Taula de continguts
38 les relacions: Agustí d'Hipona, Anglaterra, Aristocràcia, Arts liberals, Assaig sobre l'enteniment humà, Étienne Bonnot de Condillac, Barrio Sésamo, Best-seller, Biblioteca Nacional d'Espanya, Cambridge University Press, Cartesianisme, Ceteris paribus, Claude-Adrien Helvétius, Ecologisme, Filosofia, Filosofia de la ment, Geografia, Gottfried Wilhelm Leibniz, Gran Bretanya, Innatisme, Isaac Newton, Jean-Jacques Rousseau, Johann Heinrich Pestalozzi, John Evelyn, John Locke, John Milton, Juvenal, Lliçó, Maria Edgeworth, Maria Montessori, Mary Astell, Mercantilisme, Renaixement, Sarah Trimmer, Tabula rasa, University of Chicago Press, Viquitexts, 1684.
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Veure Alguns pensaments sobre educació і Agustí d'Hipona
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Veure Alguns pensaments sobre educació і Anglaterra
Aristocràcia
El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.
Veure Alguns pensaments sobre educació і Aristocràcia
Arts liberals
XII. L'expressió arts liberals fa referència a les arts conreades per "homes lliures" en oposició a les "arts vulgars", aquesta dicotomia és heretada de l'antiguitat clàssica i es manté durant l'edat mitjana, però aleshores s'oposava a les arts mecàniques.
Veure Alguns pensaments sobre educació і Arts liberals
Assaig sobre l'enteniment humà
Assaig sobre l'enteniment humà és el títol de l'obra més important del filòsof John Locke i un dels textos claus de l'empirisme.
Veure Alguns pensaments sobre educació і Assaig sobre l'enteniment humà
Étienne Bonnot de Condillac
Étienne Bonnot de Condillac (Grenoble, 30 de setembre de 1715 — Beaugency, Loiret, 3 d'agost de 1780) va ser un filòsof francès fundador del sensualisme, segons el qual les activitats espirituals de les persones estan determinades per sensacions, tot i que no es poden reduir a això.
Veure Alguns pensaments sobre educació і Étienne Bonnot de Condillac
Barrio Sésamo
Barrio Sésamo va ser una sèrie de programes infantils emesos per la Primera cadena de TVE, entre 1979 i 2000.
Veure Alguns pensaments sobre educació і Barrio Sésamo
Best-seller
Un supervendes o best-seller és un llibre amb molt d'èxit, tot i que el concepte s'ha acabat exportant a altres àmbits com els discs.
Veure Alguns pensaments sobre educació і Best-seller
Biblioteca Nacional d'Espanya
La Biblioteca Nacional d'Espanya està situada en el número 20 del passeig de Recoletos de Madrid, compartint edifici amb el Museu Arqueològic Nacional.
Veure Alguns pensaments sobre educació і Biblioteca Nacional d'Espanya
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Veure Alguns pensaments sobre educació і Cambridge University Press
Cartesianisme
''Principia philosophiae'', 1685 El cartesianisme o dualisme cartesià va ser un moviment intel·lectual suscitat pel pensament de René Descartis (Cartesius) especialment a partir del segle .
Veure Alguns pensaments sobre educació і Cartesianisme
Ceteris paribus
Ceteris paribus (en llatí clàssic caeteris paribus) és una locució llatina en forma d'ablatiu absolut i una clàusula epistemològica que significa ‘essent igual tota la resta’.
Veure Alguns pensaments sobre educació і Ceteris paribus
Claude-Adrien Helvétius
Claude-Adrien Helvétius (París, 26 de febrer del 1715 − Versalles, 26 de desembre del 1771) va ser un filòsof francès.
Veure Alguns pensaments sobre educació і Claude-Adrien Helvétius
Ecologisme
transgèniques. Lecologisme o ambientalisme és una ideologia, amb fonaments ètics i orientació política, que cerca protegir el medi natural a partir de fer canvis a les activitats humanes que el danyen o perjudiquen.
Veure Alguns pensaments sobre educació і Ecologisme
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Veure Alguns pensaments sobre educació і Filosofia
Filosofia de la ment
La filosofia de la ment és una branca de la filosofia que estudia la naturalesa de la ment, els esdeveniments, funcions i propietats d'aquesta, el conscient i la relació que té tot això amb el cos físic, particularment amb el cervell.
Veure Alguns pensaments sobre educació і Filosofia de la ment
Geografia
Gran 2 MB) La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos, "terra", i grafia, "descriure o escriptura") és la ciència que té per objecte l'estudi de la superfície del planeta Terra, o de qualsevol altre astre, i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics, biològics i socials que en ella es manifesten.
Veure Alguns pensaments sobre educació і Geografia
Gottfried Wilhelm Leibniz
Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.
