Accés més ràpid que el navegador!
49 les relacions: Annuario Pontificio, Aquitània, Arquebisbat d'Aush, Arquebisbe, Bisbat d'Aire i Dacs, Bisbat de Comenge, Bisbat de Coserans, Bisbat de Lectoure, Bisbat de Lescar, Bisbat de Tarba, Carles Martell, Catedral, Concili d'Arle del 314, Dècada del 340, Església catòlica a França, Església Catòlica Romana, Església sufragània, Eusa, Francès, Gers, Llatí, Metropolità, Normands, Novempopulània, Poitiers, Província eclesiàstica, Ritu romà, Sadurní de Tolosa, Sarraïns, Segle XV, Vasats (Gironda), 1108, 1864, 313, 314, 500, 506, 511, 533, 551, 573, 585, 614, 626, 627, 673, 721, 722, 879.
Annuario Pontificio
L'anomenat Annuario Pontificio és el directori d'informació de la Santa Seu, que s'edita cada any en un llibre de tapes vermelles i és elaborat per la Llibreria Editrice Vaticana.
Nou!!: Arquebisbat d'Eusa і Annuario Pontificio · Veure més »
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Nou!!: Arquebisbat d'Eusa і Aquitània · Veure més »
Arquebisbat d'Aush
L'arquebisbat d'Aush és una divisió eclesiàstica de França, que abraça el departament del Gers.
Nou!!: Arquebisbat d'Eusa і Arquebisbat d'Aush · Veure més »
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Nou!!: Arquebisbat d'Eusa і Arquebisbe · Veure més »
Bisbat d'Aire i Dacs
La cocatedral de Sant Joan Baptista a Aire-sur-l'Adour. L'''Hôtel de la ville'' d'Aire-sur-l'Adour; fins al 1927 era el palau episcopal de la diòcesi. L'església de l'abadia de Saint-Sever. L'antiga abadia ''Saint-Jean-de-la-Castelle'', avui situada al municipi de Duhort-Bachen. El bisbat d'Aire i Dacs (francès: Diocèse d'Aire et Dax, llatí: Dioecesis Aturensis et Aquae Augustae) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Bordeus.
Nou!!: Arquebisbat d'Eusa і Bisbat d'Aire i Dacs · Veure més »
Bisbat de Comenge
V a l'antiga ''Lugdunum Convenarum''. Vista sobre la ciutat alta de Saint-Bertrand de Comenge i de la catedral. XII) i al fons la catedral de Sant Bertrand de Comenge. El bisbat de Commenge (francès: Diocèse de Comenge, llatí: Dioecesis Convenarum) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Aush.
Nou!!: Arquebisbat d'Eusa і Bisbat de Comenge · Veure més »
Bisbat de Coserans
El palau episcopal de Saint-Lizier, avui seu del museu departamental de l'Ariège. Exterior de l'ex catedral ''Notre-Dame de la Sède''. El bisbat de Coserans (occità: Diocèsi de Coserans, llatí: Dioecesis Conseranensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Arquebisbat d'Eusa і Bisbat de Coserans · Veure més »
Bisbat de Lectoure
L'antic palau episcopal de Lectoure, avui '' Hôtel de ville''. El bisbat de Leitora (francès: Diòcese de Lectoure, occità: Diocèsi de Leitora llatí: Dioecesis Lectorensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.
Nou!!: Arquebisbat d'Eusa і Bisbat de Lectoure · Veure més »
Bisbat de Lescar
La ''torre del bisbe'' és tot el que resta de l'antic palau episcopal de Lescar, destruït durant la revolució francesa. L'església de Sant Julià de Lescar, edificada el 1649 sobre les restes d'una església més antiga, destruïda pels protestants i que es remuntava al 1030. catedral de l'Assumpció de Lescar, on està indicat el nom del bisbe Guiu de Lons: ''Dominus Guido, episcopus Lascurrensis, hoc fieri jussit pavimentum''. El bisbat de Lescara (francès: Diocèse de Lescar, llatí: Dioecesis Lascurrensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat d'Aush, suprimida el 29 de novembre de 1801, el territori de la qual, a partir d'aquella data, passà sota la jurisdicció de la diòcesi de Baiona.
Nou!!: Arquebisbat d'Eusa і Bisbat de Lescar · Veure més »
Bisbat de Tarba
El santuari de la Mare de Déu de Lorda, el santuari marià més visitat del món. El bisbat de Tarba i Lorda (francès: diocèse de Tarbes et Lourdes; llatí: Dioecesis Tarbiensis et Lourdensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa.
Nou!!: Arquebisbat d'Eusa і Bisbat de Tarba · Veure més »
Carles Martell
Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).
