Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Alfons de Borbó i de Battenberg

Índex Alfons de Borbó i de Battenberg

Alfons de Borbó i de Battenberg (en castellà: Alfonso de Borbón y Battenberg) (Palau Reial, Madrid, 10 de maig de 1907 - Miami, Estats Units d'Amèrica, 6 de setembre de 1938), comte de Covadonga, era el fill primogènit dels reis Alfons XIII i Victòria Eugènia d'Espanya i va ser príncep d'Astúries i hereu de la Corona espanyola des del seu naixement i fins a la proclamació de la II República espanyola, el 1931.

Taula de continguts

  1. 71 les relacions: Albert de Saxònia-Coburg Gotha, Alexandre de Hessen-Darmstadt, Alfons XII d'Espanya, Alfons XIII d'Espanya, Beatriu del Regne Unit (princesa de Battenberg), Carles Ferran d'Àustria, Carles Lluís d'Àustria (duc de Teschen), Castellà, Dinamarca, Eduard del Regne Unit (duc de Kent i de Streathem), Elisabet d'Àustria (arxiduquessa d'Àustria), Enric de Battenberg, Enriqueta de Nassau-Weilburg (arxiduquessa d'Àustria), Ernest I de Saxònia-Coburg Gotha, Estats Units d'Amèrica, Ferran VII d'Espanya, Francesc d'Assís de Borbó, Francesc de Paula de Borbó, Gonçal de Borbó i Battenberg, Guillemina de Baden, Hans Moritz von Hauke, Hemofília, Hemorràgia interna, Isabel II d'Espanya, Júlia von Hauke, Joan Carles I d'Espanya, Joan de Borbó i Battenberg, Josep Antoni d'Àustria, L'Havana, Lausana, Lluís II de Hessen-Darmstadt, Lluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies, Lluïsa de Saxònia-Gotha-Altenburg, Madrid, Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya), Maria de la Mercè de Borbó i d'Àustria, Maria Dorotea de Württemberg, Matrimoni morganàtic, Miami, Monestir d'El Escorial, Orde d'Isabel la Catòlica, Orde de l'Elefant, Orde de la Corona d'Itàlia, Orde de Sant Jaume, Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer, Orde del Toisó d'Or, Orde Suprem de la Santíssima Anunciació, Palau Reial de Madrid, Príncep d'Astúries, ... Ampliar l'índex (21 més) »

  2. Infants d'Espanya
  3. Prínceps d'Astúries

Albert de Saxònia-Coburg Gotha

El príncep Albert de Saxònia-Coburg Gotha provenia d'un petit estat de caràcter semifeudal a l'actual Alemanya. El príncep Albert de Saxònia-Coburg i Gotha (Castell de Rosenau, Coburg, 26 d'agost de 1819 - Castell de Windsor, 14 de desembre de 1861).

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Albert de Saxònia-Coburg Gotha

Alexandre de Hessen-Darmstadt

Alexandre de Hessen-Darmstadt, príncep de Hessen-Darmstadt (Darmstadt 1823 - 1888).

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Alexandre de Hessen-Darmstadt

Alfons XII d'Espanya

Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Alfons XII d'Espanya

Alfons XIII d'Espanya

fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941).

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Alfons XIII d'Espanya

Beatriu del Regne Unit (princesa de Battenberg)

La princesa Beatriu de Battenberg. Beatriu del Regne Unit (Londres 1857 - 1944), princesa de Battenberg, fou l'última supervivent dels fills de la reina Victòria I del Regne Unit i del seu espòs el príncep Albert de Saxònia-Coburg Gotha.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Beatriu del Regne Unit (princesa de Battenberg)

Carles Ferran d'Àustria

Carles Ferran d'Àustria, arxiduc d'Àustria (Viena 1818 - Groß-Seelowitz (Moràvia) 1874).

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Carles Ferran d'Àustria

Carles Lluís d'Àustria (duc de Teschen)

Carles Lluís d'Àustria (Florència, 1771 - Viena, 1847) fou Arxiduc d'Àustria, príncep reial d'Hongria, de Bohèmia i de Toscana amb el tractament d'altesa reial i imperial.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Carles Lluís d'Àustria (duc de Teschen)

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Castellà

Dinamarca

Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Dinamarca

Eduard del Regne Unit (duc de Kent i de Streathem)

Eduard del Regne Unit (Palau de Buckingham, 2 de novembre de 1767 - Sidmouth, 23 de gener de 1820) fou Príncep del Regne Unit i de Hannover amb el tractament d'altesa reial que ostentà el títol de duc de Kent i de Streathem.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Eduard del Regne Unit (duc de Kent i de Streathem)

Elisabet d'Àustria (arxiduquessa d'Àustria)

Elisabet d'Àustria (Budapest, 17 de gener de 1831 - Viena, 1903) fou Arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Elisabet d'Àustria (arxiduquessa d'Àustria)

Enric de Battenberg

Enric de Battenberg, príncep de Battenberg (Milà, 1858 - Costes africanes, 1895).

