Taula de continguts
66 les relacions: Alvèol, Aparell digestiu, Aparell locomotor, Aparell urinari, Artèria renal, Asexualitat, Òrgan (anatomia), Òvul, Boca, Bronquíol, Bronqui, Budell gruixut, Conducte ejaculador, Diòxid de carboni, Embrió, Endometri, Esòfag, Escissió, Esperma, Espermatogènesi, Espermatozoide, Espora (vegetal), Estómac, Estrogen, Expiració, Faringe, Fecundació, Fetge, Fotosíntesi, Gemmació, Genètica, Glàndula, Glòbul vermell, Hipòfisi, Hipotàlem, Homeòstasi, Hormona, Inspiració (fisiologia), Intercanvi de gasos, Intestí prim, Mamífers, Menopausa, Nas, Nutrient, Orina, Ovari, Ovogènesi, Oxigen, Partenogènesi, Pàncrees, ... Ampliar l'índex (16 més) »
Alvèol
Diagrama de l'alvèol. Els alvèols pulmonars són estructures de forma esfèrica envoltades per capil·lars i agrupades en sacs alveolars.
Veure Aparell del cos і Alvèol
Aparell digestiu
En els animals, laparell digestiu és el sistema d'òrgans que transforma els aliments en substàncies simples en un procés anomenat digestió.
Veure Aparell del cos і Aparell digestiu
Aparell locomotor
1.
Veure Aparell del cos і Aparell locomotor
Aparell urinari
L’aparell urinari (o sistema urinari, o nefrourinari) és l'encarregat de formar i expulsar l'orina.
Veure Aparell del cos і Aparell urinari
Artèria renal
L'artèria renal (TA: artèria renalis) és una artèria voluminosa del cos humà i altres mamífers que neixen directament de l'aorta abdominal i proveeix vascularització al ronyó, al segment inicial de la via excretora i d'una part de la glàndula suprarenal.
Veure Aparell del cos і Artèria renal
Asexualitat
Manifestació que demana visibilitat per a l'asexualitat. Londres, 2016. Símbol de l'asexualitat Lasexualitat, de vegades anomenada no-sexualitat, en el seu sentit més ampli, és la manca d'atracció sexual cap a altres éssersBogaert, Anthony F. (2006).
Veure Aparell del cos і Asexualitat
Òrgan (anatomia)
Un òrgan o, tradicionalment, orgue és un conjunt de cèl·lules o teixits que s'agrupen amb una mateixa funció.
Veure Aparell del cos і Òrgan (anatomia)
Òvul
Lòvul o ovocèl·lula, és la cèl·lula reproductora femenina, o gàmeta, en la majoria d'organismes anisògams (organismes que es reprodueixen sexualment amb un gàmet femení més gran i un altre més petit, masculí).
Veure Aparell del cos і Òvul
Boca
La boca, també coneguda com a cavitat bucal o cavitat oral, és l'orifici per on ingerim l'aliment.
Veure Aparell del cos і Boca
Bronquíol
Els bronquíols són els conductes pels quals passa l'aire procedent dels bronquis als alvèols (sacs d'aire dels pulmons), en els quals les branques ja no contenen cartílags o glàndules en la seva submucosa.
Veure Aparell del cos і Bronquíol
Bronqui
En l'aparell respiratori dels mamífers, els bronquis són els conductes respiratoris en què es divideix la tràquea.
Veure Aparell del cos і Bronqui
Budell gruixut
El budell gruixut, intestí gruixut, intestí cras (del llatí intestinum crassum) és el darrer tros de l'aparell digestiu en els vertebrats.
Veure Aparell del cos і Budell gruixut
Conducte ejaculador
Els conductes ejaculatoris (en llatí: ductus ejaculatorii) són estructures de l'anatomia masculina que estan aparellades, és a dir cada mascle té dos conductes ejaculadors.
Veure Aparell del cos і Conducte ejaculador
Diòxid de carboni
El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni i anhídrid carbònic) és una substància molecular constituïda per carboni i oxigen de fórmula química CO2.
