Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Aimares

Índex Aimares

Els aimares (plural d'aimara) són un poble indígena de les regions dels Andes i de l'Altiplà de l'Amèrica del Sud; uns 2,3 milions viuen a Bolívia, el Perú i Xile.

Taula de continguts

  1. 88 les relacions: Acullico, Aimara, Alfredo Torero Fernández de Córdova, Altiplà, Amèrica del Sud, Andes, Bartolina Sisa Vargas, Bolívia, Caral, Castellà, Ceràmica, Chavín, Coca (planta), Cocaïna, Cochabamba, Collasuyu, Colonització espanyola d'Amèrica, Copiapó, Corregiment, Cosmovisió, Cultura tiahuanaco, Cultura wari, Cusco, El Alto, Església Catòlica Romana, Etnònim, Evo Morales, Festes populars als Països Catalans, Glotònim, Gregoria Apaza, Guerra, Guerra del Pacífic (1879-1883), Guerres d'independència hispanoamericanes, Huayna Cápac, Idioma, Imperi Espanyol, Imperi Inca, Inques, Inti Raymi, Jaime Escalante, Jaqaru, Jujuy, Kawki, Kolla, La Paz, Lima, Lingua franca, Llac Poopó, Llac Titicaca, Llengües aimara, ... Ampliar l'índex (38 més) »

Acullico

coca per acullico a La Paz, Bolívia. Lacullico, chacchado, akulliku, acuyico —del quechua akullikuy—, acusi, pijcho o mascada, és una pràctica social, ritual i medicinal, en què un petit bolo de fulles d'coca és col·locat en la boca entre galta i mandíbula, aquest es mastega en unes certes zones de Sud-amèrica nord de l'Argentina, nord de Xile, occident de Bolívia, Perú, Equador, Colòmbia) per a evitar o disminuir els efectes del mal d'altura causat per la falta de oxigen en l'atmosfera a grans altituds, i disminuir els efectes de la fatiga, la fam i la indigestió.

Veure Aimares і Acullico

Aimara

Wiphala, bandera del poble aimara La llengua aimara (aymar aru) pertany al grup quitxuamarà de la família andina-equatorial.

Veure Aimares і Aimara

Alfredo Torero Fernández de Córdova

Alfredo Augusto Torero Fernández de Córdova (Huacho, 10 de setembre de 1930 - València, 19 de juny de 2004) va ser un antropòleg i lingüista peruà que va fundar la Lingüística Andina en el el Perú amb el seu article "Los dialectos quechuas", publicat el 1964.

Veure Aimares і Alfredo Torero Fernández de Córdova

Altiplà

L'altiplà de Putorana, a l'extrem nord-oest de l'altiplà de la Sibèria Central Un altiplà és una superfície relativament plana elevada sobre el terreny que l'envolta.

Veure Aimares і Altiplà

Amèrica del Sud

LAmèrica del Sud, segons el model continental ibèric, és un subcontinent d'Amèrica travessat per l'equador terrestre.

Veure Aimares і Amèrica del Sud

Andes

La serralada dels Andes La serralada dels Andes s'estén des de Veneçuela fins a la Patagònia i travessa tota l'Amèrica del Sud (l'Argentina, Xile, el Perú, Bolívia, l'Equador, Colòmbia i Veneçuela).

Veure Aimares і Andes

Bartolina Sisa Vargas

Bartolina Sisa Vargas (Cantón de Caracato de l'Ayllu, 24 d'agost de 1750 o 1753 - La Paz, 5 de setembre de 1782).

Veure Aimares і Bartolina Sisa Vargas

Bolívia

Bolívia o lEstat Plurinacional de Bolívia (o Buliwya) —en castellà i oficialment, Estado Plurinacional de Bolivia (anomenat fins al 2009 República de Bolívia)— és un dels dos únics estats de l'Amèrica del Sud sense sortida a l'oceà, i a més és una de les regions més altes del món.

Veure Aimares і Bolívia

Caral

Caral fou una ciutat sagrada de la desapareguda civilització de Caral i un important jaciment arqueològic situat al Perú.

Veure Aimares і Caral

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Veure Aimares і Castellà

Ceràmica

Plat de ceràmica de Faenza La ceràmica és qualsevol dels diversos materials durs, trencadissos, resistents a la calor i resistents a la corrosió als quals es dona forma i després es couen.