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Enric de Battenberg

Enriqueta de Nassau-Weilburg (arxiduquessa d'Àustria)

Enriqueta de Nassau-Weilburg (Bayreuth, 30 d'octubre de 1797 - Viena, 29 de desembre de 1829) fou Princesa de Nassau-Weilburg amb el tractament d'altesa sereníssima que contragué matrimoni amb l'arxiduc Carles Lluís d'Àustria.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Enriqueta de Nassau-Weilburg (arxiduquessa d'Àustria)

Ernest I de Saxònia-Coburg Gotha

Ernest I de Saxònia-Coburg Gotha (Coburg, 2 de gener de 1784 - Gotha, 29 de gener de 1844).

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Ernest I de Saxònia-Coburg Gotha

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Estats Units d'Amèrica

Ferran VII d'Espanya

Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Ferran VII d'Espanya

Francesc d'Assís de Borbó

Francesc d'Assis de Borbó i de Borbó-Dues Sicílies (Aranjuez 1822 - Épinay 1902) va ser infant d'Espanya, duc de Cadis i rei consort d'Espanya pel seu matrimoni amb la seva cosina Isabel II.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Francesc d'Assís de Borbó

Francesc de Paula de Borbó

Francesc de Paula de Borbó i de Borbó-Parma (Madrid, 10 de març de 1794 - 13 d'agost de 1865) va ser infant d'Espanya, castellà d'Amposta i membre de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem de 1827 fins a 1851, any en què, exitingit l'orde, renuncià a la castellania.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Francesc de Paula de Borbó

Gonçal de Borbó i Battenberg

Gonçal de Borbó i Battenberg (Palau Reial de Madrid, 24 d'octubre de 1914 - Krumpendorf, Caríntia, 13 d'agost de 1934) va ser un Infant d'Espanya.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Gonçal de Borbó i Battenberg

Guillemina de Baden

Guillemina de Baden Guillemina de Baden, gran duquessa de Hessen-Darmstadt (Karlsruhe 1788 - Darmstadt 1836) va ser una princesa de Baden amb el tractament d'altesa que esdevingué gran duquessa de Hessen-Darmstadt en casar-se amb el gran duc Lluís II de Hessen-Darmstadt.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Guillemina de Baden

Hans Moritz von Hauke

Escut d'armes de Mortiz von Hauke. Hans Moritz von Hauke (en polonès: Maurycy Hauke) (Seifersdorf, 1775 – Varsòvia, 1830).

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Hans Moritz von Hauke

Hemofília

Lhemofília és un conjunt de malalties hereditàries ocasionades per la carència o defecte d'algun factor de coagulació, com ara el factor VIII a l'hemofília A i el factor IX a l'hemofília B. En contra del que es pensa comunament, la síndrome més comuna no és la presència d'hemorràgies espontànies, sinó la formació d'hematomes a causa de traumatismes o cops menors; l'agregació plaquetària no està alterada en les persones hemofíliques, el temps de sagnat Ivy és normal.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Hemofília

Hemorràgia interna

Lhemorràgia interna és una pèrdua de sang per part d'un vas sanguini, sang que es recull a l'interior del cos.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Hemorràgia interna

Isabel II d'Espanya

Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Isabel II d'Espanya

Júlia von Hauke

Júlia von Hauke.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Júlia von Hauke

Joan Carles I d'Espanya

Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 5 de gener de 1938) fou rei d'Espanya sota el nom de Joan Carles I entre el 22 de novembre de 1975 i el 19 de juny de 2014, data de la seva abdicació i de l'accés com a cap d'Estat del seu fill Felip VI.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Joan Carles I d'Espanya

Joan de Borbó i Battenberg

Bust de Joan de Borbó. Joan de Borbó i Battenberg (Palau Reial de La Granja de San Ildefonso, 20 de juny de 1913 - Pamplona, 1 d'abril de 1993) fou l'únic cap de la família dels Borbons espanyols que en cap moment de la seva vida no ha estat rei.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Joan de Borbó i Battenberg

Josep Antoni d'Àustria

Josep Antoni d'Àustria (Florència, 9 de març de 1776 - Buda, 13 de gener de 1847) va ser arxiduc d'Àustria i palatí del regne d'Hongria durant més de 50 anys, entre 1795 i 1847.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Josep Antoni d'Àustria

