Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Antoni Romañà i Pujó

Índex Antoni Romañà i Pujó

Antoni Romañà i Pujó (Barcelona, 21 de març de 1900 - Sant Cugat del Vallès, 12 d'octubre de 1981) fou un matemàtic i astrònom català jesuïta, gran impulsor de l'Observatori de l'Ebre.

Taula de continguts

  1. 81 les relacions: Alemany, Anglès, Asteroide, Astrònom, Atmosfera terrestre, Barcelona, Bàndol nacional, Camp magnètic terrestre, Castellà, Català, Ciències de la Terra, Ciències exactes, Companyia de Jesús, Consell Superior d'Investigacions Científiques, Copenhaguen, Eclipsi, Empordà, Espanya, Espectre, Francès, Gandia, Guerra Civil espanyola, Guinea Equatorial, Guinea Espanyola, Innsbruck, Ionosfera, Italià, José Augusto Sánchez Pérez, L'Ametlla de Mar, Legió d'Honor, Lluís Rodés i Campderà, Madrid, Matemàtic, Matemàtiques, Medalla al Mèrit en el Treball, Miguel de Guzmán Ozámiz, Observatori de l'Ebre, Orde Civil d'Alfons X el Savi, Orde d'Isabel la Catòlica, Península Ibèrica, Postguerra, Radiotelescopi, Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, Sant Cugat del Vallès, Segona Guerra Mundial, Sociedad Astronómica de España y América, Sol, Teologia, Universitat de Barcelona, ... Ampliar l'índex (31 més) »

Alemany

L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.

Veure Antoni Romañà i Pujó і Alemany

Anglès

L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.

Veure Antoni Romañà i Pujó і Anglès

Asteroide

Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.

Veure Antoni Romañà i Pujó і Asteroide

Astrònom

Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.

Veure Antoni Romañà i Pujó і Astrònom

Atmosfera terrestre

halo de color blau quan es veu des de l'espai. Latmosfera terrestre és la capa fina de gasos dels quals depenen totes les formes de vida, distingeix aquesta atmosfera de la d'altres planetes en el sistema solar.

Veure Antoni Romañà i Pujó і Atmosfera terrestre

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Veure Antoni Romañà i Pujó і Barcelona

Bàndol nacional

Bàndol Nacional va ser el nom amb què s'autodenominaren els franquistes, conegut com Bàndol Franquista pels republicans, arran del Cop d'estat del 18 de juliol contra el govern de la Segona República Espanyola, format després del triomf del Front Popular a les eleccions del febrer d'aquell any, i que donaria origen a la Guerra Civil espanyola.

Veure Antoni Romañà i Pujó і Bàndol nacional

Camp magnètic terrestre

consulta.

Veure Antoni Romañà i Pujó і Camp magnètic terrestre

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Veure Antoni Romañà i Pujó і Castellà

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Veure Antoni Romañà i Pujó і Català

Ciències de la Terra

Una erupció d'un volcà és l'alliberament d'energia emmagatzemada des de sota la superfície de la Terra, procedent de la desintegració radioactiva i l'ordenament gravitacional en el nucli de la Terra i els mantells, i l'energia residual obtinguda durant la formació de la Terra.Encyclopedia of Volcanoes, Academic Press, London, 2000 Les ciències de la Terra estudien la Terra i els seus processos.

Veure Antoni Romañà i Pujó і Ciències de la Terra

Ciències exactes

Arc meridià d'Ulugh Beg per a mesures astronòmiques precises (s. XV) Les ciències exactes, de vegades anomenades ciències matemàtiques exactes són aquelles ciències "que admeten una precisió absoluta en els seus resultats"; sobretot les ciències matemàtiques.

Veure Antoni Romañà i Pujó і Ciències exactes

Companyia de Jesús

La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.