Veure Aimares і Ceràmica

Chavín

* Cultura chavín, civilització preincaica desenvolupada durant l'horitzó primerenc centrada a Chavín de Huántar.

Veure Aimares і Chavín

Coca (planta)

La coca (Erythroxylum coca) és una planta de la família de les eritroxilàcies (Erythroxylaceae) oriünda de països de l'Amèrica del Sud nord occidental propers als Andes com Perú, Bolívia, Equador i el nord de l'Argentina.

Veure Aimares і Coca (planta)

Cocaïna

La cocaïna (de nom químic 2β-carbometioxi-3β-benzoxitropà, ecgoní metil ester benzoat) és un alcaloide que s'extreu de la planta anomenada Erythroxylum coca, un arbust originari del Perú i Bolívia.

Veure Aimares і Cocaïna

Cochabamba

Cochabamba és una ciutat al centre de Bolívia, localitzada a la vall del mateix nom a la Serralada dels Andes.

Veure Aimares і Cochabamba

Collasuyu

Estendard del ''Collasuyo''. Collasuyu (quítxua Qulla Suyu, país colla) o Kollasuyu, fou el suyu més austral de l'Imperi Inca, el més gran dels seus territoris.

Veure Aimares і Collasuyu

Colonització espanyola d'Amèrica

Penó dels ''conquistadors'' castellans, amb la corona de Castella sobre una bandera vermella, usada per Hernán Cortés, Francisco Pizarro i d'altres portuguès el 1790 La colonització espanyola de les Amèriques va començar sota la corona de Castella i va ser encapçalada pels conquistadors espanyols.

Veure Aimares і Colonització espanyola d'Amèrica

Copiapó

Copiapó és una ciutat xilena, capital de la província homònima i de la regió d'Atacama.

Veure Aimares і Copiapó

Corregiment

Un corregiment era, primigèniament, una demarcació administrativa del regne de Castella, a càrrec d'un corregidor i d'un tinent de corregidor.

Veure Aimares і Corregiment

Cosmovisió

La cosmovisió és el conjunt d'opinions i creences que conformen la imatge o concepte general del món que té una persona, època o cultura, a partir de la qual interpreta la seva naturalesa i tot allò que existeix.

Veure Aimares і Cosmovisió

Cultura tiahuanaco

La cultura tiahuanaco és una cultura arqueològica que es va desenvolupar als actuals estats de Bolívia, Perú i Xile entre els anys 1580 aC i 1187 dC.

Veure Aimares і Cultura tiahuanaco

Cultura wari

La cultura wari o huari fou una civilització andina que va créixer al bell mig dels Andes si fa no fa des del segle VII fins al XIII, i arribà a expandir-se des dels actuals departaments peruans de Lambayeque pel nord, Moquegua pel sud, fins a la selva del departament del Cusco per l'est.

Veure Aimares і Cultura wari

Cusco

La ciutat de Cusco (en l'original quítxua: Qusqu) és la capital del departament homònim del Perú.

Veure Aimares і Cusco

El Alto

El Alto és una ciutat i municipi de Bolívia situat a la província de Pedro Domingo Murillo del departament de La Paz, a l'oest del país a l'altiplà andí.

Veure Aimares і El Alto

Església Catòlica Romana

Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.

Veure Aimares і Església Catòlica Romana

Etnònim

Un etnònim (en grec ethnos, 'tribu', + onuma, 'nom') és el nom d'un grup ètnic.

Veure Aimares і Etnònim

Evo Morales

Juan Evo Morales Aima (n. Orinoca, departament d'Oruro (Bolívia), 26 d'octubre de 1959) és un dirigent camperol, polític i activista bolivià d'origen amerindi, uru-aimara, i parlant d'aimara.

Veure Aimares і Evo Morales

Festes populars als Països Catalans

Foguera de la nit de Sant Joan a la platja de la Marina Alta. Les festes populars als Països Catalans són el conjunt de festes tradicionals que se celebren als territoris de parla catalana.

Veure Aimares і Festes populars als Països Catalans

Glotònim

Un glotònim és la paraula que s'usa per a referir-se a una llengua.

Veure Aimares і Glotònim

Gregoria Apaza

Gregoria Apaza Nina (Ayo Ayo, província de Sica Sica, c. 1751 - La Paz, 6 de setembre de 1782) va ser una heroïna i revolucionària indígena aimara que va liderar, al costat del seu germà Túpac Katari (Julián Apaza) i la seva cunyada Bartolina Sisa, una de les rebel·lions més importants contra l'Imperi espanyol a l'Alt Perú.

