Taula de continguts
107 les relacions: Annuario Pontificio, Arquebisbat de Gniezno, Arquebisbat de Gorizia, Arquebisbat de Praga, Arquebisbe, Arxidiòcesi, Bisbat d'Odessa-Simferòpol, Bisbat de Kàmianets-Podilski, Bisbat de Kíiv-Jitòmir, Bisbat de Khàrkiv-Zaporíjia, Bisbat de Lutsk, Bisbat de Mukàtxevo, Bucovina, Butlla, Cardenal, Església Catòlica Romana, Església sufragània, Eugeniusz Baziak, Jan Długosz, Joan Pau II, Joan XXIII de Pisa, Llatí, Lviv, Marian Jaworski, Metropolità, Orde de Frares Menors, Orde del Cister, Orde dels Predicadors, Parròquia eclesiàstica, Pius XI, Praga, Província d'Ivano-Frankivsk, Província de Lviv, Província de Ternòpil, Província de Txernivtsí, Ritu romà, Ucraïnès, 1361, 1375, 1376, 1391, 1401, 1409, 1410, 1412, 1414, 1436, 1437, 1450, 1451, ... Ampliar l'índex (57 més) »
- Bisbats d'Ucraïna
Annuario Pontificio
L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.
Veure Arquebisbat de Lviv і Annuario Pontificio
Arquebisbat de Gniezno
El bisbat o arxidiòcesi de Gniezno (llatí Gnesnen (sis)) fou una jurisdicció eclesiàstica centrada a la ciutat de Gniezno a Polònia.
Veure Arquebisbat de Lviv і Arquebisbat de Gniezno
Arquebisbat de Gorizia
Larquebisbat de Gorizia (italià: Arcidiocesi di Gorizia; llatí: Archidioecesis Goritiensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Veure Arquebisbat de Lviv і Arquebisbat de Gorizia
Arquebisbat de Praga
Escut de l'arquebisbat Larquebisbat de Praga és una jurisdicció eclesiàstica catòlica avui dia a la república Txeca, amb seu a Praga.
Veure Arquebisbat de Lviv і Arquebisbat de Praga
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Veure Arquebisbat de Lviv і Arquebisbe
Arxidiòcesi
L'arxidiòcesi (del grec archi-, 'ser el primer') és una diòcesi arquebisbal amb un rang superior a les convencionals.
Veure Arquebisbat de Lviv і Arxidiòcesi
Bisbat d'Odessa-Simferòpol
El bisbat d'Odessa-Simferòpol (ucraïnès: Одесько-Сімферопольська дієцезія); llatí: Dioecesis Odesensis-Sympheropolitana) és una seu de l'Església catòlica a Ucraïna, sufragània de l'arquebisbat de Lviv.
Veure Arquebisbat de Lviv і Bisbat d'Odessa-Simferòpol
Bisbat de Kàmianets-Podilski
El bisbat de Kàmianets-Podilski (ucraïnès: Кам'янець-Подільська дієцезія); llatí: Dioecesis Camenecensis Latinorum) és una seu de l'Església catòlica a Ucraïna, sufragània de l'arquebisbat de Lviv. Al 2019 tenia 244.815 batejats d'un total de 2.838.300 habitants.
Veure Arquebisbat de Lviv і Bisbat de Kàmianets-Podilski
Bisbat de Kíiv-Jitòmir
El bisbat de Kíiv-Jitòmir (ucraïnès: Київсько-Житомирська дієцезія); llatí: Dioecesis Kioviensis-Zytomeriensis) és una seu de l'Església catòlica a Ucraïna, sufragània de l'arquebisbat de Lviv. Al 2019 tenia 217.000 batejats d'un total de 8.085.000 habitants.
Veure Arquebisbat de Lviv і Bisbat de Kíiv-Jitòmir
Bisbat de Khàrkiv-Zaporíjia
El bisbat de Khàrkiv- Zaporíjia (ucraïnès: Харківсько-Запорізька дієцезія); llatí: Dioecesis Kharkiviensis-Zaporizhiensis) és una seu de l'Església catòlica als Ucraïna, sufragània de l'arquebisbat de Lviv.
Veure Arquebisbat de Lviv і Bisbat de Khàrkiv-Zaporíjia
Bisbat de Lutsk
Adolf Piotr Szelążek, vescovo dal 1925 al 1950. El bisbat de Lutsk (ucraïnès: Луцька дієцезія; llatí: Dioecesis Luceoriensis) és una bisbat de l'Església catòlica a Ucraïna, sufragània de l'arquebisbat de Lviv.
Veure Arquebisbat de Lviv і Bisbat de Lutsk
Bisbat de Mukàtxevo
El bisbat de Mukàtxevo (ucraïnès: Мукачівська дієцезія Римсько-католицької церкви; llatí: Dioecesis Munkacsiensis Latinorum) és una seu de l'Església catòlica a Ucraïna, sufragània de l'arquebisbat de Lviv.