Veure Antoni Romañà i Pujó і Companyia de Jesús

Consell Superior d'Investigacions Científiques

La delegació del CSIC a Catalunya, al carrer Egipcíaques 15, al barri del Raval L'Agència Estatal Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) és la major institució pública dedicada a la investigació a Espanya.

Veure Antoni Romañà i Pujó і Consell Superior d'Investigacions Científiques

Copenhaguen

Copenhaguen (København en danès) és la capital i la ciutat més gran de Dinamarca.

Veure Antoni Romañà i Pujó і Copenhaguen

Eclipsi

Fotografia de la corona solar durant l'eclipsi solar total a França, 1999 Un eclipsi o eclipse és un fenomen astronòmic que es produeix quan un objecte celestial es mou a través de l'ombra d'un altre.

Veure Antoni Romañà i Pujó і Eclipsi

Empordà

LEmpordà és una comarca històrica catalana sense ús administratiu compresa entre les serres de l'Albera i les Gavarres.

Veure Antoni Romañà i Pujó і Empordà

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Veure Antoni Romañà i Pujó і Espanya

Espectre

L'espectre electromagnètic és el conjunt de totes les possibles ones electromagnètiques, des de les de major freqüència, com els raigs gamma i raigs X, fins a les de menor freqüència, com les ones de ràdio.

Veure Antoni Romañà i Pujó і Espectre

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).

Veure Antoni Romañà i Pujó і Francès

Gandia

Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor.

Veure Antoni Romañà i Pujó і Gandia

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Veure Antoni Romañà i Pujó і Guerra Civil espanyola

Guinea Equatorial

Guinea Equatorial és una república de l'Àfrica central, l'antiga Guinea Espanyola.

Veure Antoni Romañà i Pujó і Guinea Equatorial

Guinea Espanyola

La Guinea Espanyola va ser un territori africà espanyol juntament amb el Sàhara Espanyol, Ifni i el Protectorat Espanyol del Marroc, i amb les províncies de les Illes Canàries, Ceuta i Melilla.

Veure Antoni Romañà i Pujó і Guinea Espanyola

Innsbruck

Innsbruck és la capital de l'estat federal del Tirol, a l'oest d'Àustria i té l'estatus de ciutat estatutària.

Veure Antoni Romañà i Pujó і Innsbruck

Ionosfera

ones curtes es reflecteixen en la ionosfera i poden arribar molt lluny de l'emissor, salvant la curvatura de la terra i les muntanyes. La ionosfera és una regió de la part superior de l'atmosfera terrestre, es caracteritza per contenir un nombre molt gran de partícules carregades elèctricament, electrons i ions, que modifiquen la propagació de les ones de ràdio.

Veure Antoni Romañà i Pujó і Ionosfera

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.

Veure Antoni Romañà i Pujó і Italià

José Augusto Sánchez Pérez

José Augusto Sánchez Pérez (Madrid, 30 de novembre de 1882 - 13 de novembre de 1958) va ser un matemàtic espanyol i membre de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.

Veure Antoni Romañà i Pujó і José Augusto Sánchez Pérez

L'Ametlla de Mar

L'Ametlla de Mar, anomenada la Cala pels seus habitants (antigament anomenada la Cala de l'Ametlla), és un municipi de Catalunya pertanyent a la comarca del Baix Ebre.

Veure Antoni Romañà i Pujó і L'Ametlla de Mar

Legió d'Honor

La Legió d'Honor (francès: Légion d'honneur) és la distinció francesa més elevada.

Veure Antoni Romañà i Pujó і Legió d'Honor

Lluís Rodés i Campderà

Lluís Rodés i Campderà (Santa Coloma de Farners, Selva, 31 de desembre de 1881 - Biniaraix, Mallorca, 1939) fou un astrònom català.