Veure Aparell del cos і Diòxid de carboni
Embrió
Embrions (i un capgròs) de la granota arrugada japonesa (''Rana rugosa'') Un embrió (del grec: έμβρυον) és una etapa inicial del desenvolupament d'un organisme pluricel·lular.
Veure Aparell del cos і Embrió
Endometri
L'endometri és el teixit que recobreix l'interior de l'úter i on s'ha d'implantar el zigot.
Veure Aparell del cos і Endometri
Esòfag
Lesòfag és un tub muscular, a través del qual el bol alimentari (menjar) passa de la boca a l'estómac.
Veure Aparell del cos і Esòfag
Escissió
L'estrella de mar ''Astropecten spinulosus'' és un exemple de reproducció per '''fragmentació''' La fragmentació o escissió és un sistema de reproducció no sexual mitjançant el qual un individu es divideix en dos o més trossos, cadascun dels quals és capaç de reconstruir de nou un individu.
Veure Aparell del cos і Escissió
Esperma
humans, són un component primari de l'esperma i els agents fertilitzadors dels òvuls. Lesperma o semen és un fluid orgànic masculí que habitualment conté espermatozoides i que és expulsat del cos durant l'ejaculació, té lloc en els testicles.
Veure Aparell del cos і Esperma
Espermatogènesi
Tall transversal de l'epiteli d'un tub seminífer L'espermatogènesi és el procés mitjançant el qual s'originen els espermatozoides.
Veure Aparell del cos і Espermatogènesi
Espermatozoide
Micrografia d'escandallatge mostrant un espermatozoide fecundant un òvul. Un espermatozoide és una cèl·lula haploide que constitueix el gàmeta masculí en els animals.
Veure Aparell del cos і Espermatozoide
Espora (vegetal)
Els soredis sota les fulles de la falguera ''Polypodium vulgare'' contenen les espores En biologia, una espora és una estructura reproductiva que formen alguns vegetals per a dispersar-se pel medi i per a sobreviure a llargs períodes en condicions desfavorables sense algun o diversos factors (especialment l'aigua).
Veure Aparell del cos і Espora (vegetal)
Estómac
Lestómac, estómec o ventrell és un òrgan muscular, corresponent a la primera porció de l'aparell digestiu a l'abdomen, excloent la petita porció de l'esòfag abdominal.
Veure Aparell del cos і Estómac
Estrogen
Estrògens. miniatura Els estrògens, de vegades popularment anomenades hormones femenines, són un tipus d'hormones esteroidals la funció general de les quals és la diferenciació sexual femenina.
Veure Aparell del cos і Estrogen
Expiració
L'expiració o espiració és el fenomen durant el qual l'aire que es troba en els pulmons surt d'ells; és oposat a la inspiració.
Veure Aparell del cos і Expiració
Faringe
La faringe és la part del coll situada posteriorment a la boca i la cavitat nasal; i cranealment a l'esòfag, la laringe i la tràquea.
Veure Aparell del cos і Faringe
Fecundació
Micrografia d'escaneig d'una cèl·lula espermàtica fertilitzant un oòcit. La fecundació és el procés mitjançant el qual dos gàmetes, un òvul i un espermatozoide (o una cèl·lula espermàtica que arriba dins un gra de pol·len en el cas de les plantes), s'uneixen per formar un zigot.
Veure Aparell del cos і Fecundació
Fetge
El fetge és un òrgan de l'aparell digestiu i del sistema metabòlic dels vertebrats.
Veure Aparell del cos і Fetge
Fotosíntesi
terrestre La fotosíntesi (del grec φώτο foto, 'llum', i σύνθεσις synthesis, 'composició') és un procés bioquímic que converteix el diòxid de carboni en compostos orgànics utilitzant l'energia de la llum solar.
Veure Aparell del cos і Fotosíntesi
Gemmació
Cèl·lules de ''Candida'' proliferant per gemmació. S'observen les cèl·lules filles amb forma de bastonet. La gemmació és un tipus de reproducció asexual típica dels briòfits, plantes simples sense teixit vascular i fongs.
Veure Aparell del cos і Gemmació
Genètica
La genètica és la branca de la biologia que estudia els gens, la variació genètica i l'herència genètica en els éssers vius.
