Taula de continguts
13 les relacions: Antiga Grècia, Bitínia, Constantí I el Gran, Constantí IV Pogonat, Danubi, Eudòxia Macrembolita, Nicomèdia, París, Prusa, Suïdas, Veterinària, 1530, 671.
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Veure Apsirt (veterinari) і Antiga Grècia
Bitínia
Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.
Veure Apsirt (veterinari) і Bitínia
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Veure Apsirt (veterinari) і Constantí I el Gran
Constantí IV Pogonat
Constantí IV Pogonat (en llatí Flavius Constantinus) de sobrenom Pogonatos (Pogonatus) o Barbatos (Barbatus) fou emperador romà d'Orient del 668 al 685.
Veure Apsirt (veterinari) і Constantí IV Pogonat
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre.
Veure Apsirt (veterinari) і Danubi
Eudòxia Macrembolita
Romà IV i Eudòxia Eudòxia Macrembolita, en grec medieval Ευδοκία Μακρεμβολίτισσα, fou la segona esposa de l'emperador romà d'Orient Constantí X Ducas i, quan aquest va morir el 1067, del també emperador Romà IV Diògenes.
Veure Apsirt (veterinari) і Eudòxia Macrembolita
Nicomèdia
Nicomèdia (llatí Nicomedeia; grec: Νικομήδεια, Nikomèdia) va ser la capital de Bitínia.
Veure Apsirt (veterinari) і Nicomèdia
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Apsirt (veterinari) і París
Prusa
Prusa (en grec antic Προῦσα), generalment amb l'afegit de ἐπὶ o πρὸς τῷ Ὀλύμπῳ (Prusa prop Olympus o Prusa sota Olympus), per distingir-lo d'un altre lloc del mateix nom, era una ciutat de Mísia a la part nord de les muntanyes de l'Olimp, (actualment Ulu Dağ) situades en aquella regió.
Veure Apsirt (veterinari) і Prusa
Suïdas
Suïdas (Suidas) o La Suda (Souda) és una gran enciclopèdia romana d'Orient sobre el món antic, escrita en grec vers el.
Veure Apsirt (veterinari) і Suïdas
Veterinària
Cirurgià veterinari La veterinària és una branca de la ciència mèdica que s'ocupa de prevenir, guarir o pal·liar les malalties i lesions dels animals, especialment dels domèstics i dels animals d'abast; comprèn les disciplines d'histologia, anatomia, microbiologia, parasitologia, patologia, farmacologia i fisiologia dels animals.
Veure Apsirt (veterinari) і Veterinària
1530
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Apsirt (veterinari) і 1530
671
El 671 (DCLXXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Apsirt (veterinari) і 671
També conegut com Absyrtus, Apsyrtus.