Taula de continguts
18 les relacions: Al-Àndalus, Antiga Roma, Aqüeducte, Arc (arquitectura), Arc de mig punt, Assut de la Séquia de Quart-Benàger-Faitanar, Bé d'interès cultural, Conquesta feudal hispànica, Horta Oest, Jaume el Conqueridor, L'Horta de València, Manises, Séquia, Séquia de Benàger i Faitanar, Séquia de Quart, Segle XVIII, Túria, 1263.
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Veure Aqüeducte dels Arquets і Al-Àndalus
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Veure Aqüeducte dels Arquets і Antiga Roma
Aqüeducte
''pont de'' ''les Ferreres'' o ''del Diable'': 217 metres de llarg i 27 d'alçada, format per 11 arcades inferiors i 25 al pis superiorAqüeducte del Mühlenkanal damunt del Krummes Wasser a Einbeck L'aqüeducte romà era un conducte artificial que permetia transportar l'aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d'arcs aeris.
Veure Aqüeducte dels Arquets і Aqüeducte
Arc (arquitectura)
Arc de mig punt d'una església de l'Empordà Arcs parabòlics a la Pedrera, obra característica de Gaudí Un arc és un element constructiu estructural lineal de directriu corba, que permet cobrir un buit sense que es produeixin esforços de flexió ni tracció.
Veure Aqüeducte dels Arquets і Arc (arquitectura)
Arc de mig punt
Arc de mig punt amb extradós normal (Monestir de Sant Miquel de Cruïlles) Parts d'un arc de mig punt Porta d'Ishtar, originària de Babilònia i actualment al Museu de Pèrgam de Berlín. L'arc de mig punt o arc rodó és un tipus d'arc que dibuixa una semicircumferència amb un únic centre situat a la línia d'arrencada (línia d'imposta); per tant, la fletxa (alçada) és la meitat exacta de la llum (amplada).
Veure Aqüeducte dels Arquets і Arc de mig punt
Assut de la Séquia de Quart-Benàger-Faitanar
L'assut de la séquia de Quart-Benàger-Faitanar o assut de Quart o assut de Daroqui, es troba al municipi de Manises, a la comarca de l'Horta Oest, de la província de València.
Veure Aqüeducte dels Arquets і Assut de la Séquia de Quart-Benàger-Faitanar
Bé d'interès cultural
Placa d'un monument declarat Bé d'Interès Cultural el 1975 Bé d'interès cultural (també conegut per les seves sigles BIC) és una figura jurídica de protecció del patrimoni històric espanyol, tant moble com immoble.
Veure Aqüeducte dels Arquets і Bé d'interès cultural
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Veure Aqüeducte dels Arquets і Conquesta feudal hispànica
Horta Oest
L'Horta Oest respecte l'Horta de València. L'Horta Oest fou una comarca del País Valencià fins al 31 de desembre del 2022 i que tingué la seua capital a Torrent (encara que no fon capital administrativa ni històrica).
Veure Aqüeducte dels Arquets і Horta Oest
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Aqüeducte dels Arquets і Jaume el Conqueridor
L'Horta de València
La comarca natural de l'Horta amb les diferents parts que la formaven (abans de la reforma de l'1 de gener de 2023) destacades i els termes municipals que s'hi troben. Vista de l'Horta Nord, al terme d'Almàssera, amb les alqueries i masies típiques d'aquesta comarca LHorta de València és una comarca natural i històrica del País Valencià, amb capital a València.
Veure Aqüeducte dels Arquets і L'Horta de València
Manises
Manises és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Sud.
Veure Aqüeducte dels Arquets і Manises
Séquia
Cano i séquia Major de Sueca Séquia Una séquia o síquia és un conducte llarg i estret que té la funció de recollir l'aigua dels llocs de captació (rius, torrents, pous, basses o assuts) i distribuir-la fins a les poblacions o camps de conreu.
Veure Aqüeducte dels Arquets і Séquia
Séquia de Benàger i Faitanar
La Séquia de Benàger i Faitanar és una de les vuit séquies de l'Horta de València (País Valencià) que estan sota la jurisdicció del Tribunal de les Aigües de València.
Veure Aqüeducte dels Arquets і Séquia de Benàger i Faitanar
Séquia de Quart
La Séquia de Quart és una de les vuit séquies de l'Horta de València (País Valencià) que estan sota la jurisdicció del Tribunal de les Aigües de València.
Veure Aqüeducte dels Arquets і Séquia de Quart
Segle XVIII
Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.
Veure Aqüeducte dels Arquets і Segle XVIII
Túria
El Túria és un riu mediterrani de 241 km que naix a la província de Terol, passa per les localitats aragoneses d'Albarrasí i Terol, volta cap al sud-est fins a Ademús i Santa Creu de Moia, volta cap al sud-oest passant per Xulella i Riba-roja de Túria i desemboca a la ciutat de València.
Veure Aqüeducte dels Arquets і Túria
1263
El 1263 (MCCLXIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.