Veure Aimares і Gregoria Apaza

Guerra

''Die Gotenschlacht am Vesuv'', representació de la batalla del Mont Lactarius del 553, que va enfrontar els ostrogots a les forces de l'Imperi Romà d'Orient. Una guerra, conflicte armat o conflicte bèl·lic és una lluita armada entre, en principi, dos grups organitzats i disposats a fer ús de la força per a mantenir o que es reconegui el seu poder, com per exemple dos estats.

Veure Aimares і Guerra

Guerra del Pacífic (1879-1883)

La Guerra del Pacífic o Guerra del Salnitre.

Veure Aimares і Guerra del Pacífic (1879-1883)

Guerres d'independència hispanoamericanes

Les Guerres d'independència hispanoamericanes foren un seguit de guerres en contra de la dominació de l'Imperi Espanyol a Hispanoamèrica de principis del coincidint amb la invasió napoleònica de la península Ibèrica durant la Guerra del Francès.

Veure Aimares і Guerres d'independència hispanoamericanes

Huayna Cápac

Huayna Cápac (1476-1527) fou l'onzè emperador inca del regne del Cusco al, fill de Túpac Iupanqui i de la reina Mama Ocllo.

Veure Aimares і Huayna Cápac

Idioma

família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.

Veure Aimares і Idioma

Imperi Espanyol

mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.

Veure Aimares і Imperi Espanyol

Imperi Inca

L'Imperi Inca (Tahuantinsuyo o Tawantin suyu, en ortografia quítxua clàssica o moderna) fou una entitat política creada per la civilització inca, una de les tres grans civilitzacions d'Amèrica.

Veure Aimares і Imperi Inca

Inques

Primera representació dels inques a Europa (1553), treta de la ''Crònica del Perú'', de Pedro Cieza de León Els inques ('ser') eren una ètnia sud-americana, originària dels Andes centrals del Perú, que habità en un principi les conques dels rius Vilcanota.

Veure Aimares і Inques

Inti Raymi

Inti Raymi (en quítxua ‘festa del Sol’) era una antiga cerimònia religiosa andina en honor de l'Inti (el déu sol), que es realitzava cada solstici d'hivern als Andes.

Veure Aimares і Inti Raymi

Jaime Escalante

va ser un educador bolivià que va revolucionar l'ensenyament de les matemàtiques de secundària a Califòrnia.

Veure Aimares і Jaime Escalante

Jaqaru

El jaqaru és un idioma inclòs entre les llengües aimara, a la qual també pertanyen l'aimara i el kawki.

Veure Aimares і Jaqaru

Jujuy

Jujuy és una província a l'extrem nord-oest de l'Argentina, entre les fronteres amb Xile i Bolívia.

Veure Aimares і Jujuy

Kawki

El kawki, kauki, cachuy o cauque, és un dialecte divergent del jaqaru, una llengua de la família de llengües aimara.

Veure Aimares і Kawki

Kolla

Els kolles, colles, o coyes (Kolla, Colla o Coya), correctament Qulla (nom quítxua per dir "sud") són un poble indígena del nord de Xile, nord-oest de l'Argentina i sud de Bolívia.

Veure Aimares і Kolla

La Paz

La Paz és la capital administrativa de Bolívia, i també la capital del departament de La Paz.

Veure Aimares і La Paz

Lima

Lima és la capital i la ciutat més gran del Perú, el centre cultural, industrial i financer del país.

Veure Aimares і Lima

Lingua franca

La lingua franca o sabir ('saber') fou un pidgin usat com a llengua vehicular per mariners i mercaders europeus, turcs i àrabs als ports del Mediterrani des del segle XI fins a mitjan segle XIX.

Veure Aimares і Lingua franca

Llac Poopó

El Llac Poopó és un llac d'aigua salada situat a la frontera amb Perú però a territori de Bolívia.

Veure Aimares і Llac Poopó

Llac Titicaca

El llac Titicaca (en castellà Lago Titicaca; en quítxua: Titiqaqa Qucha), situat a 3.812 m sobre el nivell del mar, és el llac navegable (de forma comercial) més alt del món.

Veure Aimares і Llac Titicaca

Llengües aimara

Les llengües aimara, llengües aru o llengües jaqi són una família de llengües sud-americana conformada per tres idiomes moderns: aimara, jaqaru i kawki.

