Dnièster al seu pas per Khotýn. La província o óblast de Txernivtsí (ucraïnès: Черніве́цька óбласть, transcrit: Txernivetska óblast, transcrit amb els signes suaus indicats: Txernivets'ka óblast’; també coneguda com a: Букови́на, transcrit: Bukovyna) és una óblast (província) d'Ucraïna occidental i la més petita del país.

Veure Arquebisbat de Lviv і Província de Txernivtsí

Ritu romà

Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.

Veure Arquebisbat de Lviv і Ritu romà

Ucraïnès

Lucraïnès o ucraïnés és una de les llengües eslaves de la branca oriental, parlat per uns 40 milions de persones.

Veure Arquebisbat de Lviv і Ucraïnès

1361

El 1361 (MCCCLXI) fou un any comú començat en divendres.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1361

1375

Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1375

1376

El 1376 (MCCCLXXVI) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1376

1391

La majoria dels calls de Castella i la Corona d'Aragó són assaltats, i els jueus forçats en massa a convertir-se.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1391

1401

L'any 1401 va ser un any destacat per diversos aconteixements.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1401

1409

; Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1409

1410

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1410

1412

El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1412

1414

; Països Catalans; Resta del món.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1414

1436

Països Catalans Resta del món.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1436

1437

; Països Catalans;Resta del món.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1437

1450

; Països Catalans; Resta del món.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1450

1451

; Països Catalans; Resta del món.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1451

1477

El 1477 (MCDLXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1477

1480

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1480

1481

; Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1481

1488

Països Catalans Resta del món.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1488

1493

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1493

1503

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1503

1540

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1540

1561

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1561

1565

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1565

1575

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1575

1582

Llinda d'una casa de Santa Pau El 1582 (MDLXXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1582

1583

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1583

1614

;Països catalans.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1614

1645

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1645

1654

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1654

1677

Data de publicació de l'obra més important de Spinoza, l'"Ètica", publicada aquest any, pocs mesos després de la mort de l'autor.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1677

1698

Llinda a l'església de Sant Salvador de Castellfollit de la Roca.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1698

1700

Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1700

1709

;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1709

1710

;Països catalans.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1710

1711

;Països catalans.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1711

1713

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1713

1733

Resum dels esdeveniments de l'any 1733.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1733

1737

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1737

1757

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1757

1758

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1758

1759

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1759

1760

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1760

1797

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1797

1812

Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1812

1815

Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1815

1833

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1833

1834

;Països catalans.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1834

1835

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1835

1836

Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1836

1846

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1846

1847

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1847

1848

s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1848

1849

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1849

1860

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1860

1862

Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1862

1884

; Països Catalans;Resta del món.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1884

1885

Font de Sant Roc de la plaça de les Coromines de la Pobla de Lillet;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1885

1900

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1900

1923

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1923

1925

''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).

Veure Arquebisbat de Lviv і 1925

1930

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1930

1945

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1945

1962

;Països Catalans.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1962

1968

1968 (MCMLXVIII) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dilluns.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1968

1973

1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1973

1983

1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1983

1984

1984 (MCMLXXXIV) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent en part al 1700 del calendari copte.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1984

1991

1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.

Veure Arquebisbat de Lviv і 1991

2001

2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.

Veure Arquebisbat de Lviv і 2001

2008

No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.

Veure Arquebisbat de Lviv і 2008

2013

L'any 2013 fou un any normal començat en dimarts.

Veure Arquebisbat de Lviv і 2013

Vegeu també

Bisbats d'Ucraïna

També conegut com Arquebisbe de Lviv, Arxidiòcesi de Lviv.

, 1477, 1480, 1481, 1488, 1493, 1503, 1540, 1561, 1565, 1575, 1582, 1583, 1614, 1645, 1654, 1677, 1698, 1700, 1709, 1710, 1711, 1713, 1733, 1737, 1757, 1758, 1759, 1760, 1797, 1812, 1815, 1833, 1834, 1835, 1836, 1846, 1847, 1848, 1849, 1860, 1862, 1884, 1885, 1900, 1923, 1925, 1930, 1945, 1962, 1968, 1973, 1983, 1984, 1991, 2001, 2008, 2013.