Accés més ràpid que el navegador!
42 les relacions: Abdülmecit, Bòsnia, Canal de Suez, Congrés de Berlín, Consell d'estat, Creta, Eugènia de Montijo, Galatasaray (Beyoğlu), Gonia, Guerra russo-turca (1877-1878), Imperi Austrohongarès, Imperi Otomà, Independència, Istanbul, Mahmut II, Monestir d'Arkadi, Murat V, Orde de la Lligacama, Principat de Sèrbia, Raška, Rebel·lió, Revolta d'abril, Revolta de Creta (1866-1869), Setge de Càndia, Sultà, Tanzimat, Victòria I del Regne Unit, Wilaya, 1669, 1830, 1861, 1866, 1867, 1868, 1869, 1870, 1876, 25 de juny, 30 de maig, 30 de març, 4 de juny, 9 de febrer.
Abdülmecit
Abdülmecit I (23 d'abril de 1823 – 25 de juny de 1861) va ser soldà de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Abdülâziz і Abdülmecit · Veure més »
Bòsnia
Límits aproximats entre Bòsnia (fosc) i Hercegovina (clar).'''Nota:''' No existeixen límits oficials entre Bòsnia i Hercegovina. Bòsnia (en bosnià i croat, Bosna; en serbi, Босна) és la regió del nord de l'actual estat de Bòsnia i Hercegovina, si bé no té fronteres oficials que la separin de la regió d'Hercegovina, al sud del país.
Nou!!: Abdülâziz і Bòsnia · Veure més »
Canal de Suez
El canal de Suez és un canal artificial que enllaça el mar Mediterrani amb el mar Roig a través de l'Istme de Suez i aïllant la península del Sinaí.
Nou!!: Abdülâziz і Canal de Suez · Veure més »
Congrés de Berlín
Congrés de Berlín, representació artística d'Anton von Werner El Congrés de Berlín de 1878 fou una assemblea diplomàtica dels representants de diversos estats europeus sota la presidència d'Otto von Bismarck, Canceller d'Alemanya amb el propòsit de reorganitzar la zona dels Balcans després de la derrota de l'Imperi Otomà a la Guerra russo-turca (1877-1878).
Nou!!: Abdülâziz і Congrés de Berlín · Veure més »
Consell d'estat
* Consell d'Estat d'Espanya, òrgan suprem consultiu del Govern espanyol.
Nou!!: Abdülâziz і Consell d'estat · Veure més »
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Nou!!: Abdülâziz і Creta · Veure més »
Eugènia de Montijo
Eugenia Portocarrero-Palafox y Kirkpatrick, més coneguda com Eugènia de Montijo (Granada, 5 de maig de 1826 - Madrid, 11 de juliol de 1920) fou emperadriu dels francesos.
Nou!!: Abdülâziz і Eugènia de Montijo · Veure més »
Galatasaray (Beyoğlu)
Galatasaray és un barri del districte de Beyoğlu, Istanbul, situat a la part europea de la ciutat.
Nou!!: Abdülâziz і Galatasaray (Beyoğlu) · Veure més »
Gonia
Gonià (grec Γωνιά), és una població d'uns 400 habitants, capital del municipi de Nikiforos Fokas, a la Prefectura de Réthimno, a l'illa de Creta.
Nou!!: Abdülâziz і Gonia · Veure més »
Guerra russo-turca (1877-1878)
La Guerra russo-turca de 1877-1878 també coneguda com la Guerra d'Orient, va tenir els seus orígens en la voluntat russa d'aconseguir un accés a la Mar Mediterrània i alliberar els pobles eslaus dels Balcans de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Abdülâziz і Guerra russo-turca (1877-1878) · Veure més »
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.
Nou!!: Abdülâziz і Imperi Austrohongarès · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Abdülâziz і Imperi Otomà · Veure més »
Independència
Les fronteres polítiques són convencions que es mouen segons els interessos dels seus habitants. Mapa d'Escandinàvia en 1815, de la mobilitat de les seves fronteres i territoris independitzats. La independència és la situació en què algú o quelcom no té cap relació de dependència amb algú o quelcom d'altre, hi estigués sotmès prèviament o no.
Nou!!: Abdülâziz і Independència · Veure més »
Istanbul
Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.
Nou!!: Abdülâziz і Istanbul · Veure més »
Mahmut II
Mahmut II (20 de juliol de 1785 – 1 de juliol de 1839) va ser soldà de l'Imperi Otomà des del 1808 fins a la seva mort.
Nou!!: Abdülâziz і Mahmut II · Veure més »
Monestir d'Arkadi
El monestir d'Arkadi (en grec: Μονή Αρκαδίου, Moní Arkadiou) és un monestir ortodox, situat en una plana a 23 km al sud-est de Réthimno, a l'illa de Creta (Grècia).
Nou!!: Abdülâziz і Monestir d'Arkadi · Veure més »
Murat V
Murat V (21 de setembre de 1840 - 29 d'agost de 1904) va ser soldà de l'Imperi Otomà durant el seu breu regnat de tres mesos, des del 30 de maig fins al 31 d'agost de 1876.