Nou!!: Arquebisbat d'Eusa і Carles Martell · Veure més »
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Nou!!: Arquebisbat d'Eusa і Catedral · Veure més »
Concili d'Arle del 314
El concili d'Arle del 314 fou una reunió de bisbes de l'Imperi Romà d'Occident convocada per Constantí el Gran per condemnar als donatistes que havien apel·lat la decisió del concili de Roma (Laterà) del 313.
Nou!!: Arquebisbat d'Eusa і Concili d'Arle del 314 · Veure més »
Dècada del 340
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Eusa і Dècada del 340 · Veure més »
Església catòlica a França
LEsglésia catòlica a França és part integrant de l'Església catòlica.
Nou!!: Arquebisbat d'Eusa і Església catòlica a França · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Arquebisbat d'Eusa і Església Catòlica Romana · Veure més »
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Nou!!: Arquebisbat d'Eusa і Església sufragània · Veure més »
Eusa
Eusa (nom occità) (en francès Eauze) és una ciutat del departament francès del Gers, capital del cantó d'Eusa, amb gairebé 4.000 habitants i a 164 metres sobre el nivell del mar.
Nou!!: Arquebisbat d'Eusa і Eusa · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Arquebisbat d'Eusa і Francès · Veure més »
Gers
Gers (en occità Gers o Gèrç i en francès Gers) és un departament de la regió Occitània a França, que té per capital Aush.
Nou!!: Arquebisbat d'Eusa і Gers · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Arquebisbat d'Eusa і Llatí · Veure més »
Metropolità
Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.
Nou!!: Arquebisbat d'Eusa і Metropolità · Veure més »
Normands
Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).
Nou!!: Arquebisbat d'Eusa і Normands · Veure més »
Novempopulània
La Novempopulània (en llatí Novempopulania) fou una província romana que va tenir com a capital Elusa o Eause.
Nou!!: Arquebisbat d'Eusa і Novempopulània · Veure més »
Poitiers
Poitiers (en francès; en català, tradicionalment Peiteu o Piteu; en poiteví Potchiers; en occità Peitieus) és un municipi francès, capital històrica de la regió del Peitau.
Nou!!: Arquebisbat d'Eusa і Poitiers · Veure més »
Província eclesiàstica
Una província eclesiàstica és una divisió territorial pròpia del cristianisme.
Nou!!: Arquebisbat d'Eusa і Província eclesiàstica · Veure més »
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Nou!!: Arquebisbat d'Eusa і Ritu romà · Veure més »
Sadurní de Tolosa
Sadurní o, a les contrades pirinenques i prepirinenques Serni, en llatí Saturninus, en occità Sarnin, (mort a Tolosa, ca. 257), va ésser el primer bisbe de Tolosa, considerat un dels apòstols dels gals.
Nou!!: Arquebisbat d'Eusa і Sadurní de Tolosa · Veure més »
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Nou!!: Arquebisbat d'Eusa і Sarraïns · Veure més »
Segle XV
El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.
Nou!!: Arquebisbat d'Eusa і Segle XV · Veure més »
Vasats (Gironda)
Vasats (nom occità) (en francès Bazas) és un municipi francès, en la comarca del Vasadès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.
Nou!!: Arquebisbat d'Eusa і Vasats (Gironda) · Veure més »
1108
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat d'Eusa і 1108 · Veure més »
1864
;Països Catalans.
Nou!!: Arquebisbat d'Eusa і 1864 · Veure més »
313
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Eusa і 313 · Veure més »
314
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Eusa і 314 · Veure més »
500
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Eusa і 500 · Veure més »
506
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Eusa і 506 · Veure més »
511
El 511 (DXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat d'Eusa і 511 · Veure més »
533
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Eusa і 533 · Veure més »
551
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Eusa і 551 · Veure més »
573
El 573 (DLXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat d'Eusa і 573 · Veure més »
585
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Eusa і 585 · Veure més »
614
El 614 (DCXIV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat d'Eusa і 614 · Veure més »
626
El 626 (DCXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat d'Eusa і 626 · Veure més »
627
El 627 (DCXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Arquebisbat d'Eusa і 627 · Veure més »
673
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Eusa і 673 · Veure més »
721
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Eusa і 721 · Veure més »
722
El 722 (DCCXXII) fou un any comú iniciat en dijous pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Arquebisbat d'Eusa і 722 · Veure més »
879
Sense descripció.
Nou!!: Arquebisbat d'Eusa і 879 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Arquebisbat d'Eauze, Arxidiòcesi d'Eauze, Arxidiòcesi d'Eusa.