Veure Alguns pensaments sobre educació і Gottfried Wilhelm Leibniz
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Veure Alguns pensaments sobre educació і Gran Bretanya
Innatisme
L'innatisme és un corrent filosòfic que afirma que l'ésser humà neix ja amb una sèrie de coneixements que el possibiliten d'aprendre'n d'altres, a diferència de l'empirisme radical, que sosté que tot coneixement ha de derivar de l'experiència.
Veure Alguns pensaments sobre educació і Innatisme
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Veure Alguns pensaments sobre educació і Isaac Newton
Jean-Jacques Rousseau
fou un dels principals filòsofs del segle de les llums en llengua francesa, tanmateix les seves idees i el seu caràcter l'oposaren sovint a altres il·lustrats i als ideals del moviment.
Veure Alguns pensaments sobre educació і Jean-Jacques Rousseau
Johann Heinrich Pestalozzi
Johann Heinrich Pestalozzi (Zúric, 12 de gener de 1746 - Brugg, 17 de febrer de 1827) va ésser un escriptor i pedagog suís.
Veure Alguns pensaments sobre educació і Johann Heinrich Pestalozzi
John Evelyn
John Evelyn, retratat als 21 anys per Hendrick Van der Borcht, National Portrait Gallery, Londres. John Evelyn, (31 d'octubre de 1620, Wotton, Surrey, Anglaterra - 27 de febrer de 1706, Londres) va ser un escriptor i jardiner anglès.
Veure Alguns pensaments sobre educació і John Evelyn
John Locke
fou un filòsof empirista anglès que va treballar sobretot amb temes relacionats amb el govern i l'epistemologia.
Veure Alguns pensaments sobre educació і John Locke
John Milton
John Milton (Londres, 9 de desembre del 1608 - 8 de novembre del 1674) va ser un poeta i assagista anglès, conegut especialment pel seu poema èpic Paradise Lost (El paradís perdut).
Veure Alguns pensaments sobre educació і John Milton
Juvenal
miniatura Juvenal (Decimus Iunius Iuvenalis) (Aquino, 55 – 60? – 127 o després) fou un poeta satíric.
Veure Alguns pensaments sobre educació і Juvenal
Lliçó
"La lliçó difícil" per William-Adolphe Bouguereau Lliçó de falconeria Lliçó és la instrucció d'un mestre als seus deixebles.
Veure Alguns pensaments sobre educació і Lliçó
Maria Edgeworth
Maria Edgeworth (1 de gener de 1767, Black Bourton- 22 de maig de 1849, Edgeworthstown), segona de vint-i-un germans, tingué una educació marcada per un pare que li transmet l'estima per la terra irlandesa, la vida i costums en el món rural, gran seguidor de la pedagogia de Jean-Jacques Rousseau.
Veure Alguns pensaments sobre educació і Maria Edgeworth
Maria Montessori
Maria Montessori (Chiaravalle, Ancona, Itàlia, 31 d'agost de 1870 - Noordwijk, Holanda, 6 de maig de 1952) fou una pedagoga, científica, metgessa, psiquiatra i filòsofa, i una devota catòlica, feminista i humanista italiana.
Veure Alguns pensaments sobre educació і Maria Montessori
Mary Astell
Mary Astell (12 de novembre del 1666 - 11 de maig del 1731) va ser una figura anglesa important del protofeminisme, que va centrar els seus esforços a aconseguir les mateixes oportunitats en educació per a homes i dones.
Veure Alguns pensaments sobre educació і Mary Astell
Mercantilisme
Le Lorrain que representa un port de mar francès l'any 1638, en l'auge del mercantilisme. El mercantilisme va ser una política econòmica que es va desenvolupar a Europa durant el, que va adquirir el seu vertader significat a la segona meitat del, durant l'edat moderna, esdevenint la teoria predominant fins al.
Veure Alguns pensaments sobre educació і Mercantilisme
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Veure Alguns pensaments sobre educació і Renaixement
Sarah Trimmer
Sarah Trimmer (6 de gener de 1741-15 de desembre del 1810Yarde, 29.) va ser una escriptora i crítica de literatura infantil anglesa.
Veure Alguns pensaments sobre educació і Sarah Trimmer
Tabula rasa
Tabula rasa és una locució llatina que significa «taula rasa» és a dir, una tauleta de cera sense inscriure.
Veure Alguns pensaments sobre educació і Tabula rasa
University of Chicago Press
L'University of Chicago Press és el major editor universitari estatunidenc.
Veure Alguns pensaments sobre educació і University of Chicago Press
Viquitexts
Viquitexts (Wikisource originalment en anglès) és una biblioteca digital en un wiki de texts originals lliures mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre.
Veure Alguns pensaments sobre educació і Viquitexts
1684
;Països Catalans.
Veure Alguns pensaments sobre educació і 1684