Accés més ràpid que el navegador!
15 les relacions: Ambrosius Bosschaert el Jove, Ambrosius Bosschaert el Vell, Amsterdam, Barroc, Johannes Bosschaert, Middelburg, Natura morta, Neerlandesos, Pintor, Pintura, Rijksbureau voor Kunsthistorische Documentatie, Utrecht, 1612, 1643, 4 d'abril.
Ambrosius Bosschaert el Jove
Ambrosius Bosschaert el Jove (Middelburg, 1 de març de 1609 - Utrecht, 19 de maig de 1645) fou un pintor neerlandès, d'escenes de natures mortes amb flors com el seu pare Ambrosius Bosschaert el Vell.
Nou!!: Abraham Bosschaert і Ambrosius Bosschaert el Jove · Veure més »
Ambrosius Bosschaert el Vell
Ambrosius Bosschaert el Vell (Anvers, 18 de novembre 1573 - La Haia, 7 de març de 1621) fou un pintor neerlandès, d'escenes de natures mortes amb rams de flors.
Nou!!: Abraham Bosschaert і Ambrosius Bosschaert el Vell · Veure més »
Amsterdam
Amsterdam és la capital dels Països Baixos (tot i que la seu del govern és a La Haia).
Nou!!: Abraham Bosschaert і Amsterdam · Veure més »
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Nou!!: Abraham Bosschaert і Barroc · Veure més »
Johannes Bosschaert
Johannes Bosschaert (Middelburg, 1608 - Dordrecht, 1629) fou un pintor neerlandès, membre de la familia de pintors Bosschaert, tots dedicats a natures mortes de flors.
Nou!!: Abraham Bosschaert і Johannes Bosschaert · Veure més »
Middelburg
Middelburg és una ciutat d'uns 38.000 habitants dels Països Baixos, capital de la província de Zelanda.
Nou!!: Abraham Bosschaert і Middelburg · Veure més »
Natura morta
MNAC ''Natura morta'' de Pieter Claesz, 1627 La natura morta o naturalesa morta (també denominada amb el castellanisme bodegó) és un gènere pictòric que engloba les representacions d'objectes en un espai determinat, com animals de caça, fruita, flors, estris de cuina, de taula o de la llar, antiguitats, etc.
Nou!!: Abraham Bosschaert і Natura morta · Veure més »
Neerlandesos
Els neerlandesos (Nederlanders en neerlandès) són els habitants dels Països BaixosAutochtone population at 1 January 2006, Central Statistics Bureau, Integratiekaart 2006, This includes the Frisians as well. que comparteixen una cultura comuna i parlen la llengua neerlandesa. Els neerlandesos i els seus descendents es troben en comunitats d'emigrants d'arreu del món, especialment al Surinam, Xile, Brasil, Canadà, Austràlia, Sud-àfrica,Basat en nombres donats pel Professor J. A Heese al seu llibre Die Herkoms van die Afrikaner (Els Orígens dels Afrikaners), que uns 35% dels 4,5 milions d'Afrikaners tenen ancestres neerlandesos. Nova Zelanda i els Estats Units.According to. L'art i la cultura tradicional dels neerlandesos abasta diverses formes de música tradicional, balls, estils arquitectònics i vestit, algunes de les quals són globalment reconegudes. A escala internacional, pintors neerlandesos com Rembrandt, Vermeer i Vincent van Gogh gaudeixen d'una alta estima. La religió dominant dels neerlandesos és el cristianisme (catòlic i protestant), tot i que en temps moderns la majoria ja no és religiosa. Percentatges significatius de neerlandesos són partidaris de l'humanisme, l'agnosticisme, l'ateisme o l'espiritualitat individual.. A l'edat mitjana, els Països Baixos es trobaven al voltant de la frontera de França i el Sacre Imperi romanogermànic, formant part de les seves respectives perifèries, i els diversos territoris esdevingueren virtualment autònoms cap al. El Comtat de Flandes era un feu de França, les altres províncies pertanyien al Sacre Imperi. Sota els burgundis, les Disset Províncies prengueren aleshores per primera vegada el nom de Països Baixos (topònim) i s'organitzaren en una sola unitat administrativa. Durant els segles i les províncies septentrionals s'independitzaren d'Espanya com a República de les Set Províncies Unides.La independència va ser acceptada pel tractat de Munster de 1648; en la pràctica la república neerlandesa havia estat independent des de l'última dècada del L'alt grau d'urbanització característic de la societat neerlandesa es va aconseguir en un temps relativament primerenc. Durant la República, tingué lloc la primera sèrie de migracions neerlandeses a gran escala fora d'Europa. Prenent el total de totes les persones amb ascendència neerlandesa completa, d'acord amb la definició actual de l'Oficina Central d'Estadística, resulta una estimació de 16 milions de neerlandesos, i la suma de totes les persones amb ascendència neerlandesa, tant total com parcial, donaria una xifra aproximada de 25 milions.
Nou!!: Abraham Bosschaert і Neerlandesos · Veure més »
Pintor
Un pintor fent una aquarel·la a Dolceacqua, Ligúria, Itàlia. Un pintor és un artista que practica l'art de la pintura, que consisteix a crear quadres, frescs i en general a decorar superfícies d'una manera artística.
Nou!!: Abraham Bosschaert і Pintor · Veure més »
Pintura
Kunsthistorisches Museum de Viena La pintura és l'art de pintar, d'expressar-se sobre una superfície mitjançant formes i colors.
Nou!!: Abraham Bosschaert і Pintura · Veure més »
Rijksbureau voor Kunsthistorische Documentatie
Rijksbureau voor Kunsthistorische Documentatie (RKD; literalment, Institut Neerlandès per a la Història de l'Art) és el centre d'història de l'art més gran al món i està situat a La Haia.
Nou!!: Abraham Bosschaert і Rijksbureau voor Kunsthistorische Documentatie · Veure més »
Utrecht
Casa natal del Papa Adrià VI Utrecht és una ciutat del centre dels Països Baixos, capital de la província homònima.
Nou!!: Abraham Bosschaert і Utrecht · Veure més »
1612
Sense descripció.
Nou!!: Abraham Bosschaert і 1612 · Veure més »
1643
;Països Catalans.
Nou!!: Abraham Bosschaert і 1643 · Veure més »
4 d'abril
El 4 d'abril és el noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-cinquè en els anys de traspàs.