Nou!!: Abdülâziz і Murat V · Veure més »
Orde de la Lligacama
Enric de Grosmont, comte de Lancaster (d.1361) (posteriorment Duc de Lancaster), el segon receptor de l'Orde, apareix vestint les robes de la Garrotera en una il·lustració del ''Llibre de la Lligacama de Bruges'', fet per William Bruges (1375–1450), primer Rei d'Armes Principal de la Lligacama El Molt Noble Orde de la Lligacama (Most Noble Order of the Garter), també conegut com l'Orde de la Garrotera, és l'orde de cavalleria vigent més antic del món, i és la cúspide del sistema honorífic a Anglaterra i al Regne Unit, i està dedicat a Sant Jordi com a sant patró d'Anglaterra.
Nou!!: Abdülâziz і Orde de la Lligacama · Veure més »
Principat de Sèrbia
El Principat de Sèrbia (en serbi:: Kneževina Srbija, escrit en alfabet ciríl·lic: Кнежевина Србија) va ser un estat que va existir entre els anys 1815 i 1882.
Nou!!: Abdülâziz і Principat de Sèrbia · Veure més »
Raška
Raška (serbi: Рашка/Raška; grafies alternatives: Raschka, Rascia i Rassa; catalanitzat: Raixka), va ser l'estat medieval serbi central i més reeixit (el nom serbi župa, àrea governada per župan), que va unificar totes les tribus sèrbies en l'estat medieval serbi més important dels Balcans.
Nou!!: Abdülâziz і Raška · Veure més »
Rebel·lió
La rebel·lió és el rebuig de l'obediència, sigui contra una autoritat legítima o contra una injustícia.
Nou!!: Abdülâziz і Rebel·lió · Veure més »
Revolta d'abril
La Sublevació d'abril (a búlgar Априлско въстание, Aprilsko vastanie), va ser una insurrecció organitzada pels búlgars de l'Imperi Otomà entre abril i maig de 1876, després de l'inici de la revolta d'Herzegovina, i que va tenir com a resultat, indirectament, la independència de Bulgària a 1878.
Nou!!: Abdülâziz і Revolta d'abril · Veure més »
Revolta de Creta (1866-1869)
Muhàmmad Alí Paixà La revolta cretenca de 1866-1869 (en grec: η Μεγάλη Επανάσταση, i Megali Epanàstassi, 'la gran revolta') fou una insurrecció a Creta contra l'ocupació otomana.
Nou!!: Abdülâziz і Revolta de Creta (1866-1869) · Veure més »
Setge de Càndia
El setge de Càndia (960-961) fou l'episodi principal de la campanya de l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Abdülâziz і Setge de Càndia · Veure més »
Sultà
Un soldà o sultà (de l'àrab, i aquest de, ‘poder’) és un monarca que governa un país islàmic.
Nou!!: Abdülâziz і Sultà · Veure més »
Tanzimat
Tanzimat (تنظيمات), el significat del qual en turc és "regulació i organització", ve a definir el període entre 1839 i 1876 en què al si de l'Imperi Otomà es va executar una política de renovació a tots els nivells, en un intent de modernitzar l'imperi davant de la pressió de les potències occidentals, alhora que va procurar modernitzar l'aparell polític, econòmic, burocràtic i social que havien regit en la Sublim Porta en els segles anteriors.
Nou!!: Abdülâziz і Tanzimat · Veure més »
Victòria I del Regne Unit
fou reina del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda (1837-1901) i emperadriu de l'Índia (1876-1901).
Nou!!: Abdülâziz і Victòria I del Regne Unit · Veure més »
Wilaya
Una wilaya és una subdivisió administrativa d'alguns països musulmans, que s'acostuma a traduir com ‘província’, ‘governació’ i, en períodes històrics, ‘valiat’.
Nou!!: Abdülâziz і Wilaya · Veure més »
1669
Sense descripció.
Nou!!: Abdülâziz і 1669 · Veure més »
1830
;Països Catalans.
Nou!!: Abdülâziz і 1830 · Veure més »
1861
Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.
Nou!!: Abdülâziz і 1861 · Veure més »
1866
;Països Catalans.
Nou!!: Abdülâziz і 1866 · Veure més »
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Nou!!: Abdülâziz і 1867 · Veure més »
1868
;Països Catalans.
Nou!!: Abdülâziz і 1868 · Veure més »
1869
;Països Catalans.
Nou!!: Abdülâziz і 1869 · Veure més »
1870
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.
Nou!!: Abdülâziz і 1870 · Veure més »
1876
;Països Catalans.
Nou!!: Abdülâziz і 1876 · Veure més »
25 de juny
El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Abdülâziz і 25 de juny · Veure més »
30 de maig
El 30 de maig és el cent cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Abdülâziz і 30 de maig · Veure més »
30 de març
El 30 de març és el vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el norantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Abdülâziz і 30 de març · Veure més »
4 de juny
El 4 de juny és el cent cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Abdülâziz і 4 de juny · Veure més »
9 de febrer
El 9 de febrer és el quarantè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Abdülâziz і 9 de febrer · Veure més »
Redirigeix aquí:
Abdulaziz, Abdulaziz I, Abdülaziz, Abdülâziz I.