L'Havana

L'Havana (en castellà La Habana) és la capital de la República de Cuba, la seva ciutat més gran, principal port i centre econòmic i cultural.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і L'Havana

Lausana

Vista aèria de Lausana Lausana (Lausanne en francès, Losena en francoprovençal) és una ciutat i comuna de Suïssa.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Lausana

Lluís II de Hessen-Darmstadt

Lluís II de Hessen-Darmstadt (Darmstadt 1777 - 1848) fou Gran Duc de Hessen-Darmstadt des de 1830 fins a la seva mort, el 1848.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Lluís II de Hessen-Darmstadt

Lluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies

Lluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies (Portici 1804 - Madrid 1844) va ser princesa de les Dues Sicílies i infanta d'Espanya.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Lluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies

Lluïsa de Saxònia-Gotha-Altenburg

Lluïsa de Saxònia-Gotha-Altenburg (en alemany Luise von Sachsen-Gotha-Altenburg), princesa alemanya de la Casa de Wettin, nascuda el 21 de desembre de 1800 i morta el 30 d'agost de 1831.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Lluïsa de Saxònia-Gotha-Altenburg

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Madrid

Maria Cristina d'Habsburg-Lorena

Maria Cristina d'Habsburg-Lorena (Gross-Seelowitz, Moràvia, Imperi Austríac, 21 de juliol de 1858 - Madrid, Espanya, 6 de febrer de 1929) fou reina consort d'Espanya de 1879-1885 pel seu matrimoni amb Alfons XII.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Maria Cristina d'Habsburg-Lorena

Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)

Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (Palerm, Regne de les Dues Sicílies 27 d'abril de 1806 - L'Havre, França 22 d'agost de 1878), princesa de les Dues Sicílies, reina consort d'Espanya (1829-1833) i regent d'Espanya (1833-1840).

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)

Maria de la Mercè de Borbó i d'Àustria

va ser infanta d'Espanya i princesa d'Astúries.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Maria de la Mercè de Borbó i d'Àustria

Maria Dorotea de Württemberg

La duquessa '''Maria Dorotea de Württemberg''', arxiduquessa d'Àustria Maria Dorotea de Württemberg, arxiduquessa d'Àustria i palatina d'Hongria (Karlsruhe 1797 - Ofen (Hongria) 1855) va ser una duquessa de Württemberg amb el tractament d'altesa reial que contragué matrimoni en el si de la casa d'Àustria.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Maria Dorotea de Württemberg

Matrimoni morganàtic

El matrimoni morganàtic és aquell realitzat entre dues persones de rang social desigual (noble i plebeu), impedint que el cònjuge i qualsevol fill d'aquesta unió hereti o obtingui els títols, privilegis i propietats del noble.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Matrimoni morganàtic

Miami

Miami és una ciutat dels Estats Units localitzada al sud-est de l'estat de Florida, al comtat de Miami-Dade, vora els marges del riu Miami.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Miami

Monestir d'El Escorial

El monestir d'El Escorial o monestir de San Lorenzo de El Escorial (en castellà Real Monasterio de San Lorenzo de El Escorial) és una residència històrica de la Família Reial Espanyola.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Monestir d'El Escorial

Orde d'Isabel la Catòlica

La Insígnia, Gran Creu i Estrella de l'Orde LOrde d'Isabel la Catòlica és un orde civil espanyol atorgat en reconeixement als serveis en benefici del país.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Orde d'Isabel la Catòlica

Orde de l'Elefant

L'Orde de l'Elefant (en danès Elefantordenen) és el màxim orde honorífic danès.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Orde de l'Elefant

Orde de la Corona d'Itàlia

L'Orde de la Corona d'Itàlia (Italià: Ordine della Corona d'Italia) és un orde civil i militar del Regne d'Itàlia, creat pel Rei Víctor Manuel II el 20 de febrer de 1868, i atorgat per premiar a ciutadans italians i estrangers que haguessin realitzat fets meritoris per a la Nació, la Corona o el Monarca, tant en el mèrit civil con militar, especialment aquells directament relacionats amb els interessos polítics de la Nació.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Orde de la Corona d'Itàlia

Orde de Sant Jaume

L′Orde de Sant Jaume o Orde de Sant Jaume de l'Espasa (també conegut impròpiament, per influència castellana, com a Orde de Santiago) és un orde religiós i militar castellanolleonès instituït per Alfons VIII de Castella i aprovat pel papa Alexandre III mitjançant una butlla atorgada el 5 de juliol de 1175.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Orde de Sant Jaume

Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer

L'Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer és un orde de cavalleria atorgat per la Casa de Savoia i després pels reis d'Itàlia, abans que el país esdevingués una república, i atorgat com a recompensa pels mèrits especials pel servei civil o militar a l'estat, d'acord amb els estatuts, en els camps de la ciència, la literatura, les arts, la indústria i qualsevol activitat que serveixi per portar honor i grandesa a la Nació Italiana.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer

Orde del Toisó d'Or

'''Felip III de Borgonya''' fundador de l'orde, pintat per Rogier van der Weyden L'Orde del Toisó d'Or és un orde civil i de cavalleria fundat l'any 1429 pel duc de Borgonya i comte de Flandes, Felip III de Borgonya.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Orde del Toisó d'Or

Orde Suprem de la Santíssima Anunciació

L'Orde Suprem de la Santíssima Anunciació (en italià: Ordine Supremo della Santissima Annunziata) és el màxim honor de la Casa de Savoia.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Orde Suprem de la Santíssima Anunciació

Palau Reial de Madrid

El Palau Reial de Madrid és, amb 135 000 m² de superfície i més de 3418 habitacions, el palau més gran d'Europa.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Palau Reial de Madrid

Príncep d'Astúries

El títol príncep d'Astúries, de fet actualment princesa d'Astúries per la seva actual titular, és un dels títols de l'hereu de la corona espanyola, juntament amb els altres tradicionalment atribuïts als hereus dels antics territoris de la Corona d'Aragó: príncep de Girona, duc de Montblanc, comte de Cervera i senyor de Balaguer; i del Regne de Navarra: príncep de Viana.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Príncep d'Astúries

Regne d'Itàlia (1861-1946)

El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Regne d'Itàlia (1861-1946)

Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III

Carles III, creador de l'Orde, amb l'hàbit de gran mestre del mateix. El Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III és la més alta distinció honorífica entre els ordes civils espanyols.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Segona República Espanyola

Suïssa

Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Suïssa

Victòria de Saxònia-Coburg Saalfeld

Victòria de Saxònia-Coburg-Saalfeld (Coburg, 17 d'agost de 1786 - Frogmore House (Castell de Windsor), 16 de març de 1861) fou princesa de Saxònia-Coburg-Saalfeld, princesa del Regne Unit i duquessa a Saxònia amb el tractament d'altesa que es casà en el si de la família reial britànica.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Victòria de Saxònia-Coburg Saalfeld

Victòria Eugènia de Battenberg

Victòria Eugènia de Battenberg (Balmoral, Escòcia, 24 d'octubre de 1887 - Lausana, 15 d'abril de 1969) va ser una princesa britànica, filla d'Enric de Battenberg i Beatriu d'Anglaterra, i reina consort d'Espanya pel seu matrimoni amb Alfons XIII.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Victòria Eugènia de Battenberg

Victòria I del Regne Unit

fou reina del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda (1837-1901) i emperadriu de l'Índia (1876-1901).

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і Victòria I del Regne Unit

10 de maig

El 10 de maig és el cent trentè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-unè en els anys de traspàs.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і 10 de maig

11 de juny

L'11 de juny és el cent seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і 11 de juny

15 d'abril

El 15 d'abril és el cent cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent sisè en els anys de traspàs.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і 15 d'abril

1907

;Països Catalans.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і 1907

1931

;Països Catalans.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і 1931

1933

El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і 1933

1937

;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і 1937

1938

;Països Catalans.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і 1938

1985

1985 (MCMLXXXV) fou un any normal començat en dimarts segons el calendari gregorià.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і 1985

21 de juny

El 21 de juny és el cent setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і 21 de juny

3 de juliol

El 3 de juliol és el cent vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і 3 de juliol

6 de setembre

El 6 de setembre és el dos-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquantè en els anys de traspàs.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і 6 de setembre

8 de gener

El 8 de gener és el vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і 8 de gener

8 de maig

El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs.

Veure Alfons de Borbó i de Battenberg і 8 de maig

Vegeu també

Infants d'Espanya

Prínceps d'Astúries

També conegut com Alfons d'Espanya, Alfons de Borbó Battemberg, Alfons de Borbó i Battemberg, Alfons de Borbó i Battenberg, Alfons de Borbó y Battemberg, Alfonso de Borbón y Battenberg.

, Regne d'Itàlia (1861-1946), Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III, Segona República Espanyola, Suïssa, Victòria de Saxònia-Coburg Saalfeld, Victòria Eugènia de Battenberg, Victòria I del Regne Unit, 10 de maig, 11 de juny, 15 d'abril, 1907, 1931, 1933, 1937, 1938, 1985, 21 de juny, 3 de juliol, 6 de setembre, 8 de gener, 8 de maig.