Obrir a Google MapsTaula de continguts
43 les relacions: Al·lòbroges, Aps (Ardecha), Arverns, Bituitus, Bonn, Caldari, Cardo, Cevenes, Ciutadania romana, Cultura de La Tène, Decumanus, Dinastia merovíngia, Dinastia Severa, Estrabó, Exedra, Frigidari, Gàbals, Gàl·lia Aquitània, Gàl·lia Narbonesa, Guerra de les Gàl·lies (llibre), Helvis, Hipocaust, Imperi Romà, Juli Cèsar, Martyrium, Massís Septentrional, Mosaic romà, Oppidum, Peristil, Plini el Vell, Protohistòria, Quint Fabi Màxim Berrugós, Roine, Segle II, Segusiaves, Teatre romà, Tepidari, Termes romanes, Vel·lavis, Vil·la romana, Vivièrs (Ardecha), Volques arecomicis, Volta de canó.
Al·lòbroges
Els al·lòbroges (en llatí: Allobroges, Allobriges, Allobruges, en grec antic Άλλόβριγες o Ἀλλόβρογες) eren un poble gal que habitaven un territori a l'est del Roine, principalment entre el Roine i l'Isèra.
Veure Alba Helvorium і Al·lòbroges
Aps (Ardecha)
Aps (en francès Alba-la-Romaine) és un municipi francès, situat al departament de l'Ardecha i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Alba Helvorium і Aps (Ardecha)
Arverns
Els arverns (llati Arverni) foren una de les principals tribus de la Gàl·lia que van rivalitzar amb els hedus per la supremacia.
Veure Alba Helvorium і Arverns
Bituitus
Bituitus o segons algunes inscripcions, Betultus era un cabdill dels arverns a la Gàl·lia.
Veure Alba Helvorium і Bituitus
Bonn
Bonn és una ciutat alemanya a la riba esquerra del Rin.
Veure Alba Helvorium і Bonn
Caldari
Caldari de les Termes de Cluny, a París A l'antiga Roma, el caldari (en llatí caldarium o calidarium, de caldus o calidus, 'calent') és la part de les termes on es poden prendre els banys calents.
Veure Alba Helvorium і Caldari
Cardo
El cardo (nom llatí) era el carrer que anava en sentit nord-sud a les ciutats romanes basades en un esquema urbanístic ortogonal, és a dir dividides en blocs o illes quadrangulars uniformes, en particular pel que fa a les fundacions colonials.
Veure Alba Helvorium і Cardo
Cevenes
Les Cevenes (Cevenas en occità; Cévennes en francès) és una serralada de muntanyes que són part del Massís Central, a cavall entre els departaments francesos de la Losera i de Gard.
Veure Alba Helvorium і Cevenes
Ciutadania romana
La ciutadania romana (en llatí civis, plural cives, 'ciutadà' i també civitas, 'nació, estat, poble) era un estatus polític i jurídic privilegiat atorgat als individus lliures pel que respecta a les lleis, la propietat i el govern.
Veure Alba Helvorium і Ciutadania romana
Cultura de La Tène
La cultura de la Tène fou el darrer període de l'edat de ferro preromana a l'Europa.
Veure Alba Helvorium і Cultura de La Tène
Decumanus
Vista del '''''decumanus maximus''''' de Palmira, a Síria El decumanus (nom llatí) era, en la planificació urbanística romana, un carrer orientat en direcció est-oest en un campament militar (oppidum) o en una colònia.
Veure Alba Helvorium і Decumanus
Dinastia merovíngia
L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.
Veure Alba Helvorium і Dinastia merovíngia
Dinastia Severa
La dinastia Severa o dinastia dels Severs va ser una dinastia que va governar l'Imperi Romà entre el 193 i el 235.
Veure Alba Helvorium і Dinastia Severa
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Veure Alba Helvorium і Estrabó
Exedra
'''Exedra''' en una sala de l'Ermitage, a Sant Petersburg Una exedra (del grec εξέδρα, 'seient a l'exterior') és un espai semicircular, cobert per una semicúpula, que acostuma a sobresortir del mur d'un edifici, a la manera d'un absis, si bé també pot ser una obertura en una paret interna.
Veure Alba Helvorium і Exedra
Frigidari
vil·la del Casale (Sicília) s A l'antiga Roma, el frigidari (en llatí frigidarium, de frigidus, 'fred') és la part de les termes on es poden prendre els banys d'aigua freda.
Veure Alba Helvorium і Frigidari
Gàbals
Els gàbals (en llatí Gabali o Gabales, en grec antic Γαβάλεις, segons Estrabó) van ser un poble gal, veí dels rutens a la frontera de la Narbonesa entre els arverns i els helvis, al país muntanyós que en català s'anomena Gavaldà i en francès Gévaudan, derivat de Gabaldanum (Pagus Gabalicus), i que és l'actual departament de Lozère.
Veure Alba Helvorium і Gàbals
Gàl·lia Aquitània
Aquitània (Aquitania) va ser una província romana creada l'any 27 aC per l'emperador August.
Veure Alba Helvorium і Gàl·lia Aquitània
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Veure Alba Helvorium і Gàl·lia Narbonesa
Guerra de les Gàl·lies (llibre)
La Guerra de les Gàl·lies (en llatí, abreujat: De Bello Gallico) és un dels llibres més coneguts de Juli Cèsar, on narra en tercera persona la conquesta de la Gàl·lia dels anys 58 aC al 51 aC i les expedicions a Britània.
