Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Antipartícula

Índex Antipartícula

Esquema que il·lustra la càrrega d'algunes partícules (esquerra) amb les corresponents antipartícules (dreta), de dalt a baix: electró i positró, protó i antiprotó, neutró i antineutró. En el model estàndard de la física de partícules, una antipartícula és una partícula subatòmica complemetària d'una altra, ambdues tenen la mateixa massa, isoespín i vida mitjana (en el cas de les inestables), però la seva càrrega elèctrica i els seus nombres quàntics (nombre bariònic, nombre leptònic, isoespín, isoespín feble, etc.) tenen signe oposat.

Taula de continguts

  1. 48 les relacions: Accelerador de partícules, Anihilació, Antimatèria, Antineutró, Antiprotó, Antiquark, Bosó, Cambra de boira, Camp magnètic, Carl David Anderson, Càrrega elèctrica, Electró, Energia, Equació, Equació d'ona, Equació de Dirac, Equació de Schrödinger, Ernst Stückelberg, Espín, Estat excitat, Experiment, Físic, Física de partícules, Funció d'ona, Institut Tecnològic de Califòrnia, Isoespín, Isoespín feble, Massa, Model estàndard de física de partícules, Nombre bariònic, Nombre leptònic, Nombre quàntic, Partícula subatòmica, Partícules idèntiques, Paul Adrien Maurice Dirac, Positró, Premi Nobel de Física, Principi d'exclusió de Pauli, Protó, Radiació electromagnètica, Raigs còsmics, Richard Feynman, Science, Signe (matemàtiques), Teoria de la relativitat, Teoria quàntica de camps, Vida mitjana, 1928.

  2. Antimatèria
  3. Física de partícules
  4. Partícules subatòmiques

Accelerador de partícules

Els acceleradors de partícules són aparells que utilitzen camps electromagnètics per a accelerar partícules subatòmiques amb càrrega elèctrica fins a velocitats molt properes a la de la llum.

Veure Antipartícula і Accelerador de partícules

Anihilació

Feynman de l'anihilació d'un positró amb un electró en un fotó que també es torna a desintegrar en un positró i un electró En física, el terme anihilació s'aplica al procés que succeeix quan una partícula subatòmica col·lideix amb la seva respectiva antipartícula.

Veure Antipartícula і Anihilació

Antimatèria

antiprotons del CERN. En física de partícules, l'antimatèria és l'extensió del concepte d'antipartícula a la matèria.

Veure Antipartícula і Antimatèria

Antineutró

Lantineutró és l'antipartícula del neutró, que es representa amb el símbol \bar.

Veure Antipartícula і Antineutró

Antiprotó

L'antiprotó és l'antipartícula del protó.

Veure Antipartícula і Antiprotó

Antiquark

Els antiquarks són les antipartícules dels quarks; tenen les mateixes característiques i varietats dels quarks a excepció del signe de la seva càrrega de color, que és del color complementari (anomenat anticolor), i subsegüentment el signe de la seva càrrega elèctrica.

Veure Antipartícula і Antiquark

Bosó

Els bosons són partícules d'espín enter que satisfan l'estadística de Bose-Einstein.

Veure Antipartícula і Bosó

Cambra de boira

Primera fotografia de la trajectòria d'un positró en una cambra de boira Una cambra de boira, o cambra de Wilson, és un detector de trajectòries de partícules amb càrrega elèctrica en el si d'un vapor saturat i d'un camp magnètic.

Veure Antipartícula і Cambra de boira

Camp magnètic

Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.

Veure Antipartícula і Camp magnètic

Carl David Anderson

Carl David Anderson (Nova York, EUA, 1905 – San Marino, 1991) fou un físic estatunidenc descobridor de l'anti-electró (positró) i del muó, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1936.

Veure Antipartícula і Carl David Anderson

Càrrega elèctrica

La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.

Veure Antipartícula і Càrrega elèctrica

Electró

L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.

Veure Antipartícula і Electró

Energia

Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.

Veure Antipartícula і Energia

Equació

date.

Veure Antipartícula і Equació

Equació d'ona

Lequació d'ona és una important equació diferencial parcial lineal de segon ordre que descriu la propagació d'una varietat d'ones, com ara les ones sonores, les ones de llum i les ones a l'aigua.

Veure Antipartícula і Equació d'ona

Equació de Dirac

L'equació de Dirac és una equació d'ona relativista de la mecànica quàntica formulada per Paul Dirac el 1928.

Veure Antipartícula і Equació de Dirac

Equació de Schrödinger

Equació general de Schrödinger. En física, especialment en mecànica quàntica, lequació de Schrödinger és una equació que descriu com canvia al llarg del temps l'estat quàntic d'un sistema físic.

Veure Antipartícula і Equació de Schrödinger

Ernst Stückelberg

va ser un físic i matemàtic suís, de nom complet: Johann Melchior Ernst Karl Gerlach Stückelberg, Freiherr von Breidenbach zu Breidenstein und Melsbach.

Veure Antipartícula і Ernst Stückelberg

Espín

En física, lespín o spin és un moment angular intrínsec associat amb partícules microscòpiques.

Veure Antipartícula і Espín

Estat excitat

L'excitació és una elevació en el nivell d'energia d'un sistema físic, per sobre d'un estat d'energia de referència arbitrari, anomenat estat fonamental.

Veure Antipartícula і Estat excitat

Experiment

consulta.

Veure Antipartícula і Experiment

Físic

Una física en 2015 Físic és el nom comú que se'ls dona als científics que es dediquen a l'àrea de les ciències físiques.