Veure Aparell del cos і Genètica
Glàndula
Una glàndula és un conjunt de cèl·lules de l'organisme que sintetitzen substàncies que es poden alliberar al torrent sanguini, a una cavitat corporal o bé, a la superfície corporal.
Veure Aparell del cos і Glàndula
Glòbul vermell
Glòbuls vermells humans Els glòbuls vermells o glòbuls rojos, hematies o eritròcits (del grec erythos, 'vermell' i kytos, 'clot', actualment traduït com a 'cèl·lula') són les cèl·lules sanguínies més comunes i són el principal mitjà d'aportació d'oxigen als teixits corporals dels vertebrats.
Veure Aparell del cos і Glòbul vermell
Hipòfisi
La hipòfisi o glàndula pituïtària (o cos pituïtari), encara que és més coneguda de la primera forma -terme encunyat per l'anatomista alemany Samuel Thomas von Sömmerring (1755-1830) l'any 1758-, és una glàndula complexa de morfologia ovoide que s'allotja en un espai ossi anomenat sella turca de l'os esfenoide, situada a la base del crani, en la fossa cerebral mitjana, que connecta l'hipotàlem pel tronc pituïtari o tronc hipofisiari.
Veure Aparell del cos і Hipòfisi
Hipotàlem
L'hipotàlem (del grec ὑπό, sota, i θάλαμος, tàlem) és una porció del cervell que conté una petita quantitat de nuclis amb funcions ben diverses.
Veure Aparell del cos і Hipotàlem
Homeòstasi
Efectes de la pressió osmòtica als glòbuls vermells L'homeòstasi és la tendència a mantenir l'equilibri i l'estabilitat interns en els diferents sistemes biològics.
Veure Aparell del cos і Homeòstasi
Hormona
L'oxitocina és una hormona Una hormona és principalment una substància que en els éssers vius pluricel·lulars regula i coordina l'activitat conjunta de les cèl·lules.
Veure Aparell del cos і Hormona
Inspiració (fisiologia)
La inspiració és el procés pel qual entra aire des d'un medi exterior cap a l'interior dels pulmons.
Veure Aparell del cos і Inspiració (fisiologia)
Intercanvi de gasos
L'intercanvi de gasos és un procés en biologia en el qual els gasos continguts en un organisme i l'atmosfera es transfereixen o intercanvien.
Veure Aparell del cos і Intercanvi de gasos
Intestí prim
L'intestí prim és la porció del tub digestiu que s'inicia després de l'estómac (amb el pílor) i acaba a l'intestí gros (amb la vàlvula ileocecal), amb qui constitueix les subdivisions de l'intestí en els mamífers.
Veure Aparell del cos і Intestí prim
Mamífers
Els mamífers (Mammalia) són una classe d'animals vertebrats que es caracteritzen per tenir pelatge, un cervell amb neocòrtex, una orella mitjana amb tres ossos i glàndules mamàries que secreten llet per alimentar les cries.
Veure Aparell del cos і Mamífers
Menopausa
La menopausa o climateri es defineix com la crisi endocrina i vegetativa que tenen les dones, i que es caracteritza per una sèrie de fenòmens que afecten tot l'organisme, deguts primordialment a la claudicació ovàrica.
Veure Aparell del cos і Menopausa
Nas
El nas és l'òrgan de l'olfacte dels vertebrats i que en gran part d'aquests (llevat dels ciclòstoms i dels peixos no crossopterigis) també forma part del sistema respiratori.
Veure Aparell del cos і Nas
Nutrient
Un nutrient és una substància utilitzada per un organisme per sobreviure, créixer i reproduir-se.
Veure Aparell del cos і Nutrient
Orina
L'orina és un líquid aquós transparent i groguenc, d'olor característica, excretat pels ronyons i expulsat a l'exterior pels altres òrgans de l'aparell urinari.
Veure Aparell del cos і Orina
Ovari
Lovari és una part interna dels organismes sexuals femenins tant en animals com en els vegetals.
Veure Aparell del cos і Ovari
Ovogènesi
L'ovogènesi és el procés de formació i diferenciació dels gàmetes femenins o òvuls en els animals, inclòs l'ésser humà.
Veure Aparell del cos і Ovogènesi
Oxigen
L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.