Veure Alba Helvorium і Guerra de les Gàl·lies (llibre)
Helvis
Els helvis (en llatí: Helvii, en grec antic Ἐλουοί segons Estrabó) van ser un poble gal de la Gàl·lia Narbonense, veïns dels arverns.
Veure Alba Helvorium і Helvis
Hipocaust
'''Hipocaust''' a Xanten (Alemanya) Un hipocaust (del llatí hypocaustum, i aquest del grec ὑπόκαυστον hypókauston) és una cambra subterrània utilitzada per escalfar la cambra de sobre, emprada a l'època romana, sobretot a les termes.
Veure Alba Helvorium і Hipocaust
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Alba Helvorium і Imperi Romà
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Veure Alba Helvorium і Juli Cèsar
Martyrium
Un martyrium (nom provinent del llatí, literalment 'martiri'; plural martyria) és un edifici religiós amb la planta central construïda sobre la tomba d'un màrtir o sant, com el Sant Sepulcre de Jerusalem.
Veure Alba Helvorium і Martyrium
Massís Septentrional
França, en una imatge de radar de la NASA. El '''Massís Septentrional''' hi destaca com una àmplia massa rogenca a la part centremeridional. A la frontera sud-oriental amb Itàlia hi ha els Alps i al sud, als confins amb la península Ibèrica, hi ha els Pirineus.
Veure Alba Helvorium і Massís Septentrional
Mosaic romà
Mosaic dels dotze treballs d'Hèrcules procedent de Llíria, Camp de Túria Els mosaics romans s'elaboraven amb petites peces de ceràmica o altres materials de colors i formes diferents anomenades tessel·les, i per aquest motiu s'hi referien també com a opus tessellatum.
Veure Alba Helvorium і Mosaic romà
Oppidum
'''''Oppidum''''' celta de l'Europa Central, segle I aC El terme oppidum (del llatí oppidum, pl. oppida: lloc elevat, fortificació) és un terme genèric que designa un lloc elevat, un turó o altiplà, les defenses naturals del qual s’han vist reforçades per la intervenció humana.
Veure Alba Helvorium і Oppidum
Peristil
Casa dels Vetis de Pompeia, amb el ''peristylium'' o jardí central porticat El peristil (del llatí peristylum) és, en l'arquitectura clàssica, un tipus de columnata formada per una sèrie continuada de fileres de columnes a l'entorn d'un pati o edifici que marcava la separació del pòrtic, construcció en què els pilars no rodejaven l'espai sinó que estaven disposats en una o més línies paral·leles.
Veure Alba Helvorium і Peristil
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Veure Alba Helvorium і Plini el Vell
Protohistòria
La protohistòria se situa cronològicament entre la prehistòria i la història.
Veure Alba Helvorium і Protohistòria
Quint Fabi Màxim Berrugós
Quint Fabi Màxim Berrugós (en llatí Quintus Fabius Maximus Verrucosus) (Roma, v 275 aC - Roma, 203 aC) va ser un polític i militar romà.
Veure Alba Helvorium і Quint Fabi Màxim Berrugós
Roine
El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).
Veure Alba Helvorium і Roine
Segle II
El segle II, que comprèn els anys 101 - 199, pertany a l'era de l'antiguitat clàssica i està marcat per la consolidació de les tendències i pobles del segle precedent.
Veure Alba Helvorium і Segle II
Segusiaves
Els segusiaves (en llatí segusiavi o segusii, en grec σεγοσιανοί o σεγουσιανοί) foren un poble gal esmentat per Cèsar que diu que el 58 aC quan anava contra els helvecis va passar pel territori dels al·lòbroges i allí va creuar el Roine i va entrar en territori dels segusians.
Veure Alba Helvorium і Segusiaves
Teatre romà
Pompeu Un teatre romà és una construcció típica de l'arquitectura romana que es troba a gran part de les províncies de l'antiga Roma i la finalitat del qual era la d'oferir espectacles teatrals.
Veure Alba Helvorium і Teatre romà
Tepidari
atlants A l'antiga Roma, el tepidari (del llatí tepidarium, de tepidus, «tebi») és la part de les termes on es poden prendre els banys tebis.
Veure Alba Helvorium і Tepidari
Termes romanes
Les Termes de Dioclecià, a Roma Frigidari de la vil·la romana de Can Llauder, a Mataró Les termes (del llatí thermae) eren edificis públics amb prestacions que avui en diríem higienicosanitàries.
Veure Alba Helvorium і Termes romanes
Vel·lavis
Els vel·lavis o velauns (en llatí vellavi o vellavii o velauni) eren un poble gal.
Veure Alba Helvorium і Vel·lavis
Vil·la romana
Restes de la vil·la romana de Can Llauder, situada a Mataró Una vil·la (villa), a l'antiga Roma, era un centre d'explotació agrària que en alguns casos esdevingué segona residència de patricis que vivien a la ciutat, construïda durant la república romana i l'Imperi romà.
Veure Alba Helvorium і Vil·la romana
Vivièrs (Ardecha)
Vivièrs (en francès Viviers) és un municipi francès, situat al departament de l'Ardecha i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Alba Helvorium і Vivièrs (Ardecha)
Volques arecomicis
Els volques arecomicis (llatí Volcae Arecomici) foren una de les dues tribus de gals volques en què es va dividir aquest poble, procedent de la Vall del Danubi i establerta el a la regió entre el Rosselló i el Roine.
Veure Alba Helvorium і Volques arecomicis
Volta de canó
Esquema de volta de canó Volta de canó lleugerament apuntada de l'església de Sant Esteve de Llanars La volta de canó és un tipus de volta generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal.
Veure Alba Helvorium і Volta de canó
També conegut com Alba Helviorum.