Veure Antoni Romañà i Pujó і Lluís Rodés i Campderà

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Veure Antoni Romañà i Pujó і Madrid

Matemàtic

Leonhard Euler (1707-1783) és àmpliament considerat un dels matemàtics més importants de la història. Representació anacrònica d'Hipàcia en el mural feminista de Gandia Un/a matemàtic/a és una persona l'àrea primària d'estudi i investigació de la qual és la matemàtica.

Veure Antoni Romañà i Pujó і Matemàtic

Matemàtiques

Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).

Veure Antoni Romañà i Pujó і Matemàtiques

Medalla al Mèrit en el Treball

La Medalla al Mèrit en el Treball és una condecoració espanyola de caràcter civil que es concedeix a una persona, corporació, associació, entitat o empresa, en mèrit d'una conducta útil i exemplar en l'acompliment de qualsevol treball, professió o servei habitualment exercit; o en compensació de danys i sofriments patits en el compliment d'aquest deure professional.

Veure Antoni Romañà i Pujó і Medalla al Mèrit en el Treball

Miguel de Guzmán Ozámiz

Miguel de Guzmán Ozámiz, (12 de gener de 1936, Cartagena – Getafe, 14 d'abril de 2004) va ser un matemàtic i docent espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.

Veure Antoni Romañà i Pujó і Miguel de Guzmán Ozámiz

Observatori de l'Ebre

L'Observatori de l'Ebre, anteriorment Observatori de Física Còsmica de l'Ebre (OE), és un institut universitari i centre de recerca de la Universitat Ramon Llull (URL) associat i coordinat amb el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), des de l'inici d'aquest organisme.

Veure Antoni Romañà i Pujó і Observatori de l'Ebre

Orde Civil d'Alfons X el Savi

L'Orde Civil d'Alfons X el Savi és un orde civil espanyol, la primera regulació del qual es va establir per Reial decret, el 23 de maig de 1902, amb la finalitat de premiar els mèrits contrets en els camps de l'educació, la ciència, la cultura, la docència i la recerca.

Veure Antoni Romañà i Pujó і Orde Civil d'Alfons X el Savi

Orde d'Isabel la Catòlica

La Insígnia, Gran Creu i Estrella de l'Orde LOrde d'Isabel la Catòlica és un orde civil espanyol atorgat en reconeixement als serveis en benefici del país.

Veure Antoni Romañà i Pujó і Orde d'Isabel la Catòlica

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Veure Antoni Romañà i Pujó і Península Ibèrica

Postguerra

La postguerra és el període posterior a la guerra i es caracteritza per la crisi demogràfica, econòmica i social que ha causat el conflicte precedent.

Veure Antoni Romañà i Pujó і Postguerra

Radiotelescopi

El radiotelescopi Parkes de 64 metres a New South Wales, Austràlia (el més gran dels dos) Un radiotelescopi capta ones emeses per fonts de ràdio, generalment a través d'una gran antena parabòlica o un conjunt d'elles, a diferència d'un telescopi ordinari, que produeix imatges en llum visible.

Veure Antoni Romañà i Pujó і Radiotelescopi

Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals

La Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals és una acadèmia espanyola de caràcter públic dedicada a l'estudi i recerca de la matemàtica, la física, la química, la biologia, l'enginyeria i altres relacionades amb les ciències i integrada en l'Instituto de España.

Veure Antoni Romañà i Pujó і Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals

Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona

La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB) és una acadèmia situada a Barcelona, fundada el 1764 com a societat literària i que actualment acompleix les funcions de l'estudi de les ciències, en especial a l'àmbit de Catalunya.

Veure Antoni Romañà i Pujó і Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona

Sant Cugat del Vallès

Sant Cugat del Vallès és un municipi de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental, estès als vessants nord-occidentals de la serra de Collserola, fins a l'inici de la depressió Prelitoral.

Veure Antoni Romañà i Pujó і Sant Cugat del Vallès

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Veure Antoni Romañà i Pujó і Segona Guerra Mundial

Sociedad Astronómica de España y América

La Societat Astronòmica d'Espanya i Amèrica va ser fundada el 1911 per l'astrònom català Josep Comas i Solà, primer director de l'Observatori Fabra de Barcelona.