Veure Aimares і Llengües aimara

Llengües uru-chipaya

Les llengües uru-chipaya són una família lingüística indígena de Bolívia de la que en sobreviuen dos idiomes estretament relacionats.

Veure Aimares і Llengües uru-chipaya

Lloque Yupanqui

Lloque Yupanqui fou el tercer inca del regne del Cusco, segons la tradició.

Veure Aimares і Lloque Yupanqui

Max Uhle

Friedrich Maximilian Uhle Lorenz (Dresden, Saxònia, Alemanya, 25 de març de 1856 - Loeben, Alta Silèsia, Polònia, 11 de maig de 1944), més conegut com a Max Uhle, va ser un arqueòleg alemany, el treball del qual a Perú, Xile, Equador i Bolívia a la fi del i principis del segle XX van tenir un impacte significatiu en la pràctica de l'arqueologia d'Amèrica del Sud.

Veure Aimares і Max Uhle

Necròpolis

Vall dels Reis (Luxor)Una necròpolis (o necròpoli) és un cementiri o lloc de soterrament.

Veure Aimares і Necròpolis

Pacha Mama

Pacha Mama o Pachamama o més usualment pacha (de l'aimara i quítxua pacha: terra i, per extensió bastant moderna "món", "cosmos"; i mama: mare -és a dir "Mare Terra") és la gran deïtat, entre els pobles indígenes dels Andes Centrals d'Amèrica del Sud.

Veure Aimares і Pacha Mama

Pachacútec

Pachacuti Yupanqui (Pachacútec, "el que fa tornar la terra") fou el novè emperador inca (regnà 1438-1471), anomenat Kusi Yupanqui des del seu naixement en la seva presa de poder.

Veure Aimares і Pachacútec

Perú

El Perú, oficialment la República del Perú, és un país de Sud-amèrica que confronta al nord amb l'Equador i Colòmbia, a l'est amb el Brasil, al sud-est amb Bolívia, al sud amb Xile i a l'oest amb l'oceà Pacífic.

Veure Aimares і Perú

Porta del Sol (Tiwanaku)

Porta del Sol a Tiwanaku (front) Vista posterior La Porta del Sol és un monuments preinca.

Veure Aimares і Porta del Sol (Tiwanaku)

Potosí

Potosí és una ciutat boliviana, capital del departament de Potosí.

Veure Aimares і Potosí

Protestantisme

El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.

Veure Aimares і Protestantisme

Província de Buenos Aires

Buenos Aires és una de les 23 províncies de l'Argentina.

Veure Aimares і Província de Buenos Aires

Província de Salta

Salta és una província al nord-oest de l'Argentina.

Veure Aimares і Província de Salta

Pucarà

* Pucarà (fortificació), fortificació realitzada pels aborígens de les cultures andines centrals, és a dir des de l'actual Equador fins a la vall central de Xile i el nord-oest argentí.

Veure Aimares і Pucarà

Puquina

Distribució del pukina al 1600 CE. Puquina o Pukina és el nom d'una petita i hipotètica família lingüística, o bé d'una llengua aïllada.

Veure Aimares і Puquina

Quítxua

El quítxua és una família de llengües indígenes d'Amèrica del Sud.

Veure Aimares і Quítxua

Quítxua clàssic

El quítxua clàssic o quichua va ser una varietat de la família lingüística quítxua usada com llengua vehicular, al costat de l'aimara, mochica, puquina una de les llengües generals en l'Antic Perú pels curaca i adoptada com a llengua oficial per l'Estat incaic.

Veure Aimares і Quítxua clàssic

Quítxues

Els quítxues són un grup humà indígena d'Amèrica del Sud que parla el quítxua (Runa Simi), que es va originar entre els pobles indígenes del Perú.

Veure Aimares і Quítxues

Quito

Convent i església de Sant FrancescSan Francisco de Quito és la capital de la República de l'Equador.

Veure Aimares і Quito

Regió d'Apurímac

Apurímac (en quítxua, Déu parla) és una regió del Perú.

Veure Aimares і Regió d'Apurímac

Regió d'Ayacucho

Ayacucho és una regió del Perú.

Veure Aimares і Regió d'Ayacucho

Regió de Lima

Lima és una de les regions del Perú.

Veure Aimares і Regió de Lima

Regió de Moquegua

Moquegua (en quítxua indret tranquil) és una regió del Perú.