Veure Arquebisbat de Lviv і Bisbat de Mukàtxevo
Bucovina
Bucovina (verd); Ucraïna (groc);Romania (vermell) La Bucovina (ucraïnès: Буковина, Bukovina; romanès: Bucovina; alemany i polonès: Bukowina) és una regió de l'Europa centreoriental, situada entre la regió històrica de Galítsia i la regió de Moldàvia, que constituí una província de l'imperi austrohongarès, i actualment està dividida entre Ucraïna i Romania.
Veure Arquebisbat de Lviv і Bucovina
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Veure Arquebisbat de Lviv і Butlla
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Veure Arquebisbat de Lviv і Cardenal
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Arquebisbat de Lviv і Església Catòlica Romana
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Veure Arquebisbat de Lviv і Església sufragània
Eugeniusz Baziak
Eugeniusz Baziak (Tarnopol, 8 de març de 1890 – Varsòvia, 15 de juny de 1962) va ser arquebisbe de Lviv i administrador apostòlic de Cracòvia.
Veure Arquebisbat de Lviv і Eugeniusz Baziak
Jan Długosz
, també conegut en llatí com Johannes Longinus, va ser un sacerdot polonès, cronista, diplomàtic, soldat i secretari del bisbe Zbigniew Oleśnicki de Cracòvia.
Veure Arquebisbat de Lviv і Jan Długosz
Joan Pau II
Karol Józef Wojtyła (hom pronuncia, en polonès), més conegut com a sant Joan Pau II (en llatí: Ioannes Paulus II), (Wadowice, República de Polònia, 18 de maig de 1920 - Ciutat del Vaticà, 2 d'abril de 2005) fou un clergue catòlic polonès, que exercí de Papa de l'Església Catòlica Romana entre 1978 i 2005.
Veure Arquebisbat de Lviv і Joan Pau II
Joan XXIII de Pisa
Joan XXIII (Nàpols, 1370 - Florència, 1419), antipapa de l'Església Catòlica entre el 1410 i el 1415.
Veure Arquebisbat de Lviv і Joan XXIII de Pisa
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Arquebisbat de Lviv і Llatí
Lviv
Lviv (en ucraïnès: Львів, transcrit: Lviv (nom oficial); en ídix: לעמבערג, Lemberyk; en belarús: Львоў, Lvou; en polonès: Lwów; en armeni: Լեհ, Leh; en rus: Львов, Lvov; en alemany: Lemberg; en llatí: Leopolis) és la capital de la província o óblast de Lviv a l'oest d'Ucraïna, i de la regió històrica de Halytxynà (Galítsia).
Veure Arquebisbat de Lviv і Lviv
Marian Jaworski
Marian Franciszek Jaworski (ucraïnès: Мар'ян Францішек Яворський; Lviv, 21 d'agost de 1925 – Cracòvia, 5 de setembre de 2020) fou un cardenal de l'Església Catòlica i arquebisbe emèrit de Lviv dels Llatins.
Veure Arquebisbat de Lviv і Marian Jaworski
Metropolità
Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.
Veure Arquebisbat de Lviv і Metropolità
Orde de Frares Menors
L'Orde de Frares Menors (en llatí Ordo Fratrum Minorum, que fa servir les sigles OFM) és un dels tres ordes mendicants masculins de dret pontifici que avui constitueixen el primer orde de la família franciscana. Tot i tenir el seu origen en l'orde fundat per Sant Francesc d'Assís en 1209, l'orde actual és el resultat de la unificació dels diferents grups reformats de l'orde, que al llarg dels segles, especialment entre els segles i, van originar interpretacions més rigoroses de la regla original.
Veure Arquebisbat de Lviv і Orde de Frares Menors
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Veure Arquebisbat de Lviv і Orde del Cister
Orde dels Predicadors
Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.
Veure Arquebisbat de Lviv і Orde dels Predicadors
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Veure Arquebisbat de Lviv і Parròquia eclesiàstica
Pius XI
Pius XI (en llatí: Pius XI, en italià: Pio XI), de nom seglar Ambrogio Damiano Achille Ratti, (Desio, Regne Llombardovènet, Imperi Austríac, 31 de maig de 1857 - Palau Vaticà, 10 de febrer de 1939) fou papa de l'Església Catòlica entre 1922 i 1939.
Veure Arquebisbat de Lviv і Pius XI
Praga
Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca.
Veure Arquebisbat de Lviv і Praga
Província d'Ivano-Frankivsk
La província d'Ivano-Frankivsk és una óblast (província) d'Ucraïna oriental.