Veure Aparell del cos і Oxigen
Partenogènesi
La partenogènesi (del grec παρθένος parthénos.
Veure Aparell del cos і Partenogènesi
Pàncrees
El pàncrees és un òrgan del sistema digestiu i del sistema endocrí dels vertebrats.
Veure Aparell del cos і Pàncrees
Penis
El penis és un òrgan genital que tenen els exemplars mascles d'alguns animals, que s'ocupa de la copulació, a més de servir per a l'excreció urinària. La paraula prové del llatí 'penis', i al seu torn del protoindoeuropeu pes-.
Veure Aparell del cos і Penis
Pubertat
La pubertat és el procés de canvis físics corporals en el qual el cos d'un nen o una nena es converteix en adult, capaç de la reproducció sexual.
Veure Aparell del cos і Pubertat
Reproducció
aparellant-se En el camp de biologia s'entén per reproducció o procreació al procés mitjançant el qual es generen nous organismes.
Veure Aparell del cos і Reproducció
Respiració
El terme respiració ve del llatí respiratio que vol dir respirar.
Veure Aparell del cos і Respiració
Ronyó
Els ronyons o renyons són dos òrgans presents en els animals vertebrats, que filtren la sang de l'aparell circulatori i permeten l'excreció a través de l'orina de diversos residus metabòlics de l'organisme mitjançant un sistema funcional complex que inclou mecanismes de filtració, absorció i excreció.
Veure Aparell del cos і Ronyó
Sang
Sistema sanguini humà La sang és una suspensió de cèl·lules en un medi aquós, impulsada pel cor a través dels vasos sanguinis, amb l'objectiu de distribuir oxigen i nutrients als diferents teixits així com eliminar-ne els residus, entre altres funcions.
Veure Aparell del cos і Sang
Sexe
El sexe és el conjunt de les peculiaritats que caracteritzen els individus d'una espècie dividint-los en masculins i femenins, i fan possible una reproducció amb un resultat de diversificació genètica.
Veure Aparell del cos і Sexe
Sistema circulatori
Representació esquemàtica del '''sistema circulatori sanguini''' humà. El color vermell indica la sang oxigenada i el blau indica la desoxigenada. El sistema circulatori és l'encarregat de transportar la sang des del cor fins a totes les diferents parts del cos.
Veure Aparell del cos і Sistema circulatori
Sistema limfàtic
Sistema limfàtic Distribució del sistema limfàtic per regions El sistema limfàtic, o sistema limfoide, és un sistema d'òrgans dels vertebrats que forma part del sistema immunitari, i complementari del sistema circulatori, essent el segon sistema de circulació de l'organisme.
Veure Aparell del cos і Sistema limfàtic
Sistema reproductor
Reproducció vegetal Els sistema reproductor és el conjunt d'òrgans que entre les seves funcions principals tenen la reproducció dels éssers vius.
Veure Aparell del cos і Sistema reproductor
Sistema respiratori
Esquema del sistema respiratori humà. El sistema respiratori és el sistema biològic de qualsevol organisme que està implicat en l'acte de la respiració.
Veure Aparell del cos і Sistema respiratori
Testosterona
La testosterona és una hormona esteroide sexual del grup androgen i es troba en mamífers, rèptils, aus i altres vertebrats.
Veure Aparell del cos і Testosterona
Tràquea
La tràquea o popularment anomenada canya del pulmó, (del grec trakhys, "aspre, rugós") és un òrgan tubular de l'aparell respiratori de caràcter cartilaginós i membranós que va des de la laringe als bronquis.
Veure Aparell del cos і Tràquea
Trompa de Fal·lopi
Les trompes de Fal·lopi o trompes uterines són un parell de tubs membranosos disposats simètricament.
Veure Aparell del cos і Trompa de Fal·lopi
Uretra
La uretra (del llatí urethra) és el conducte pel qual discorre l'orina des de la bufeta urinària fins a l'exterior del cos durant la micció.
Veure Aparell del cos і Uretra
Vagina
La vagina és un òrgan de l'aparell reproductor femení en els mamífers.
Veure Aparell del cos і Vagina
També conegut com Aparells del cos, Els aparells del cos.