Veure Antoni Romañà i Pujó і Sociedad Astronómica de España y América

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Veure Antoni Romañà i Pujó і Sol

Teologia

Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.

Veure Antoni Romañà i Pujó і Teologia

Universitat de Barcelona

La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.

Veure Antoni Romañà i Pujó і Universitat de Barcelona

Universitat de Viena

La Universitat de Viena (en alemany Universität Wien) va ser fundada el 1365 per Rodolf IV d'Habsburg i des de llavors és anomenada Alma mater Rudolphina.

Veure Antoni Romañà i Pujó і Universitat de Viena

Utrecht

Casa natal del Papa Adrià VI Utrecht és una ciutat del centre dels Països Baixos, capital de la província homònima.

Veure Antoni Romañà i Pujó і Utrecht

12 d'octubre

El 12 d'octubre és el dos-cents vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Antoni Romañà i Pujó і 12 d'octubre

1900

;Països Catalans.

Veure Antoni Romañà i Pujó і 1900

1917

;Països Catalans.

Veure Antoni Romañà i Pujó і 1917

1934

;Països Catalans.

Veure Antoni Romañà i Pujó і 1934

1935

Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.

Veure Antoni Romañà i Pujó і 1935

1937

;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.

Veure Antoni Romañà i Pujó і 1937

1938

;Països Catalans.

Veure Antoni Romañà i Pujó і 1938

1939

Pont WPA a Nova Orleans.

Veure Antoni Romañà i Pujó і 1939

1944

Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.

Veure Antoni Romañà i Pujó і 1944

1945

;Països Catalans.

Veure Antoni Romañà i Pujó і 1945

1948

;Països Catalans.

Veure Antoni Romañà i Pujó і 1948

1949

1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.

Veure Antoni Romañà i Pujó і 1949

1950

1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.

Veure Antoni Romañà i Pujó і 1950

1952

1958 (MCMLII) fon un any bixest començat en dimarts.

Veure Antoni Romañà i Pujó і 1952

1957

1957 (MCMLVII) fou un any començat en dimarts.

Veure Antoni Romañà i Pujó і 1957

1958

1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.

Veure Antoni Romañà i Pujó і 1958

1959

1959 (MCMLIX) fou un any començat en dijous.

Veure Antoni Romañà i Pujó і 1959

1962

;Països Catalans.

Veure Antoni Romañà i Pujó і 1962

1965

Placa del pont Vell de Besalú.

Veure Antoni Romañà i Pujó і 1965

1966

Catalunya.

Veure Antoni Romañà i Pujó і 1966

1969

1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.

Veure Antoni Romañà i Pujó і 1969

1970

1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.

Veure Antoni Romañà i Pujó і 1970

1971

;Països Catalans.

Veure Antoni Romañà i Pujó і 1971

1973

1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.

Veure Antoni Romañà i Pujó і 1973

1980

1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.

Veure Antoni Romañà i Pujó і 1980

1981

1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.

Veure Antoni Romañà i Pujó і 1981

2001

2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.

Veure Antoni Romañà i Pujó і 2001

21 de març

El 21 de març és el vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-unè en els anys de traspàs.

Veure Antoni Romañà i Pujó і 21 de març

25 de febrer

El 25 de febrer és el cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Antoni Romañà i Pujó і 25 de febrer

També conegut com Antoni Romanyà i Pujó, Antoni Romañà.

, Universitat de Viena, Utrecht, 12 d'octubre, 1900, 1917, 1934, 1935, 1937, 1938, 1939, 1944, 1945, 1948, 1949, 1950, 1952, 1957, 1958, 1959, 1962, 1965, 1966, 1969, 1970, 1971, 1973, 1980, 1981, 2001, 21 de març, 25 de febrer.