Veure Arquebisbat de Lviv і Província d'Ivano-Frankivsk
Província de Lviv
Parc natural dels Beskids de Skole, vista panoràmica. Prats a la plana lleugerament ondulada prop del poble de Drohóbytx Vista d'una part de la ciutat vella de Lviv, amb la Plaça del Mercat a primer pla. Església de Krivki, a Lviv. La província de Lviv (en ucraïnès: Льві́вська о́бласть, transcrit: Lvivska óblast, transliterat amb el sistema internacional: L'vivs'ka oblast; nom informal: Львівщина, transcrit: Lvívsxyna, transliterat: L'vivsxyna o L'vivxtxyna) és una óblast (província) de la Ucraïna Occidental.
Veure Arquebisbat de Lviv і Província de Lviv
Província de Ternòpil
Vista panoràmica de la ciutat de Zalísxiki (Залі́щики), al riu Dnister. La Província de Ternòpil o Ternópil (ucraïnès: Терно́пільська óбласть, transcrit: Ternòpillska óblast, transcrit indicant els signes suaus o febles: Ternòpil’s’ka óblast’; transliterat: Ternopil’s’ka oblast’; nom informal: Терно́пільщина, transcrit: Ternòpillsxyna, transliterat: Ternopil’sxyna) és una óblast (província) d'Ucraïna Occidental.
Veure Arquebisbat de Lviv і Província de Ternòpil
Província de Txernivtsí
El riu Dnièster al seu pas per Khotýn. La província o óblast de Txernivtsí (ucraïnès: Черніве́цька óбласть, transcrit: Txernivetska óblast, transcrit amb els signes suaus indicats: Txernivets'ka óblast’; també coneguda com a: Букови́на, transcrit: Bukovyna) és una óblast (província) d'Ucraïna occidental i la més petita del país.
Veure Arquebisbat de Lviv і Província de Txernivtsí
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Veure Arquebisbat de Lviv і Ritu romà
Ucraïnès
Lucraïnès o ucraïnés és una de les llengües eslaves de la branca oriental, parlat per uns 40 milions de persones.
Veure Arquebisbat de Lviv і Ucraïnès
1361
El 1361 (MCCCLXI) fou un any comú començat en divendres.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1361
1375
Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1375
1376
El 1376 (MCCCLXXVI) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1376
1391
La majoria dels calls de Castella i la Corona d'Aragó són assaltats, i els jueus forçats en massa a convertir-se.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1391
1401
L'any 1401 va ser un any destacat per diversos aconteixements.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1401
1409
; Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1409
1410
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1410
1412
El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1412
1414
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1414
1436
Països Catalans Resta del món.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1436
1437
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1437
1450
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1450
1451
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1451
1477
El 1477 (MCDLXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1477
1480
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1480
1481
; Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1481
1488
Països Catalans Resta del món.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1488
1493
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1493
1503
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1503
1540
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1540
1561
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1561
1565
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1565
1575
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1575
1582
Llinda d'una casa de Santa Pau El 1582 (MDLXXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1582
1583
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1583
1614
;Països catalans.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1614
1645
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1645
1654
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1654
1677
Data de publicació de l'obra més important de Spinoza, l'"Ètica", publicada aquest any, pocs mesos després de la mort de l'autor.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1677
1698
Llinda a l'església de Sant Salvador de Castellfollit de la Roca.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1698
1700
Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1700
1709
;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1709
1710
;Països catalans.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1710
1711
;Països catalans.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1711
1713
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1713
1733
Resum dels esdeveniments de l'any 1733.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1733
1737
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1737
1757
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1757
1758
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1758
1759
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1759
1760
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1760
1797
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1797
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1812
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1815
1833
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1833
1834
;Països catalans.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1834
1835
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1835
1836
Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1836
1846
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1846
1847
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1847
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1848
1849
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1849
1860
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1860
1862
Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1862
1884
; Països Catalans;Resta del món.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1884
1885
Font de Sant Roc de la plaça de les Coromines de la Pobla de Lillet;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1885
1900
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1900
1923
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1923
1925
''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).
Veure Arquebisbat de Lviv і 1925
1930
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1930
1945
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1945
1962
;Països Catalans.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1962
1968
1968 (MCMLXVIII) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1968
1973
1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1973
1983
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1983
1984
1984 (MCMLXXXIV) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent en part al 1700 del calendari copte.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1984
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Veure Arquebisbat de Lviv і 1991
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure Arquebisbat de Lviv і 2001
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Veure Arquebisbat de Lviv і 2008
2013
L'any 2013 fou un any normal començat en dimarts.
Veure Arquebisbat de Lviv і 2013
Vegeu també
Bisbats d'Ucraïna
- Arquebisbat de Lviv
- Bisbat d'Odessa-Simferòpol
- Bisbat de Kàmianets-Podilski
- Bisbat de Kíiv-Jitòmir
- Bisbat de Khàrkiv-Zaporíjia
- Bisbat de Lutsk
- Bisbat de Mukàtxevo
També conegut com Arquebisbe de Lviv, Arxidiòcesi de Lviv.