Veure Antipartícula і Físic

Física de partícules

La física de partícules és la disciplina de la física que s'encarrega de l'estudi de les partícules constituents de la matèria i la radiació i de les interaccions entre aquestes.

Veure Antipartícula і Física de partícules

Funció d'ona

Funció d'ona per a una partícula bidimensional tancada en una caixa; les línies de nivell sobre el pla inferior estan relacionades amb la probabilitat de presència. En mecànica quàntica, una funció d'ona \psi(x,y,z,t) és una forma de descriure l'estat físic d'un sistema de partícules i, per tant, conté tota la informació que sigui mesurable de les partícules.

Veure Antipartícula і Funció d'ona

Institut Tecnològic de Califòrnia

L'Institut Tecnològic de Califòrnia (en anglès, California Institute of Technology, generalment coneguda com a Caltech) és una universitat privada situada a Pasadena, a l'estat de Califòrnia dels Estats Units.

Veure Antipartícula і Institut Tecnològic de Califòrnia

Isoespín

En física, i específicament, en la física de partícules, l'isoespín (espín isotòpic o espín isobàric) és un nombre quàntic relacionat amb la interacció forta i aplicat a les interaccions del neutró i el protó.

Veure Antipartícula і Isoespín

Isoespín feble

En física de partícules, l'isoespín feble és un nombre quàntic associat a la interacció feble, seguint la idea de l'isoespín de la interacció forta. L'isoespín feble és normalment indicat amb el símbol T o I amb la seva tercera component escrita com a Tz, T3, o Iz, I3.

Veure Antipartícula і Isoespín feble

Massa

La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.

Veure Antipartícula і Massa

Model estàndard de física de partícules

alt.

Veure Antipartícula і Model estàndard de física de partícules

Nombre bariònic

En física de partícules, el nombre bariònic és un nombre quàntic.

Veure Antipartícula і Nombre bariònic

Nombre leptònic

En física d'altes energies, el nombre leptònic és el nombre de leptons menys el nombre de antileptons.

Veure Antipartícula і Nombre leptònic

Nombre quàntic

Els nombres quàntics s'utilitzen per a definir l'estat quàntic de les partícules subatòmiques i sistemes quàntics.

Veure Antipartícula і Nombre quàntic

Partícula subatòmica

Esquema d'un àtom d'heli, format per dos protons (vermell), dos neutrons (verd) i dos electrons (groc) En física, una partícula subatòmica és una partícula de mida més petita que un àtom.

Veure Antipartícula і Partícula subatòmica

Partícules idèntiques

Les partícules idèntiques són partícules que no es poden distingir les unes de les altres.

Veure Antipartícula і Partícules idèntiques

Paul Adrien Maurice Dirac

fou un enginyer, matemàtic i professor britanicosuís, guardonat el 1933 amb el Premi Nobel de Física.

Veure Antipartícula і Paul Adrien Maurice Dirac

Positró

El positró o antielectró és l'antipartícula de l'electró, un leptó amb igual massa i espín que l'electró, però amb càrrega elèctrica oposada (positiva en comptes de negativa).

Veure Antipartícula і Positró

Premi Nobel de Física

Wilhelm Röntgen, guanyador del primer Premi Nobel de Física El Premi Nobel de Física és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment i és el guardó més prestigiós que es concedeix en l'apartat de física.

Veure Antipartícula і Premi Nobel de Física

Principi d'exclusió de Pauli

nombres quàntics En mecànica quàntica, el principi d'exclusió de Pauli estableix que dues o més partícules idèntiques amb espins mig enters (és a dir, fermions) no poden ocupar el mateix estat quàntic dins d'un sistema quàntic simultàniament.

Veure Antipartícula і Principi d'exclusió de Pauli

Protó

En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).

Veure Antipartícula і Protó

Radiació electromagnètica

La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.

Veure Antipartícula і Radiació electromagnètica

Raigs còsmics

Cascada de partícules produïda per l'impacte d'un protó de 1015 eV d'energia a 35 km d'altura. Els raigs còsmics són partícules subatòmiques que procedeixen de l'espai exterior i que arriben a la Terra amb una energia elevada a causa de la seva gran velocitat.

Veure Antipartícula і Raigs còsmics

Richard Feynman

fou un físic nord-americà, considerat com un dels més importants del.

Veure Antipartícula і Richard Feynman

Science

Science ('Ciència') és la revista de l'Associació Americana per a l'Avenç de la Ciència (American Association for the Advancement of Science, AAAS), la major societat científica del món.

Veure Antipartícula і Science

Signe (matemàtiques)

El signe és el que defineix la propietat de ser, en principi un nombre, a les matemàtiques, positiu o negatiu.

Veure Antipartícula і Signe (matemàtiques)

Teoria de la relativitat

En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.

Veure Antipartícula і Teoria de la relativitat

Teoria quàntica de camps

La teoria quàntica de camps (sovint abreujat TQC o QFT per Quantum Field Theory) és l'aplicació de la mecànica quàntica al concepte físic de camp (com per exemple el camp electromagnètic), així com a les interaccions dels camps amb la matèria.

Veure Antipartícula і Teoria quàntica de camps

Vida mitjana

El temps de vida mitjà o vida mitjana d'una partícula a una mostra de partícules és el temps que transcorre entre un instant de temps de referència i l'instant de temps al qual ocorre la desaparició completa d'aquella partícula de la mostra.

Veure Antipartícula і Vida mitjana

1928

Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.

Veure Antipartícula і 1928

Vegeu també

Antimatèria

Física de partícules

Partícules subatòmiques