Taula de continguts
37 les relacions: Adolf Hitler, Alexandre I de Iugoslàvia, Ante Pavelić, Ústaixa, Balcans, Bòsnia i Hercegovina, Califòrnia, Camp de concentració de Jasenovac, Ciutat del Vaticà, Croàcia, El País, Estat independent de Croàcia, Gitanos, Heinrich Himmler, Hercegovina, Imperi Austrohongarès, Irlanda, Jueus, La Vanguardia, Partisà, Rafael Boban, Ratlines, República Federal Socialista de Iugoslàvia, Serbis, Suïssa, The New York Times, 14 de maig, 16 de gener, 18 de gener, 1899, 1929, 1934, 1941, 1986, 1988, 29 de novembre, 7 de juny.
Adolf Hitler
Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 - Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg i cap del nazisme.
Veure Andrija Artuković і Adolf Hitler
Alexandre I de Iugoslàvia
El rei Alexandre I de Iugoslàvia (en serbi:Краљ Александар I Карађорђевић, Kralj Aleksandar I Karađorđević), (16 de desembre de 1888-9 d'octubre de 1934), de la dinastia Karađorđević, va ser el primer rei del Regne de Iugoslàvia (1929–1934) i de l'anomenat Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (1921–1929).
Veure Andrija Artuković і Alexandre I de Iugoslàvia
Ante Pavelić
Ante Pavelić (Bradina, Konjic, Bòsnia i Hercegovina, Imperi austrohongarès, 14 de juliol de 1889 - Madrid, Espanya, 28 de desembre de 1959) fou un polític ultranacionalista croat nascut el 14 de juliol de 1889 a Bradina (actual Bòsnia i Hercegovina).
Veure Andrija Artuković і Ante Pavelić
Ústaixa
Bandera ústaixa durant l'Estat independent de Croàcia Ústaixa fou un partit polític de Croàcia fundat el 1929 per Ante Pavelić, de caràcter feixista.
Veure Andrija Artuković і Ústaixa
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Veure Andrija Artuković і Balcans
Bòsnia i Hercegovina
Bòsnia i Hercegovina (en bosnià, croat i serbi llatí, Bosna i Hercegovina; i en serbi ciríl·lic, Босна и Херцеговина) és un estat del sud-est d'Europa, a la península dels Balcans.
Veure Andrija Artuković і Bòsnia i Hercegovina
Califòrnia
Califòrnia és un dels estats dels Estats Units d'Amèrica.
Veure Andrija Artuković і Califòrnia
Camp de concentració de Jasenovac
ústaixes executant presoners del camp de '''Jasenovac'''. El Camp de concentració de Jasenovac (en serbocroat: Логор Јасеновац, Logor Jasenovac) va ser un camp d'extermini a l'Estat Independent de Croàcia (NDH) durant la Segona Guerra Mundial, el més gran fora de Polònia i l'únic que no estava dirigit pels nazis.
Veure Andrija Artuković і Camp de concentració de Jasenovac
Ciutat del Vaticà
El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .
Veure Andrija Artuković і Ciutat del Vaticà
Croàcia
Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.
Veure Andrija Artuković і Croàcia
El País
El País és un diari en llengua castellana publicat a Madrid.
Veure Andrija Artuković і El País
Estat independent de Croàcia
LEstat independent de Croàcia fou un estat que va existir del 1941 al 1945 en el territori de les actuals Croàcia i Bòsnia i Hercegovina.
Veure Andrija Artuković і Estat independent de Croàcia
Gitanos
Els gitanos (també anomenats zíngars, bohemis, calés o romanís) són un grup ètnic divers que viu principalment a l'Europa del Sud i de l'Est, l'Orient mitjà, Turquia, als EUA i Amèrica Llatina.
Veure Andrija Artuković і Gitanos
Heinrich Himmler
Heinrich Luitpold Himmler ((7 d'octubre de 1900 – 23 de maig de 1945) va ser un polític de l'Alemanya Nazi i cap dels SS. Va ser un dels homes més poderosos de l'entorn d'Adolf Hitler, juntament amb Hermann Göring i Joseph Goebbels. Com a Reichsführer-SS, controlava totes les forces de policia i de seguretat del Reich, inclosa la temuda Gestapo.
Veure Andrija Artuković і Heinrich Himmler
Hercegovina
Límits aproximats entre Bòsnia (fosc) i Hercegovina (clar)'''Nota:''' No existeixen límits oficials entre Bòsnia i Hercegovina. Hercegovina (Херцеговина/Hercegovina) és una regió històrica dels Alps Dinàrics que en l'actualitat ocupa la meitat meridional de Bòsnia i Hercegovina.
Veure Andrija Artuković і Hercegovina
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès.
Veure Andrija Artuković і Imperi Austrohongarès
Irlanda
Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.
Veure Andrija Artuković і Irlanda
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Veure Andrija Artuković і Jueus
La Vanguardia
La Vanguardia és un diari publicat a Barcelona en llengua catalana i castellana.
Veure Andrija Artuković і La Vanguardia
Partisà
El terme partisà refereix a un membre d'una força militar irregular formada amb la finalitat d'oposar-se, per mitjà de la resistència armada, al control d'una àrea per part d'una potència estrangera o per un exèrcit d'ocupació.
Veure Andrija Artuković і Partisà
Rafael Boban
Rafael Ranko Boban va ser un ústaixa comandant de la Legió Negra (Crna Legija), en temps de l'Estat independent de Croàcia.
Veure Andrija Artuković і Rafael Boban
Ratlines
Les ratlines eren rutes de fuga per als nazis i d'altres feixistes que fugien d'Europa al final de la Segona Guerra Mundial.
Veure Andrija Artuković і Ratlines
República Federal Socialista de Iugoslàvia
La República Federal Socialista de Iugoslàvia (RFSI) va ser un Estat socialista europeu que va existir entre els anys 1943 i 1992, substituint en la seva creació a la República Federal Popular de Iugoslàvia.
Veure Andrija Artuković і República Federal Socialista de Iugoslàvia
Serbis
Els serbis (en serbi: Srbi, en ciríl·lic: Срби) són un poble eslau del sud que viuen principalment a Sèrbia, Montenegro, Bòsnia i Hercegovina i, en una menor mesura, a Croàcia.
Veure Andrija Artuković і Serbis
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Veure Andrija Artuković і Suïssa
The New York Times
The New York Times és un diari publicat a la ciutat de Nova York als Estats Units.
Veure Andrija Artuković і The New York Times
14 de maig
El 14 de maig és el cent trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Andrija Artuković і 14 de maig
16 de gener
El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Andrija Artuković і 16 de gener
18 de gener
El 18 de gener és el divuité dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Andrija Artuković і 18 de gener
1899
1899 (MDCCCXCIX) fou un any començat en diumenge.
Veure Andrija Artuković і 1899
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Veure Andrija Artuković і 1929
1934
;Països Catalans.
Veure Andrija Artuković і 1934
1941
;Països Catalans.
Veure Andrija Artuković і 1941
1986
1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Veure Andrija Artuković і 1986
1988
1988 (MCMLXXXVIII) fon un any bixest començat en divendres.
Veure Andrija Artuković і 1988
29 de novembre
El 29 de novembre o 29 de santandria és el tres-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Andrija Artuković і 29 de novembre
7 de juny
El 7 de juny és el cent cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Andrija Artuković і 7 de juny
També conegut com Andrija Artukovic.