Veure Aimares і Regió de Moquegua

Regió de Tacna

Tacna (quítxua takna "he conquerit aquest lloc") és la regió més meridional del Perú.

Veure Aimares і Regió de Tacna

Reinaldo de Lizárraga

Fra Reginaldo o Reinaldo de Lizárraga (nascut Baltasar Ovando), O.P (Medellín, 1545 - Asunción del Paraguai, 1615) va ser un clergue dominic i cronista espanyol.

Veure Aimares і Reinaldo de Lizárraga

Sapa inca

El terme Sapa Inca (que significa « Inca principal» en quítxua), designa els emperadors de Cusco d'origen quítxua durant el període precolombí a la Serralada dels Andes El primer Sapa Inca és mític, Manco Cápac, fundador de la capital del «Melic del món» i de la dinastia de Cusco que regnarà durant molts segles sobre un territori d'Amèrica del Sud.

Veure Aimares і Sapa inca

Segle

Un segle és un període de cent anys.

Veure Aimares і Segle

Solstici d'hivern

Diagrama de les estacions de la Terra, sota una perspectiva nòrdica. Extrem dret: solstici d'hivern. El solstici d'hivern correspon a l'instant en què la posició del Sol al cel es troba a la major distància angular negativa de l'equador celeste.

Veure Aimares і Solstici d'hivern

Túpac Katari

Julián Apaza Nina, més conegut com a Túpac Katari, Túpaj Katari, o simplement Katari (Ayo Ayo, província de Sica Sica, Virregnat del Perú, 1750 – La Paz, Virregnat de la Plata, 15 de novembre de 1781) va ser un cabdill aimara, fill d'un miner que va morir com mitaier en les mines de Potosí.

Veure Aimares і Túpac Katari

Túpac Yupanqui

Mur de la fortalesa de Sacsayhuamán, acabada de construir durant l'incanat de Túpac Yupanqui Túpac Yupanqui fou el desè inca del Regne del Cusco.

Veure Aimares і Túpac Yupanqui

Teresa Gisbert Carbonell

Teresa Gisbert Carbonell (La Paz, Bolívia, 30 de novembre de 1926 - 19 de febrer de 2018) fou una destacada investigadora, arquitecta, restauradora i historiadora boliviana.

Veure Aimares і Teresa Gisbert Carbonell

Tiwanaku

Restes d'un edifici Tiwanaku Tiwanaku o Tiahuanaco és el recinte arqueològic més important de Bolívia i un dels més destacats d'Amèrica del Sud.

Veure Aimares і Tiwanaku

Torre

La Torre Eiffel, a París Una torre (del llatí turris), en arquitectura o enginyeria, és una mena d'estructura en què predomina la dimensió vertical sobre l'amplària.

Veure Aimares і Torre

Uros

Illes flotants Uros Els uros o urus (en uru, Qhas Qut suñi) són un poble indígena del Perú que poblava antigament les illes flotants del mateix nom, del llac Titicaca.

Veure Aimares і Uros

Viracocha

Imatge de Viracocha Viracocha (en quítxua Qun Tiksi Wiraqucha) era considerat com l'esplendor originari o el Senyor, Mestre del Món.

Veure Aimares і Viracocha

Wiphala

El wiphala (pronunciat, en quítxua) és un emblema utilitzat comunament com a bandera per representar els pobles indígenes dels Andes.

Veure Aimares і Wiphala

Xile

Xile, oficialment la República de Xile (República de Chile, en castellà), és un estat de l'Amèrica del Sud que ocupa una franja llarga i estreta entre la costa de l'oceà Pacífic i els Andes.

Veure Aimares і Xile

1559

;Països Catalans.

Veure Aimares і 1559

2003

2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.

Veure Aimares і 2003

, Llengües uru-chipaya, Lloque Yupanqui, Max Uhle, Necròpolis, Pacha Mama, Pachacútec, Perú, Porta del Sol (Tiwanaku), Potosí, Protestantisme, Província de Buenos Aires, Província de Salta, Pucarà, Puquina, Quítxua, Quítxua clàssic, Quítxues, Quito, Regió d'Apurímac, Regió d'Ayacucho, Regió de Lima, Regió de Moquegua, Regió de Tacna, Reinaldo de Lizárraga, Sapa inca, Segle, Solstici d'hivern, Túpac Katari, Túpac Yupanqui, Teresa Gisbert Carbonell, Tiwanaku, Torre, Uros, Viracocha, Wiphala, Xile, 1559, 2003.